Quan una persona s’estima tot allò que està vinculat al Patrimoni Marítim i Fluvial sap greu llegir articles com el que es podreu llegir a l’enllaç final. Malgrat en cap moment diu cap mentida, eludeix tot el treball de recuperació d’embarcacions i altres elements patrimonials i tradicionals fet per les associacions i armadors privats catalans durant els darrers trenta anys. Obviantper exemple el treball de mestres d’aixa com en Quico Despuig o en Salvador Sala, entre d’altres que han dedicat més de mitja vida en la preservació del patrimoni marítim flotant català.
No traurem cap mèrit a la recuperació per part del Museu Marítim de Barcelona del que és el vaixell insígnia de la marina tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia. Però cal recordar i no oblidar que aquesta restauració es feu amb diners públics, és a dir, amb els diners de tots. I es manté anualment amb un important pressupost a càrrec de l’erari públic. I això queda evidentment molt lluny del petit armador que any rere any s’ha de gratar la butxaca per mantenir una barca patrimonial, històrica en molts casos sense cap altra mena de suport econòmic. Actualment el Museu Marítim de Barcelona disposa d’una important flota: Santa Eulàlia, Far de Barcelona, Far Barceloneta, Far de Cabrera, Far de Formentera, Santa Espina, Lola, Drac, Pòl·lux i Patapum. Moltes persones que estimem el món de la navegació tradicional som coneixedors del mal estat en que es conserven d’algunes d’aquestes embarcacions, però de tot això no se’n parla a l’article.
Curiosament dins el cos de l’article publicat en el número 2 de la Revista Eix (novembre 2016) hi surt una imatge de la barca de mitjana Rafael que fa més de vint anys treballa des del port de Palamós en la difusió de la navegació tradicional i la conservació d’un patrimoni que ja en aquell moment havia completat el primer centenari d’existència, a la qual no hi dedica ni una sola línia. Altrament fa asseveracions doloroses com «... la necessitat de discriminar entre el que és la veritable recuperació d’embarcacions històriques, restaurades amb criteris científics, del que és només la revifalla de les embarcacions antigues, “tradicionals”, per a la navegació de lleure; la inexistència d’un cens que doni idea del que queda i del seu valor,...» . Majorment totes les associacions i armadors particulars que representa la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial tenen una cura especial en la restauració de les seves embarcacions seguin criteris tradicional, i mirant, sempre que és possible, usar materials i tècniques parelles a les de la construcció original. Gràcies a la revifalla de les embarcacions antigues «Tradicionals» s’està aconseguint una difusió i coneixement creixent de tot allò que envolta el patrimoni marítim. I finalment, l’any 2016 feia 5 anys que la FCCPMF treballava en el l’inventari de navegació tradicional que actualment es pot consultar lliurement a la Web de l’entitat (fccpmf.blogspot.com), cosa que era sabuda pel Museu Marítim de Barcelona.
Les persones que formem la FCCPMF no volem substituir cap entitat ni institució. Som centenars d’individus que treballem any rere any per mantenir 343 barques registrades en el seu inventari, i que piquen pedra perquè no desapareguin, i majoritàriament ho fan a més esmerçant recursos propis, sense subvencions públiques.
El Patrimoni Marítim Català per sort va molt més enllà de les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona. La recuperació i conservació d’aquest Patrimoni ha estat i és una tasca emprenedora des de les associacions i particulars que hi han esmerçat esforços, treball personal i molts diners. Mantenir-ho és una obligació de les institucions públiques com a part del Patrimoni Cultural del país. Obligació que malauradament no inclou partides pressupostàries que vagin més enllà de institucions públiques com els Museus del territori, oblidant històricament el treball associatiu. És per això que aquest article ha estat dolorós.
Durant la confinada
tarda del 7 de novembre 2020 i un cop més de forma telemàtica s’ha
reunit la Assemblea General de la Federació Catalana per
la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Com a punt
únic del dia hi havia la votació i aprovació de la nova Junta
Directiva que ha de dirigir l’entitat durant els propers tres anys.
En Víctor Martí
feu balanç de la Junta 2017-2010. Destacà el manteniment de
l’activitat i dinàmica de la Federació amb Trobades, reunions, la
V Festa de la Mar, Conveni amb GAPAMAR, xerrades, Saló Nàutic, etc.
Felicità als membres de la seva Junta per haver aconseguit posar
ordre i actualitzar temes com les signatures digitals o la nova
adreça i seu de la Federació al Club Patí Català de Calafell.
També recordà el treball que s’està fent de forma continuada,
amb un fort impuls en els darrers anys de l’inventari
d’Embarcacions Tradicionals.
