dilluns, 11 de gener de 2021

Una esquadra tradicional catalana vers Mallorca

 « De la Mallorca continental fins a l’illa de Mallorca »

Projecte de navegada a Mallorca Agost2021


PORT-VENDRES

                VILASSAR DE MAR-MATARÓ

                            SÓLLER

                                            EL MOLINAR-PALMA DE MALLORCA

Del 1 al 10 d’Agost 2021


Objectius

- Donar suport a l'agermanament entre les ciutats portuàries de Port-Vendres (Rossello) i Sóller (Mallorca) mitjançant el seu vector marítim comú.

- Materialitzar una esquadra de 8 à 10 embarcacions tradicionals de fusta del Rosselló, del Principat i d’Occitània per participar a la Trobada marítima d'El Molinar port pesquer de Palma, recollint embarcacions dels següents ports:

- Grau du Roi, Argelers de la Marenda, Port-Vendres, Cervera, L'Escala, Mataró, Sóller i Palma de Mallorca i tornada.

- Tots els vaixells de l’esquadra serviran d’ambaixadors culturals: des de la Mallorca continental fins a l’illa de Mallorca, per tal de renovar els vincles històrics, culturals i  econòmics existents des de l’època medieval.

- Els vaixells més grans que faran la travessa (Quetx i Barques de Mitjana) transportaran a l’anada mercaderies com vins, cerveses artesanals del Rosselló i anxoves) . I a la tornada les seves bodegues estibaran productes  locals de Mallorca com cítrics, garrofes, sal i embotits. Com havien fet els grans  vaixells de cabotatge fins a mitjans segle XX.

- Normalitzar la navegació des del Rosselló amb l’illa de Mallorca i a les Balears, dels futurs viatges del Pailebot Miguel Caldentey (propietat del SIVU Argelers de la Marenda / Port Vendres), inclòs el viatge inaugural, que ja serà a punt per navegar.

Navegació



Totes les dates són indicatives i dependents de l’estat de la mar i de totes les condicions i previsions meteorològiques.

Proposta d’agenda : 

Divendres 30 de juliol i dissabte 31:

Vesprada amb una cantada d’havaneres al port vell de Port-Vendres, al costat de tots els vaixells que faran la travessa i el pailebot Miquel Caldentey. Acompanyats de totes les barques de vela llatina que vulguin participar de l’esdeveniment.


Diumenge 1 d’agost: Etapa Port-Vendres – Mataró (80 milles nàutiques).

Diumenge al vespre sopar a l’alberg dels Frares de Cabrera de Mar per les tripulacions. Nit al port de Mataró.


Dilluns 2 d’agost: Etapa Mataró-Sóller (105 milles nàutiques).

Arribada estimada dimarts a les 10 del matí.

Dimecres 3 d’agost a dijous 5 d’agost: Actes oficials dels agermanaments de Port-Vendres, Sóller i la SIVU Miquel Caldentey. Navegacions. Excursions: Tren turístic Sóller-Palma-Sóller, Can Prunera, Alfàbia, Sa Calobra, Punta de Sa Foradada, Museu Marítim de Sóller.


Divendres 6 d’agost: Etapa Sóller, Sa Dragonera, Cap de Sa Mola, Illa des Toro, Cap de Cala Figuera, Port de El Molinar (Palma). 45 milles nàutiques.


Dissabte 7 i diumenge 8 d’agost:

Trobada de El Molinar. Navegació per la badia de Palma i Porto Colom.

A partir del 9 o el 10 d’agost tornada de la Esquadra d’embarcacions d’acord amb la meteorologia: El Molinar, Sóller, Mataró, Port-Vendres, Argelers. O bé en rumb directe El Molinar a Port-Vendres.

Relació de vaixells inscrits fins el moment de la publicació:

- L’esperance, Le Grau du Roi. Sardinal 1925.

- MacOrlan: Argeles sur Mer. Quetx 1950.

- Notre Dame de Consolation. Argeles sur Mer. Sardinal 1913.

- Porthos. Cerbere. Sardinal 1927

- Sant Ramon. Mataró. Barca de mitjana. 1907

- Sa Rata. L’Escala. Sardinal 1926.

- Quetx ciutat de Badalona. Badalona.1929

- Xerina (via ferry). Palamós. 1996

- Hola ona Granyota (via ferry). Argelers de la Marenda. 

