dilluns, 9 de desembre de 2019

ALIANÇA ENTRE LES ENTITATS QUE DEFENSEN EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL A LA COSTA CATALANA DE PONENT I L'EBRE



Les entitats de la demarcació de Tarragona membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, ja exploren vies de col·laboració. El passat divendres 6 de desembre a Cambrils, es varen reunir per primera vegada representants de les entitats Patí Català Calafell, Orsapop Vela Llatina de Torredembarra, Gussiaires de Baix a Mar de Torredembarra, Arjau Vela Llatina de Cambrils, Club Nàutic de Móra d’Ebre i Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar. Posaven així fil a l’agulla en relació a la proposta que, com a associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, van presentar a l’assemblea anual del passat estiu a Sant Pol de Mar. La idea es va acceptar i consisteix en teixir una aliança estratègica territorial de treball conjunt sota el paraigua de la mateixa federació. Per aquest motiu, a la reunió de Cambrils, les entitats
mencionades de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, van marcar una sèrie d’objectius inicials en els quals es treballarà els propers mesos i que són els següents:

- Identificar, conservar i recuperar les darreres unitats pròpies de patrimoni flotant marítim i fluvial encara actiu i propi de la Costa Catalana de Ponent i de l’Ebre.

- Vetllar per mantenir actives a la mar i al riu, la seixantena d’embarcacions tradicionals de les que aproximadament disposen les entitats o els socis de les mateixes, ja que han esdevingut emblema per les poblacions que les acullen.

- Disposar d’aquestes embarcacions per crear accions formatives conjuntes que permetin acostar noves tripulacions a la navegació tradicional.

- Assegurar la màxima participació dels bastiments a les trobades i festes que s’organitzen anualment coordinant un calendari conjunt.

- Reforçar els llaços entre les diferents entitats amb accions conjuntes de recerca, conservació i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.

- Disposar d’una sola veu per defensar al territori i davant de les administracions, un patrimoni marítim i fluvial fràgil que forma part de la nostra memòria col·lectiva.
Per aconseguir portar a terme aquests objectius conjunts, es comptarà sempre amb el vist-i-plau de la pròpia Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Per aquest motiu, a partir d'aquest 2019, es reforçarà el paper de coordinació de les accions que es puguin anar generant a través de la Vocalia de relacions amb els ports del sud, ja existent a la federació, i que a partir d’ara recaurà en l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. Tot plegat hauria de permetre visibilitzar aquest moviment de base per créixer en nombre d’entitats i poblacions on es realitza. Finalment destacar que es pretén que esdevingui un laboratori de bones pràctiques col·laboratives que es podria estendre a altres zones del país on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni
Marítim i Fluvial, hi és present des de la seva fundació a l’any 2005.

dissabte, 7 de desembre de 2019

La nova Llei de Ports




Calvet: "La nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic com a motor econòmic i per al país, davant l'emergència climàtica"

·         El conseller de Territori i Sostenibilitat intervé en la part final del debat i votació de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”

El conseller Calvet, al mig, amb membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i representants de la ponència de la Llei i del sector nàutic.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que la nova Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals que avui ha aprovat el Parlament de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país”. Calvet ha intervingut en la part final del debat i votació de la Proposició de llei, que ha estat aprovada per 129 vots a favor, 4 en contra i cap abstenció. Calvet ha exposat que el nou text “modernitza el marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al país davant l’emergència climàtica”.

Per al conseller, és una Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat “incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.

La nova Llei dota el sistema portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat. D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat nautico-esportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar aquest sector clau per al país.

Creixement sostenible i lluita contra el canvi climàtic

La nova Llei estableix un règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit, aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de Ports 2030 on s’aposti per l'aprofitament o, si cal, l'ampliació de les infraestructures actuals.

Incorpora també la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.

Simplificació administrativa i foment de l’activitat econòmica

La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.

La nova normativa promou també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.

Un altre dels pilars de la nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions. En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de 80 milions d'inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per agilitzar aquesta col·laboració publico-privada i simplificar-ne la gestió.

Estimulació de la qualitat i competitivitat

La Llei de ports promou les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.

