dimarts, 28 d’octubre de 2008

Un nou futur per a l'«Elvira»

Una associació de Palamós restaura i cedeix a Sant Feliu una històrica barca de pesca

EL PUNT - Edició Comarques Gironinies. La Contra

JOAN TRILLAS.

La barca de pesca Elvira , de Palamós, que data de la dècada dels anys quaranta del segle passat, té un nou futur. Aquesta embarcació d'encerclament, avarada el 1940, era –i és– tot un símbol ja que forma part de la migració de pescadors des del port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) fins a Palamós. Hi ha qui diu que els esdeveniments no passen sense un motiu, que tot té una explicació i que, a la fi, tot pren forma. A Palamós hi ha La Mar d'Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i Recuperació del Patrimoni Marítim. Aquesta entitat, segons explica el seu president, Jordi Salvador, es forma al voltant de la trobada de persones que naveguen amb embarcacions tradicionals a Palamós i que va tenir com a nexe d'unió Joan Santolària, del Rafel , una barca del 1915. I en aquesta magnífica cadena de complicitats, un pescador posa l'entitat sobre la pista de l'embarcació. La vicepresidenta, Glòria Mauri, gran coneixedora d'aquest món, constata la importància inqüestionable de l' Elvira i llavors es pren la decisió de mirar d'aconseguir-ne l'indult. La barca estava afectada per la retirada de llicència de pesca subvencionada per la UE. Finalment, i després de negociar amb el DARP i només cinc dies abans de ser esclafada i, també, amb la complicitat dels propietaris, Atunsa, l' Elvira s'aconsegueix salvar. És cert, però, que hi ha hagut altres problemes pel camí, com ara la seva inscripció en una llista. Segons Salvador, amb la col·laboració de la direcció del Port Marina, que els cedeix l'espai de varador i les grues per cinc mesos, els socis de La Mar d'Amics inicien un procés de restauració, gràcies als coneixements de calafatament, electricitat i mecànica d'alguns membres i a la bona voluntat de tots. En aquests cinc mesos, a més del treball de restauració, s'investiga la història del vaixell i es fa un treball de recerca; s'entrevista el primer patró i es ressegueix la vida de la barca fins al anys 60, moment que es fixa per fer la restauració; és a dir, deixar-la tal com era quan va arribar a Palamós. Ara, i gràcies al treball voluntariós de l'entitat, la barca s'ha cedit a l'Ajuntament de Sant Feliu, per integrar-la en el cicle formatiu de nàutica. I ara també es pot dir que finalment l' Elvira podrà navegar pels mars de la memòria recuperada.
(Publicat amb l'autorització de Joan Trillas)

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Sortida Cultural: Museu del Mar de Lloret


El dissabte dia 25 d’octubre La Mar d’Amics de Palamós continua amb les Sortides Culturals. Dedicades enguany a conèixer el Patrimoni museístic del nostre país. Aquest cop el destí serà el Museu del Mar de la vila de Lloret de Mar. Aquest centre cultural compta amb 5 eixos principals d'interpretació de la història marinera de Lloret: Fills de Lloret, Mare Nostrum, Navegant el món, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja, amb un important llegat de maquetisme naval: Lloret mira al futur.

L’equipament compta amb una col·lecció de maquetes de vaixells que els experts, qualifiquen d’extraordinària i una col·lecció d’altres objectes i materials que contribueixen decisivament a la comunicació dels temes que s'exposen.

La tematització per presentar aquests 5 àmbits és un viatge. Un viatge que s’inicia amb els records anteriors a la que després i durant molts segles ha estat la relació de la vila de Lloret amb el mar. L’origen es perd en el temps: en un passat remot que intuïm amb les peces de ceràmica dels ibers, de l’època medieval... que s’hi exposen, fins a situar-nos al final del mil·lenni.

El recorregut museístic continua amb objectes, pintures i eines, tot un valuós testimoniatge que ens acosta a l’etapa dels viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs.

Abans però, ens acostarem a l’exposició de Modelisme Naval que de forma temporal es troba a la Sala d’Exposicions de l’Antic Sindicat. en ella podrem veure una mostra de la capacitat constructiva de les drassanes d’aquella vila entre finals del segle XVIII i l’últim terç del segle XIX. En aquella vila si construïren 1fragata, 5 corbetes, 36 bergantins, 56 pollacres, 6 bergantins-goleta, 2 pollacres goleta, 7 goletes i 24 embarccions d’altres tipologies. Tota una flota en poc menys de cent anys.
La cita és el dissabte al matí a les 10,25 h a la Sala d'Exposicions de l'Anitc Sindicat, Carrer Sant Pere, 36 de Lloret de Mar o a les11,25 h a la porta del Museu del Mar, al passegi Camprodon Arrieta de la mateixa vila. Us esperem a tots els amics i amigues de la navegació tradicional i enamorats del mar! JSG

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Trobades d’embarcacions tradicionals 2008


En arribar l’estiu algunes platges i ports de la nostra costa semblen fer un flash-back. En elles apareixen per unes hores un grapat de barques antigues, de fusta majoritàriament, aparellades amb vela llatina. Són bucs de 20 a 30 pams curosament mantinguts que evoquen clarament un altra temps, mig segle endarrere. Revivint les barques que ocupaven les platges i cales altra temps dedicades a la pesca artesanal.

