La barca vella

Sí, un poema. Per què no en aquesta setmana literària que s'ha viscut en un renascut Sant Jordi.

Un poema que remou les entranyes i que ens permetem de dedicar a una dona, esposa i mare, escalenca, d'una nissaga de mestres d'aixa. Gràcies al company Salvador Sala per compartir tant belles paraules.

Barca vella abandonada,

dalt de la platja et veig morir,

qui pogués ser foc un dia

per abreujar ton sofrir.

El que el mar respectà sempre

ho va malmetent el sol

i al veure't així tirada

em fas pena, em fas consol.

Tens la cinta desclavada,

el pont te'l veig mig trencat,

pels coments oberts et penja

l'estopa com un parrac.

Els quarters per la coberta

escampats amb enrenou

i per l'escotilla, oberta,

t'entra l'aigua el jorn que plou.

Et deien la "Poncellina"

i eres tot un pom de flors,

eres barqueta l'enveja

dels més ardits pescadors.

Perquè damunt de les ones

saltaves com un cavall

guiada pel seny d'un home

sempre atent al seu treball.

I ara et veig aquí tombada

de ronyó contra el sorral,

sense quitrà, ni pintada,

i a sota, ni un tros de pal.

Pensa que en el món barqueta,

barca i humans són iguals

tot és goig mentre som joves

quan som vells... "fora els pals".

Josep Bruguera "Pepet Salvat". 1960.

El patí català és de l'any 1871.

La història del patí català neix a tot just fa un segle segons diu la Viquipèdia:

"Neix entre els anys 1920 i 1925a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonèsi el Maresme".

Però, i si això no és cert?

Fa uns dies aparegué aquest gravat en el grup de Facebook: La Barcelona antiga. La imatge següent és una captura de pantalla feta amb un telèfon mòbil. En ella es poden veure una mena de regata davant les muralles de mar de Barcelona, just al davant de les Drassanes on actualment hi ha el Museu Marítim de Barcelona. A la regata s'observen un seguit de persones remant sobre unes embarcacions que són molt semblants als primers patins de rem, antecessors dels actuals patins de vela.

Això no seria notícia si no fos per la data, doncs l'article indica que el gravat és de 1871. Això significa endarrerir mig segle l'aparició d'aquesta mena d'embarcació genuïnament catalana.

El gravat aparegué a la revista francesa "L'Illustration", en el seu número 12 l'any 1872. Per tant és pot donar per certa la data de l'any 1871 com a primer document sobre la història del patí català.

En una aproximació amb més detall es poden observar la mena d'embarcacions i el rem usat.

Hi ha dos detalls que confirmen la vinculació de les embarcacions amb el patí català:

-  Una és el banc situat a la zona de popa, com el que es pot veure en una fotografia posterior del Club patí vela Barcelona. 

I la segona és la bandera que porten a la popa dels patins, que es correspon a la bandera nàutica de la marina mercant d'aquells temps. 

Així doncs tot sembla indicar que les dates es poden donar per corroborades.

ANNEX A L'ARTICLE

En Julián Murlanch Folguera, que és la persona que publicà la imatge centre d'aquest article a fet arribar a l'autor tres documents que per la seva importància afegim aquí.
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge a la revista francesa "L'Illustration":

A la columna central, en francès hi ha l'esmentada crònica. Aquesta és la seva traducció:

 Els patinadors marítims.

A Barcelona.

Barcelona, des de fa un temps, és una vila on les festes són la moda: no es parla més que d'il·luminacions, de balls, de concerts, d'alegries de tota mena. Ha estat, sembla, el pas del Rei per aquesta gran vila la que ha donat als seus habitants aquest gust pels plaers.

Però la gran atracció, l'alegria per excel·lència són les regates que han tingut lloc al port.

Aquell dia, milers de persones arribades no només de Barcelona, sinó també de la província, acudiren al port per assistir a les festes nàutiques.

És cert que aquestes oferiren un interès particular, perquè es tractava d'una mena de regates que mai s'havien vist ni al Asnières, ni fins i tot a l'Havre: parlem dels patinadors marítims.

Muntats sobre unes petites embarcacions lleugeres, que menaven amb els peus i s'ajudaven d'una mena de rem que recorda els dels indígenes de les illes d'Austràlia, els patinadors emprenien unes curses realment fantàstiques, però que no sempre sempre sense inconvenients per ells.

Així, el menor moviment en fals els feia perdre l'equilibri, i els patinadors queien a l'aigua del port, amb gran alegria de la multitud.

Evidentment, uns premis són repartits entre aquells que arribaven primer a la meta establerta.

Els espanyols, molt amants del joc, feien apostes absolutament com els parisencs al hipòdrom de Longcham.

En resum, els patinadors marítims foren i són una gran notícia; així i tot nosaltres ens haurem d'esperar per veure, l'estiu vinent, uns imitadors sobre el Sena y sobre el llac del Bois de Boulogne.
M.V.

Per altra banda cal ressenyar les notes aparegudes els dies 30 de setembre i 2 de octubre respectivament en les quals es fa esment del festival marítim en el qual la regata de patins fou la protagonista.

La Imprenta, 30 de setembre 1871

En la crònica del dia següent es parla de l'èxit del festival.

La Imprenta, 2 d'octubre 1871

Text Escenavegant.