dimarts, 16 de novembre de 2010

Visca el Patrimoni Cultural Immaterial! Visca els castellers!

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial felicita de tot cor al món casteller.

La UNESCO ha declarat els Castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial celebrada a Nairobi (Kenya). La UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat". També assenyala que la inclusió dels Castells "pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana". Per defensar la candidatura dels Castells, hi ha a Nairobi una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També han viatjat a la capital de Kenya el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Avui ha estat un dia important per la cultura peninsular donat que també s’ha decidit incloure a la Llista Representativa el Cant de la Sibil•la, la dieta mediterrània i el Flamenc, entre la quarantena llarga de manifestacions culturals mundials aprovades.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Calendari de trobades de navegació tradicional a Catalunya i Balears. 2011.


Feu clic sobre la imatge per descarregar-vos el Calendari provisional. 

LA FCCPMF DEMANA EL COMPROMÍS DE LES ADMINISTRACIONS EN LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL DE CATALUNYA

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial vol posar de manifest la situació de desprotecció i, en molts casos, d’abandonament en què es troba una gran part del patrimoni marítim i fluvial a Catalunya. Això és especialment greu en el cas de moltes embarcacions que estan abocades al desballestament. L’objectiu d’aquesta entitat, que aplega una desena d’associacions de tota la costa catalana, és involucrar la ciutadania en la defensa i conservació d’aquest patrimoni i exigir a les administracions que s’apliquin les lleis i normatives existents en matèria de protecció patrimonial, i aconseguir el seu compromís ferm en aquesta qüestió.



La FCCPMF considera el patrimoni marítim i fluvial una part fonamental del patrimoni cultural català. Per patrimoni marítim s’entén el conjunt de manifestacions materials i immaterials que són resultat de l’activitat humana relacionada amb la mar i els rius. Hi ha tres tipus de patrimonis: el patrimoni immoble, que són els edificis, infrastructures i espais relacions amb l’activitat marítima i fluvial (drassanes, fars, barraques de pescadors, escars, tinglados, amarradors, perols de tenyir, rescloses, etc.); el patrimoni moble (embarcacions, eines, instruments de pesca, aparells de navegació, objectes de la vida quotidiana, etc.); i el patrimoni immaterial, és a dir, el conjunt de coneixements, destreses i habilitats que es creen, conserven i transmeten en les comunitats que es relacionen amb la mar i els rius (tècniques de construcció, tradicions, música, cuina marinera, etc.). Una part molt important de tot aquest conjunt és el patrimoni flotant, és a dir, les embarcacions en actiu.



Des de l’any 1993, Catalunya disposa de la Llei del Patrimoni Cultural Català que no fa cap referència explícita al patrimoni marítim i fluvial. Tot i això, entenem que aquest ha de ser objecte de la seva protecció i conservació. El patrimoni cultural –diu aquesta llei- és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col•lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics. La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en aquesta matèria (...). La Llei parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularitat pública o privada, i les manifestacions de la cultura tradicional i popular.





Han passat tretze anys des de l’entrada en vigor de la Llei del Patrimoni Cultural Català i, actualment, a banda dels materials conservats als diversos museus marítims de Catalunya, l’escàs patrimoni marítim i fluvial que queda al nostre país es troba molt desprotegit i, en molts casos, en perill d’extinció. Això és especialment greu en el cas de les embarcacions.



Les causes d’aquesta situació de precarietat són diverses. La més elemental és el desinterès històric de la societat catalana per les coses de la mar. Només es presta atenció al mar des del punt de vista de l’esport i del lleure. Una causa decisiva és el progressiu abandó de moltes activitats econòmiques vinculades al mar, principalment la pesca artesanal, i la pèrdua de molts oficis relacionats. Una altra igualment important és la poca sensibilitat de l’Administració (Pesca, Costes, Marina Mercant...) per la conservació del patrimoni marítim immoble i flotant. Avui dia es continuen destruint instal•lacions i embarcacions amb interès històric i patrimonial. I encara que la llei permet que entitats culturals no lucratives es facin càrrec d’embarcacions donades de baixa de la llista pesquera, algunes capitanies marítimes propicien els desballestaments. I, finalment, caldria afegir, la manca de coneixement i de col•laboració entre les administracions i organismes competents en matèria de patrimoni cultural i el teixit associatiu privat que treballa en la recuperació i conservació d’aquest patrimoni.



La FCCPMF, fundada l’abril de 2005, amb l’objectiu de protegir, conservar i difondre la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, i fomentar-ne un ús social, es fixa com a actuacions més immediates per aconseguir aquests objectius, involucrar la ciutadania en la defensa i conservació del patrimoni marítim i fluvial, pel seu valor cultural i identitari, i també com a recurs econòmic important en la puixant indústria cultural; exigir a les administracions que s’apliquin les lleis i normatives existents en matèria de protecció del patrimoni marítim i fluvial, i aconseguir el seu compromís ferm en aquesta qüestió; i, finalment, col•laborar amb les administracions que gestionen el patrimoni cultural i demanar que recolzin les iniciatives de les associacions que treballen desinteressadament en la recuperació, conservació i difusió del nostre patrimoni marítim i fluvial.