Per inscriure's  poseu-vos en contacte amb les entitats organitzadores o les vostres associacions.

Organització:

- Association ARJAU

- Els Amics de La Barca ND de Consolation M.H.

- GAPAMAR

diumenge, 6 de desembre de 2020

La Planassa, l'antic port Palamós i l’arxiu fotogràfic Serrat.

Bergantins i barques de mitjana al port de Palamós a finals
del segle XIX. Fotografia fons Serrat.

 L’espai que el rei Pere II i Astruc de Baviera van escollir per fundar la vila de Palamós va ser al costat d’un port natural de la badia. La vila de Palamors –així és com l’anomenaven fins a principis del segle XV– va ser fundada el 3 de desembre del 1279 pel batlle general de Catalunya, precisament per mantenir i defensar aquell incipient port. En la Carta Pobla, el rei ja ofereix als nous pobladors espai per construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d’avantatges, entre aquests un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. Aquesta zona avui es coneix com la Planassa. Antigament era un espai on un petit promontori de roques s’endinsava cap al mar que servia de refugi als pescadors. Aquesta zona, que va quedar fora de la muralla de Palamós, es coneixia com a Raval de Mar i anava del carrer de la Creu al far; era bàsicament un barri format per cases de pescadors i magatzems. Amb l’esclat de la indústria surera, a finals del segle XIX, es va convertir en un punt vital. De fet, des del segle XV ja existia un moll artificial. El 1902 es va posar la primera pedra del dic d’abric del port de Palamós, gràcies a importants ajuts de persones com ara Joaquín López Puigcerver, ministre i diputat, i Josep Tauler Servià, diplomàtic. Però el 1910 és quan es va construir una àmplia esplanada, tancada amb un mur de contenció. Aquesta obra va modificar notablement la fesomia de la zona fent recular el mar. Alguns historiadors mantenen que precisament el nom de la Planassa hi té l’origen. (Joan Trillas. El Punt.Avui, 25/01/2019)


La Planassa fou eixugada de l’aigua salada l’any 1910 en construir-se un mur que permetia fer arribar les vies del ferrocarril, el tren petit, fins al mateix moll per facilitar la càrrega i descàrrega dels vaixells. Observant les fotografies es poden veure la gran diversitat de velers de càrrega que feien port: bergantins, pailebots, goletes, barques de mitjana. A més, és clar, de les barques de pesca pròpies de la vila, i les que anaren arribant de les cales properes: Calella, Llafranc, Tamariu, quan s’amplia l’espigó del port a partir de 1902.

Curiosament l’any 2019 l’ajuntament de Palamós va presentar un pla d’acció municipal per permetre que l’aigua de la mar torni a mullar l’antic mur del port palamosí, com s’informà el 25 de gener de 2019 al diari El Punt.Avui. La platja recuperaria tota la zona del estenedor de xarxes i aparcament de la platja, creant una gran àrea de vianants.

Estat actual


Projecte de l’arquitecte Àngel Lapedra
 i l’empresari Xavi Tur que Fecotur

Arxiu fotogràfic Serrat del port de Palamós.

La família Serrat han estat fotògrafs per generacions. Han estat els fotògrafs de Palamós durant més d’un segle, entre el seu llegat fotogràfic s’han escollit aquelles imatges on es presenta el port de Palamós en diferents moment de la seva història més contemporània. Moltes de les persones que actualment visiten la vila desconeixen que una de les zones més populars d’aquesta, la Planassa on desemboca el carrer Major, era fins fa menys d’un segle la zona de càrrega i descàrrega dels vaixells mercants que feien port carregant o descarregant sobretot suro, taps i vi. Aquesta zona actualment és curulla de bars i restaurants que bullen de persones sobretot en plena temporada turística (evidentment l’any 2020 no compte).

Totes aquestes imatges han estat cedides per en José Melero del Grup Dinàmic de Solucions Immobiliàries, amb autorització de publicació. La troballa d’aquest arxiu fou casual en estar decorada la seva oficina del carrer Major de Palamós amb grans ampliacions d’aquestes mateixes fotografies. Totes elles han estat incorporades a l'arxiu de la FCCPMF.


Cliqueu sobre la imatge i obrireu la presentació de totes les imatges.

