La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .
Antecedents
Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.
La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees . Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .
(Extret de la Viquipèdia)
Text complet en català:
CARTA EUROPEA
PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT
Preàmbul
La Carta de
VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació
i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:
"Imbossats
amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de
persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves
velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels
valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es
reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions
futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva
autenticitat.
És fonamental
que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics
siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable
de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.
Al definir
aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va
contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha
concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en
l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"
Ambdues cartes
es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert
malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a
Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim
a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".
DEFINICIONS
ARTICLE 1. El
concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional
en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de
desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i
l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a
embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb
el pas del temps.
ARTICLE 2. La
conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a
totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi
i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.
OBJECTIU
ARTICLE 3. La
intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és
salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per
perpetuar habilitats tradicionals
PRESERVACIÓ
ARTICLE 4. És
essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en
funcionament que es mantinguin de forma permanent.
ARTICLE 5. Fer
ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita
la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar
significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per
un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.
ARTICLE 6. Una
nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les
aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria
d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.
RESTAURACIÓ
ARTICLE 7. El
procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu
és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells
tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents
autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada
d'un estudi històric de la nau.
ARTICLE 8. La
restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials
i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten
insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot
aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació,
l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per
l'experiència.
ARTICLE 9. La
restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui
restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor
històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració
a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament
la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període
escollit.
ARTICLE 10.
L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament
amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de
manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.
ARTICLE 11. No
es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les
parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva
composició.
ARTICLE 12. En totes les obres de restauració,
sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics,
il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien
d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament,
remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques
tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.
