dijous, 23 de gener de 2020

VI curs de restauració i manteniment d'embarcacions de fusta

Introducció a l'ofici de mestres d'aixa


29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020
El seu objectiu és donar a conèixer els vaixells  tradicionals i l’ofici de fer i reparar embarcacions, les pràctiques i les tasques més habituals dels mestres d’aixa.
Es desenvoluparà en una drassana en actiu i equipada amb eines i maquinària adequada, on es treballarà sobre un bastiment singular,  un petit llagut del fons del Museu de la Pesca, a partir del qual es confeccionaran peces de fusta de dimensions reals i formes tradicionals.
El curs s'adreça a alumnes interessats en la construcció naval, la navegació tradicional i la recuperació de la nostra cultura marinera.
Les sessions alternen teoria amb la pràctica i la manipulació d’eines i materials emprats per mestres d’aixa, tot familiaritzant-nos amb un vocabulari ric i propi, que també cal posar en valor.

Programa del curs

Dissabte 29 de febrer
Presentació i objectius, eines i definició de tasques. Visita al Museu de la Pesca, espai mestres d'aixa. Confecció d’un rem per a familiaritzar-nos amb les eines del mestre d’aixa, la fusta i les tècniques per treballar-la.
Dissabte 7 de març
Substitució de peces de fusta de l'embarcació. Confecció de noves peces mitjançant plantilles per a la substitució de peces en mal estat.
Dissabte 14 de març
Substitució de peces. Confecció de noves peces estructurals  i col·locació. Introducció al calafateig.
Dissabte 21 de març
Confecció de noves peces de folre i col·locació. Calafateig.
Totes aquestes tasques estaran supervisades pel mestres d'aixa  professional Andreu Casas, del Taller de Fusteria Naval Massot, amb l’assessorament de tècnics en patrimoni marítim del Museu de la Pesca.

Informació del curs 

Places: 8
Hores lectives: 18
Calendari: 29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020
Horari: 9 h a 13:30 h
Lloc: Construcció Naval Massot. Vall-llobrega.
Preu: 80 €
Per a més informació i inscripció: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44
Els alumnes participants rebran un certificat d’assistència.
No es retornarà l’import del curs en cas d’anulació si no es comunica amb una setmana d’antelació.
El curs no es realitzarà sense un nombre mínim de 8 participants. L'assignació de plaça es farà per estricte ordre d’inscripció

dimecres, 22 de gener de 2020

El temporal Glòria i el nostre patrimoni marítim.


L'experiència i la prevenció han aconseguit que el patrimoni flotant de les associacions que formen la FCCPMF estigui força sa i estalvi. Per ara, que siguem coneixedors, no hi ha hagut cap pèrdua important més enllà dels pals d'avarar a Torredembarra i Pineda de les barques que eren a la platja. De les imatges es desprèn clarament la importància dels ports com a refugi d'embarcacions. Tot i que sempre hi ha excepcions com ho han estat els estrats que ha registrat l'Escola de Vela de la Facultat de Nàutica de Barcelona. El mar, segons s'observa a les fotografies enviades per l'Agustí Martín ha rebentat les portes i malmès el material nàutic i esportiu que es trobava a l'interior de la instal•lació. Tot plegat, sembla, per l'esquerda del dic que tanca la boca nord del port de Barcelona, provocada pel fort onatge a la zona.

A Torredembarra tot i que havien remuntat els gussis fins arran les façanes, aquests han "navegat" carrers endins durant la nit amb l'entrada de l'onatge fins l'interior del barri de Baix a Mar. A Pineda expliquen que han perdut els pals d'avarar enduts pel temporal. I a Calella de Palafrugell les barques han estat remuntades a temps fins a la plaça del Port Bo on han quedat segures per ara. Des d'altres indrets com Cadaqués informen que no hi ha hagut cap mena d'incidència en la flota. I a Arenys tant sols varen haver de rescatar la Catalina que havia trencat amarres dins el mateix port.

