dilluns, 9 de setembre de 2019
Onada per la Independència 8 de setembre 2019
Un bon nombre de barques tradicionals pertanyent a diferents associacions de la FCCPMF participaren el 8 de setembre a la manifestació nàutica ONADA PER LA INDEPENDÈNCIA. La Federació hi col·laborà en la difusió de l'acte entre les seves entitats i mantenint el respecte i la llibertat de cada patró i armador per participar en aquest acte de caire reivindicatiu. Participaren barques i tripulacions des de Cadaqués fins a Torredembarra en una jornada festiva que omplí de color i estels el blau de la nostra Mediterrània.
dilluns, 19 d’agost de 2019
Jaume Amengual: personalitat del món de la vela llatina.
Durant l'aplec a l'ermita de Nôtre Dame de la Consolation a Cotlliure celebrat el 18 d'agost 2019, com cada any, s'ha retut homenatge a una personalitat del món de la vela llatina. enguany aquesta persona ha estat en Jaume Amengual. El següent text ha estat el panegíric llegit per en Ricard Cassoly, president de la Associació dels Amics de la Barca Nôtre Dame de Consolation que justificava aquesta elecció. Aquest acte ha reunit patrons i armadors dels Països Catalans i Galícia que s'ha desplaçat fins la Catalunya Nord per fer costat, un cop més, a aquesta i altres entitats que treballen dia a dia pel manteniment i la recuperació del nostre patrimoni marítim.
 |
| L'alcalde de Cotlliure, Aina Obrador, Jaume Amengual i Ricard Cassoly. Foto JS |
Avui tenim l'honor de rebre a l'ermita el Jaume Amengual.
Jaume Amengual, artesà nàutic a Es Molinar, ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca de les Illes Balears. Ja tot aquest nom és un món entre la Mallorca insular i la Mallorca continental, és a dir, Perpinyà i Cotlliure que establi el rei Jaume a l'any mil dos-cents vint i nou.
Jaume, el nostre, que és aquí vent de la setena generació de pescadors i d'una família de mestres d'aixa, patrons de barques, mecànics i pescadors. Tota la vida s'ha tant dedicat al mar que podrien tenir les mans palmades.
Des de petit, el Jaumet va navegar i pescar molt de temps per desenvolupar les tasques de pesca artesanal a motor i a vela llatina. Un dia armant ormejos, gànguils de cadena, un altre dia armant palangres... i cada dia sortint a la barca del pare ben d'hora abans d'anar a escola.
L'any 1997 decideix deixar la pesca: era ja tant integrat al mar que els peixos el veien venir, l'oloraven i fugien.
No per això va deixar de ser vinculat amb un ventall d'activitats nàutiques, tan de lleure com professional.
Sent patró de la Balear, gran llagut mallorquí, va coincidir a Porto Colom amb la barca de mitjana de Cadaqués, el Sant Isidre, i el seu patró Quico Despuig, mestre d'aixa, homenatjat aquí mateix ara fa dos anys.
Amb aquesta trobada el seu compromís amb la recuperació del patrimoni marítim ha fet sempre que créixer.
Des d'aquesta època en veure amenaçat l'entorn del petit port d'Es Molinar, ha treballat intensament a la lluita i a la defensa d'aquest petit port arran el mar, barri dels pescadors de la badia de Palma perquè no caigués en mans privades i en mans de l'especulació amb el moviment Salvem el Molinar.
Però a un Jaume ple d'energia li en queda encara per dedicar-se a altres menesters.
Patró de l'Alzina, llagut mallorquí de vela llatina coopera a la dinamització d'aquesta embarcació. Fent-la navegar per ses illes i organitzant la Trobada de s'Estalella i altres activitats.
Col·laborador actiu en el procés de creació del nou Museu Marítim de Mallorca. El seu saber del mar serà una gran aportació.
Ves pensant, Jaume, que el pailebot MiquelCaldentey passarà per Es Molinar abans d'entrar al port de Palma. I t'hi volem a bord!
I això no és tot, en Jaume també treballa... i com que treballa podem contemplar el seu ofici de Mestre Artesà Nàutic.
De nusos ens ha fet i un que altre embolic també. Mestre xarxer pot fer tots els nusos de la marina amb els ulls tancats. Com que la gent et confien la seva seguretat la flota de Palma no pot passar sense les teves mans. És per això que avui, els Amics de la Barca Nostra Senyora de la Consolació ens sentim honorats de la teva presència per tota la feina que has fet i la que vindrà. Fent-te aquest homenatge a l'ermita, dins aquest lloc tant vinculat a la mar i la gent que siguin de Mallorca insular o de la Mallorca continental.
Text redactat per Montse Granollers, Isis Ruíz i Ricard Cassoly.
dissabte, 10 d’agost de 2019
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE): Les regates de muletes.
Magnific estudi realitzat per Marc Ballester Torrents, sobre les regates de muletes de l'Ebre que es pot trobar a:http://www.ipcite.cat/ipcite/representacions-i-jocs-tradicionals/Les%20regates%20de%20muletes?fbclid=IwAR0oKucX9Enz-l5dpFTfC3XjHlhtQU9SKniQoIY657ckYiN05YlMLr-LQMg
Pel seu interés i per la divulgació necessaria del nostre patrimoni immaterial fluvial i per l'aportació feta pel Club Nàutic Mora d'Ebre l'incorporem al blog de la Federació.
Què és l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE)?
L’ Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre és un projecte d’identificació, recerca, difusió i promoció dels elements del patrimoni cultural immaterial que es manifesten a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un context geogràfic i social singular perquè ha estat un territori de confluència de cultures al llarg de la història. Aquesta singularitat la trobem actualment en manifestacions que formen part de la tradició oral, dels rituals festius, dels processos productius, de les formes d’alimentació o de la música, entre molts altres àmbits. Identificar, documentar i sistematitzar aquestes manifestacions culturals representa el primer pas per salvaguardar aquest patrimoni i que esdevinga un motor de desenvolupament i cohesió social a les Terres de l’Ebre.
No podem entendre el desenvolupament de l’Inventari sense la participació directa dels ciutadans i ciutadanes de les Terres de l’Ebre. És necessària la implicació de la gent per tal de conèixer els usos i el significats que tenen la nostra cultura i el nostre patrimoni cultural. Això farà possible revertir els coneixements generats en la pròpia comunitat, prendre consciència del valor del nostre patrimoni cultural i establir mesures per a la seua transmissió a les generacions futures.
