dissabte, 27 de febrer de 2021

Ja som de l’European Maritime Heritage! Però què és el EMH?

 

Des del 17 de febrer de 2021 la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ja és membre associada d’aquesta entitat d’àmbit europeu.


EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats. Té com a objectiu fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions europees, inclosos els museus, que participen en el manteniment del patrimoni marítim. També proporciona a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la preservació i explotació de vaixells i vaixells històrics quan sigui necessari.


Els objectius d’EMH exclouen qualsevol afany de lucre i són fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions d’Europa, inclosos els museus, implicats en mantenir viu el patrimoni marítim, per actuar com a conducte per al flux d’assessorament i assistència entre aquestes organitzacions. contribuir a la comprensió mútua de diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública sobre aquestes cultures, organitzant un congrés triennal, per identificar i promoure vincles històrics transmesos per l'aigua entre les regions europees, divulgant el paper de les vies fluvials com a pont cultural entre les nacions, estudiar i resoldre problemes comuns identificats en el curs de la conservació i l’explotació de les embarcacions tradicionals a Europa i proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la conservació i explotació de vaixells i vaixells històrics.

EMH ha estat coautor de la famosa Carta de Barcelona com a guia per a la restauració de vaixells històrics i ha iniciat la creació del Memorandum of Understanding de Wilhelmshaven per als viatges internacionals en vaixells tradicionals en aigües europees.

Avui, EMH té una regla important com a principal associació europea d’interessats per a tot el món del patrimoni marítim.

Actualment el President de la EMH és el portugués Joao de Almeida.

ASSEMBLEA GENERAL

L’Assemblea General anual és l’òrgan més alt de l’EMH. Té les funcions i autoritats següents:

  • aprovar les directrius financeres de l’associació;

  • aprovar l'informe financer del tresorer;

  • aprovar polítiques generals per al treball de l’associació i un pla estratègic anual;

  • aprovar els informes d'activitat del GB i el DM;

  • determinar les quotes dels socis;

  • nomenar els membres del GB;

  • designar comitès i orientar les seves polítiques;

  • aprovar els Membres d’Honor;

  • decidir sobre el lloc on es troba la seu social de l'associació;

  • decidir sobre noves sol·licituds d’adhesió;

  • debatre sobre qualsevol altre tema rellevant en relació amb el patrimoni marítim i emetre resolucions al seu cas segons convingui;

  • modificar els Estatuts Socials;

  • per dissoldre l’associació.


Els membres de l'associació tenen els drets de vot següents:

  • cada membre nacional té dret a emetre deu vots a l'Assemblea General

  • cada membre regional té dret a emetre sis vots a l'Assemblea General, si hi ha més membres regionals del mateix país, només tenen dret a emetre deu vots junts.

  • cada membre assessor té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

  • cada membre associat té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

  • Els socis d’honor i / o els membres suspesos no tenen dret a vot.

  • Tots els membres de l'associació, qualsevol membre del GB que no sigui membre de l'Associació i tots els membres provisionals tenen accés a l'Assemblea General.



MEMORANDUM D'ENTENIMENT (MoU)

El Memoràndum d’entesa sobre el reconeixement mutu dels certificats per al funcionament segur dels vaixells tradicionals a les aigües europees i dels certificats de competència de les tripulacions dels vaixells tradicionals, signat el novembre del 2005, va ser considerat com un dels grans èxits d’EMH.

El MoU es va fer necessari ja que els vaixells tradicionals que sovint operen amb certificats nacionals de seguretat no podien confiar en normes internacionals com ara SOLAS o normes de la UE. No obstant això, els vaixells tradicionals certificats nacionalment solen seguir estàndards de seguretat molt alts i comparables, de manera que el seu reconeixement mutu és un pas gairebé lògic.

El memoràndum d’informació real està dissenyat principalment per a vaixells tradicionals que participen en esdeveniments marítims en altres països, però no per al transport internacional de passatgers en vaixells tradicionals, que és un objectiu clar de l’EMH per al futur.