A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

Cristian Casellas i Estévez- Responsable de la Secretaria de Comissions i Participades. Secretaria General. Cambra de Comerç de Barcelona

dissabte, 30 de novembre de 2019

ENTITATS DELS NORD I DEL SUD DEL PIRINEU UNEIXEN ESFORÇOS EN DEFENSA DEL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL






El 30 de novembre els presidents de la FCCPMF i del GAPAMAR van signar a Paulilles un conveni de col·laboració bilateral

La mar havia estat durant segles la via de comunicació més eficaç entre les dues bandes del Pirineu. Terres germanes que encara ara comparteixen llengua, cultura i tradicions marineres, patrimoni immaterial que ara, des de la ciutadania, també es vol contribuir a preservar. Amb aquest objectiu principal, el passat 30 de novembre al Taller de Restauració de Barques de Poulilles (Portvendres), els presidents de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) i el Groupement des associations du patrimoine marítime du Roussillon (GAPAMAR), van signar un conveni sense precedents però amb voluntat de créixer. Les entitats que conformen aquestes agrupacions, ja vénen col·laborant des de fa més de 30 anys, però ara s’han decidit a posar-ho per escrit conjuntament davant dels importants reptes de futur. Comparteixen l’interès en promoure iniciatives transfrontereres adreçades a la recuperació i difusió del patrimoni marítim i fluvial en les seves diferents expressions materials i immaterials.

Cal recordar que la FCCPMF és una entitat sense afany de lucre que actualment uneix a 15 entitats federades entre l’Ametlla de Mar i Cadaqués, ja que l’àmbit territorial de la FCCPMF és el del territori de Catalunya. Creada a l’any 2006, la FCCPMF, és una federació que, entre d’altres, té per objectiu principal la recuperació de tot tipus de patrimoni marítim i fluvial, prioritàriament la promoció i formació de la navegació tradicional. El GAPAMAR és una organització també sense afany de lucre, que uneix a 22 entitats ubicades entre el cap de Cervera i el cap de Leucate, ja que l’àmbit d’acció del GAPAMAR és el territori del Rosselló. Fundat al 2011 a l’entorn del Parc natural marí del Golf de Lleó, GAPAMAR és una entitat que, entre d’altres, té com a objectiu bàsic reunir totes les associacions del patrimoni marítim del Rosselló i representar-les davant les autoritats públiques i qualsevol entitat relacionada amb aquest patrimoni.

Amb aquests antecedents ha estat fàcil confluir amb l’objecte del conveni que es fonamenta en promoure la col·laboració i cooperació entre les dues entitats en les àrees vinculades a la recuperació, promoció i divulgació del patrimoni marítim i fluvial. A més, s'han compromès a promoure la difusió de les respectives activitats a través dels seus canals habituals de comunicació, especialment els digitals. La FCCPMF i el GAPAMAR, elaboraran un calendari comú anual de trobades d’embarcacions tradicionals. A més, també es pretén que les tripulacions i patrons de les entitats ara conveniades, participin en les respectives trobades i altres activitats, promovent el intercanvi de tripulacions i la recuperació d'oficis mariners. També ha de ser rellevant la organització de trobades i activitats conjuntes o delegacions mixtes per participar a les festes marítimes o fluvials de caràcter internacional. També s’han compromès a participar en la promoció d’una candidatura internacional per el reconeixement de l’art de la navegació a vela llatina com a patrimoni immaterial de la UNESCO, així com la elaboració de projectes i la sol·licitud i tramitació de subvencions a nivell europeu.

Tot aquest treball es coordinarà a través de la participació com a convidats i sense dret a vot a les reunions i assemblees de les respectives organitzacions. A més d’aquest contacte directe, la FCCPMF i GAPAMAR, també crearan una comissió mixta amb representants de les dues organitzacions per aconseguir materialitzar els esperançadors objectius que junts es volen aconseguir amb aquesta nova singladura que ara comença.
Foto: Víctor Martí



Text del conveni:

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARITIM I FLUVIAL I GROUPEMENT DES ASSOCIATIONS DU PATRIMOINE MARÍTIME DU ROUSSILLON


Paulilles, el 30 de novembre de 2019 

REUNITS

D’una banda el Sr. Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació catalana per la cultural i el patrimoni marítim i fluvial (FCCPMF), ai de l’altra el Sr. Ricard Cassoly, president de Groupement des associations du patrimoine
marítim du Roussillon (GAPAMAR), amb domicili a 66660 Portvendres, 26B Ctra. de Banyuls.