L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial és un projecte que es vincula a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, declarada per part de la UNESCO, l’any 2013. Aquesta designació revela la importància de connectar el patrimoni cultural immaterial amb el patrimoni natural i d’harmonitzar la relació de les persones amb el nostre entorn. D'aquesta manera, l'Inventari esdevé una eina de desenvolupament, sostenible amb l’entorn i amb les persones, i representa un espai de dinamització cultural, econòmica i social de les Terres de l’Ebre.
IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS /INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ
Identificació:
 |
| 2018 Regates a Mora d'Ebre (L.O.) |
Nom propi de l'element:
Regates de muletes
Altres denominacions:
Regates de puntones
Tipus d'element:
Grup i/o comunitat:
Les regates s'organitzen de manera que hi pot participar qui consideri que està en condicions físiques per fer-ho. Això implica que habitualment són persones o que entrenen habitualment o són joves que no superen la quarantena d'anys.
Idioma d'expressió / Variant dialectal:
Breu descripció:
Les regates de muletes són curses que se celebren en el context del riu Ebre, majoritàriament, i a la mar Mediterrània, i es caracteritzen a les Terres de l’Ebre per realitzar-se amb una embarcació pròpia tradicional que es coneix com a muleta o pontona (a Flix). La muleta, que es diferencia si s'utilitza al riu o a la mar, és una embarcació que té unes mesures d’entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fixos un darrere l’altre, i dirigida per un timó que du el timoner i que va dret a la popa de l’embarcació. Aquesta embarcació, tradicionalment feta tota de fusta, actualment està recoberta per fibra de vidre. Els rems continuen sent de fusta, són de materials més lleugers quan s’utilitzen per a regates de llagut català. Les regates de muletes són avui dia, tant en la vessant més lúdica com en la de competició esportiva, una de les poques activitats que ha permès mantenir i activar la memòria d'una embarcació, la muleta, que junt amb el llagut va ser clau en el transport de mercaderies i persones al llarg de l'Ebre fins als seixanta i setanta del segle XX i que actualment gairebé ha desaparegut.
A l'Ebre continuen navegant les muletes pel riu, tot i que ha minvat la seva funció productiva relacionada amb la pesca i el transport de persones i mercaderies i avui en major part són un element de joc i competició. Actualment la majoria de regates de muletes són organitzades per clubs nàutics o de rem i és comú que es facin en el context de les festes majors. Junt amb aquest caràcter lúdic també es desenvolupen les competicions esportives. La Lliga del Llagut Català, que a la zona del delta de l'Ebre en diuen també muleta, dóna a aquest tipus d'activitat un grau esportiu i competitiu que no tenen les altres regates i la situa dins del marc de les competicions federades. En aquest cas, són embarcacions diferents que estan inspirades en la muleta ebrenca.
Data identificació:
dilluns, September 5, 2016
Codi:
IPCITE40012
Localització:
Localització:
Descripció de la localització / espai:
S'han relacionat els municipis que actualment o celebren regates al riu o tenen també algun club de rem, tant si organitzen o participen en algun tipus de regates —tot i que no siguin de muletes, sinó d'altres variants com el llagut català (és el cas d'Amposta, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja).
També s'ha de tenir en compte l'espai de la regata o el que es coneix com a camp de regata. En aquest cas, són zones del riu que, per les característiques del mateix riu, permeten l'organització de regates. Això fa que ens trobem casos com el de Móra d'Ebre, que, tot i que fa més de cent anys que celebren regates de muletes i tenen equip participant a la lliga de llagut català, no pot ser seu i organitzar regates en el context de la lliga de llagut català per la falta d'una distància mínima de camp de regates, tal com defineix el reglament en el seu tram de riu.
Georeferenciació:
Accidents geogràfics:
Datació:
Data de realització:
dilluns, September 5, 2016
dissabte, August 13, 2016
dissabte, August 6, 2016
dissabte, August 29, 2015
dilluns, September 7, 2015
Periodicitat:
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat:
El cas de les poblacions de la comarca de la Ribera d'Ebre i de Tortosa, que organitzen les regates dins del context de les festes majors o d'un context festiu (festa del riu), tenen un caràcter anual. És majoritàriament a l'estiu quan s'organitzen les regates de muletes. En el cas de les competicions lligades a la Lliga del Llagut Català depèn del calendari de la competició habitualment anual.
Descripció:
Descripció general:
Les regates de muletes són curses que se celebren en el context del riu Ebre, majoritàriament, i a la mar Mediterrània i es caracteritzen a les Terres de l’Ebre per realitzar-se amb una embarcació pròpia tradicional que es coneix com a muleta o pontona (a Flix). La muleta, que es diferencia si s’utilitza al riu o a la mar, és una embarcació que té unes mesures d’entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fixos un darrere l’altre, i dirigida per un timó que du el timoner i que va dret a la popa de l’embarcació. Aquesta embarcació, tradicionalment feta tota de fusta, actualment està recoberta per fibra de vidre. Els rems continuen sent de fusta, són de materials més lleugers quan s’utilitzen per a regates de llagut català. Les regates de muletes són avui dia, tant en la vessant més lúdica com en la de competició esportiva, una de les poques activitats que ha permès mantenir i activar la memòria d’una embarcació, la muleta, que junt amb el llagut va ser clau en el transport de mercaderies i persones al llarg de l’Ebre fins als seixanta i setanta del segle XX i que actualment gairebé ha desaparegut.
Les muletes es recuperen, es restauren i s’adapten a les noves necessitats. La regata és per a la muleta, actualment, l’única de les activitats que manté una de les moltes funcions que se li han donat. Parlem d’una embarcació que ha sigut embarcació de suport del llagut però també una embarcació que de manera autònoma servia per al transport de mercaderies en quantitats menors, transport de persones entre voreres del riu, de pesca o de passeig per als dies de bon temps. La muleta de totes aquestes activitats ha mantingut aquella que era la de menys rellevància productiva, la que enfrontava tripulacions i patrons —no entre ells sinó amb altres tripulacions— els dies de festa, la lúdica. Un element lúdic que ha estat present i continua present perquè forma part de la relació de les diverses poblacions amb el riu.