El MOU ha estat signat per Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Noruega, Estònia, Finlàndia, Lituània, Suècia i Espanya. En realitat, Noruega ostenta la presidència del MOU.

Els textos del MOU es poden descarregar des de la secció de documents.

MEMBRES ASSOCIATS

Els membres associats poden ser qualsevol organització o qualsevol persona que doni suport als objectius i objectius de l'associació. Tots els membres associats junts tenen un lloc a la junta general. En realitat, els membres associats estan representats per Ole Vistrup, Dinamarca.

El grup dels membres associats està format per:



EMH és membre del

CONGRÉS INTERNACIONAL DE MUSEUS MARÍTIMS

ASSOCIATION OF THE MARITIME MUSEUMS DE LA MEDITERRÀNIA

i és una organització aprovada pel

COMITÈ EUROPEU PER A L’ELABORACIÓ DE NORMES EN L’ÀMBIT DE LA NAVEGACIÓ INTERNA (CESNI).

diumenge, 21 de febrer de 2021

Vent de Frau

Reproduïm aquest interessant article publicat al web Històries del Mar pel seu interès i per la seva vinculació amb la navegació tradicional.


No els emprem mai [els rems de trenta-quatre] sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s’afrau des vents. Joaquim Ruyra, Rem de trenta-quatre

Segons l´Alcover-Moll, una frau o afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.  També hi ha una accepció molt interessant per la qual, una frau, en el món de la pesca era un paratge de la mar en el qual hi ha certa pesquera o un fenomen determinat.

A  la costa del Maresme, la frau és un vent important, generalment tèrmic, que bufa des de terra a mar, és a dir, un terral. Els terrals es formen en acabar el dia i especialment a la matinada abans de que surti el Sol.  En aquests moments la temperatura terrestre és molt més baixa que la  de l´aigua de mar i es genera un flux de pressió entre la terra i el mar. Aquest regim de vents es  produeixen durant tot l´any però són especialment forts al llarg de la primavera i l´estiu. Quan la temperatura de la terra i la mar s´igualen, al llarg del matí, la frau deixa de bufar i dona pas al règim de  marinades.

Fins els anys 50, els pescadors utlitzaven les fraus per moure els vaixells. Parella de bou. Foto: Museu Marítim de Barcelona

L´etimologia del mot “frau” ve del llatí fragere que més tard hauria donat lloc al mot fragum o  país trencat. Precisament la ciutat medieval de Mataró agafa el nom de Civitas Fracta, és a dir, ciutat partida, prova de la importància de les fraus en una comarca com el Maresme, trencada perpendicularment per rieres i rials.

Certament, en el tram de costa que va del delta del  Llobregat a la punta de la Tordera, les fraus han estat un fenomen que durant les èpoques de la navegació a vela van permetre la pesca, el cabotatge i la prosperitat econòmica dels  municipis litorals.  Al Maresme, la frau  és especialment forta a la Tordera, aquí l’aire es canalitza des del Montseny. També són considerables les  Fraus de Calella, Sant Pol, Arenys i Mataró, en aquest darrer cas el vent es canalitza per la riera d´Argentona. A Barcelona, les fraus del Besos i el Llobregat són també importants. Més enllà, amb el massís del Garraf, les fraus desapareixen per la geografia del territori.

El terral és un vent tèrmic que origina pel flux de temperatura entre terra i mar

Les fraus fortes com les de la Tordera, poden arribar a generar vent de fins a vuit nusos de força i evidentment, malgrat no aixecar gaire onada pel poc recorregut de la massa d´aire, si que pot produir àrees de marejol i maror.