Evidentment agrairem si algú pot completar aquesta col·lecció posant-se en contacte amb fccpmf@gmail.com. Gràcies.
JS


diumenge, 22 de novembre de 2020

Vaixells, el patrimoni marítim flotant: un article que fa mal.

 


Quan una persona s’estima tot allò que està vinculat al Patrimoni Marítim i Fluvial sap greu llegiarticles com el que es podreu llegir a l’enllaç final. Malgrat en cap moment diu cap mentida, eludeix tot el treball de recuperació d’embarcacions i altres elements patrimonials i tradicionals fet per les associacions i armadors privats catalans durant els darrers trenta anys. Obviant per exemple el treball de mestres d’aixa com en Quico Despuig o en Salvador Sala, entre d’altres que han dedicat més de mitja vida en la preservació del patrimoni marítim flotant català.

No traurem cap mèrit a la recuperació per part del Museu Marítim de Barcelona del que és el vaixell insígnia de la marina tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia. Però cal recordar i no oblidar que aquesta restauració es feu amb diners públics, és a dir, amb els diners de tots. I es manté anualment amb un important pressupost a càrrec de l’erari públic. I això queda evidentment molt lluny del petit armador que any rere any s’ha de gratar la butxaca per mantenir una barca patrimonial, històrica en molts casos sense cap altra mena de suport econòmic. Actualment el Museu Marítim de Barcelona disposa d’una important flota: Santa Eulàlia, Far de Barcelona, Far Barceloneta, Far de Cabrera, Far de Formentera, Santa Espina, Lola, Drac, Pòl·lux i PatapumMoltes persones que estimem el món de la navegació tradicional som coneixedors del mal estat en que es conserven d’algunes d’aquestes embarcacions, però de tot això no se’n parla a l’article.

Curiosament dins el cos de l’article publicat en el número 2 de la Revista Eix (novembre 2016) hi surt una imatge de la barca de mitjana Rafael que fa més de vint anys treballa des del port de Palamós en la difusió de la navegació tradicional i la conservació d’un patrimoni que ja en aquell moment havia completat el primer centenari d’existència, a la qual no hi dedica ni una sola línia. Altrament fa asseveracions doloroses com «... la necessitat de discriminar entre el que és la veritable recuperació d’embarcacions històriques, restaurades amb criteris científics, del que és només la revifalla de les embarcacions antigues, “tradicionals”, per a la navegació de lleure; la inexistència d’un cens que doni idea del que queda i del seu valor,...» . Majorment totes les associacions i armadors particulars que representa la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial tenen una cura especial en la restauració de les seves embarcacions seguin criteris tradicional, i mirant, sempre que és possible, usar materials i tècniques parelles a les de la construcció original. Gràcies a la revifalla de les embarcacions antigues «Tradicionals» s’està aconseguint una difusió i coneixement creixent de tot allò que envolta el patrimoni marítim. I finalment, l’any 2016 feia 5 anys que la FCCPMF treballava en el l’inventari de navegació tradicional que actualment es pot consultar lliurement a la Web de l’entitat (fccpmf.blogspot.com), cosa que era sabuda pel Museu Marítim de Barcelona.

Les persones que formem la FCCPMF no volem substituir cap entitat ni institució. Som centenars d’individus que treballem any rere any per mantenir 343 barques registrades en el seu inventari, i que piquen pedra perquè no desapareguin, i majoritàriament ho fan a més esmerçant recursos propis, sense subvencions públiques.

El Patrimoni Marítim Català per sort va molt més enllà de les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona. La recuperació i conservació d’aquest Patrimoni ha estat i és una tasca emprenedora des de les associacions i particulars que hi han esmerçat esforços, treball personal i molts diners. Mantenir-ho és una obligació de les institucions públiques com a part del Patrimoni Cultural del país. Obligació que malauradament no inclou partides pressupostàries que vagin més enllà de institucions públiques com els Museus del territori, oblidant històricament el treball associatiu. És per això que aquest article ha estat dolorós.

Aquest és l’article que podeu llegir íntegrament: La restauració del Pailebot Santa Eulàlia, vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona, va ser el tret de sortida perquè els vaixells històrics siguin considerats elements del patrimoni a valorar i preservar.

JS 

diumenge, 8 de novembre de 2020

Nova Junta Directiva de la FCCPMF.