Actualment podem observar les regates de muletes principalment a la comarca de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. És una activitat de caràcter lúdic competitiu en què, tot i que hi trobem participants de diverses característiques respecte al nivell de preparació i dedicació, la pràctica té en la majoria de casos un caràcter festiu, caràcter que s’alimenta pel fet que la majoria d’aquestes regates formen part del programa de les festes majors. En aquest sentit, és posteriorment i fruit de les transformacions generalitzades socials i culturals que apareixen pràctiques que deixen la part lúdica en un segon pla per dotar la pràctica d’un caràcter esportiu. Aquest caràcter s’evidencia en la participació per part de clubs ebrencs de la Lliga de Llagut Català, competició d’àmbit nacional i que tot i ser una embarcació de característiques similars a la muleta, les mesures i els materials canvien i, per tant, l’embarcació.
Actualment a les Terres de l’Ebre hi ha principalment dos models de regates, dues línies que van en paral·lel de la pràctica o de l’organització de regates de muletes. Una de caràcter local, les regates que es desenvolupen dins del marc de les festes majors o festa del riu, i l’altre, una competició externa definida i regulada com a pràctica esportiva en el marc de la Lliga de Llagut Català, on tots utilitzen un model d’embarcació estandarditzat per a tot el territori català. En el cas de les poblacions de la Ribera d’Ebre, es diferencia en les dues regates, a part del reglament que s’hi utilitza, l’ús de la muleta pròpia de la comarca per a les regates locals; a diferència del Baix Ebre, on actualment s’utilitza la mateixa embarcació per les dues competicions.
En el marc de les regates de muletes locals, la que té una vessant més lúdica i festiva, a partir del 2004, va ser regulada amb la creació del Reglament de la regata de Puntones/Muletes de la Ribera d’Ebre. Mitjançant l’acord entre els diversos clubs nàutics de la comarca, Flix, Móra d’Ebre i Móra la Nova, s’acorda escriure un reglament que havia d’unificar i definir els camps de regates i les característiques de les embarcacions, inventariar i descriure totes les muletes/pontones que podrien participar a les regates amb les característiques corresponents. Aquest reglament el que fa és acabar amb una tendència que s’havia iniciat a partir de quan les muletes deixen de tenir una funció productiva i són exclusivament utilitzades per a la participació en regates. Aquest procés havia portat a allargar de 6 a 8 o més l’eslora de les muletes, fer-les cada cop més lleugeres de pes, més estretes de mànega; en resum, s’anaven adaptant per fer-les més ràpides, una característica que per a les muletes antigues no era clau. El model existent fins llavors de muleta estava pensat perquè fossin més estables i que transportessin més pes i això, per tant, les feia més lentes. Eren muletes més curtes d’eslora i de mànega més ampla, pensades per al transport de mercaderies o persones. Un canvi progressiu afavorit perquè es busca una nova funcionalitat a la muleta deixant el passat professional per a un present lúdic i competitiu. Canvis que, en alguns casos, van ser aplicats sobre les mateixes embarcacions que s’havien heretat o comprat a antics llaguters.
Un detall rellevant és també com la tripulació, amb la transformació de l’embarcació, també canvia la seva disposició. La distribució, encara observable en alguna imatge antiga, era en tres bancs distribuïts 1-2-1 —al banc central dos remers i un per punta. Ara, en ser més llarga però a la vegada més estreta, es col·loquen d’un en un, cada un en un banc, i treballen amb dos rems un per braç.
El reglament pactat estableix el pes mínim en 315 quilos i l’eslora entre 6 i 8 metres. Amb el reglament pactat es fa un procés d’identificació i registre de totes les muletes que existeixen a la comarca, amb possibilitats de participar a les regates: se’ls prenen mesures i s’estableix si una o altra han de dur un complement de pes per arribar als mínims establerts o si tot i no complir algun aspecte s’accepten com a excepció. Amb aquest reglament s’evita un excés de deformació d’una embarcació que, tot i els canvis, continua sent el referent local davant la tipologia del llagut català, que és més present al Baix Ebre quan es fa referència a la competició.
Per tant, les muletes s’adapten a unes noves necessitats contextuals, fet que permet que es reactivi la relació amb el riu i les seves activitats. Noves, heretades o comprades a antics llaguters, les muletes es converteixen en referent diferenciador de la comarca però per a un ús lúdic i competitiu, i seran els últims calafats de la Ribera d’Ebre, a Miravet, els qui faran les darreres intervencions per adaptar les embarcacions als nous contexts competitius. Actualment, tot i que hi ha persones que poden estopar o que han construït la seva pròpia embarcació —com Josep Martí del Club Nàutic de Móra la Nova—, no podem afirmar que l’ofici de mestre d’aixa, responsable de la construcció de muletes, ni de calafat relacionat els darrers anys també amb la construcció de muletes, continuï actiu.
El context de la celebració de la regata és el de la festa; la major part de regates de caràcter lúdic es desenvolupen dins del marc de la Festa del Riu, el cas de Móra d’Ebre, Flix o Móra la Nova, i de les festes majors de la Cinta en el cas de Tortosa. Un context festiu que s’acompanya del desenvolupament d’altres activitats com són les cucanyes i pal ensabonat .
En el cas de les regates a la Ribera d’Ebre estan regulades pel reglament mencionat, i aquest defineix, a part de les mesures de l’embarcació, el nombre de participants, les distàncies del camp de regates, els horaris, el desenvolupament de la regata, el premi, el jurat i les categories i cita una per una totes les embarcacions amb nom i característiques.
En l’àmbit dels participants, el primer element a remarcar és que no tots tenen la mateixa implicació. Ens podem trobar amb participants que estan federats i participen dins de la seva categoria en la Lliga de Llagut Català o altres que durant el mes previ a les competicions s’ajunten per entrenar dies esporàdics. Com que les regates de muletes de la Ribera d’Ebre són principalment al llarg del mes d’agost —la primera a finals de juliol a Móra la Nova—, els participants es troben i entrenen durant juliol i es viu més com una activitat a fer dins del context estiuenc. El model de participació a les regates és comú entre els diversos pobles de la Ribera d’Ebre i és herència d’un model de participació ja antic. Cada muleta té un propietari i aquest propietari té diverses opcions: pot ser que vulgui fer córrer la muleta i busqui un equip de participants o que estigui a l’espera que vingui un grup de participants i li demani la muleta. Actualment cada muleta que participa té una recompensa econòmica que dóna l’organitzador de la regata pel fet de participar. Està estipulada al reglament citat.