MANIFESTEN

Que la FCCPMF és una entitat sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial de la FCCPMF és el del territori de Catalunya i agrupa a diferents associacions de l’àmbit de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial.
Que la FCCPMF, és una organització que, entre d’altres, té per objectiu la recuperació de tot tipus de patrimoni marítim i fluvial, prioritàriament la promoció i formació de la navegació patrimonial, així com la recuperació, rehabilitació i rèplica de bastiments sense excloure altres elements patrimonials, la recuperació de la cultura, tradicions i diferents expressions del patrimoni immaterial...
Que la FCCPMF, té la voluntat de promoure diferents espais d’intercanvi i cooperació amb altres federacions del seu àmbit d’actuació i organitzacions governamentals per tal de promoure i assolir els seus objectius fundacionals, exercint així funcions d’interlocució.
Que GAPAMAR és una entitat tipus llei 1901 sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial del GAPAMAR és el del territori del Rosselló i agrupa a diferents associacions de l’àmbit de la cultura i el patrimoni marítim d’aquesta costa nord-catalana.
Que GAPAMAR és una associació tipus llei 1901 que, entre d’altres, té com a objectiu presentar els desitjos i suggeriments dels actors de la conservació del patrimoni marí i dels practicants dels costums marítims locals per tal de perpetuar la tradició marítima dins del parc natural de Cervera de la Marenda fins Leucate.
Que GAPAMAR, té també la missió de reunir totes les associacions del patrimoni marítim del Rosselló i representar-les davant les autoritats públiques i qualsevol entitat relacionada amb aquest patrimoni. Promourà i estimularà qualsevol acció per valorar aquest patrimoni tangible i immaterial.
Que les institucions signants d’aquest Conveni estan interessades en promoure iniciatives transfrontareres adreçades a la recuperació i difusió del patrimoni marítim i fluvial en les seves diferents expressions materials i immaterials.
Que l’àmbit d’interès i actuació d’aquest Conveni és tot l’arc Mediterrani Occidental i per tant, el contacte i la cooperació amb els diferents col·lectius i federacions tant nacionals com internacionals que puguin compartir els mateixos objectius.
Per tot això,
CONVENEN

Primer: La FCCPMF i GAPAMAR, establiran els canals de comunicació i coordinació necessaris per tal de promoure la col·laboració i cooperació entre les dues entitats en les àrees vinculades a la recuperació, promoció i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.
Segon: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la difusió de les respectives activitats, segons acords i a través dels seus canals habituals de comunicació.
Tercer: La FCCPMF i GAPAMAR, elaboraran un calendari comú anual de trobades d’embarcacions tradicionals.
Quart: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la participació dels seus membres en les respectives trobades i altres activitats. Promouran també l’intercanvi de tripulacions, oficis del patrimoni maritim i ajuda bilateral.
Cinquè: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la organització de trobades i activitats conjuntes o la creació d’esquadres o organització de combois o delegacions conjuntes per participar a les festes marítimes importants o de caràcter internacional.
Sisè: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran el contacte i la cooperació amb altres organitzacions de l’arc del Mediterrani Occidental per tal de promoure projectes tant de caràcter regional com internacional. En aquest marc, participaran en la promoció d’una candidatura per el reconeixement de la vela llatina com a patrimoni immaterial de la UNESCO, així com la elaboració de projectes i la sol·licitud i tramitació de subvencions a nivell europeu.
Setè: Representants de les dues organitzacions, podran participar com a convidats i sense dret a vot a les reunions i assemblees de les respectives organitzacions.
Vuitè: La FCCPMF i GAPAMAR, crearan una comissió mixta amb representants de les dues organitzacions per el seguiment del present Conveni.
Novè: Inicialment el Conveni té un caràcter indefinit però haurà de ser ratificat per les Juntes de cada organització quan aquestes siguin renovades i pot ser rescindint per la voluntat d’una de les parts.
I, en prova de consentiment, signen les dues parts aquest Conveni de col·laboració en el lloc i data assenyalats a l’encapçalament,

Víctor Martí i Carrasco, President FCCPMF  
 Ricard Cassoly, President GAPAMAR

Foto: Escenavegant.



diumenge, 27 d’octubre de 2019

La PAUOT tornarà a navegar


Acabem de rebre la notícia que l'associació Patí Català de Calafell ha recuperat la barca PAUOT, germana de la meva estimada XERINA, de la platja de Sant Salvador de Comarruga on feia anys romania dins la sorra sense sortir en mar. Vulem agrair de tot cor la gestió feta per aquesta associació, doncs feia anys que  dolia veure aquesta barca malmeten-se a la sorra malgrat el seu aparent bon estat de conservació.

La PAUOT és una barca feta amb el motlle dissenyat per Miquel Feu l'any 1995 a les Drassanes Tallamar de Rubí. Malauradament aquest emprenedor topà en aquell moment amb la incomprensió d'un sector de la navegació tradicional que rebutjà frontalment la possibilitat de produïr barques de vela llatina en resina i fibra de vidre. Se'n feren dos models. Un amb motor intern com la Xerina, i un segon només a la vela que incorpora una orsa abatible com la PAUOT. Per tant a partir d'ara podrem veure dues de les embarcacions més joves de navegació tradicional navegant plegades de tant en tant com a germanes.



