29.5.20

10 ANYS DE VELES I VENTS (2010-2020)


Els companys de Calafell ens fan arribar aquesta informació sobre el seu desè aniversari que incorpora una extensa col·lecció de vídeos de les activitats de l'entitat. Una bona ocasió per seure, badar davant la pantalla i conèixer la línia de treball d'aquesta entitat de la nostra Federació.

EXPOSICIÓ DE VIDEOS ONLINE
Patí Català de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral



Aquest mes de gener hem fet deu anys de la fundació de l'associació Patí Català

de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral, i ho volem celebrar compartint les 

imatges de les activitats que hem impulsat: sortides a navegar amb veles 

lleugeres i barques antigues de vela llatina, tallers de restauració de barques, 

cuidar la memòria dels homes que portaven aquestes barques: els vells patrons i 

els seus mariners, tradicions populars recuperades, trobades gastronòmiques i 

culturals... tot plegat un bon compendi dels objectius de la nostra associació!



TEMES I VIDEOS


1-FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ




2-LES PERSONES DE LES BARQUES











3-ELS TALLERS I ELS ACTES SOCIALS A LA DESTIL·LERIA









4-VELES AL VENT AMB LES LLATINES I ELS  PATINS










5-EL MOLL DE LES LLATINES, TRIPULANTS I BATEJOS DE MAR





6-L’ASSOCIACIÓ I CALAFELL: EXPOSICIONS, VISITES I FIRES










Link exposició: https://bit.ly/3dTkJ2V

19.5.20

El patí català, un CD trobat.



Quan he retrobat aquell CD retolat a mà, on posava El Patí Català, m'ha vingut a la memòria el meu amic Ricard Pedreira. Professor universitari, economista, home de Teatre i patinaire. Les nostres converses sobre navegació curiosament mai han sovintejat, potser perquè compartíem feina i mals de caps en el món de l'escenografia. Però el fet és que en trobar-lo no he pogut fer altra cosa que obrir la disquetera del meu ordinador, que per sort és vell i encara en té, i posar-me a gaudir d'aquelles imatges que feia un munt d'anys que no veia. Reconec que quan em va passar aquest CD jo no tenia massa idea de que era un patí català.
Dins el CD hi havia un grapat de reportatges fets per diferents cadenes televisives en diferents anys. Mostra com es construeix aquesta joia tant nostrada com és un patí de fusta i de la passió que hi ha a les mans de qui el construeix. També expliquen per persones inexpertes com aquell que escriu aquestes línies, quin és el funcionament d'aquesta embarcació sense timó, les seves tècniques de navegació, etc.
Sempre he defensat el patí català com un element més del nostre patrimoni marítim tradicional, crec que es mereix aquest reconeixement. Sortosament aquest tipus d'embarcació gaudeix avui per avui d'una bona salut i presència a les nostres platges i compta amb un relleu generacional garantit. Malgrat les lleis incomprensibles, discriminatòries i injustes que prohibeixen els petits clubs de vela a les platges, que malauradament ja ha causat alguna víctima amb la desaparició d'algun club.
Esperem que potser a partir d'aquesta publicació la FCCPMF pugui ampliar la seva videoteca virtual amb alguna altra gravació "perduda" en algun calaix.



js



6.5.20

La Lola, la última barca de foc: el film.

La Lola és l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. El gener del 2010 la Lola es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.




Estud34 i Vicente Garcia Delgado han produït el film amb la coproducció del Museu Marítim de Barcelona i de la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han produït aquest curtmetratge que ajuda a entendre l'ús dels llaüts de foc i la pesca amb art de platja. Les associacions dels Amics del MMB, Bricbarca, El Moll, A Tot Drap i el Mamelló hi han intervingut directament en les gravacions tant amb figuració com amb les pròpies embarcacions.

4.5.20

Joan Vehí, de Cadaqués. DEP


Us fem saber que el dia 4 de maig a l'edat de 9O anys, va morir en
Joan Vehí i Seriñana. Cadaquesenc que fou 17 anys President de l'Associació.
Amic de ses amics, generós i compromés amb la cultura i la gent des seu Poble,
va ser es fotógraf i fuster d'en Salvador DaIí en l'época més prolífera de l'artista.
Cronista local, deixa un immens llegat fotográfrc de la vida quotidiana des seu estimat
Cadaqués. Treballador incansable i expert navegant a Vela Llatina, ha emprés es seu
darrer viatge, deixant una estela de bondat i d'enyor pes seu traspás.
Joan: que tots es ventes et siguin favorables, Amb má ferma es timó i ben assocada
s'escota, et rodolsin es vaixell a Bon Port. Etern!
Grácies Amic.

Associació de ses Amics de sa Vela Llatina de Cadaqués
Cadaqués 4 de maig del 2O2O

.Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués, 30 de maig de 1929 – 4 de maig de 2020) fou un fuster i fotògraf català, conegut pel seu arxiu de més de 100.000 fotografies, 600 càmeres fotogràfiques i 600 plaques de vidre fotogràfic sobre Cadaqués i Salvador Dalí. Va ser dues vegades regidor de Cadaqués, va impulsar el centre d'iniciatives turístiques i va presidir 17 anys l'associació de vela llatina. Va ser una de les poques persones que van captar amb la seva càmera la intimitat de Salvador Dalí a qui va conèixer el 1952 i per qui va començar a treballar com a fuster fent els bastiments dels seus quadres, sovint molt grans, i els mobles de casa seva per després fer de fotògraf quan faltaven els oficials Robert Descharnes o Melitó Casals «Meli». Des del 2014 el fons i arxiu de Joan Vehí es gestionat per la Fundació Joan Vehí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués i la Diputació de Girona.Ha mort el 4 de maig de 2020 als 90 anys.

Aquesta és la nota que apareix d'ell a la Viquipèdia, a la ressenya no es parla en cap moment de la seva passió pel mar, ni de la seva relació amb el Amics de la Vela Llatina de Cadaqués com a President. El desaparegut programa Thalassa li dedicà, fa anys aquest capítol.



El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...