El propietari habitualment forma part del club nàutic local i és també qui facilita aquests acords (en el cas que siguin persones que no es coneixen) i a la vegada vetlla perquè el grup de participants no facin malbé la muleta. El mes abans o fins i tot abans, els remadors ja han parlat amb els propietaris i s’han repartit les embarcacions. Cada club en té un nombre determinat que de moment no augmenta. Les que participen habitualment són les següents, de Móra d’Ebre, Garbinada, Arriscada, Nuri, Robur; de Flix, Marta, M. del Pilar, Siroco, i de Móra la Nova, Venus, Sirius o Xateta. Les embarcacions es guarden al club nàutic corresponent. La distribució que se segueix entre els participants és que les regates s’organitzen per categories; a les regates observades a Flix, Móra d’Ebre i Móra la Nova s’han repetit les mateixes tres categories: femení, masculí i infantil -cadet mixt.
Les regates sempre es fan a la tarda. En un context festiu amb banda de música, també altaveus i micròfons, amb una persona encarregada de presentar les activitats i anar animant el públic i els participants. Durant la tarda i dins del context de la festa del riu també s’organitzen les cucanyes i el pal ensabonat. L’ordre de les categories per regates implica que sempre primer participen els infantils - cadets. Muletes amb quatre participants i un timoner adult. A continuació, la categoria femenina i sempre l’última és la categoria masculina. Les tres tenen el mateix camp de regates, i es distribueixen les embarcacions per carrils. Cada embarcació ocupa un carril segons el sorteig. El sorteig és important per als participants perquè participar en un o altre carril pot fer més complexa i dificultosa la regata; les corrents o les retornes (a Móra d’Ebre n’hi ha una de molt forta) fan que un dels punts de conflicte o desconfiança sigui el carril que li toca al del poble veí. En el cas de Flix, com que té la presa de la central elèctrica, la zona és més calmada i no es fa tan rellevant el sorteig dels carrils. El camp de regates de Flix surt de Roca de Tormo passa per davant del pas de barca fins a la central elèctrica a l’altura del Club Nàutic vira la boia i torna al pas de barca, on hi ha la meta. En l’espai sobre la plataforma del pas de barca hi ha les autoritats i la banda de música que toca quan passen per davant les embarcacions i en arribar a la meta. En aquest cas i com passa als altres municipis no hi ha un toc concret. A Móra d’Ebre el camp de regates surt de la platja de Xauxa, on hi ha el Club Nàutic, i va fins al pont, creua per sota les pilastres i torna al punt de sortida.
Cal especificar que en el cas del camp de regates de Móra d’Ebre el fet que les corrents i retornes siguin tan fortes ha fet modificar el recorregut, tot obligant a definir-lo cada cop més fins avui dia que cada participant ha d’arribar al carril que ha sortit i que ha estat marcat amb boies; en aquest cas s’explica perquè totes les embarcacions anaven a remar a la mateixa zona on al corrent era favorable.
Finalment, el camp de regates de Móra la Nova surt davant del seu Club Nàutic, però no arriba fins al pont, sinó que abans giren sobre una boia.
Respecte al toc de sortida actualment es fa amb la botzina i en passar per davant de les autoritats i a l’arribada es toca. El fet de tocar quan es fa una competició sorgeix del model de les curses o corrides de rucs i matxos, on sí que hi ha un toc de la banda particular. En aquest cas s’ha incorporat, però segons els informants no hi ha un toc concret. L’únic element que es recorda de finals del segle XX és a Móra d’Ebre que el toc de sortida eren els tres tocs de bombo i, com que no s’esperaven que es fes el tercer per iniciar la regata, per regular-ho, quan el club nàutic comença a organitzar-ho, utilitza una botzina per donar la sortida.
Els casos de Flix i Móra la Nova segueixen una mateixa estructura de funcionament, amb cucanyes, pal ensabonat i regates durant la tarda. És el cas de Móra d’Ebre en què, tot i que l’estructura central de les activitats és la mateixa que les regates, ha sigut un punt de referència per organitzar més enllà de la part lúdica una sèrie d’activitats que reactiven i procuren recuperar la memòria col·lectiva relacionada amb el riu.
El cas de Móra d’Ebre pel temps que fa que s’organitza i per com ha crescut en activitats, s’ha convertit en un referent de la comarca. Datades les primeres regates el 1901 i amb constància de continuïtat (programes del 1928 i posteriors), ha sigut una activitat que s’ha mantingut fins que entrat el segle XXI comença créixer. Des de l’activació de la memòria relacionada amb els llaguters, la població i tot el referent amb el transport pel riu, ha permès als organitzadors de la Festa del Riu (club nàutic i ajuntament) incloure activitats com fer concurs de sirgadors (qui triga menys temps a arrossegar una embarcació tirant de la sirga des de la vorera), fer uns gegants que representen sirgadors, recuperar el toc de corn o fins i tot instaurar la figura del Daliner d’Honor. El daliner era el nom que tenia el sirgador que anava davant; quan se sirgava l’embarcació corrent amunt, més d’un sirgador, amb el dalí o bastó. Un pal que li servia tant per apartar les herbes del camí com per recolzar-se en l’empenta. El sirgador, un ofici avui desaparegut, era aquella persona o grup de persones que anaven a la vora del riu, pel camí de sirga, empenyent l’embarcació mitjançant la sirga o corda, que estava lligada a l’embarcació, riu amunt quan no hi ha via prou vent per inflar la vela. Actualment a la festa cada any s’entrega el pal o dalí a una persona que es vol honorar o que ha treballat especialment per al reconeixement de la festa. És en aquest context que cada any se li afegeix un aspecte nou (la beguda dels sirgadors, la indumentària als balladors…) que es desenvolupen les regates i que cada any atrau més gent de fora del municipi.
A la regata, com a Flix i a Móra la Nova, hi participen les embarcacions de la comarca; el públic i els participants saben de quin poble ve, i si no es diu en presentar-se els equips participants, però qui guanya és l’embarcació. El reglament defineix les possibilitats de tocar-se o no entre embarcacions i els carrils o com fer el gir sota el pont. En finalitzar la regata un dels moments més emblemàtics és quan la tripulació al complet de l’embarcació que ha guanyat la regata aixeca els rems amb la pala cap amunt com a senyal de victòria. És un d’aquells fets que s’espera que la tripulació guanyadora faci, tot i que no està regulat.
El premi variarà depenent de l’organitzador, però s’estipula segons el reglament que com a mínim cada embarcació rep 100 euros per a les despeses. Les regates són en tot el seu desenvolupament, tot i la competitivitat entre pobles i embarcacions, una activitat que en aquest context és una activitat lúdica i festiva.