 


Durant la confinada tarda del 7 de novembre 2020 i un cop més de forma telemàtica s’ha reunit la Assemblea General de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Com a punt únic del dia hi havia la votació i aprovació de la nova Junta Directiva que ha de dirigir l’entitat durant els propers tres anys.

En Víctor Martí feu balanç de la Junta 2017-2010. Destacà el manteniment de l’activitat i dinàmica de la Federació amb Trobades, reunions, la V Festa de la Mar, Conveni amb GAPAMAR, xerrades, Saló Nàutic, etc. Felicità als membres de la seva Junta per haver aconseguit posar ordre i actualitzar temes com les signatures digitals o la nova adreça i seu de la Federació al Club Patí Català de Calafell. També recordà el treball que s’està fent de forma continuada, amb un fort impuls en els darrers anys de l’inventari d’Embarcacions Tradicionals.

En els darrers tres anys s’ha ampliat la Federació novament en nombre d’Associacions arribant a les quinze actuals, i s’ha mirat de millorar la comunicació interna i externa.

Entre els projectes més importants cal destacar la signatura del Conveni amb GAPAMAR (Groupement des associations du patrimoine marítime du Roussillon ), l’inici dels treballs per la presentació de la Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Unesco juntament amb el Museu Marítim de Barcelona, i la participació amb aquesta darrera entitat en projectes com l’Inventari del Patrimoni Etnològic, la Trobada al Pantà de Sant Antoni o la possible vinculació de la Federació en la revista Argo.

En Víctor Martí constatà també que les relacions amb la resta de Federacions a nivell de l’Estat han estat més en mans dels assessors que no pas de la Direcció de la Junta.

Finalment expressà l’esperança de les bones relacions amb la Direcció General de Cultura Popular, amb qui es manté contacte des de la darrera Festa de la Mar.



Desprès de la presentació resum, recolzada amb un vídeo de Josep Inglada, en Victor Martí com a President sortint explicà com ha anat aquest procés de relleu a la Direcció. La proposta del nou President, en Pere Alemany, sorgí en la darrera Assemblea General d’abans de l’estiu com a persona amb capacitat d’empenta, dinamitzadora, amb lideratge i amb disponibilitat de temps, per agafar l’arjau de la Federació.

Prengué la paraula el nou President, que ho fou per assentiment de tots els presents, que agraí la important tasca de la Junta sortint.

A mena de presentació de la candidatura plantejà algunes qüestions a resoldre en els propers tres anys.

  • Acordar una forma de treball nova. Identificant comissions i responsables de cadascuna.

  • Formació. Objectius i model.

  • Comunicació. Què i a qui volem comunicar.

  • Consolidació de la Vela Llatina i obertura a d’altres àmbits.

  • Diferenciació entre navegació i construcció. Cal treballar de manera diferent?

  • Quins són els límits en terme de Cultura i Patrimoni.

  • Relació amb altres entitats.

  • Com han de ser els pressupostos del 2010? Suport d’Institucions.

Per assolir aquest programa ja parlat en una reunió prèvia a aquesta assemblea en Pere Alemany proposa les següents persones per la nova Junta Directiva:

Pere Alemany (Amics del Quetx Ciutat de Badalona), President

Víctor Martí (A Tot Drap), Vicepresident de Relacions Institucionals

Agustí Martín (Bricbarca), Secretari

Josep Inglada (Club Patí Català de Calafell), Tresorer

Gerard Martí (L’Arjau), Coordinador vocalia de Ponent

Jordi Pagès (Orsapop) Coordinador de Formació

Assessors: 

 Vicente Garcia-Delgado

Jordi Salvador (que farà de responsable de Comunicació)

Quedà pendent el Coordinador-representant de Llevant en no presentar-se cap candidat per aquest lloc.

A continuació explicà les noves línies de treball:

Relacions Institucionals

El nou President demanà al president sortint, Víctor Martí, que es mantingués dins la Junta com a Vicepresident per poder mantenir una continuïtat en alguns dels projectes endegats durant la seva presidència: Conveni amb Gapamar i Candidatura Vela Llatina a Patrimoni Immaterial de la UNESCO.

