dimarts, 29 de setembre de 2020

Decàleg de bones pràctiques entorn de la mar.

El Decàleg de Bones pràctiques entorn de la Mar és el resultat d'un procés de treball participatiu entre el Museu Marítim de Mallorca i diferents agents que han estat treballant perquè el Museu Marítim de Mallorca sigui una realitat. Aquest treball es va produir en el marc de les Primeres Jornades d'Estudis de la Mar.

Jornades on es van generar taules de treball i debats entorn de com ens relacionam amb la mar.

Ara cal posar-lo en pràctica. Ens acompanyes?



Decàleg de bones pràctiques entorn de la mar.

1.- Contribueix a preservar el patrimoni marítim.

2.- Limita tant com puguis l'ús de plàstics.

3.- Respecta la posidònia.

4.- Aprèn el diccionari de la mar.

5.- Segueix les associacions que defensen la vela llatina.

6.- Demana a la gent de la mar.

7.- Menja peix de proximitat.

8.- Valora els oficis de la mar.

9.- Reivindica les dones de mar.

10.- T'agradaria participar en una setmana blava?


Font Museu Marítim de Mallorca. 2019 Llicència Creative Commons Reconeixement (es permet la reutilització) 

diumenge, 27 de setembre de 2020

La muleta Núria de Mora d'Ebre celebra els 100 anys a TV3

 

Un veí de Móra d'Ebre recupera una muleta centenària que havia construït el seu pare per navegar pel riu Ebre.

Fins a mitjans del segle passat, les muletes eren molt habituals al riu Ebre. Eren embarcacions que es feien servir per transportar mercaderies, travessar el riu, per passejar o fer competicions. A Mòra d'Ebre, el Club Nàutic promou la seva recuperació. Així és com Josep Algueró, un veí de 84 anys, ha pogut complir el somni de tornar a navegar amb la muleta que ver fer el seu pare fa cent anys.

Font informació Telenotícies de Tv3.

A partir d'aquesta informació televisiva en el grup de WhatsApp de Navegació Tradicional engegà un interessant debat sobre la conservació d'embarcacions tradicionals. Els noms dels participants han estat reduïts a inicials, perquè allò que és realment important és el debat que sembla que encara no és tancat.

[20:09, 25/9/2020] PAT: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/un-vei-de-mora-debre-recupera-una-muleta-centenaria-que-havia-construit-el-seu-pare-per-navegar-pel-riu-ebre/video/6059964/

"... amb l'aplicació de la fibra de vidre..."

[11:02, 26/9/2020] MEGP: Si, és l'única manera que tenim de conservar les muletes a l'Ebre. Aplicant 4 O 5 capes de fibra de vidre a la part exterior del casc


[11:02, 26/9/2020]MEGP: Actualment estan casi totes aixi


[11:03, 26/9/2020] PAT: I després, altres tantes capes per dins... I adéu siau fusta, oi?


[11:14, 26/9/2020] AC: 😭😭😭😭


[11:23, 26/9/2020] MER: Per dins no en posem per que pugui respirar la fusta, sols ho fem a l'obra viva fins la cinta devall mateix de les soletes


[12:29, 26/9/2020] AMFN: 😅


[13:06, 26/9/2020] SCNVGNT: És cert que potser no és la millor i acadèmica forma de fer-ho. Però s'ha fet d'aquesta manera i ara, avui, conservem muletes centenàries, que, altrament, segurament serien al foc.


[13:37, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: Enfibrar una barca de fusta és firmar la seva partida de defunció perquè ja no es pot fer res per ella alhora de mantenir-la, encara que només s'enfibri per fora, només et queda anar veient com es va podrint. Un altre cosa és que s'accepti motllo de fibra per barca de fusta que sota el meu criteri no és un raonament correcte


[13:53, 26/9/2020] +34 670 06 12 45: Totalment d'acord


[13:54, 26/9/2020] SCNVGNT: Ja s'ha fet molta literatura al respecte. Potser si no s'hagués fet aquesta "malifeta" difícilment podríem el 2020 veure aquesta i altres muletes, navegar, estudiar, aixecar plànols, etc, d'unes embarcacions reals, històriques, útils (només cal veure la munió de vogadors joves que les usen a Mora) que es fan estimar per generacions més joves.
Sisplau. El purisme en tema de Patrimoni viu només és sostenible a base de molts diners, que encara, hores d'ara, només surten de les butxaques d'un grapat de bons "sonats" que dediquen part de la seva jubilació a mantenir aquests bastiments.
Salut.