Un altre del les poblacions on hi ha regates dins del context festiu és a Tortosa, al Baix Ebre, per les festes de la Mare de Déu de la Cinta, el primer diumenge de setembre. Les regates són organitzades des del Club de Rem de Tortosa i tenen un caràcter lúdic que s’evidencia en l’expressa prohibició de participació als competidors federats o professionals, fet que no passa a les regates de la Ribera d’Ebre. Limitació que té com objectiu la major participació d’aficionats i, per tant, la difusió i el manteniment d’un lligam amb el riu i les seves activitats. A Tortosa se celebra el que es coneix com la Regata de la Senyera. La senyera és una bandera de la ciutat de Tortosa on hi pengen totes les cintes dels guanyadors des de la primera edició (2007). El guanyador durant aquell any és el responsable de guardar la bandera fins l’any següent, que la torna per entregar-la al guanyador. La particularitat està en els participants, i és que la regata es fa entre els barris i les entitats municipals descentralitzades de la ciutat. Des de cada associació de veïns s’organitza un grup de participants que durant el mes d’agost aniran al club de rem, on, amb un timoner i una embarcació que el mateix club cedeix, entrenaran per a la regata durant els dies o les setmanes prèvies. Jesús, Reguers, Campredó, Bitem, Santa Clara, Sant Josep de la Muntanya, Vinallop i Temple són els participants. En aquest cas les diferències depenen d’un altre factor i és que cada barri participi amb gent més o menys preparada o més joves. En aquest cas no hi ha categories diferents i és comú veure com en una embarcació participen homes, dones i d’edats dispars. També en aquest cas hi ha un sorteig per a la sortida per un o altre carril; el camp de regates va del moll situat a l’altura del Mercat a la plaça de Barcelona fins al pont de l’Estat, on volten unes boies per tornar al punt d’origen. En aquest cas es fan tres tandes de tres i els primers de cada regata participen de la final. En aquest cas el guanyador rep la bandera, la senyera, de mans de l’alcalde de la ciutat i es fa una volta d’honor amb la senyera i l’alcalde dalt de l’embarcació. Tot i que a Tortosa la tradició de regates és històricament llarga la presència de públic és menor en comparació a altres municipis on també es fan regates i en referència a la població; tot i això el públic participant està actiu i aposta per uns o altres, una aposta organitzada des del mateix club de rem.
Cal també diferenciar que el model d’embarcació no són les muletes que s’utilitzen a la comarca de la Ribera d’Ebre, sinó que al Baix Ebre, igual que trobem a Deltebre, s’utilitza l’embarcació ja reglamentada i amb què es participa de la Lliga de Llagut Català.
L’altre model de regates que trobem que es practiquen a les Terres de l’Ebre són les organitzades dins del marc de la Lliga de Llagut Català; com diu el seu nom és una competició de caràcter federat que utilitza com a embarcació el que es coneix com el llagut català. Si tenim com a referent la muleta descrita fins ara, aquesta embarcació no només canvia el nombre de remadors —són vuit més el timoner o sis depenent de la competició local o nacional—, sinó que l’embarcació també és diferent. És més lleugera, pel que fa al material; la majoria de muletes observades a la Ribera d’Ebre són de fusta i només les més noves recobertes amb fibra de vidre, en el cas del llagut català és tot de fibra de vidre i tot i ser una adaptació d’embarcacions dels pescadors catalans s’ha desenvolupat i estandarditzat a nivell de tot Catalunya. Les característiques del llagut català són 7,40 metres d’eslora, 1,92 de mànega, 0,58 de puntal i un pes mínim de 250 kg. Aquestes mides estan normativitzades segons el reglament de Regates de banc fix - Llagut català de la Federació Catalana de Rem, que regula la Lliga que cada any s’organitza i hi participen diversos clubs nàutics o de rem del territori català i també de les Terres de l’Ebre. Les regates el 2016 s’han fet a Cambrils, Santa Cristina, Lloret de Mar, Torredembarra, Arenys de Mar, Roses, Flix i Deltebre. Els participants de les Terres de l’Ebre són l’Associació Esportiva Xino-Xano de Deltebre, Club Nàutic de Móra d’Ebre i Club Nàutic de Flix. Les poblacions de les Terres de l’Ebre quan participen d’aquesta competició ho fan amb el llagut català i no el model propi de les Terres de l’Ebre que és la muleta. També cal especificar que poblacions com Móra d’Ebre, tot i participar-hi, no poden organitzar-ne cap com a seu perquè no tenen camp de regates reglamentari.
Les regates de llagut català depenen de la Federació Catalana de Rem i, per tant, el seu desenvolupament es defineix per aspectes externs al territori, tot i que d’alguna manera està influenciant el desenvolupament de les regates locals. En aquest sentit els participants estan distribuïts per categories d’edat segons el reglament federatiu i diferenciats per gènere. Els participants segueixen un calendari d’entrenament i estan federats; es considera a tots els seus efectes una pràctica esportiva que en aquest cas manté la connexió amb el riu però perquè n’és el context de pràctica. En aquest cas la pràctica està lligada directament a l’existència de clubs nàutics que seran les entitats que apareixen de manera paral·lela a l’ús productiu del riu quan s’estén per a un ús d’oci o esportiu.
En aquest sentit, tot i que no participen de la Lliga de Llagut Català, els Clubs Nàutic d’Amposta i el Club de Rem de Tortosa són dos dels referents, en l’àmbit esportiu, per la seva trajectòria i paper en la pràctica del rem olímpic en les seves variants. Els dos són referents tant per l’antiguitat, 1949 el d’Amposta i 1946 el de Tortosa, com pel desenvolupament lligat al riu i a l’esport. Són, els dos, reflex de com el riu va transformant-se al llarg de la segona meitat del segle XX, com els llaguts i muletes van desapareixent i apareixen rems i embarcacions d’oci. Actualment als dos clubs se’ls reconeix un nivell alt de competició en l’àmbit del rem, tant és així que a les olimpíades d’estiu de 2016, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, els dos clubs han estat presents amb membres del club formant part de l’equip de la selecció espanyola.
Sorgeixen, els clubs nàutics, al voltant del riu durant la segona meitat del segle XX i alguns a principi del XXI a la vegada. Són entitats que tot i que la funció més visible és dinamitzar el riu des d’una vessant esportiva també, com el cas del Club Nàutic de Móra d’Ebre, es plantegen la recuperació o continuïtat d’una memòria relacionada al riu i a un tipus d’embarcacions.