A més destacà que cal cercar i aprendre del passat, d’institucions com L’Estrop que a terres gironines aconseguí aplegar bona part de les associacions i institucions relacionades amb la navegació tradicional, moltes de les quals actualment són fora de la Federació. També es destacà la importància de les relacions de la Federació amb el Museu Marítim de Barcelona. I motivà als presents a ampliar aquestes relacions amb noves entitats com el nou Consolat de Mar, o els Clubs de Vela, Clubs Nàutics, Federació de Vela, etc.

Formació

D’acord amb el treball que porten a terme en Jordi Pagès i en Vicente Garcia-Delgado referent a la navegació amb vela llatina, la Federació dona el seu suport a la creació de cursos o cicles formatius de dos nivells. Un primer fa referència a la formació de monitors, un per cada entitat, com a responsables de les formacions inicials a dur en elles. Per la qual cosa s’ha demanat la complicitat de totes les entitats en la recerca de la persona més adequada per coneixements i disponibilitat per dur-la a terme. Aquesta proposta s’iniciarà la propera primavera amb el primer curs de formació de monitors a les associacions que formen part de la vocalia de Ponent. Serà a partir de l’aprovació del projecte en aquesta Assemblea que en Vicente Garcia-Delgado iniciarà la tasca de preparar els materials formatius i en Jordi Pagès coordinarà la logística dels cursos.

Comunicació

En Jordi Salvador, en qualitat d’assessor de la Junta Directiva, assumeix la coordinació de les tasques de Comunicació: Xarxes socials, Premsa, Arxiu. Desprès d’una breu intervenció per explicar les mancances congènites de la Federació en aquest aspecte, proposa una sèrie de mesures mínimes per millorar la situació:

Comunicació Xarxes Socials:

  • - Trobar un nom senzill, un renom a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i/o les seves sigles FCCPMF, que el fa molt difícil de trobar en els cercadors a Internet. L’Assemblea decideix, a proposta del seu President, donar un termini fins a final d’any per presentar propostes, per posteriorment i per votació triar finalment el renom de l’entitat.

  • Estimular l’ús del hashtag #fccpmf en les publicacions que tant a Twitter, com a Instagram es facin des de les Associacions.

  • Automatitzar les noves publicacions al web-blog amb entrades a la resta de xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

  • Facilitar l’accés directe a representants de les diferents associacions perquè puguin publicar directament a les xarxes socials de la Federació en nom d’aquesta quan la informació sigui d’abast general.

En relació als mitjans de comunicació:

  • Creació d’un llistat de distribució de correu actualitzat amb els mitjans de comunicació: premsa (paper i digital), ràdio i televisió.

  • Com a Federació fins ara només hi ha hagut informació als mitjans amb motiu de les Festes de la Mar. Les Associacions tenen una vinculació més directa amb els mitjans locals i de proximitat.

Arxiu:

  • Fora dels documents videogràfics que es troben a la Biblioteca Multimèdia de la Web-blog, no existeix cap tipus d’arxiu sobre informacions de la Federació als mitjans de comunicació. Es proposa la seva creació amb presència al núvol d’Internet a través del Drive de fccpmf@gmail.com. I es demana a les diferents entitats la seva col·laboració amb l’aportació de documents.

El President donà per tancat el tema principal de l’Assemblea i en el torn de precs i preguntes en Jordi Salvador presentà breument una activitat organitzada des de la Federació oberta a tots els membres de les Associacions que en formen part. Desprès d’explicar que l’organització d’activitats puntuals sol ser iniciativa de les Associacions, donada la transversalitat de la proposta i la futura participació d’aquestes en ella, creia que podia ser una bona ocasió per aprofundir en el coneixement dels Museus i elements patrimonials repartits des de Cadaqués fins a Mora o La Cala.


L’activitat s’anomena: Visitem els Museus Marítims de Catalunya 2021. Es tracta d’una activitat de caire mensual que tindria lloc el primer dissabte de cada mes, on de forma alterna entre Llevant i Ponent, es proposen un seguit de sortides-visites d’una jornada de duració, per conèixer i visitar Museus amb relació nàutica d’arreu del territori. Cada visita està complementada a la tarda amb una altra activitat que pot anar des d’una navegació a una xerrada. El dinar podrà ser de germanor o no, sense cap mena d’obligatorietat de participació. Evidentment aquestes activitats es podran dur a terme si les condicions de la Covid-19 ens ho permeten.

Aquest és el Programa: Visitem els Museus Marítims de Catalunya 2021