Per tant, malgrat la força i la violència del Gloria per ara no s'ha registrat cap pèrdua del nostre patrimoni flotant. Caldrà a partir del moment que aquesta borrasca ens abandoni, fer una valoració més detallada dels altres elements patrimonials. L'experiència i el seny ben aplicats han salvat la flota.
La Catalina de nou amarrada a Arenys de Mar

La flota tradicional dins el port de Calafell 

Les barques sobre la plaça del PortBo de Calella

Destrosses a l'Escola de vela de la Facultat de Nàutica

El norai de l'Escala 

Els pals d'avarar perduts a Pineda

Els gussis han navegat pels
carrer de Baix a Mar aTorredembarra

dilluns, 13 de gener de 2020

Estudi sobre les Muletes i Bots de Mora d'Ebre.

En aquest blog es parla poc de la F de Fluvial. Aquesta és una ocasió de luxe. Presentar aquest estudi el·laborat per Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, amb la col·laboració de Enric Gurrera Descarrega, Paco López Díaz i Josep Amorós Canalda, no deixa de ser una mostra que l'interés pel nostre patrimoni flotant i fluvial, en aquest cas, segueix ben viu. Els seus autors han cedit els drets perquè el llibre sigui a la nostra biblioteca digital i per tant pugui ser llegit i consultat per tothom. Moltes gràcies.

Portada del llibre


L’objectiu principal d’aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l’Ebre al seu pas per Móra d’Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d’aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d’una embarcació, accessoris o construcció.

El que els autors pretenem amb aquest estudi, es preservar en la memòria escrita tots aquells aspectes tècnics de les muletes i els llaguts, que, amb el pas dels temps s’estan perdent degut a l’inevitable evolució que porta el pas del temps, i que, per tal que perdurin com ho han fet fins ara, creiem convenient que es plasmin de forma escrita en un document que pugui ser una font de consulta per tothom qui ho necessiti.

Així doncs, hem estructurat aquest llibre en quatre grans apartats: muletes, llaguts, construcció i inventari.

En els dos primers apartats, es fa una breu introducció històrica, que creiem imprescindible per donar un punt de sortida, en la que es donen algunes referències històriques que creiem interessants per entendre l’evolució de les embarcacions, per passar posteriorment a explicar que és una muleta i que és un llagut, així com als aspectes tècnics de cadascuna de les embarcacions.
El l’apartat de construcció, primerament es mostra tot allò relacionat amb la construcció de muletes: passos a seguir, procediments de construcció, eines i materials emprats, així com els accessoris necessaris en les embarcacions, per posteriorment passar a fer una breu referència als constructors d’embarcacions que hi ha hagut al llarg del temps a Móra d’Ebre.

Finalment, el darrer apartat consisteix en un inventari d’embarcacions que hi ha o hi ha hagut a Móra d’Ebre, classificat en muletes, bots i llaguts. Aquest inventari s’ha fet, per a les muletes, entrevistant als diferents propietaris, i fent una recerca de fotografies per tal de tenir una fitxa tipus per a cadascuna d’elles. Per als llaguts, s’ha consultat a familiars d’antics propietaris, i s’ha extret informació de les fitxes d’Ajudantia de Marina dipositades a l’Arxiu de les Terres de l’Ebre a Tortosa, amb les que hem vist que els llaguts es construïen amb les dimensions desitjades pels propietaris, ja que n’hi havia de tot tipus.

(Text extret de la Introducció del llibre)

diumenge, 29 de desembre de 2019

Donació de llibres a la Federació.


En aquest món hom se sol trobar amb persones especials de tota mena. Una d'elles és en Gabi Juanes. Fa unes setmanes va posar en un grup de WhatsApp que tenia una petita col·lecció de llibres nàutics i que se'n volia desfer. Ràpidament fou preguntat si se'ls volia vendre o si els donaria a una entitat com la Federació. La resposta fou immediata, si eren per la biblioteca de la FCCPMF els donava sense cap mena de dubte.