Fins ben entrats els anys 50, pescadors, navegants i mariners aprofiten aquests vent tèrmics per anar a la vela. L’agafaven de través tant per anar rumb cap al nord-est com al sud-est. Precisament amb aquests rumbs es podia realitzar la navegació de cabotatge i la pesca litoral com ara els sardinals. Fins hi tot, amb l’aparició dels primers motors, els pescadors combinaven la força del vent amb els motors. Els vots i barques quan agafaven la frau duien la vela espigada i  els “homes” es situaven a sobrevent on hi col·locaven un parell o tres de rems per acompanyar-lo una mica. Fins hi tot els pailebots que feien rumb cap a França aprofitaven aquestes fraus per navegar de manera paral·lela a la costa. Quan es perdia la frau i ja no hi havia vent, és clar, els tocava bogar per tornar a casa. Això és però, una altra històriademar 

dimarts, 9 de febrer de 2021

Veus de mar: Una conversa amb Clare Allcard i Marcel Mongay.

 

Desconec, i potser ells mateixos també, quina és la suma d’hores de navegació que sumen plegats la Clare Allcard i en Marcel Mongay. Diumenge 7 de febrer 2021 tinguérem ocasió, una vegada més d’escoltar les seves vivències al voltant del que ara és el Quetx Ciutat de Badalona. 

Fins a una cinquantena d’assistents, o millor tele-assistents a una vetllada d’aquelles que abans es podien fer i escoltar en tavernes, o asseguts a coberta, i ara per la pandèmia de Covid-19 tenim vetades.


Ha estat interessant veure la il·lusió mostrada d’en Marcel en poder aconseguir tenir un vaixell escola al nostre país que ve des del seu temps de mariner mercant. Explicà la història de l’intent de recuperació del Maria Assumpta (1858), malbaratat pel seu naufragi l’any 1995.

Naufragi del Maria Assumpta (1995)

Volia fer tornar un dels vaixells més antics que navegaven al planeta al seu port d’origen, allà on fou bastit. Però no pogué ser. Desprès de llepar-se les ferides produïdes pel frustrat projecte, mai oblidà quin era el seu objectiu inicial. Cosa que permeté amb la col·laboració de moltes persones, que finalment Badalona i Catalunya gaudeixi de l’antic Johanne Regina ara sota el nom de quetx Ciutat de Badalona. I un cop aquest va estar actiu mai va deixar de treballar perquè els joves coneguessin que significava navegar per la mar. Malgrat els actuals anys d’experiència acumulada (com en diuen els cubans de la vellesa) impressiona la seva voluntat per transmetre aquest patrimoni immaterial que és el coneixement de les tècniques de navegació als més joves. Cosa que sí ha aconseguit en una entitat com els Amics del Quetx Ciutat de Badalona, una entitat amb més de tres-cents associats, que any rere any fa cursos de formació per nous tripulants d’aquesta joia del nostre patrimoni marítim.


L'antic Johanne Regina, ara Quetx Ciutat de Badalona.
Foto: http://www.amicsquetxciutatbadalona.cat/

Malgrat tot en Marcel té un deute pendent amb la societat i amb els amics: transcriure les seves memòries nàutiques. Durant la xerrada s’hi han presentat diferents voluntaris a cobrir la mancança, o com ell mateix va dir: "jo no sóc capaç de redactar res més enllà d’allò que vaig fer a l’escola". Per tant hi ha una tasca pendent, i urgent, de «buidar» les memòries d’aquest home de mar.


Escoltar l'altra convidada, Clare Allcard és viure la passió per la mar. Aquesta dona que ha navegat pels set mars transmet una passió que inocula el verí que és navegar en un vaixell tradicional. Per sort a més dels llibres que ja ha publicat segueix amb la seva tasca d'escriure les seves vivències i coneixements sobre allò que significa viure tota una vida dins un vaixell. De fet anuncià que està acabant un nou llibre.


Els llibres mariners de la Clare són (cliqueu per trobar enllaços):

- Rodamons De La Mar: Les aventures de Clare i Edward Allcard a bord del seu veler Johanne abans de convertir-se en el Ciutat Badalona.

- Intricate Art of Living Afloat

- Living Afloat

- A Gypsy Life

La història del vaixell que ella ja ha explicat en diferents llibres també es pot llegir a La història del Marie , a la web del Quetx.


Els amics del quetx digueren que penjaran aquesta xerrada en el Youtube. Tan aviat com hi sigui la penjarem en aquesta mateixa entrada.