En els darrers tres
anys s’ha ampliat la Federació novament en nombre d’Associacions
arribant a les quinze actuals, i s’ha mirat de millorar la
comunicació interna i externa.
Entre els projectes
més importants cal destacar la signatura del Conveni amb GAPAMAR
(Groupement
des associations du patrimoine marítime du Roussillon), l’inici dels treballs
per la presentació de la Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de
la Unesco juntament amb el Museu Marítim de Barcelona, i la
participació amb aquesta darrera entitat en projectes com
l’Inventari del Patrimoni Etnològic, la Trobada al Pantà de Sant
Antoni o la possible vinculació de la Federació en la revista Argo.
En
Víctor Martí constatà també que les relacions amb la resta de
Federacions a nivell de l’Estat han estat més en mans dels
assessors que no pas de la Direcció de la Junta.
Finalment
expressà l’esperança de les bones relacions amb la Direcció
General de Cultura Popular, amb qui es manté contacte des de la
darrera Festa de la Mar.
Desprès de la
presentació resum, recolzada amb un vídeo de Josep Inglada, en
Victor Martí com a President sortint explicà com ha anat aquest
procés de relleu a la Direcció. La proposta del nou President, en
Pere Alemany, sorgí en la darrera Assemblea General d’abans de
l’estiu com a persona amb capacitat d’empenta, dinamitzadora, amb
lideratge i amb disponibilitat de temps, per agafar l’arjau de la
Federació.
Prengué la paraula
el nou President, que ho fou per assentiment de tots els presents,
que agraí la important tasca de la Junta sortint.
A mena de
presentació de la candidatura plantejà algunes qüestions a
resoldre en els propers tres anys.
Acordar una
forma de treball nova. Identificant comissions i responsables de
cadascuna.
Formació.
Objectius i model.
Comunicació.
Què i a qui volem comunicar.
Consolidació
de la Vela Llatina i obertura a d’altres àmbits.
Diferenciació
entre navegació i construcció. Cal treballar de manera diferent?
Quins són els
límits en terme de Cultura i Patrimoni.
Relació amb
altres entitats.
Com han de ser
els pressupostos del 2010? Suport d’Institucions.
Per assolir aquest
programa ja parlat en una reunió prèvia a aquesta assemblea en Pere
Alemany proposa les següents persones per la nova Junta Directiva:
Pere Alemany (Amics
del Quetx Ciutat de Badalona), President
Víctor Martí (A
Tot Drap), Vicepresident de Relacions Institucionals
Agustí Martín
(Bricbarca), Secretari
Josep Inglada (Club
Patí Català de Calafell), Tresorer
Gerard Martí
(L’Arjau), Coordinador vocalia de Ponent
Jordi Pagès
(Orsapop) Coordinador de Formació
Assessors:
Vicente
Garcia-Delgado
Jordi Salvador
(que farà de responsable de Comunicació)
Quedà pendent el
Coordinador-representant de Llevant en no presentar-se cap candidat
per aquest lloc.
A continuació
explicà les noves línies de treball:
Relacions
Institucionals
El nou President
demanà al president sortint, Víctor Martí, que es mantingués dins
la Junta com a Vicepresident per poder mantenir una continuïtat en
alguns dels projectes endegats durant la seva presidència: Conveni
amb Gapamar i Candidatura Vela Llatina a Patrimoni Immaterial de la
UNESCO.
A més destacà que
cal cercar i aprendre del passat, d’institucions com L’Estrop que
a terres gironines aconseguí aplegar bona part de les associacions i
institucions relacionades amb la navegació tradicional, moltes de
les quals actualment són fora de la Federació. També es destacà
la importància de les relacions de la Federació amb el Museu
Marítim de Barcelona. I motivà als presents a ampliar aquestes
relacions amb noves entitats com el nou Consolat de Mar, o els Clubs
de Vela, Clubs Nàutics, Federació de Vela, etc.
Formació
D’acord amb el
treball que porten a terme en Jordi Pagès i en Vicente
Garcia-Delgado referent a la navegació amb vela llatina, la
Federació dona el seu suport a la creació de cursos o cicles
formatius de dos nivells. Un primer fa referència a la formació de
monitors, un per cada entitat, com a responsables de les formacions
inicials a dur en elles. Per la qual cosa s’ha demanat la
complicitat de totes les entitats en la recerca de la persona més
adequada per coneixements i disponibilitat per dur-la a terme.
Aquesta proposta s’iniciarà la propera primavera amb el primer
curs de formació de monitors a les associacions que formen part de
la vocalia de Ponent. Serà a partir de l’aprovació del projecte
en aquesta Assemblea que en Vicente Garcia-Delgado iniciarà la tasca
de preparar els materials formatius i en Jordi Pagès coordinarà la
logística dels cursos.