En un calendari que ocupa gairebé tots els caps de setmana de l’estiu les flotes locals són acompanyades per d’altres de les viles veïnes, o que es desplacen per ruta. Les Trobades són festes on la germanor i la companyonia en són la pedra de toc. Les navegades conjuntes de les petites flotes han servit, serveixen i serviran per la iniciació del mariner o marinera nouvinguda a la navegació tradicional.

Navegar a bord d’una d’aquestes embarcacions d’ aparell senzill amb una vela major i en algun casos un floc, es transforma en una nova experiència fins i tot per persones avesades a la navegació lleugera o de creuer. La dificultat de la maniobra de la vela llatina exigeix coneixement i seny. I aquestes concentracions són la millor escola.

El calendari 2008 s’inicià a la festa marinera de “Palamós, Terra de Mar” el 10 de maig amb la X Trobada d’Embarcacions Tradicionals. La data escollida condicionà el baix nombre d’embarcacions participants. La major part de les embarcacions hivernen en sec i no és fins al més de juny que comencen a sucar l’obra viva en mar. Els encontres haurien hagut de continuar amb la Trobada organitzada per La Mar d’Amics a Benifallet amb motiu de la seva Firebre 2008. Però la gran crescuda del riu i la forta corrent produïa pel desguàs de l’embassament de Flix en motivà la suspensió.

Un cop donat el tret de sortida les trobades fins i tot s’han solapat, com és el cas de Sa Riera i Banyuls. Fou el vint-i-un de juny i en ambdós casos, donada la distància entre ells, foren un èxit de participació. La següent cita era la XV Trobada de Calella de Palafrugell. Com cada any més d’una vintena de barques reberen la acollida en el seu magnífic Port Bo. Just set dies desprès es celebrava la Trobada de l’Ametlla de Mar que havia d’incloure la II Festa del Mar organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Desprès de les llargues negociacions i dificultats la darrera quedà sospesa per manca de finançament.

Tres embarcacions catalanes foren presents a la festa marinera bretona Brest’08 que transcorregué entre el 10 i el 17 de juliol.

Just a l’equador del la canícula estival, el 26 de juliol, A Tot Drap organitzà la III Trobada a Sant Pol de Mar. L’estrella en fou sens dubte la presentació en societat del nou sardinal Sant Pau, propietat de l’Ajuntament de la vila i gestionat per aquella entitat. S’hi acostaren un bon nombre d’embarcacions que gaudiren d’una navegació plàcida degut al poc vent.

Un mes més tard la flota tradicional es desplaçà cap al nord del país on el 23 d’agost es celebrà la XII Trobada de Vela llatina de Llançà. Amb bona participació, una tramuntana generosa i un mar força picat les barques gairebé no pogueren sortir de la petita badia. Una setmana més tard era la vila de Cadaqués qui organitzava el seu encontre. Aquesta vila disposa d’un bon nombre d’embarcacions a la que es sumaren mitja dotzena vingudes de llocs tant llunyans com Palamós o Sète (Catalunya Nord).

Finalment la trobada que tradicionalment tanca la temporada. Aquest any el vent no permeté una navegació fàcil i segura. Tant sols els grans bastiments pogueren fer front a les ràfegues de tramuntana. Els Amics de la Vela Llatina de l’Escala acolliren més d’una vintena de barques en la que fou la seva XIII Trobada.
El còctel de companyonia, navegació i gastronomia ha estat un any més excel·lent. Un cop més hem viscut un calendari espès al que cal afegir el de les regates que organitza la Federació Catalana de Vela. D’altres viles en altres punts de la costa catalana i balear també organitzen aquestes concentracions de barques, tot i no aparèixer en el calendari que fins ara ha editat l’entitat gironina l’Estrop. És motiu de conversa entre els patrons i armadors l’excés de cites. Evidentment tothom és lliure de triar a quines anirà, però aquelles persones sensibles amb el fet de la difusió entenen que és important la presència del major nombre possible de bastiments en cada trobada. Per això cal, potser, una reflexió sobre la periodicitat d’aquestes i una possible harmonització del calendari seria del tot positiu. O qui sap si cercar noves rutes per aconseguir un millor coneixement del públic en general sobre la realitat del malmès patrimoni marítim català. JS