Us deixo aquí una entrevista al seu constructor apareguda al 

BUTLLETÍ DE LA MAR D’AMICS NÚMERO 11- JULIOL 2008

ENTREVISTA A MIQUEL FEU - CONSTRUCTOR NAVAL.
 En Miquel Feu conversant davant la Pauot amb la Lluïsa Obrador a la

platja de Sant Salvador de Comarruga (Foto Jordi Salvador)








Com se li acudeix bastir una barca de vela llatina?
Sempre m’havia agradat navegar a vela. La vela llatina era un repte per mi.

Però d’on treu els plànols per fer una barca amb aquestes línies?
Els plànols originals els trec del Museu Marítim i estan basats en un model de sardinal de la zona sud de Catalunya. Però jo tenia clar que volia una barca capaç de córrer, capaç de guanyar regates allà on fos. Per aquest motiu, vaig introduir els plànols en un dels primers
ordinadors personals que hi havia en aquella època, estic parlant de 1994. En ell vaig afinar-li les línies per provar de guanyar velocitat i li vaig afegir escues per poder-la varar a la platja.

I la construïu en resina de polièster reforçada amb fibra de vidre...
Sí, perquè la intenció era poder-les fabricar en sèrie. De fet un cop fabricat el motlle en férem dues unitats. La que encara és de la meva propietat, la Pauot i una segona que vaig aconseguir vendre per un milió sis-centes mil pessetes i que anava equipada amb motor, que va marxar cap a Palamós a la Costa Brava.

La conec, es diu Xerina, i encara hi és a Palamós. Tot i que a canviat varies vegades de mans.
Sí, la acabo de veure tot i que no la reconeixia ja que d’origen era pintada de color gris amb unes franges color taronja. Està molt ben conservada i m’ha fet il·lusió tornar-la a veure. La actual Xerina va ser la única equipada d’origen amb motor i no portava orsa.

Només se’n han fabricat dues?
No, a la nostra empresa que estava en un polígon industrial de Rubí (Vallès Occidental) encara en fabricàrem una tercera que és en mans, si no se l’han venut de la família Valentí a Vilanova i la Geltrú. I, anys desprès de desfer-se la nostra empresa es construí una darrera, aprofitant el motlle del casc, que es troba a Cadaquès. Per tant n’hi ha quatre.
 


La Pauot encara navega?
No, ara fa uns tres o quatre anys que no sortim amb ella. La tenim varada a la platja de Sant Salvador de Comarruga, al davant de casa. De fet una aportació de sorra que es feu a la platja ens complica el seu avarat, ja que s’ha creat un pendent excessiu per pujar-la a mà com fèiem abans. Amb tot conservo tot l’aparell: antena, vela, timó a dins del garatge.

Com es deien les “drassanes”?
El seu nom era Astilleros Tallamar. I amb aquest nom presentàrem els dos models en el Saló Nàutic de 1995. Però les comandes no arribaren.
 
Heu arribat a fer alguna regata amb la Pauot?
Sí. Anàrem amb els meus fills a Cadaquès i hi participarem. Però fórem desqualificats perquè el buc era de polièster. Això ens va desanimar molt i no ho tornàrem a provar.

Sap que ara el monotip aprovat i adoptat per la Federació Catalana de Vela també és de resina?
Preferiria no haver-ho sabut. Als pioners mai sens reconeix el nostre treball. Hi vaig perdre molts diners en aquell projecte... Però, en fi, els anys han passat i de no ser per aquest encontre faria molt de temps que no hi pensava.

Lamento haver-li portat records tristos, però crec que és important que altres persones coneguin aquesta història. La nostra entitat publica un butlletí digital. Li prometo que aquesta conversa hi acabarà sortint.
J.S. 07/2008

dijous, 3 d’octubre de 2019

Espai Marina Tradicional. Salón Náutico de Barcelona 9 al 14 d'octubre 2019

Un any més la FCCPMF serà present a l'Espai de Marina Tradicional del Salón Nàutico de Barcelona. Els trobareu darrera el Maremagnum just  en una de les entrades al recinte.

Com d'altres anys es podran fer batejos de mar en embarcacions tradicionals de forma totalment gratuïta (només cal inscriure's a l'estand). En el cartell teniu els horaris de les sortides. En les diferents jornades hi haurà tallers, conferències i demostracions.

dilluns, 9 de setembre de 2019

Onada per la Independència 8 de setembre 2019

Un bon nombre de barques tradicionals pertanyent a diferents associacions de la FCCPMF participaren el 8 de setembre a la manifestació nàutica ONADA PER LA INDEPENDÈNCIA. La Federació hi col·laborà en la difusió de l'acte entre les seves entitats i mantenint el respecte i la llibertat de cada patró i armador per participar en aquest acte de caire reivindicatiu. Participaren barques i tripulacions des de Cadaqués fins a Torredembarra en una jornada festiva que omplí de color i estels el blau de la nostra Mediterrània.