dilluns, 17 de juny de 2019

15 i 16 de juny 2019 un mar i un riu d'activitats...

RECORDEM LA BARCA DE LLIBANT DEL TER


A Bescanó  s'ha recuperat per un dia la barca de llibant que antigament permetia travessar el riu Ter. Els Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, amb Salanca Rems i Veles de Sant Hipòlit de la Salanca, el Consorci del Ter, i els ajuntaments de Salt, Sant Gregori i Bescanó conjuntament amb la FCCPMF  han organitzat aquesta festa.
Clica la imatge per veure les fotos
Notícia al Diari de Girona:



4a TROBADA DE VELA LLATINA DE TORREDEMBARRA


Les entitats Gussiaires de Baix a Mar i Associació Orsapop de Torredembarra han organitzat conjuntament aquesta Trobada al port de la vila.

El punt de trobada era el pedestal de l'antiga escultura Omega (que ja no hi és), allà tota la flota provinent de Calafell s'ha unit amb els patins catalans i gussis que sortien de la platja en un moment màgic.
Clica la imatge per veure les fotos



5a TROBADA DE VELA LLATINA DE CALAFELL


Els amics de l'Associació Patí Català de Calafell reberen les embarcacions al port de Segur de Calafell en un programa farcit d'actes: navegada, bateig d'una embarcació i inauguració d'una exposició.

A la platja del pòsit es batejà la barca Carpero per part d'un capità de la marina mercant del segle XIX acabat de desembarcar del seu pailebot. En una cerimònia laica i republicana la barca posà de nou aigua sota la quilla en la seva nova vida dins l'associació calafellenca.
Clica la imatge per veure les fotos

Bateig del Carpero

La inauguració de l'exposició sobre la construcció d'una rèplica de La Francisca endegà un nou i important projecte del Ajuntament de Calafell i de l'Associació Patí Català.


dilluns, 3 de juny de 2019

5a Festa de la Mar: Imatges, vídeos i notícies.

 5a Festa de la Mar. FCCPMF
Cliqueu sobre la imatge per obrir l'enllaç.
Recull de les imatges que els participants han enviat a les xarxes.


Vídeo resum de Ràdio Arenys.

Entrevista a Vicente Garcia Delgado /El Punt Avui 1/06/2019

“On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda”

 Arenys de Mar acull aquest cap de setmana la cinquena Festa de la Mar per promoure la recuperació d’embarcacions tradicionals com les de vela llatina o de navegació clàssica


VICENTE GARCÍA DELGADO 
MEMBRE FUNDADOR DE LA FEDERACIÓ CATALANA PER A LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL

Una cin­quena Festa de la Mar. Com va començar?
La pri­mera tro­bada de vela lla­tina es va fer el 1986 a Sant Feliu de Guíxols, i amb els anys es van anar cre­ant asso­ci­a­ci­ons. Des de Bar­ce­lona vam pen­sar a reu­nir-nos tots i no tre­pit­jar-nos. La flota no era gaire gran i volíem que els par­ti­cu­lars s’ani­mes­sin a recu­pe­rar les seves embar­ca­ci­ons a cada tro­bada. La pri­mera Festa de la Mar es va fer el 2006 a Cadaqués.
Per què són un tre­sor, aques­tes embar­ca­ci­ons?
Són un vehi­cle de cul­tura. Té l’interès de saber com eren aques­tes embar­ca­ci­ons tra­di­ci­o­nals i com nave­guen. També es pre­serva un llen­guatge asso­ciat que fem ser­vir al nave­gar, com ara el davant, la trossa o una guin­da­ressa, que si no, s’obli­da­rien. He dedi­cat més de 3.000 hores a res­tau­rar una barca de vela lla­tina, la Lola, tal com era el 1906. Ara és del Museu Marítim de Bar­ce­lona, i amb volun­ta­ris les fem nave­gar.
La ‘Lola’ era una barca de foc, per a la pesca de l’encesa. En què con­sis­teix?
Ence­nien foc en un fes­ter, com una gra­e­lla aga­fada a l’orla de la barca. Sor­tien a fora la cala per atraure els pei­xos, perquè amb els cor­rents no podien posar sar­di­nals, i quan feien entrar la mola de peix a dins la cala, amb una altra barca els rode­ja­ven i recu­pe­ra­ven l’art esti­rant des de la platja.
La vela lla­tina només era per sor­tir a pes­car?
Últi­ma­ment, però es coneix des de l’època romana. És el gran des­co­bri­ment, perquè per­met mani­o­brar i anar amb el vent en con­tra fins a uns 45 graus. És la gran diferència de la vela qua­dra que amb una mateixa cara obliga a tenir sem­pre el vent a favor. Hi ha una dita de la vela lla­tina que diu “si no em conei­xes no em toquis”, perquè si fas deter­mi­na­des mani­o­bres és fàcil bol­car.
Cada vegada es veuen més veles lla­ti­nes?
Quan vaig començar, als anys noranta, això era un desert. Ara ja som quinze o setze asso­ci­a­ci­ons de vela lla­tina i nave­gació tra­di­ci­o­nal. El nord-cata­lans va ini­ciar el 1977 el res­sor­gir de la vela lla­tina des de Cot­lliure, quan encara es cre­ma­ven les bar­ques velles a les plat­ges. Un movi­ment que s’ha anat este­nent per França, Itàlia i dife­rents punts de la costa medi­terrània d’Espa­nya.
El patri­moni flu­vial és igual d’impor­tant?
Sobre­tot a l’Ebre, on hi havia molta riquesa, perquè era per on es trans­por­tava tot quan no hi havia tren ni car­re­te­res. Feien ser­vir la vela lla­tina i la qua­dra, però també hi havia rais, pon­to­nes i mule­tes. Avui que­den un parell de llaüts fent de pas de barca i es man­te­nen les rega­tes de mule­tes a Móra d’Ebre i els bar­quets a Sant Car­les de la Ràpita.
L’èxit és que les embar­ca­ci­ons no dei­xin de nave­gar?
S’han de recu­pe­rar les embar­ca­ci­ons i enri­quir el patri­moni sabent com es feien ser­vir i poder-hi nave­gar. El Museu Marítim s’ha ado­nat que tenir embar­ca­ci­ons a l’aigua trans­met més que dins un apa­ra­dor. Per això té un pai­le­bot que surt a nave­gar totes les set­ma­nes.
El ‘Santa Eulàlia’ és un clàssic i con­vi­dat estel·lar a la tro­bada.
Sem­pre l’espe­rem perquè és el nos­tre mis­sat­ger pel Medi­ter­rani. L’acom­pa­nyen el quetx Ciu­tat de Bada­lona i el qui­llat Sant Ramon, els bas­ti­ments més grans de la fede­ració. Tin­drem més de trenta bar­ques que nave­ga­ran per les aigües d’Arenys i Sant Pol i les prop de dues-cen­tes per­so­nes que es mouen al seu vol­tant, tant per nave­gar com per a les tas­ques de man­te­ni­ment i con­ser­vació d’aquest extens patri­moni nàutic.
Tam­poc us obli­deu del patí, que va ser una revo­lució a l’època.
Sí, efec­ti­va­ment, és un ele­ment impor­tant de la nos­tra iden­ti­tat nàutica. Una cre­ació genuïna de les plat­ges bar­ce­lo­ni­nes ara fa un segle. És una embar­cació que no porta timó i va dei­xar els rems i mani­o­bra només amb la vela i amb una mica de brisa. Volem del patí de vela que s’incor­pori a la fede­ració com una enti­tat més. Per això hem fet diver­ses acti­vi­tats amb Arenys, Canet Sant Pol on hi ha una bona acti­vi­tat pati­naire.
Les bar­ques de platja vara­des a la sorra ja són tes­ti­mo­ni­als.
La nor­ma­tiva ho pro­hi­beix, com a màxim ho per­met als clubs nàutics, i ara ja s’està res­trin­gint als 300 metres d’ocu­pació màxima. Sant Pol con­serva la seva platja de les bar­ques, i és excep­ci­o­nal. On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda a la car­re­tera. És un crim.
Res­tau­rar tam­poc surt barat?
Refer una barca com tre­ba­lla­ven abans et pot cos­tar el doble. Tro­bar les fus­tes prou amples i d’una sola peça és com­pli­cat i s’ha de saber l’ofici. Tenim pocs mes­tres d’aixa i s’han d’impul­sar pro­jec­tes com els que es fan a Arenys per no dei­xar per­dre aquest tre­ball arte­sa­nal.


Si teniu més imatges feu-les arribar a fccmf@gmail.com. Gràcies.



dimarts, 21 de maig de 2019

5a Festa de la Mar



Dissabte, 25 de maig.
12 h. Travessa de patí de vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV)
Arribada de la travessa de vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys (AEBEC/CNAM) 
18 h. Presentació exposició “El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc)
19 h. Taula rodona sobre patrimoni marítim
Intervenen:
- Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca
- Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona
- Leonardo García, President de l’AEBEC
- Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak
- Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF
Moderador:
Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF)
Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. 
(Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).