[14:12, 26/9/2020] XC: Estoy totalmente de acuerdo con SCNVGNT.
Prefiero un barco enfibrado a un barco ausente.
El mundo no es idílico ni utópico y la cruda realidad se impone.
Creo que se debe valorar el esfuerzo que hacen algunos por mentenerlos, dentro de sus posibilidades y no recurrir a SanJuan y sus hogueras purificadoras. Desde la barrera se torea muy bien.


[15:10, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: No estic d'acord en que la única manera de conservar el patrimoni sigui a cop de talonari. Per exemple canviar una taula no té cap misteri i val quatre duros, totalment a l'abast d'aquests jubilats que esmentes. És una qüestió de voler fer les coses ben fetes i no tirar per lo fàcil. La fusta d'aquestes barques enfibrades s'acabarà convertint en serradures i no es podran reparar perquè aquestes barques han perdut una de les característiques diferencials que és que es poden substituir de forma fàcil les peces malmeses i arribat el moment que fareu? Com les reparareu? Continuareu dient que son de fusta centenària?. La tasca de difusió i pedagogia té altres vies i no justifica el seu sacrifici, pot ser la tasca hauria d'haver començat per aprendre a mantenir-…


[15:21, 26/9/2020] SCNVGNT: Benvolgut amic. Vas tard. No és en aquest moment que es "plastifiquen" les barques. Això va ser fruit d'un temps passat. Si en aquell temps, no ara, no s'hagués fet aquesta "malifeta", ara les muletes les veuríem en maquetes als museus, però no les veuríem a lo riu.
No sempre és senzill canviar una taula encara que coneguis la tècnica. Cal pagar grua, escar i aconseguir un espai on et deixin treballar com a armador sobre la teva barca. Al litoral gironí no es senzill trobar aquest espai, a la major part dels escars obliguen que les persones que hi treballin siguin assalariats o autònoms.
La vida no sempre és lineal i senzilla.
Salut.


[15:21, 26/9/2020] A
MM: 👏👏👏👏


[15:22, 26/9/2020] SCNVGNT: Disculpa A
MM, però no tothom disposa de la.magnifica masia de Bri barca per treballar.


[15:23, 26/9/2020] X
R: Més ke la masia es el lloc, temps i diners.


[15:26, 26/9/2020] XC: Sigo de acuerdo con SCNVGNT. A cualquier particular le cuesta la intemerata mantener y conservar una barca de madera. Y lo digo por experiencia propia. Por eso digo que desde la barrera todo es facil. Y eso no quita que muchos armadores consigan hacerlo. Pero la simplificación de que se cambia una tablilla y todo resuelto me parece cuando menos absolutamente irreal.


[15:29, 26/9/2020] A
MM: SCNVGNT, el proper gener s'acaba el nostre contracte de la masia i continuaré pensant igual.
Però entenc que no es fàcil fer feines d'envergadura a les nostres barques.
Sempre he sentit que l'enfibrar un buc o una coberta es la darrera solució per donar els darrers anys de vida a una embarcació.


[15:31, 26/9/2020] X
R: 😥😥😥😭😭😭 ostres. I ara.


[15:31, 26/9/2020] X
R: ?


[17:08, 26/9/2020] SCNVGNT: Mala notícia pel patrimoni marítim del Maresme.


[17:35, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: Conec perfectament el que costa treballar en un varador perquè tinc les certificacions necessàries i pago les assegurances que toquen. Lo de canviar una taula era un exemple, sé que no totes tenen la mateixa dificultat ni afirmo que tothom hagi de ser mestre d'aixa. Per això mateix que no s'enfibren fa dos dies hauriem d'haver aprés quin és el seu trist final. Només estic dient que les coses s'haurien de fer d'una altre manera i en comptes d'agafar fibras i pastes s'agafi fusta i estopa en els mateixos llocs on s'enfibren sense anar més lluny


[17:35, 26/9/2020] V
GD2: A veces la realidad se impone y no es lo mismo el mantenimiento de una barca que navegue en el mar que una que lo haga en un medio fluvial. Ejemplo la Albufera de Valencia. Se siguen construyendo de madera con las técnicas ancestrales, pero las enfibran por fuera para que no se pudran en poco tiempo. Lo importante es que no se olvide la construcción en madera. El mantenerla más o menos años es secundario. Antes una barca de trabajo duraba como mucho 20 años, hoy las hacemos durar un siglo. Pensar en ello y que cada cual saque sus conclusiones sin querer imponer dogmaticamente sus ideas.