Per tant, actualment podem afirmar que ens trobem amb dos models de regates: les de caràcter lúdic i festiu i les de caràcter esportiu organitzades amb el model federatiu de la lliga del llagut català; però en els dos casos són reflex d’un canvi de relació amb el riu que s’evidencia en l’ús de la muleta i les seves transformacions com a embarcació.
Història i transformacions de l'element:
Per concretar l’origen de les regates a les Terres de l’Ebre, tot i tenir diferents referents, hem de fer ús de la documentació respecte a la pràctica de regates en contexts festius o lúdics.
En aquest sentit, la documentació que tenim de caràcter històric ens constata l’existència de regates a l’Ebre des de finals dels segle XIX, com a mínim, a Tortosa. Una crònica del 10 de setembre del 1895 al diari La Vanguardia ja menciona el 1895 les «esperades» regates:
Las regatas que estaban anunciadas para después, no tuvieron efecto, defraudando así las esperanzas del gentío inmenso que allí esperaba, ya que éstas y las cucañas en el Ebro son dignas de verse, porque el río se presta para celebrar esta clase de fiestas.
De principis del segle XX a Amposta, Móra d’Ebre, Tortosa i altres poblacions a la vora de l’Ebre hi ha imatges fotogràfiques que mostren com la vorera del riu s’omplia de ciutadans per observar les regates de muletes on competien les confraries de Sant Elm dels navegants i la confraria de Sant Pere dels pescadors. Embarcacions que pujaven pel riu per celebrar les festes de la Cinta participant a les regates. També dels inicis del segle XX queden imatges fotogràfiques de les regates de muletes celebrades a Sant Carles de la Ràpita o l’Ametlla de Mar.
Paral·lelament a la mateixa època a Mora d’Ebre també gràcies a una crònica periodística de la celebració sabem que fa més de cent anys que hi ha de regates. En aquest cas, la referència de l’existència d’aquest document ha estat facilitada per Joan Pujol de Móra d’Ebre i expresident del Club Nàutic de Mora d’Ebre i és informació que forma part d’una investigació encara no ha estat publicada sobre la festa del Riu a Móra d’Ebre. La crònica en qüestió va ser publicada al diari La Vanguardia el 10 de setembre de 1901 i narra la celebració de les festes de Móra d’Ebre, on s’hi fan regates i carreres. Pels dos referents documentals mencionats podem confirmar que tant a la Ribera d’Ebre, lligat a les muletes i llaguts, com al Baix Ebre, relacionat també amb l’àmbit marítim, les regates han format part de les activitats lúdiques i festives que s’han desenvolupat al llarg dels últims cent anys, com a mínim durant tot el segle XX i el que portem del XXI.
El fet que siguin continuades és rellevant i ho mostren diversos documents gràfics i també periodístics com els següents documents que ens mostren. Per una part un programa festiu de Móra d’Ebre del 1928, on menciona les regates i cinc anys després trobem una crònica periodística que documenta la presència de Francesc Macià el 29 d’agost de 1933, la crònica del 29 d’agost de 1933 a La Vanguardia descriu la visita i també el desenvolupament de la regata i els guanyadors amb detalls importants com el fet que mencioni la participació a la mateixa regata que la dels homes de dones guiades per un xiquet de nou anys:
«Terminado el desfile el señor Maciá se trasladó al río con objeto de presenciar-desde la tribuna dispuesta al efecto las regatas que se celebraron. El primer premio se otorgó a la embarcación pilotada por Salvador Moreso; el segundo, a Antonio Riba; el tercer, a Tomás Moreso, y el cuarto, a Salvador Algueró. Esta última embarcación estaba tripulada por dos señoritas y conducía el timón un niño de nueve añas. Los premios fueron de 175 125 100 y 75 pesetas, respectivamente, por haber entregado, el señor Maciá doscientas pesetas para aumentar en cincuenta cada uno de ellos.»
El desenvolupament de les regates ha esta lligat al desenvolupament dels oficis relacionats al riu i la mar. En relació amb les embarcacions de riu i els oficis relacionats, els llaguters que transportaven i que mantenien les embarcacions, els llaguts i les muletes, van desapareixent fruit de l’expansió del transport ferroviari i automobilístic a la vegada que la construcció i emplenament del pantà —l’últim el 1965 el de Mequinensa—, fa que la navegabilitat de l’Ebre per al transport de mercaderies desaparegui. Des de llavors les embarcacions s’utilitzaran per a la pesca i per passar la gent entre les voreres del riu o com a embarcació de caràcter recreatiu. Això fa que també els mestres d’aixa i els calafats (com els corders i els velers, per exemple) siguin oficis que desaparegueren. El darrer mestre d’aixa de l’Ebre va ser el tortosí Isaïas Vilás Panisello i el darrer calafat el miravetenc Manuel Borrell Pedrola. En aquest context de canvi productiu, les muletes passaran a dependre de propietaris que per un interès personal, material o simbòlic, les conservin o les comprin als antics propietaris i procurin restaurar-les. És en aquest punt quan entren en joc els clubs nàutics que van sorgint a partir de la segona meitat del segle XX. A Tortosa com Club de Rem al 1946 i Amposta al 1949; com a club nàutic defineixen una nova relació amb el riu. Tot i que actualment el Club de Rem de Tortosa és qui organitza la regata de la Senyera per les festes de la mare de Déu de la Cinta, en general dirigeixen la seva activitat a una pràctica de l’esport professional i centren l’esforç en les modalitats que té el rem olímpic. Paral·lelament els clubs de la comarca de la Ribera d’Ebre, de més recent formació, sí que junt amb la dedicació a l’àmbit esportiu i federat en el context de la Lliga de Llagut Català, fomenten i mantenen les muletes o pontones organitzant i mantenint les regates de muletes sense deixar de participar d’aquelles que s’organitzen a la comarca amb les muletes tradicionals i pròpies de la zona.
En general, ens trobem en un context productiu i lúdic que van de la mà i que la pèrdua de les condicions productives fan que la competició canviï el seu sentit tant perquè es professionalitza, amb els clubs nàutics i federacions, o perquè assumeix un paper simplement lúdic i competitiu com passa en les regates de muletes de els Festes del Riu o de les Festes de la Cinta, on bona part dels participants entrenen els dies previs per participar a la regata en concret.
Dels canvis contextuals cal especificar-ne els canvis materials o organitzatius. Per una part les regates actualment s’organitzen segons les categories federatives i només en el cas que hi hagi pocs participants s’alteren agrupant categories. Aquest canvi ve promogut principalment quan els clubs nàutics assumeixen la seva organització i es regularitza més el fet, com veiem amb el reglament de regates de muletes/pontones de la Ribera d’Ebre.