Molts no el coneixeu. De fet és difícil fer-ho. En Gabi és una persona callada, discreta, sovint transparent. Potser el recordeu quan era el primer oficial al Cyrano, al costat d'en Miquel Melero. A partir d'allà va sortir una coneixença amb l'autor d'aquest article que implicà una sèrie d'interseccions o creuaments en el seu camí vital. Sobretot al voltant de les barques i la seva restauració. Fou soci de La Mar d'Amics i es passa mesos treballant al seu escar de Palamós en la recuperació d'un bastiment força malmès que portava per nom "Sa Lluça". El seu treball fou debades, donat que el temporal de Sant Esteve de 2006 causà forts estralls a l'escar i una de les barques més afectades fou la seva. D'això ja fa temps, ara fa anys que és lluny. El treball professional dins el món nàutic ja ho té això. Actualment treballa a les Canàries com a capità en un vaixell d'investigació. Se li va demanar  que fes cinc línies sobre ell i la seva relació amb el món patrimonial:

"Sóc patró d'altura i bussejador professional, al llarg d'aquest temps he treballat a piscifactories, obra hidràulica, l'"Esperanza del Mar", parcs naturals, projectes mediambientals, xàrters, l'Ictineu...Fa 5 anys que treballo a la Plataforma Oceánica de Canarias. L'art d'aquest ofici al vaig apendre al "Thehis", gràcies a Xavier Nieto (exdirector del CASC), Jordi Ibañez i Miquel Melero. En Miquel en va obrir les portes a la navegació tradicional, és aquí on he aprés de millors persones com l'Anna Puig i en Jordi Salvador. D'aquest últim sempre em va sorprende l'enginy per impulsar projectes al voltant del patrimoni marítim".

Biblioteca de la Federació

La FCCPMF ja té una biblioteca virtual a la web-blog: https://fccpmf.blogspot.com/ , des de fa uns anys. Ara, però, s'obre la oportunitat d'iniciar-ne una de "analògica" que es pot dipositar a la seu actual al Patí Català de Calafell. De ben segur que en el futur hi haurà noves aportacions, donacions, llegats, etc. Els primers títols són:
Registre
Autor
Títol
Editorial
Ciutat
Any
Llegat
CSF1
C.S. Forestier
El guardiamarina Hornblower
Edhasa
Barcelona
2006
Gabi Juanes
EF1
Esther Fernandez de Paz
Carpinteria de Ribera
Junta de Andalucia
Sevilla
1991
Gabi Juanes
ET1
Eric Tabarly
Victoria en solitario
Juventut
Barcelona
1977
Gabi Juanes
GL1
G. Llecha
A vela latina 2a edición
Llagut
Barcelona
1996
Gabi Juanes
JC1
Jacques Cousteau
Los humanos, las orquídeas y los pulpos
Ariel
Barcelona
2007
Gabi Juanes
JL1
Joaquim Llovet
Constructors navals de l'exprovincia marítima de Mataró 1816-1875
Caixa Estalvis Laietana
Mataró
1971
Gabi Juanes
LS1
Luis Salvador
Las Baleares la pesca
Palma
Ciutat de Palma
1880
Gabi Juanes
LTG1
L. T. Gardner
Fastnet,79
Juventut
Barcelona
1979
Gabi Juanes
PG1
Pedro Gonzalez Telmo
Vocabulario marítimo

Sevilla
1696
Gabi Juanes
PW1
Pamela Wood
Salt 2
Anchor press
New York
1980
Gabi Juanes
SC1
Salvaotre Corcioli
Maravillas del mundo submarino
Rodegar
Barcelona
1972
Gabi Juanes
SM1
Salvador Millet Pagés
Desvio de la aguja náutica

Manila
1892
Gabi Juanes

Entre ells s'hi poden trobar algunes petites joies tant pel seu autor, per la temàtica o per la data de la seva publicació.
La Federació agraeix al Gabi Juanes aquesta iniciativa que esperem es vagi ampliant per part d'altres amb el temps. 

dilluns, 9 de desembre de 2019

ALIANÇA ENTRE LES ENTITATS QUE DEFENSEN EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL A LA COSTA CATALANA DE PONENT I L'EBRE



