divendres, 10 d’agost de 2018

Adèu al varador Carré de Sant Feliu de Guíxols.

Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.


Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.  Actualment és el darrer varadero de carro de terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la màquina i el taller.

Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm. Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest ja formaria part del catàleg patrimonial.

El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.

La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu coneixement.

Els projectes municipals de millora turística de la zona dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament degenerat.

Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò que era necessari per conservar-ho.

El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.


dimarts, 17 de juliol de 2018

XIII Trobada de vela llatina de La Cala

Canal 21 Terres de l'Ebre

Del 13 al 15 de juliol de 2018, L'Ametlla de Mar, La Cala, ha celebrat la seva XIII Trobada de vela llatina. Amb una magnífica participació, superior a la vintena d'embarcacions, ha dedicat aquesta edició a les menges a bord. Les embarcacions arribaren des d'arreu: Catalunya Nord, País Valencià i Principat.Els diferents àpats dels tres dies de la Trobada han incorporat plats típics del ranxo que fan els pescadors a bord de les seves embarcacions. 
El divendres tingué un protagonista especial: el Concurs culinari d'elaboració de plats amb tonyina. Nou embarcacions es posaren als fogons oferint cadascuna d'elles una delícia gastronòmica que el jurat tingué molt difícil de valorar. El premi de l'endugué la barca Laura de Cambrils.
Dissabte fou el dia de la gran navegada. Poc vent però el suficient perquè amb les bones mans dels patrons les barques foren capaces de navegar fins a la platja de l'Alguer i virant en rodó arribar-se al Port de l'Estany. Aquest espai, recentment rehabilitat pels serveis de medi ambient, fou el refugi natural dels primers pescadors de La Cala.

Foto: París Pastó
Per aquest motiu totes les barques s'hi endinsaren i foren amarrades al costat de llevant. Allà, sota els tendals improvisats amb veles els participants tingueren l'oportunitat de prendre un bany per llevar-se de sobre la gran calor que havien suportat durant la lenta navegada. Dinar, tertúlia i alguna becaina. A 2/4 de quatre fou l'hora d'abandonar l'Estany per realitzar un vira-vira des d'aquell punt fins una fita posada davant, de nou, la platja de l'Alguer. Tothom a port i a sopar.
Diumenge matí algunes barques que havien de fer molts quilòmetres o milles marines -per terra o mar- aprofitaren el matí per avançar feina. La resta tornaren a sortir davant el litoral calero per navegar mostrant les seves veles llatines. Desprès de dinar la Trobada es donà per acabada. 
Una magnífica organització a qui cal felicitar, i una mostra del bon funcionament d'una entitat amb empenta i les idees clares.
Vídeo editat per Josep Inglada

Foto Jordi Salvador

dimecres, 27 de juny de 2018

Què és la European Maritime Heritage?



La European Maritime Heritage EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats.
Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i són:

- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni marítim

- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant un congrés triennal

- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions

-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa

- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació d'embarcacions i vaixells històrics


L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a  http://european-maritime-heritage.org/ .

L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:

Carta de Barcelona


Saltar a la navegacióSaltar a cercar
La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .
Antecedents 
Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.

La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .

(Extret de la Viquipèdia)
Text complet en català:
CARTA EUROPEA PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT
Preàmbul
La Carta de VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:
"Imbossats amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva autenticitat.
És fonamental que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.
Al definir aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"

Ambdues cartes es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".

DEFINICIONS

ARTICLE 1. El concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb el pas del temps.
ARTICLE 2. La conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.

OBJECTIU

ARTICLE 3. La intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per perpetuar habilitats tradicionals

PRESERVACIÓ

ARTICLE 4. És essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en funcionament que es mantinguin de forma permanent.
ARTICLE 5. Fer ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.
ARTICLE 6. Una nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.