Un altre canvi rellevant són les embarcacions. En aquest cas ens trobem que a les Terres de l’Ebre amb el nom de muletes trobem dos tipus d’embarcacions. La muleta tradicional de la Ribera d’Ebre, fetes de fusta i amb tripulació de quatre remers i un timoner, i les muletes que s’utilitzen a les regates a la zona del Baix Ebre, que s’han adaptat a les noves tecnologies i estan homogeneïtzades i són de fibra de vidre —conegudes també com a llagut català. Aquesta embarcació tot i ser similar a la muleta tradicional s’ha estandarditzat per tot Catalunya. La tripulació és de vuit tripulants més timoner, dos remers per banc.
En el cas de la muleta tradicional de l’Ebre els canvis soferts són fruit d’un intent de donar-li més velocitat. Així com veiem fotografies de la dècada els setanta i vuitanta del segle XX amb la distribució d’un davant i darrere i al banc del mig dos remers, avui els remers estan d’un en un. Aquest fet ve influenciat perquè l’embarcació s’ha fet més estreta i s’ha allargat dels sis metres de mitjana anteriorment als vuit. Aquests canvis i altres com el pes que es van introduir per intentar guanyar les regates són alguns dels que van provocar que es fes un reglament on s’estipulava el pes i mida de cada embarcació que podia participar a les regates a la comarca de la Ribera d’Ebre —és el reglament mencionat. Per tant, s’ha regularitzat allò que abans no ho estava i cada embarcació podia participar amb la muleta que tenia i en algun cas la tripulació que cregués oportuna.
Un altre canvi rellevant és la tripulació. Cal tenir en compte que parlem de població que vivien del treball al riu; actualment, exceptuant algun cas, la major part dels participants són gent que participa de la vida al riu i hi tenen una relació d’oci però no de treball. En el cas de els poblacions costaneres del delta de l’Ebre la relació no és permanent sinó que en tot cas és un fet casual. Per això ens trobem amb tripulacions que tot i viure el riu, com trobem en els casos de la Ribera d’Ebre, no existeix una relació professional sinó d’oci.
Finalment, el context festiu i com ho viu la població és molt diferent entre les poblacions i els canvi són menors. A les poblacions de la Ribera d’Ebre l’expectació és, en proporció a la població, significativa. És habitual que durant les activitats, que duren tota la tarda, hi hagi una participació continua igual que una expectació per part del públic. Paral·lelament, en el cas d’altre poblacions com Tortosa, el seguiment i la participació, tot i el número d’embarcacions, gairebé una per barri i EMD, és menor en presència de públic i més si tenim en compte les fotos antigues, abans citades, on veiem les voreres del riu plenes de veïns; actualment l’expectació per motius diversos és menor.
Dedicació:
Les regates de muletes no tenen una dedicació determinada i desenvolupen en el context de les festes majors de cada població independentment del patró. Cal senyalar en tot cas que la dedicació podria definir-se en el nom de la muleta. Cada propietari posava a la muleta el nom de la dona o la filla («Núria» (Móra d’Ebre), «Marta» (Flix), «Montserrat» (Móra d’Ebre) o en tot cas característiques relacionades en l’àmbit de la navegació com «Garbinada» o «Arriscada».
Processos i preparatius:
Actualment hi ha més processos i preparatius en comparació al anterior model de participació. Els principals fet evident és que les diverses tripulacions que participen han d'entrenar per poder-hi participar. Molts dels casos documentats són grups de persones que durant l'estiu aprofiten les nits per anar al riu i entrenar. En el cas que no sigui una tripulació que repeteix embarcació i muleta, prèviament s'ha de configurar el grup i buscar la muleta amb la qual participar. Per això la tripulació parla amb el club nàutic respectiu per veure si hi ha alguna embarcació lliure per poder competir i si el propietari o patró hi accedeix i la cedeix per a la tripulació i poder utilitzar-la per a les diverses competicions.
En el cas particular de Tortosa els veïns de cada barri van a la respectiva associació de veïns i demanen participar-hi; aquesta associació una vegada té la tripulació formada es posa en contacte amb el Club de Rem de Tortosa, que és el que cedeix les embarcacions i durant el mes abans a la celebració de la regata s’entrenaran amb el suport d'un timoner del club. Pot ser que les tripulacions tinguin els mateixos membres uns quants anys fins que per edat o altres circumstàncies van cedint el lloc a nous remadors.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris:
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris:
Muleta. La muleta tradicional és una embarcació aproximadament d'entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal, amb poca quilla, i que navegava a rem o bé amb vela llatina. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fix un darrere l’altre i dirigida per un timó que du el timoner que va dret a la popa de l’embarcació.
Rem. 340 cm de llargada màxima i 14 cm d'amplada màxima. Serà una sola peça de fusta.
Programes de festes i cartells.
Formes organització social/Organitzacions formals o informals:
Club Nàutic o Club de Rem: funciona com una associació esportiva regulada per la Llei de l’Esport, aprovada per Decret Legislatiu 1/2000 de 31 de juliol, pel Decret 58/2010 de 4 de maig de les Entitats Esportives de Catalunya. Són responsables d'organitzar les regates i els actes, tot i que els participants no tenen perquè formar part del Club, en el cas de les regates lúdiques, per alter part les embarcacions sí que en formen part i estan regulades.
Participants/Executants:
Així com abans eren pescadors, barquers, llaguters, actualment són gent que ho fa per plaer o oci en el context de la festa. Sí que habitualment són persones que tenen una certa qualitat física per tal de no fer-se mal. Habitualment els remadors són joves fins als quaranta anys. Un altre cas és la figura del timoner, que en aquest cas el que es valora és conèixer el riu; per això en aquest cas les edats estan menys definides i dependrà de cada persona. En el cas de la lliga dins del context federatiu (la del Llagut català) les edats i característiques dels participants són diverses i defineixen les categories
Precisions ús i funció:
Principalment de caràcter lúdic i competitiu. El fet que les regates es facin en el marc d'una lliga li atorga un grau de competició major que el fet que es desenvolupi en el context festiu, tot i això la competició entre municipis o barris li aporta aquest grau de competitivitat afegit al fet lúdic en si.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats):
Patrimoni relacionat (Patrimoni natural/béns mobles/béns immobles/béns immobles associats) :
La muleta Salvadora (matrícula 3a – TA 2 – 193) bastida el 1912 a Tortosa, actualment exposada al Museu de les Terres de l’Ebre. Va guanyar moltes regates a les Festes Majors d’Amposta, a mitjans del segle XX.
