diumenge, 24 de gener de 2021

DEIXANT AMARRES: Crònica de quelcom més que una presentació d’un llibre.

 




Dissabte, 23 de gener 2021

Portal Zoom. Videoconferència.

Autor: Oscar Vidal

Presentadora: Helena Rotés.


Fins a quaranta una persones assistiren des de casa seva a l’acte organitzat per l’Associació de Patí Català de Calafell – Mar Mític Mar Lúdic. L’excusa, per dir-ho així, era la presentació del llibre de l’Oscar Vidal: Deixant Amarres. Un llibre com ell mateix explicà sorgit de la seva passió per l’associació, la recollida de dades i la fotografia. Un llibre nascut a resultes del primer confinament del mes de març de 2020, quan l’Oscar es decidí per recopilar totes les fotografies que tenia de l’entitat, posar-les en ordre i amb quatre notes fer-ne un llibre digital de la coneguda firma Hofmann. Un cop rebut el llibre i mostrat a altres companys de la Junta, aquest arribà a mans d’en Josep Inglada que veié en ell una magnífica forma de celebrar el primer decenni de la entitat. A partir d’aquí el propi Oscar tirà de la seva memòria per redactar i ordenar els seus records dels moments més importants viscuts tant a bord dels patins, com desprès de les barques de vela llatina. A més en el llibre s’hi troben també signatures de persones importants del món del Patrimoni Marítim com en Vicente Garcia-Delgado, que ha estat el responsable del traçat dels plànols i estudis fets per la barca Francisca; en Rafael Romeu, artista i pintor que hi ha col·laborat; la Mercè Toldrà, del Museu Marítim de Tarragona que ha col·laborat amb l’entitat en temes referits a la barca Capitan Argüello; en Gerard Martí, de l’Associació Arjau de Cambrils que fou padrina del Patí Català en el seu ingrès a la FCCPMF i finalment d’en Josep Inglada, impulsor i President de l’entitat.

L’Helena Rotés, presentadora de l’acte destacava la importància del llibre perquè com diuen els moderns filòsofs: «La consciència del temps passat s’està esvaint». Avui parlar d’història és per molts una pèrdua de temps i no serveix per res. Quan, ho estem vivint, aquesta persisteix a ser cíclica i repetir-ne causes i conseqüències.

La presentació prengué a partir d’aquí un rumb molt més obert per parlar sobretot de l’Associació, dels seus orígens i sobretot del seu futur.

En Joaquim Vidal fou constructor de patins catalans durant molts anys. Començà com a fuster a cal Xicus del carrer Monturiol. La seva relació amb el mar li venia del pare que era pescador. Amb l’Estasi (en Joan Tutusaus) començaren a fer patins a principis dels anys 60 del segle passat. Foren el segon taller de Catalunya que en feia. Construïen i venien entre 60 i 80 patins a l’any. Fets de fusta, tradicionals. Aquella fusteria seguí construint patins fins l’any 1986, que es jubilaren els propietaris. Ell al principi no patinava, no li agradava. Havia sortit algun cop amb el «jefe», però el cuc finalment li acabà entrant i finalment se’n feu un. En les sortides en mar per fer regates i d’acord amb en Josep Inglada decidiren que ja era hora de deixar d’anar a Sant Salvador per navegar, calia fer alguna cosa a Calafell. I aquesta fou la llavor del què anys desprès seria l’Associació.

L’Oscar Vidal afegí que durant uns quants anys ell fou soci del Club Nàutic de Calafell que reunia regates de 30 a 40 patins cada cap de setmana. Però arribà un moment a finals dels anys 80 que a Calafell no hi havia patins a la platja. Havia canviat la moda i arreu es veien catamarans i Hobbie-cat.

Actualment l’Associació Pati Català de Calafell té 27 patins a la sorra de la platja que amb els que es troben a la Cofradia i al Nàutic sumen un total de 40.

Què té el Patí Català com a embarcació que té una sensació única, exclusiva?

Jordi Rascado: Segons la gent entesa, diuen que és la llibertat al navegar. És un vaixell sense timó. L’has de girar tu amb el teu cos, no hi ha cap arjau que ho faci. Aquesta relació home-vaixell és única. Cal intuir les maniobres amb anticipació i moure’s com un gat ho fa per sobre dels mobles: sense trencar res. O com anar en bicicleta sense mans. El patí és una embarcació única, artesanal, feta de fusta i genuïnament catalana. Va nàixer a Barcelona i el Maresme l’any 1920 i des de 1946 no s’ha variat la forma i mesures actuals. L’any 1967 es va inaugurar el Club Nàutic Calafell que era al costat del Pòsit, en un espai cedit per la Confraria de Pescadors. Tres anys més tard es traslladà. Però Calafell ha arribat a tenir una flota de més de 100 patins.

L’Helena Rotés feu un gir a la presentació i desprès d’haver parlat del patí català i la seva relació amb la vila, s’interessà per la reaparició de la vela llatina a Calafell i la seva vinculació amb l’Associació.

Josep Inglada: Amb els patinaires havíem fet veritables gestes com les travesses de Catalunya. Fou precisament en una d’aquestes travesses que davant d’un persistent vent de Garbí, tornant de Palamós, ens fartàrem de fer «bordos». I allà, mentre anava saltant onada rere onada vaig pensar que ja em tocava anar cap a l’Slow Sailing, la navegació tranquil·la, que m’estava fent gran. I fou així com personalment em vaig posar dins el món de la vela llatina.