RESTAURACIÓ

ARTICLE 7. El procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada d'un estudi històric de la nau.
ARTICLE 8. La restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació, l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per l'experiència.
ARTICLE 9. La restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període escollit.
ARTICLE 10. L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.
ARTICLE 11. No es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva composició.
ARTICLE 12. En totes les obres de restauració, sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics, il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament, remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.

dimecres, 6 de juny de 2018

Crònica de la IV Trobada de Calafell - 2 juny 2018



Sota un cel grisos o rúfol com dirien per l'Empordà, començà la jornada de la IV Trobada de Calafell. A les nou del matí sota la pèrgola del port ja hi havia parades les taules per agafar forces amb un esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra regat amb vins de la terra i un bon cafè. Abans que la mandra s'entaulés amb les tripulacions fou l'hora d'embarcar-se desprès de rebre les instruccions de navegació a la reunió de patrons al mateix moll. Fotografia de grup amb les veles obertes. Molt poc vent a la sortida del port que obligà a l'ús dels motors per guanyar aigües lliures.
El rumb vers a Calafell i Sant Salvador de Comarruga oferí  a les popes a una brisa que poc a poc, segons anava sortint el sol fins a quedar un dia radiant, s'entaulà en una ventolina molt agradable per navegar sobre una mar absolutament calma. Popa rodona, antenes en creu i ruta a tocar de les boies de protecció de la platja per guanyar visibilitat. Flota més o menys agrupada malgrat els esforços i reiteracions del company Josep a través de la ràdio. Bones imatges i fotografies des de les embarcacions de suport cedides per particulars i pel club de vela de Segur de Calafell. En arribar davant el pòsit de Calafell ens esperaven els llaüts de rem i uns quants companys que a bord dels seus patins catalans ens acompanyaren una bona estona. Arribats a la riera que separa les dues viles -Calafell i Sant Salvador-, ordre de virar per concentrar-nos davant el pòsit de nou. Allà s'embarcaren els familiars de Carles Barral que celebraven el 90è aniversari del seu naixement. Fet l'acte protocol·lari, tothom cap a port.
En arribar-hi les barques foranes - Mestraló i Xerina- que havien arribat per carretera són llevades de l'aigua. I tothom es concentra en l'acte per excel·lència de les trobades (a més de navegar, és clar) que és el dinar. Magnífica paella feta per l'Isma, música en directe amb un saxo tenor i dinar de germanor de nou sota la pèrgola del port. Riure, xerrar, comentar, aprendre, gaudir, amistat, coneixences,... tot això és allò que es troba arreu en una Trobada.
Felicitats Club Patí Català de Calafell- Amics de la vela llatina Carlos Barral. Hi tornarem!




dilluns, 21 de maig de 2018

#PasaiawaitingHermione


L'Hermione rèplica francesa d'una fragata del S. XVIII.
Aquest podria ser el hastag que resumeix un Festival marítim de Pasaia que ja és història. Un gran festival que segueix el model francès de grans concentracions marítimes on s'ha notat molt l'absència del principal protagonista: L'Hermione.

Estand FCCPMF al Pasaia Itsas Festibala 2018
Però a banda d'aquesta absència el Festival ha funcionat molt bé, milers de persones han visitat la vila marinera en una mostra dividida entre dos grans centres. D'una banda Pasaia Donivane, on hi havia unes barraques de venda de materials artesans i s'altres relacionats amb el mar, a més d'unes carpes on diferents entitats mostraven les seves activitats. Allà precisament es podia trobar l'espai català amb l'exposició de la FCCPMF.

La Xerina navegant amb el bergantí Kaskelot per la ria de Pasaia.
Més de dos centenars de petits vaixells de paper han estat distribuïts entre uns visitants que habitualment demanaven informació davant els plafons de les 14 associacions catalanes. El calendari d'activitats ha estat molt ben rebut en el seu format de vaixell de papiroflèxia, que més d'una persona s'animà a  muntar allà mateix.


Simultàniament dins la ria la Xerina, la muleta amb vela estelada, informava de la presència catalana al Festival de manera que difícilment podia passar desapercebuda. Amb diferents tripulacions ha navegat durant moltes hores en un vira vira continu de les embarcacions participants d'arreu: Euskadi, França, Galícia i Catalunya.
El so del corn mediterrani es fusionà amb un magnífic irrintzi i so de corn cantàbric de la companya Asun.

Bon ambient, música, intercanvi d'experiència, fusió cultural i aprenentatge de tècniques i formes de fer dins el món de la nàutica tradicional.

Benvingut el Pasaia Itsas Festibala! El 2020 sembla que podrem tenir una segona edició. No ho oblideu.