Salvaguarda:
Transmissió:
L'existència d'un reglament facilita la transmissió i aplicació de les noves normes i mesures de les diverses embarcacions, sorgides als inicis del segle XXI. També l'existència d'entitats com el Club Nàutic o de Rem facilita la transmissió de la pràctica. No obstant això, en aquest cas és la memòria històrica associada a la pràctica, la que està en perill. Ens trobem que depenent del lloc està més o menys present. En aquest sentit municipis com Móra d'Ebre fan un esforç perquè durant la celebració és reactivi part d'aquesta memòria relacionada amb el riu. Aquesta recuperació de la memòria comporta la recuperació d'elements que en la memòria col·lectiva estan relacionats al riu i les regates. El toc de corn, el concurs de sirgador, utilitzar indumentària considerada tradicional, una exposició fotogràfica, són algunes de les activitats que des de l'organització s'afegeixen a la Festa al Riu per mantenir viva aquesta memòria relacionada amb el riu.
Viabilitat/riscos:
La viabilitat està lligada, per una part, a l'existència de les entitats, clubs, que faciliten la seva pràctica i mantenen la relació lúdica i esportiva amb el riu. Per altre part el fet que la Festa del Riu (a la Ribera d'Ebre) sigui un actiu que atrau visitants també es presenta com una viabilitat. El risc està en la pèrdua no de la pràctica sinó de les característiques d'aquella pràctica. La pèrdua de l'embarcació i els oficis i coneixements associats o la pèrdua del model de regata, més lúdica i menys esportiva. La professionalització de la regata festiva faria que perdés el seu caràcter popular, en tant que deixaria de participar la població no preparada. En aquest sentit el cas de Tortosa d'evitar que remadors professionals participin de la regata de la Senyera va en aquest sentit de no perdre el seu caràcter lúdic.
Valoració de l'individu / grup / comunitat:
A la Ribera d'Ebre la comunitat valora en positiu i participa del marc festiu on se celebren les regates i forma part de l'esquema festiu. Al Baix Ebre la pràctica està més relacionada a l'àmbit esportiu i és valorada, per part de la comunitat, en tant que és una pràctica esportiva que representa a la comunitat en el marc de la Lliga del Llagut Català. En el cas de Tortosa és una activitat festiva que implica els barris de la ciutat, per tal de fomentar la recuperació de les activitats tradicionals a l’Ebre, i el paper del riu, però poc seguida per la pròpia població, exceptuant els participants.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat:
La creació, entre els clubs nàutics de la comarca de la Ribera d'Ebre, d'un reglament per la celebració de regates de muletes i pontones a la comarca de la Ribera d'Ebre, que determina les característiques de les embarcacions i altres aspectes de la celebració de la regata, ha sigut una mesura de salvaguarda i també una manera de poder competir entre ells en igualtat de condicions. També l'actual proposta, per part de els organitzadors de la Festa al Riu de Móra d'Ebre recolzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre de presentar presentat una sol·licitud per iniciar els tràmits per incloure la Festa del Riu al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i posteriorment avaluar si pot ser reconeguda com a Festa Patrimonial o Tradicional d’Interès Nacional és una mesura de salvaguarda. A Tortosa la celebració de la regata de la Senyera des del 2007, organitzada pel Club de Rem de Tortosa, és una mesura de recuperació i salvaguarda de les regates en el context festiu. També ha sigut important com a mesura de salvaguarda el fet que sis poblacions recuperessin la tradició amb la Lliga de muletes de les Terres de l’Ebre, el 2005, tenint en compte que llavors quedaven a les Terres de l'Ebre set muletes tradicionals, cinc a Tortosa, una a Deltebre i una a Flix, va ser un procés clau per la seva salvaguarda.
Protecció Jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial (altres):
Recursos associats:
Bibliografia:
Imatge/PDF:
·
·
Imatges relacionades (pdf):
Fitxer d'àudio relacionat:
Fitxer de vídeo relacionat:
Informació tècnica:
Data de realització:
dv., 09/09/2016
Actualitzacions de la fitxa:
dv., 09/09/2016
Investigadors:
Validador:
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades:
El Club Nàutic de Móra d'Ebre, el Club Nàutic de Móra la Nova i el Club Nàutic de Flix han participat directament en l'aportació i facilitant informació. En el cas de Tortosa la informació s’ha aconseguit mitjançant els mateixos participants a la regata.
Redactor/a de la fitxa:
Interpretació [ètic]:
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica:
Les regates de muletes són l'herència d'una relació amb el riu definida, en aquest cas, pel valor productiu, el transport, els pescadors, oficis que feien que al llarg de l'Ebre es poguessin trobar embarcacions i tripulació que per festes a l'eina de treball li donaven un valor lúdic i festiu organitzant regates o altres jocs. La desaparició d'aquests oficis i de les organitzacions associades a l'ofici, a mitjans del segle XX, faciliten la desaparició també de els eines, embarcacions, oficis relacionats i en general un tipus de relació entre la població de les Terres de l'Ebre i el riu. Aquest canvi es va fent evident a finals del segle XX i hauran de ser entitats i persones, a caràcter individual, les que recuperin o evitin la desaparició total d'aquests elements que faciliten l'existència de les regates, principalment les embarcacions. Aquest canvi planteja també una nova realitat en la pràctica de les regates, les tripulacions deixen de ser els mateixos llogaters o tripulació dels llaguts, que tenien la muleta com eina de feina, i són els nous remadors, ara de forma lúdica o esportiva, els que continuen la pràctica de les regates. Per tant la funció, que no ha deixat de ser mai lúdica i habitualment practicada en el marc festiu, avui té un rerefons esportiu associat als clubs nàutics i de rem per oposició al rerefons anterior que era de caràcter productiu. Avui també pren un valor simbòlic en tant que és utilitzat com una eina de reactivació de la memòria col•lectiva. Las regates i les seves embarcacions permeten o procuren, per part dels organitzadors i participants, mantenir o re-activar una relació amb el riu cada cop més secundaria. Són, junt amb la funció lúdica, elements activadors d'identitat i comunitat mitjançant la recuperació d'una memòria comunitària, cada poble, i macrocomunitària, el tot de les Terres de l'Ebre, relacionada al riu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)