Francesc Figuerola: Dins de l’Associació nasqué ben aviat l’afició per la vela llatina. Un tipus de navegació molt complexa. Una mena de vela avui desapareguda professionalment. Jo sóc fill de baix a mar i m’explicaven que una de les coses més important que es va fer fou una navegada d’anada i tornada des de Torredembarra a Mallorca l’any 1900. La vela llatina només la feien servir els pescadors i els mariners de cabotatge, aquells que portaven la sal des del sud. Recordo una embarcació famosa anomenada Neopatria que sempre passava per davant de la platja.

El meu avi era veler. L’altre avi sempre havia anat amb vela llatina. Aquest tipus de vela si l’estenem a terra veurem que no queda plana, que fa una mena de bossa al mig. Hi ha hagut moltes formes de fer-la , però a casa per fer-ho anaven a la platja i sobre la sorra dibuixaven la vela i apilaven sorra al mig allisant-la fins aconseguir la forma de la bossa que volien. Llavors en treien les mesures per tallar la roba.

Quina relació hi ha entre l’escriptor Carlos Barral i la vela llatina?

La Francisca als anys 50 del segle XX

Helena Rotés: En Carlos Barral fou una persona que valorà les tradicions populars vinculades al treball. Tant és així que enlloc de comprar-se una embarcació esportiva per sortir a mar es feu construir l’any 1935 de la mà del calafat Fontanet a Santa Coloma de Gramenet un llaüt de pesca amb vela llatina, el Capitán Argüello (pseudònim del seu pare), que avui es pot veure al Museu del Port Marítim de Tarragona. Podria pensar-se que això no era més que un exercici de nostàlgia, però ell hi veia més enllà, veia que estava ajudant a construir la comunitat. En Carlos Barral visqué en primera persona la decadència de la darrera barca de pesca catalana a la vela, la tenia al davant de casa seva i en mirar el mar la veia diàriament, la Francisca.

Una persona molt estimada a l’associació és el mestre i professor de títols nàutics Francesc Figuerola. Una persona a qui li agrada més parlar de coses viscudes i no teòriques que de les preguntes que sortiran a l'examen oficial corresponent. Ell es pregunta sempre què té el fet de navegar que ens fa millors persones? Què ens aporta? Sense una resposta directa la passió pel coneixement, les vivències i la voluntat de transmissió d’aquest patrimoni immaterial és allò que el fa anar endavant i motiva als seus alumnes perquè estimin el mar.

Arribats a aquest punt en Josep Inglada feu una presentació del replantejament que està fent l’Associació a cinc anys vista. Actualment es troben en un moment complex de reorganització. I han acudit a dos professionals experimentats per ajudar-los, la Mireia Ferran i en Joan Sànchez que ja treballen en la redacció d’un projecte general desprès d’haver parlat amb els responsable de cada secció de l’entitat.

El projecte es concreta en tres espais diferenciats:

- El Moll de les Llatines: Al port de Segur de Calafell les barques de vela llatina de l’associació disposen exclusivament de la primera línia a tocar del passeig. Agraeixen a la direcció del Port, i per un preu gairebé simbòlic, aquesta concessió. Allà es continuarà amb els batejos de mar i la formació en vela llatina, com la que tindrà lloc dins de pocs mesos organitzada per la FCCPMF.

- La Destil·leria: On ja ha començat un projecte de restauració total de l’espai que durarà cinc anys. En el futur serà un Eco-Museu del Mar. Un projecte viu que permetrà veure els treballs de restauració de barques i una exposició permanent sobre la importància del port de platja existent a vila durant el segle XIX d’on sortien els excedents de vi del Penedes pel comerç d’ultramar. També comptarà d’un espai per a exposicions temporals.

- La platja del Pòsit: Al costat de la ubicació actual del Bot de Salvament, durant l’estiu hi haurà un seguit de barques de vela llatina a la sorra que avararan en mar des de la mateixa sorra i seran tretes amb l’ajuda del cabrestant que construí l’amic Figuerola fa uns anys i que conservem. Una forma que les persones que vagin a la platja coneguin una part del nostre patrimoni marítim i com es treballava antigament al mar.

Pel final potser es deixa la que potser fou la notícia més important de la presentació: el projecte de la Francisca.

Maqueta de la Francisca.

Jordi Rascado: La Francisca és un gran projecte i un gran repte. Aquesta barca, com ha hem dit, fou la darrera que pescava a la costa catalana anant a la vela. Era una barca de bou que es treia a la sorra. El projecte nasqué just desprès del recordat bateig de la barca Carlos Barral. L’Ajuntament de Calafell convocà un concurs de propostes de projectes participatius. L’associació va presentar la proposta de construir una rèplica de la Francisca. I la proposta guanyà. Érem a l’any 2018. Amb l’ajuda impagable d’en Vicente Garcia-Delgado i de la maqueta existent de la embarcació al Museu Marítim de Barcelona es dibuixaren els plànols i es redacta el projecte concursal, atès que la barca serà propietat de l’Ajuntament i per tant calia fer un concurs públic.

La notícia que fa temps esperàvem és que els Astilleros de Catalunya han guanyat el concurs que s’adjudicà el prop passat dilluns 18 de gener. I ara a partir del moment de la signatura podrem començar a comptar els 12 mesos que la drassana ha donat com a temps de construcció. Per tant, el 2022 el llaüt de 12 metres Francisca podrà estar navegant a Calafell.

Desprès de la intervenció del president de la FCCPMF, Pere Alemany i algun comentari més es dona per acabada aquesta presentació que anà, com s’ha pogut llegir, molt més enllà del llibre.

El llibre es pot comprar per 20€ a través del WhatsApp. Rosa Val: 628 30 79 43