Comunicació
En Jordi
Salvador, en qualitat d’assessor de la Junta Directiva, assumeix
la coordinació de les tasques de Comunicació: Xarxes socials,
Premsa, Arxiu. Desprès d’una breu intervenció per explicar les
mancances congènites de la Federació en aquest aspecte, proposa una
sèrie de mesures mínimes per millorar la situació:
Comunicació Xarxes
Socials:
- Trobar un nom
senzill, un renom a la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial i/o les seves sigles FCCPMF, que el fa
molt difícil de trobar en els cercadors a Internet. L’Assemblea
decideix, a proposta del seu President, donar un termini fins a
final d’any per presentar propostes, per posteriorment i per
votació triar finalment el renom de l’entitat.
Estimular l’ús
del hashtag #fccpmf en les publicacions que tant a Twitter,
com a Instagram es facin des de les Associacions.
Automatitzar
les noves publicacions al web-blog amb entrades a la resta de xarxes
socials: Facebook, Twitter i Instagram.
Facilitar
l’accés directe a representants de les diferents associacions
perquè puguin publicar directament a les xarxes socials de la
Federació en nom d’aquesta quan la informació sigui d’abast
general.
En relació als
mitjans de comunicació:
Creació d’un
llistat de distribució de correu actualitzat amb els mitjans de
comunicació: premsa (paper i digital), ràdio i televisió.
Com a Federació
fins ara només hi ha hagut informació als mitjans amb motiu de les
Festes de la Mar. Les Associacions tenen una vinculació més
directa amb els mitjans locals i de proximitat.
Arxiu:
Fora dels
documents videogràfics que es troben a la Biblioteca Multimèdia de
la Web-blog, no existeix cap tipus d’arxiu sobre informacions de
la Federació als mitjans de comunicació. Es proposa la seva
creació amb presència al núvol d’Internet a través del Drive
de fccpmf@gmail.com. I es
demana a les diferents entitats la seva col·laboració amb
l’aportació de documents.
El President donà
per tancat el tema principal de l’Assemblea i en el torn de precs i
preguntes en Jordi Salvador presentà breument una activitat
organitzada des de la Federació oberta a tots els membres de les
Associacions que en formen part. Desprès d’explicar que
l’organització d’activitats puntuals sol ser iniciativa de les
Associacions, donada la transversalitat de la proposta i la futura
participació d’aquestes en ella, creia que podia ser una bona
ocasió per aprofundir en el coneixement dels Museus i elements
patrimonials repartits des de Cadaqués fins a Mora o La
Cala.
L’activitat s’anomena: Visitem els Museus
Marítims de Catalunya 2021. Es tracta d’una activitat de caire
mensual que tindria lloc el primer dissabte de cada mes, on de forma
alterna entre Llevant i Ponent, es proposen un seguit de
sortides-visites d’una jornada de duració, per conèixer i visitar
Museus amb relació nàutica d’arreu del territori. Cada visita
està complementada a la tarda amb una altra activitat que pot anar
des d’una navegació a una xerrada. El dinar podrà ser de germanor
o no, sense cap mena d’obligatorietat de participació. Evidentment
aquestes activitats es podran dur a terme si les condicions de la
Covid-19 ens ho permeten.
El segle XXI ens ha dut a noves formes de comunicació que ens
permeten connectar-nos en temps real i amb imatge amb qualsevol part
del món. Però sense anar tant lluny una de les novetats que ens
permet aquesta meravella d’Internet és la recuperació de
programes de ràdio i televisió que pel seu contingut ens hauria que
d’altre persones l’haguessin escoltat en el moment de la seva
radiodifusió.
Des de fa molt anys
per Catalunya Ràdio s’emet el programa: En guàrdia. Dirigit pel
periodista i historiador Enric Calpena amb la col·laboració de
l’historiadorJosep
M. Solé i Sabaté . Malauradament en aquest programa es parla poques vegades dels afers marítims catalans. Catalunya
històricament sabem que ha donat l’esquena al mar. L’objecte
d’un dels seu programes són LES GALERES, emès el 4 d'octubre 2020. Per parlar-ne amb més
profunditat compten amb la participació de l’Enric
Garcia, cap de documentació del Museu Marítim de Barcelona.
Clicant
sobre la imatge podreu escoltar els 54 minuts que dura el programa.
Si
esteu més interessats en el tema també podeu obrir el següent
article de José Calvo Poyato publicat a La Vanguardia el
11/07/2018:
