dijous, 26 de març de 2020

Flota tradicional amarrada: confinament Covid-19, què podem fer?



Pocs, potser ningú, s'esperava a principis de març de 2020 que avui estaríem confinats als nostres domicilis en una situació tant estranya. Aquesta és una guerra contra un enemic invisible que dia rere dia causa molts morts. Evidentment potser no és moment de pensar en les barques tradicionals. D'altres afers més vitals -i mai millor dit- ens amoïnen a tots.

A casa estant es van reben notícies de trobades i festivals marítims que es van suspenent. D'altres, aquells que no ho han fet encara, mantenen l'esperança que aquesta 3a Guerra mundial, aquest cop contra un enemic microscòpic, s'hagi acabat abans de l'estiu. Es mantenen els calendaris amb el desig de poder-los complir participant arreu amb les nostres embarcacions. Sembla però que la realitat és més tossuda que el nostre optimisme i, segurament com ja ha passat amb els Jocs Olímpics, aquest any acabarà sent un parèntesi a les nostres vides. Quelcom per explicar als nostres nets quan siguin grans, si sobrevivim, és clar.

La major part de les embarcacions són en mar, d'altres estan encara hivernant, però alguns casos poden amoïnar i molt als seus armadors. Es tracta d'aquells bastiments que acabaven de sortir de l'aigua per fer les tasques de manteniment anual, i que ja porten en el menor dels casos dues setmanes a sol i serena. Tots sabem com afecta desastrosament que les taules del buc s'eixuguin excessivament. Perquè la situació de moment ja s'ha allargat i qui sap quantes setmanes s'allargarà més. Per tant, es podria dir que aquestes embarcacions són i seran víctimes col·laterals, malgrat que els estralls principals no les afectin directament.

Queda però seguir treballant des de casa. Investigar, escriure, llegir, fer maquetes, reparar petites peces de la barca, fer bossells nous, aprendre a fer aquells nusos que mai ens surten, fer projectes de navegacions en el futur. Activitats que poden lligar-nos d'una forma més que virtual amb la passió per la nàutica tradicional. A més ara tothom disposarà d'aquell temps sempre desitjat per revisar films mítics: Master & Commander, Terra Trema, Stromboli, Captains Courageous, Moby Dick, Mutiny on the Bounty, Captain Horatio Hornblower, The World in His Arms, Treasure Island, Pirates of the Caribbean (5 films), Captain Kidd, Lord Jim, Captain Blood, entre d'altres. Avui totes es poden trobar en streamming en alguna de les plataformes Filmin, Amazon Prime, Netflix i sembla que ara Disney. I si sou amics dels jocs sempre podreu navegar des de casa amb el Virtual Skipper 4, el Sailaway - The Sailing Simulator, el Tempest,el Naval Action o el Buccaneer: The Pursuit of Infamy .

Tant de bo aquesta "guerra" passi aviat i amb el menor número de baixes possibles, per trobar-nos amb les veles obertes en la nostra Mediterrània o a qualsevol altra mar.

Mai millor desitjat... Salut!

P.S.: La FCCPMF es vol sumar al reconeixement a tot el  PERSONAL SANITARI del nostre país, per la seva dedicació, sovint, massa sovint, amb manca de recursos materials. Amb ells i  el nostre confinament de ben segur que derrotarem aquest SARS-COV-2.

dimecres, 11 de març de 2020

Bot salvavides: Franciso Gorostidi 1920-2020


El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell. 

El Bot Salvavides amb les veles desplegades el dia del seu “bateig”

El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis.
Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades. Com a mínim se sap que hi va haver dos naufragis amb mariners ofegats el 1910 i el 1915, i un altre sense víctimes el 1912, quan una barca que feia el bou va topar amb un explosiu que, pel que sembla, s’havia desprès d’un vapor francès que havia naufragat prop de Barcelona i deixat una part de la seva càrrega a la deriva. A causa d’aquestes circumstàncies, i atès el fet que, quan es produïa un temporal, les barques que es trobaven en mar quedaven desvalgudes, el Pòsit de Pescadors de Calafell va adquirir el bot salvavides l’any 1920, després de viure diferents entrebancs.
Imatge dels anys 20 de la caseta i el Bot Salvavides

El Bot Salvavides és una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia, ni té, un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original.
Tripulació els anys 50

Entre els anys 1921 i 1954 el Bot va fer quatre salvaments “oficials” de barques que es trobaven en perill a causa de la mala mar.
Sortida del Bot a la processó de la Mare de Déu del Carme els anys 50
A mitjans dels anys quaranta va heretar la patronia del seu pare el Ramon Ortoll, el Monis, un home que per pròpia iniciativa va engrescar la tripulació per tal d’intentar fer donar la volta al Bot Salvavides en mar plana.
Ramon Ortoll, el monis, impulsor de les voltes del Bot

Malgrat que la qüestió de les voltes va començar a finals dels anys 40, l’empenta definitiva d’aquestes exhibicions no es va produir fins l’any 1954 quan l’Estació de Salvament de Sitges va convidar les de Vilanova i Calafell a participar en una regata amb els seus bots de salvament. Aquesta cursa es va celebrar durant l’última setmana d’agost, coincidint amb la seva Festa Major de Sant Bartomeu.
L’embarcació de Calafell aviat va perdre la regata i la tripulació de Calafell, ferida en el seu amor propi i amb el del seu patró al capdavant, es van confabular per fer alguna cosa que restituís el seu malmès orgull. Va ser aleshores quan, per primera vegada de manera més oficial van oferir l’espectacle de fer tombar diverses vegades el bastiment.
Participació en la processó de la Mare de Déu del Carme



Avarant el Bot a la platja, de la manera tradicional amb els pals



Vídeo del Bot Salvavides donant les tradicionals voltes

Imatge submarina durant una exhibició
Article reproduït de la pàgina  https://paticatalacalafell.cat/ecomuseu/qr_bot.html publicat amb autorització dels seus autors.

dijous, 5 de març de 2020

CAMPANA, muleta de l'Ebre 1920-2020


El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell.

El 22 de maig de 1920 s'inscrigué al registre la muleta CAMPANA. Enguany es celebrarà el centenari d'aquesta barca encara plena de vida,activitat i salut.  Els companys del Club Nàutic de Mora d'Ebre mantenen aquesta petita joia del nostre patrimoni marítim fluvial en funcionament. Encara se la pot veure fent regates de rem, o remuntant lo riu amb la seva vela en romb. En Joan Pujol i l'Ivan Salvadó han fet un magnífic treball: Estudi sobre les muletes i bots de Mora d'Ebre, que podeu trobar a la Biblioteca Online d'aquesta web. D'aquesta publicació s'han pogut extraure les següents informacions.


Fitxa:
Informació General.
Propietaris: Carlos Canalda y Paco López (comprada l’ any 1977 a Salvador Moreso Griñó)
Any de construcció: 1920
Constructor desconegut.
Tipus d’embarcació: Muleta, (eslora 6,31 m., mànega 1,60 m., puntal 0.50 m.)
Estat: Activa
Història i curiositats:
Muleta construïda a Tortosa i comprada per Salvador Moreso Griñó aproximadament l’ any 1.920. Durant la guerra civil la popa de la muleta va quedar destruïda en un bombardeig essent reparada posteriorment. Durant els anys 50 i 60 els treballs de calafatejar i manteniment de la muleta els va fer Domingo Torné Sastre de Móra. La muleta era utilitzada per la pesca (madrilleres, palangre, etc ) aixís com per la recollida de bova, canyes i tot el que hi havia a les vores de riu.
Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

L`any 1.977 va ser comprada per Lluis Riba, Carlos Canalda, Paco López i Juan Antonio Piñol.
L’ any 1.979 queden com a propietaris Carlos Canalda, Lluis Riba i Paco López.
L’ any 2.014 queden com a propietaris Carlos Canalda y Paco López.
Durant el primers anys de la compra de la muleta vam sortir a navegar a vela i a pescar madrilles a la riera de Garcia amb Salvador Moreso. Era tot un espectacle veure’l patronejar la muleta, cop de barra de quan en quan, algun crit a “San Ramón” si el vent no bufava prou i molts mes crits per a nosaltres (joves de 17 -18 anys). Arribar a la riera de Garcia, a mitja vela, plegar-la, llençar les madrilles, dos cops de rem, quatre crits (pot ser mÉs) i en un moment la madrillera pujava plena. Les madrilles eren posades davall del pont damunt un sac mullat i durant la baixada, les anava remullant contínuament.
Reparacions:
L’estiu del 1.978, Rosendo Algueró repara alguns rumballs i s’ alquitrana la muleta.
L’any 1.982 es porta la muleta a Miravet per ser reparada per Manel Borrell. L’ any 1.991, es fa reparar de nou a Miravet per Manel Borrell, però la muleta ja no torna al riu i es queda al magatzem del Club Nàutic.
El Setembre del 2.013 la muleta surt del magatzem del Club Nàutic i es porta a reparar al magatzem del Sisco Ripoll que s’ encarrega de la reparació.
La muleta es restaurada totalment i enfibrada per la part exterior. La restauració compta amb la col·laboració de Joan Pujol i Enric Gurrera.
El Juliol de 2.014, la muleta torna al riu després de 23 anys.
Aquesta muleta mai havia portat nom, però sempre ha sigut coneguda com “Campana” que es el nom que es va posar al tornar al riu l’ estiu del 2014.
Dedicació i regates
Es fa servi per a vela, regates, esbarjo i, antigament, pesca. Pel que fa a regates, es té constància que l’ultima regata que van guanyar va ser l’any 1973. Segons contava Salvador Moreso, la muleta va guanyar diverses vegades a la Festa del Riu de Móra, però nomes la deixava participar si la tripulació era del seu gust.

Autor Joan Pujol Pedret

La Campana com d'altres muletes, ho comenta més amunt,  també han estat usades històricament per la pesca fluvial.

MULETES COM A EINA DE PESCADORS.
CURIOSITATS SOBRE LA PESCA DE RIU
La pesca es practica des de l’arribada dels primers pobladors a les ribes del riu, ja sigui des de la vora o des de barques. Segons les fonts consultades a Tortosa, que donen dades des del Delta fins a la Roca Folletera al límit del terme de Miravet, sabem que les arts utilitzades a la pesca en aquest tram de riu van ser les següents: arpons, bolitx, broixina, cintes, tirones, rebordes, soltes, carassons, tirs sabogals, tonaires, palangres, boletxes, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertrols, anguileres, nanses, camallocs, morbells, ventoles, salabres i mànegues.
Madrillera  Autor Joan Pujol Pedret
També hi ha dates que al segle XIV, més a munt de l’assut de Xerta es pescaven esturions de més de 2 metres de llarg , sabogues i llamperes en abundància. Quant a la pesca a la Ribera d’Ebre, esmentava l’observador Miravetà a finals del segle XVIII que la pesca era abundosa a la Ribera, i molt concretament a les pesqueres, especialment important era “la pesquera del Raget”, a Flix. A més a més, segons ens va dir Salvador Moreso i Rosendo Algueró, on es pescaven més madrilles a la zona era a la “pesquera de la Riera de Garcia”, quan baixava el riu tèrbol i l’aigua clara de la riera.
La pesca va ser una activitat important al riu fins a meitat del segle passat. Tot i ser una activitat sacrificada, alguns dels vells patrons de llagut en arribar a una edat “avançada” adquirien embarcacions més petites (bots, muletes, etc.) per tal de dedicar-se a aquestes activitats i continuar així el seu estret lligam amb el riu.
Els pescadors de barca professional es van mantenir fins a meitat dels anys 50, tot i que alguns posteriorment ho tenien com a segona activitat. L’últim pescador amb total dedicació que hi va haver a Móra d’Ebre va ser Tomàs Moreso Griñó, amb la muleta Pilar.
Bentrol  Autor Joan Pujol Pedret
Els darrers pescadors amb muleta, no professionals, han sigut els següents:
- El coco Milio, juntament amb el seu nebot Emilio, a la muleta Teresa
- Rosendo Algueró amb el seu fill Josep a les muletes Benita i Pepita.
- Salvador Moreso amb la Campana l’any 1934 va sortir a pescar en front del mas de Pedret amb Josep Oliva Montagut i el seu fill Josep Oliva Mani, emprant l’art de pesca conegut com la “tirona”, que és un parany de pesca més llarg i ample que la madrillera. Aquesta és la única referència de la tirona que tenim a la ribera, ja que és més habitual del delta. Els últims anys va sortir amb la seva neta Juanita i els seus amics Paco i Lluis.

Agraiments per l'elaboració d'aquest article als actuals propietaris de la Campana, Carlos Canalda i Paco López, al C. N. Mora d'Ebre  i a la informació extreta del Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
----------
En la seva llarga història a més de navegar per lo riu Ebre la Campana també ha participat en rodatges de reportatges, ha viatjat fins Orleans a França per participar en la Fête du Loire l'any 2017, ha participat en la IV Festa del Mar a l'Ametlla de Mar, i sobretot segueix ben viva, activa i contenta perquè serveix que les noves generacions coneguin quin és el significat de la navegació tradicional fluvial i perquè no es perdin aquells coneixements imprescindibles perquè en el futur les muletes segueixin navegant al rem a i a la vela.




Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

dimarts, 25 de febrer de 2020

Vela llatina: formació



Dos vídeos imprescindibles per entendre què significa navegar amb vela llatina. La dita diu que la vela llatina sinó la coneixes no la toquis. És un tipus d'aparell primitiu on calen un mínim de tres caps de maniobra, a diferència per exemple de les bermudianes que tant sols controlant  l'escota ja es pot navegar. D'aquests tres caps dos serveixen per controlar la posició del puny de car, la part baixa de l'antena, i l'altre és l'escota que fermada al seu puny es controla des de la popa de l'embarcació.

El primer vídeo creat per Jordi Rascado resum amb la història, les característiques i els principis de navegació de la vela llatina. Fou creat en motiu de l'exposició sobre la barca "Francisca: l'última barca de pesca que navegava a vela" .



El segon és produït per en Vicente Garcia Delgado a bord de la Lola amb mariners dels Amics del Museu Marítim de Barcelona. En ell es poden veure les maniobres en un pla subjectiu com si ens trobéssim a bord de l'embarcació.


Per aprofundir en el tema es recomanable  el llibre Nuestra vela latina, de Francisco OIller i Vicente Garcia Delgado i d'altres que mostrem en imatges. I s'està a l'espera de la publicació de una manual d'aprenentatge que esperem vegi la llum aquest any.





 Tots dos vídeos haurien de ser vistos i estudiats per totes les persones afeccionades a aquest tipus de navegació.  És funció de la FCCPMF difondre aquest material que podeu trobar sempre a la Videoteca de la seva web-blog.

diumenge, 23 de febrer de 2020

Joaquim Pla i Bartrina, rep la mètopa de la Facultat de Nàutica.



Dins la Federació hi ha una entitat que hi és però no fa soroll, va fent la seva tasca acadèmica en aquell silenci de les velles biblioteques de fusta fosca. L’Associació Gironina d’Amics del Mar va ser fundada fa més de 27 anys pel Sr. Joaquim Pla i Bartrina, capità de la marina mercant i gran amant i coneixedor de la seva història. Ara com a president honorífic el podem imaginar al seu despatx envoltat de llibres, cartes marines i maquetes on segueix dia a dia investigant sobre el passat de la navegació. De les mans de l'AGAM es publica cada any un nou número del Exocetus Volitans, una curiosa revista en paper meitat en català, meitat en francès que produeixen, redacten i publiquen amb ASAME, els Amics de la mar de Banyuls. En ella s'hi troben articles en profunditat sobre temes nàutics, del mar i de la biodiversitat. Com a autor cal destacar el seus llibres:

Banderes i gallardets

Els aparells dels grans velers

A més de les publicacions dels Quaderns blaus del Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona:

Els vaixells i la gent de la Marina mercant catalana vuitcentista.

Els vaixells mercants d’aparell llatí a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX.


Musiqueria. Ornamentacions dels bucs dels vaixells.


Lleugera idea dels principis teòrics de la propulsió a vela (veles de tall).



Col·laboracions amb la Revista de Girona:

Les antigues embarcacions de pesca del litoral gironí

En Joaquim Pla i la seva esposa
El 19 de febrer 2020 en Joaquim Pla va ser notícia. Fou mereixedor de la Mètopa de la Facultat de Nàutica de Barcelona. L’acte va tenir lloc a la Sala de Juntes, presidit pel Degà, Dr. Agustí Martín. El motiu fou manifestar, per part de la Facultat, el reconeixement de la feina feta per en Quim en pro de la formació dels afeccionats a la mar al llarg de molts anys.

Assistiren a l’acte familiars, companys de l’AGAM i altres amics que varen felicitar en Quim pel reconeixement. Des de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, també volem felicitar al nostre bon amic Joaquim per aquest merescut reconeixement.
L'Agustí Martín, Degà de la Facultat de Nàutica,
 lliurant la Mètopa d'aquesta a Joaquim Pla

Públic assistent a l'acte.


divendres, 14 de febrer de 2020

Proyecto de Real decreto por el que se aprueba el Reglamento de Buques y Embarcaciones històricas y sus reproducciones singulares.

Sí, el títol és en castellà, perquè en aquesta llengua el MINISTERIO DE TRANSPORTES, MOVILIDAD Y AGENDA URBANA  ha publicat aquest projecte de decret llei que abasta les embarcacions tradicionals de més de 40 anys d'antiguitat.

El podeu llegir complet clicant sobre el nom:


A partir de les embarcacions que han actualitzat les dades a l'inventari d'embarcacions tradicionals de la FCCPMF hem pogut extraure un primer llistat de les embarcacions que es podrien acollir a la nova llista d'embarcacions històriques en el moment que sigui aprovat i publicat l'esmentat reial decret espanyol.
cliqueu sobre la imatge per obrir un arxiu pdf.
Llistat en pdf actualitzat amb noves dades el 5 de març 2020.

dilluns, 10 de febrer de 2020

Navegar un dia d'hivern: batejos de mar a Calafell.



Rúfol, gris, lleganyós, amb mar podrida i ni tant sols un bri d'aire. Així es presentà el matí d'un dissabte de febrer a Calafell. Però calia no desaprofitar la invitació de sortir en mar. Fora mandres. En arribar a port un bon grup de mariners de l'Associació Patí Català Calafell/Vela Llatina Carlos Barral preparaven les barques per emprendre una vegada més la seva activitat dels Batejos de mar en barques tradicionals que fan des de fa mesos. La ubicació de les barques arran del passeig del mar és immillorable.

Les barques del l'associació amarrades a primera
línia del port de Segur de Calafell.
Des de ben lluny destaquen les antenes aixecades que saluden des de lluny a aquells curiosos capaços d'abstraure ni que sigui per un moment els ulls de la pantalleta del mòbil i de mirar que esdevé al seu entorn. Uns curiosos que s'acosten fins el moll. Que comenten la bellesa o la vellesa de les barques. Que els hi fan fotografies. I què, quan llegeixen els rètols muntats pels associats demanen si poden pujar a les barques. L'activitat és un èxit setmana darrera setmana, totes les barques van plenes de gom a gom, al màxim de la seva capacitat legal. Fins i tot avui han demanat a uns companys de Cardona arribats des de la veïna Vilanova si podrien fer-hi cap per carregar a alguns dels participants en el bateig en el seu llaüt.
La Ullastre, un llagut cabinat que participà
en el bateig de mar.
Distribuïts els passatgers i repartides les armilles salvavides, bona mesura que cal aplaudir, es distribueixen els mariners més experts per poder fer-nos a la vela si el vent té la delicadesa de fer acte de presència. Abaixem l'antena i desfem els botafions de La Peregrina del company Josep. Obrim la vela encara a port i un cop fermat l'apagaveles, aquesta és remuntada a l'espera que en un moment o altra pugui ser inflada. Fora amarres. Amb el motor al ralentí sortim de port mentre ens presentem els uns al altres. Petites explicacions sobre com fer una lligada de volta de maniobra o del vocabulari més bàsic de a bord, als nouvinguts. O millor a les nouvingudes, molt interessades en tot allò que significa el nostre moviment de recuperació i manteniment del patrimoni marítim flotant. Per la professió de les dones la conversa també deriva cap a les velles experiències del jack Far de Barcelona, quan dedicava setmanes de navegació a joves amb problemes d'integració social. Activitat malauradament perduda amb la immobilització del vaixell des del seu canvi de propietat ver el Museu Marítim de Barcelona per manca de recursos. L'etern problema.
La vela oferta al vent, però aquest no arriba.
El xup xup del motor passeja La Peregrina per tot el front marítim de Calafell fins a tocar l'àrea marítima del terme municipal de El Vendrell. El vent no fa acte de presència en cap moment. Alguna barca li ha ofert la vela per temptar-lo, però no hi ha manera. Els valents tripulants de les barques que no porten motor fa estona que s'exerciten en el magnífic esport del bogar. Desprès d'una bona estona fent voltes a menys d'una milla de la sorra, el patró decideix que és hora d'anar a dinar i com un bon pastor s'acosta a tots els bots que es mouen a força de braços per oferir-los remolc. Cosa que és agraïda però rebutjada pels seus patrons que, com a bons mariners, volen arribar a port amb l'honor d'haver-ho fet per medis propis. 
La Pal i Fusa navegant a rem per manca de vent.
Amarrem i ens acomiadem un a un. Patró, mariners i convidats. Qui sap si alguna d'aquestes persones farà cap a la Destil·leria, espai social de l'entitat, o al moll per continuar navegant. Hauran mossegat l'esquer? O potser ha mancat aquella brisa que hauria permès tancar el motor i gaudir d'aquell silenci tant anhelat per molts dels que estem enamorats de la navegació tradicional i tranquil·la.
Esperem que els amics del Patí Català de Calafell segueixin amb una activitat que té com a objectiu acostar i donar l'oportunitat a persones alienes al món del mar de tastar el verí, la droga que nosaltres  ingerirem fa poc o molt i de la qual és molt difícil de desfer-se'n.