Dijous, 30 de maig.
19.30 h.  “Poetes i el mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).


Divendres, 31 de maig.
Arribada al Port d’Arenys dels bastiments i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. 
Des de 19 h, a mitjanit. Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys)
20.15 h. Presentació d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar)
22 h.  ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’, amb la participació del Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)

Dissabte, 1 de juny.
10 h. Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h. Sortida d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h. Treta i fondeig de les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana.  (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h. fins a les 22 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques
17.30h fins a les 20.30 h. Fira del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser. Sant Pol de Mar)
17.30h Inauguració exposició “La nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga.  
(La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
18 h. Visita guiada “Sant Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar).
19:30 h Taula rodona "Història, present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa, president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD). Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM(CNSPM. Sant Pol de Mar) 
21 h. SOPAR I FESTA DE LA MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 2  de juny.
10 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques .
12 h. Desfilada de les barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys 

Dissabte, 8 de juny.
19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar.  (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 16  de juny.
9 h.  Competició de rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)

PROGRAMACIÓ NÀUTICA
Programació rellevant per les tripulacions

25 DE MAIG.  Dissabte
12 h Travessa amb patí: Platja d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) 
Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells clàssics (AEBEC/CNAM)
19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar)
31 DE MAIG. Divendres
Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció tripulacions
19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i Port d’Arenys. Arenys de Mar)
1  DE JUNY. Dissabte
9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras. Arenys de Mar) 
10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h Desfilada d’embarcacions i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h Treta i fondeig de les barques a la platja (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar.
19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 
21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
2  DE JUNY. Diumenge
10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
11:30 h Desfilada d’embarcacions 
12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions i patins (Davant d’Arenys)
12 h Batejos de mar i activitats al moll  (Port d’Arenys) 
15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port d’Arenys)


NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme. Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar.  El Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.



Inscripcions.https://www.festadelamar.cat/inscripcioacute.htmlMés informació a https://www.festadelamar.cat/


dimecres, 10 d’abril de 2019

L'inventari de barques tradicionals de Catalunya de la FCCPMF.



Imatge parcial de l'inventari.

Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.

Però què entenem per barca tradicional?

 És un concepte ampli on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:
- Barques de fusta: a rem, vela o motor.
- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina, cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...

Per què és important disposar d'un inventari de barques?

Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell, tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques, proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges o gravacions.

Què hem de fer per concloure aquest inventari?

D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si ja hi és a l'inventari (clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.
Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.

Per què servirà tot plegat?

L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.

dimecres, 3 d’abril de 2019

Ja fa 10 anys! 100 anys navegant per la Costa Brava.

Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.


100 anys navegant per la Costa Brava


Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia, el jackt Far Barcelona, el bergantí goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les barques de mitjana Sant RamonSant Isidre i Rafael. Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa Brava” i l’organitzen l’associació La Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.




“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la navegada, es faran diverses activitats paral•leles.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives; mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi trobareu el programa i tota la informació detallada.



Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100 Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest del Slow Sailing (Navegació Tranquil•la), que vaig publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo moltíssim.

Costa Brava: l’èxit d’una marca

En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit, encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.

Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral que va de Blanes a Portbou, hi ha diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.



Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a “La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:

Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys no tenen valor de temps.

Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903. Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.

Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any 1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la “Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall, que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí, Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos dels meus escriptors de tema marítim preferits.



I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán” (1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però, finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.

La Costa Brava en llibres

A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista, Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan vinculades íntimament.

Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de fa molts anys a Llafranc.

I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de Sant Sebastià”.



Cliqueu per veure més fotografies.

Reportatge de TV Costa Brava


diumenge, 13 de gener de 2019

Trobada d'hivern de la Federació a Arenys de Mar.




Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140 persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar. Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet suficient per moure les embarcacions. 

Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina, Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad, més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.
Desprès una navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a port.

A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives, ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la diada.

Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.

Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat l'esdeveniment.

 Vídeo de Josep Inglada


Vídeo de Oriol Ferran

dimecres, 9 de gener de 2019

La Biblioteca ara també és Mediateca.


Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu que ara també hi posa MEDIATECA.

Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim català i els hem incorporat al nostre arxiu.

A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes arreu.

Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o Vímeo a fccpmf@gmail.com.