dimarts, 8 de setembre de 2020

X Anversari del Vire Vire de Polilles

 



Dins l’any que estem vivint a causa de la Covid19 hi havia ganes de Trobada al Rosselló. El Vire vire de Polilles es celebra cada dos anys, i és una trobada esperada per totes les persones que estimen la navegació patrimonial, i més concretament la vela llatina en allò que a la Catalunya Nord en diuen barques catalanes. Aquesta, com d’altres trobades rosselloneses són una forma d’expressar la catalanitat d’una terra que deixà de formar part del Principal l’any 1659 desprès de la signatura del Tractat dels Pirineus. La Catalunya Nord fou llavors moneda de canvi perquè Espanya no perdés els seus territoris flamencs.

Les barques amorrades a Pollilles. Foto JS

Però deixant la història a banda, el Vire vire de Polilles començava el matí d’un dissabte que s’havia llevat rúfol. Amb tant sols unes remioles de vent fred del nord. La major part de la flota participant era amarrada a la zona comercial del port de Port Vendres. Allà doncs comença informalment la festa. Per fer la curta travessa entre port i la rada de Polilles cal superar el Cap Béar i el seu Far de Biarra. Alguns decidiren aprofitar fins l’alè més fi de vent per arribar a la platja, d’altres usaren els motors amb la finalitat de ser a l’hora assenyalada per l’organització. Sobre la sorra s’hi amorraren fins un total de 33 barques de vela llatina i rem. Enguany gairebé la meitat de la darrera edició a causa de la restricció posada per l’organització arran de la pandèmia. Un cop allà, fotografies, moltes. Discursos i un bateig.

Bateig del Charlemagne. Foto JS
La barca Charlemagne desprès de 18 anys, 5 mesos i 25 dies ha estat salvada gràcies a una associació creada amb aquesta finalitat i al suport del Consell Departalmental del Pirineus Orientals dins l'Atelier de Barques de Polilles. Fou beneïda pel Mossèn de Canet en una cerimònia catòlica. Fet que sorprengué a més d’un forà donat el caràcter republicà i laic de l’estat francès. Desprès d’això i de la preceptiva reunió de patrons, les barques obriren veles al vent i es disposaren, més o menys, a participar en una regata anunciada. Totes les barques portaven el seu adhesiu amb el nombre ordinal. El fet però és que en el moment de l’avís dels 10 minuts abans de començar la flota era totalment escampada per la rada. Alguns, pocs, s’acostaren a la hipotètica línia de sortida esperant, maldades, que algú anunciés la sortida de la cursa. Finalment, i cosa que és sortosament força habitual a les trobades tothom gaudí de la llibertat de la mar. Fou una navegada llarga, quatre hores, que permeté bones maniobres amb un vent lleuger de component nord que anà rolant cap a est.

La flota navegant per la rada de Polilles. Foto Lluïsa Obrador
CLIQUEU SOBRE LA FOTO PER VEURE GALERIA DE FOTOS

En retornar a la sorra fosca de Polilles fou el temps de la presentació de les embarcacions per part dels seus patrons o armadors. Un temps per escoltar petites històries i anècdotes sobre les barques amb més pebre que sal depenent de cadascú. La tarda anava endavant i era l’hora de retornar a Port Vendres. El vent de component est es mantenia i això permeté una bona navegada a la vela primer de través i un cop passat el cap Béar amb una magnífica empopada que permeté posar les veles en creu fins a la bocana. La consigna era entrar a port amb les veles ofertes al vent. En el cas de qui escriu, a bord de la Xerina i la seva vela quadribarrada, tingué una rebuda magnífica donada la coincidència de la interpretació de l’Estaca per part de la Fanfarre Bizzar’s just en el moment que la barca passava arran de moll.

Cerveses, aperitiu i sopar a moll amb música en directe, en taules separades amb les mesures de seguretat convenients, i bona camaraderia.

L’endemà es despertà amb la presència d’en Joan de Narbona (la Tramuntana) bufant amb una força notable. Malgrat ser totes les tripulacions a les 8 del matí a port, els dubtes, la responsabilitat i les tasques per arrissar les grans veles triangulars dels sardinals feren que una part de la flota no sortís fins passats quarts de nou del matí. D’altres preferiren marxar directament cap els seus ports més al nord atès que la Tramuntana encara havia de pujar d’intensitat hores més tard. I finalment les barques més petites i aquelles que no podien comptar amb l’ajuda d’un motor potent restaren amarrades.

Rissant les veles per la forta Tramuntana. Foto JS

Desprès de unes travesses complicades per l’estat del mar els sardinals s’amorraren de nou a la platja de Polilles.

N.D.de Consolation amb la pollacra. Foto Ricard Casoly

Al punt del migdia hi hagué un acte institucional amb la presència dels alcaldes de Colliure, Canet i d’Argelers, a més dels responsables del parc natural i el Atelier de Barques i del Departament (mena de comarca a la francesa). Desprès dels quals es lliuraren quatre premis especials: a la darrera barca que havia estat declarada Monument Nacional, a la barca més antiga de la trobada, a la recentment batejada Charlemagne i a una petita barca que exporta la seva catalanitat arreu dels països que visita i pel seu esforç amb la seva presència a la majoria de Trobades i festivals marítims, la Xerina.

Un dinar a l’avinguda principal del parc, també respectant en tot moment les mesures Covid19, acomiadà aquest X Aniversari del Vire Vire de Polilles. 

Text: Escenavegant


P.S.: No puc tancar aquesta crònica sense expressar la meva sorpresa pel lliurament del Premi Especial del X Aniversari del Vire Vire de Polilles a la Xerina. Expresso des d’aquí el meu agraïment a la persona desconeguda que en feu la proposta. La Xerina és potser massa jove encara per homenatges, però està encantada amb el premi. A tothom li agrada adesiara un copet a l’esquena . Gràcies amics.

Lliurament premi especial a la Xerina. Foto Ricard Cassoly