Les entitats de la demarcació de Tarragona membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, ja exploren vies de col·laboració. El passat divendres 6 de desembre a Cambrils, es varen reunir per primera vegada representants de les entitats Patí Català Calafell, Orsapop Vela Llatina de Torredembarra, Gussiaires de Baix a Mar de Torredembarra, Arjau Vela Llatina de Cambrils, Club Nàutic de Móra d’Ebre i Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar. Posaven així fil a l’agulla en relació a la proposta que, com a associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, van presentar a l’assemblea anual del passat estiu a Sant Pol de Mar. La idea es va acceptar i consisteix en teixir una aliança estratègica territorial de treball conjunt sota el paraigua de la mateixa federació. Per aquest motiu, a la reunió de Cambrils, les entitats
mencionades de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, van marcar una sèrie d’objectius inicials en els quals es treballarà els propers mesos i que són els següents:

- Identificar, conservar i recuperar les darreres unitats pròpies de patrimoni flotant marítim i fluvial encara actiu i propi de la Costa Catalana de Ponent i de l’Ebre.

- Vetllar per mantenir actives a la mar i al riu, la seixantena d’embarcacions tradicionals de les que aproximadament disposen les entitats o els socis de les mateixes, ja que han esdevingut emblema per les poblacions que les acullen.

- Disposar d’aquestes embarcacions per crear accions formatives conjuntes que permetin acostar noves tripulacions a la navegació tradicional.

- Assegurar la màxima participació dels bastiments a les trobades i festes que s’organitzen anualment coordinant un calendari conjunt.

- Reforçar els llaços entre les diferents entitats amb accions conjuntes de recerca, conservació i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.

- Disposar d’una sola veu per defensar al territori i davant de les administracions, un patrimoni marítim i fluvial fràgil que forma part de la nostra memòria col·lectiva.
Per aconseguir portar a terme aquests objectius conjunts, es comptarà sempre amb el vist-i-plau de la pròpia Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Per aquest motiu, a partir d'aquest 2019, es reforçarà el paper de coordinació de les accions que es puguin anar generant a través de la Vocalia de relacions amb els ports del sud, ja existent a la federació, i que a partir d’ara recaurà en l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. Tot plegat hauria de permetre visibilitzar aquest moviment de base per créixer en nombre d’entitats i poblacions on es realitza. Finalment destacar que es pretén que esdevingui un laboratori de bones pràctiques col·laboratives que es podria estendre a altres zones del país on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni
Marítim i Fluvial, hi és present des de la seva fundació a l’any 2005.

dissabte, 7 de desembre de 2019

La nova Llei de Ports




Calvet: "La nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic com a motor econòmic i per al país, davant l'emergència climàtica"

·         El conseller de Territori i Sostenibilitat intervé en la part final del debat i votació de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”

El conseller Calvet, al mig, amb membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i representants de la ponència de la Llei i del sector nàutic.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que la nova Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals que avui ha aprovat el Parlament de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país”. Calvet ha intervingut en la part final del debat i votació de la Proposició de llei, que ha estat aprovada per 129 vots a favor, 4 en contra i cap abstenció. Calvet ha exposat que el nou text “modernitza el marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al país davant l’emergència climàtica”.

Per al conseller, és una Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat “incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.

La nova Llei dota el sistema portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat. D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat nautico-esportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar aquest sector clau per al país.

Creixement sostenible i lluita contra el canvi climàtic

La nova Llei estableix un règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit, aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de Ports 2030 on s’aposti per l'aprofitament o, si cal, l'ampliació de les infraestructures actuals.

Incorpora també la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.

Simplificació administrativa i foment de l’activitat econòmica

La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.

La nova normativa promou també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.

Un altre dels pilars de la nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions. En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de 80 milions d'inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per agilitzar aquesta col·laboració publico-privada i simplificar-ne la gestió.

Estimulació de la qualitat i competitivitat

La Llei de ports promou les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.

A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

Cristian Casellas i Estévez- Responsable de la Secretaria de Comissions i Participades. Secretaria General. Cambra de Comerç de Barcelona