[18:40, 26/9/2020] SCNVGNT: 👏👏👏👏 I que no senti precedents. 🤣


[21:56, 26/9/2020] X
CRR: Déu n'ho do el debat. Coma a navegant "tradicional" en una barca de plàstic, no entraré gaire a discutir. Però m'agradaria conéixer alguna opinió de primera mà d'algun armador que hagi enfibrat o pintat amb epoxi una barca de fusta NOMÉS PER FORA. Quants anys fa? La fusta s'ha podrit? Encara navega?


[21:57, 26/9/2020] X
CRR: De les traves als armadors per fer manteniments als varadors, millor no parlar-ne.


[22:10, 26/9/2020] MEIS: Després de llegir tot el debat, i com a propietari d'una muleta enfibrada per fora, només diré que es la millor manera que tenim de conservar aquestes embarcacions... Penseu que les muletes hivernen en sec, i que, com tots sabeu, cada any s'hauria de repassar tota l'estopada... Aquestes embarcacions les tenim per disfrutar de la navegació fluvial i, parlo per experiència pròpia, si es podreix algun tauló, el canviem i tornem a enfibrar i com a nou...
Que no és la forma tradicional? D'acord, però és la forma de conservar les embarcacions... Personalment prefereixo una embarcació tradicional amb "plàstic" que no que es perdi la tradició…


[22:10, 26/9/2020] MEIS: Perdoneu per la parrafada…


[22:16, 26/9/2020] XC: Yo la aplaudo 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻


[22:17, 26/9/2020] X
CRR: Gràcies per la parrafada


[22:29, 26/9/2020] VGD2: Tot clar.


[22:32, 26/9/2020] M
ER: Jo tinc dos muletes construides per mi fa 22 anys, totes de fusta a la manera tradicional, en 5 o 6. anys l'obra viva es va comensar a deteriorar i podrir, vaig canviar les taules dolentes i les vaig enfibrar amb manta de fibra de vindre i resina de poliester, no epoxi, 3 capes xk quedi ben fort i pintat amb gelcoat, sol per fora de la muleta, dintre no en poso xk respiri la fusta, i mai s'ha podrit cap taula,. Com be a dit el Isaac naltros a mora no tenim les muletes tot l'any al riu, al posar i treure la muleta de l'aigua la fusta perd forsa de tan onflar i desonflar i aixi amb la fibra es conserven millor


[22:34, 26/9/2020]MEGP: Jo mateix tinc una muleta que fa 4 anys que està enfibrada i que d'altra forma no hagués pogut navegar. No he tingut mai cap poro al casc ni cap fusta podrida. Per una banda entenc que algú no ho veigui bé ja que no és tradicional del tot, però és l'única manera de preservar l'únic patrimoni fluvial de l'Ebre que encara queda viu


[22:37, 26/9/2020] V
GD2: Está comprendido. Gracias.


[22:41, 26/9/2020] G
M: Companys de Móra d'Ebre, sou un referent i exemple d'implicació, perseverència i estima per la navegació tradicional desde la base. Us deixeu de dir que la clau de Mora és disposar d'instal.lacions vora l'aigua aixecades literalment amb les vostres mans fa més de 30 anys fruit d'un esforç col.lectiu únic al país. Visitar-vos any rere any dsde 2013 el darrer dissabte d'agost a la tarda per veure la vostra centenària Festa del Riu, m'ha fet conèixer bé la vostra idiosincràcia fins fa poc molt desconeguda per la comunitat de navegants tradicionals. Només desitjar-vos sort i que continueu sempre endavant. Coratge xiquets👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽


[22:44, 26/9/2020] M
ER: A Mora d'ebre tenim 18 muletes del riu Ebre fetes

de fusta i enfibrades, algúnes de centenaries, si no fos per la fibra moltes ja no existiríen o no estarien en actiu.


[23:39, 26/9/2020] SCNVGNT: 👏👏👏👏


[15:18, 27/9/2020] J
C: Cordons quin debat!!! A mi ja em sona a desfassat, l’he tingut tantes vegades i fa tants anys...
No vull pas renegar del santissim dogma del patrimoni però els que em coneixeu ja sabeu el meu parer; sense deixar de salvar cap bastiment antic o modern de fusta el que m’agradaria seria veure navegar moltes més veles llatines, encsra que fossin de fibra.

Article actualitzat el 29/09/2020 per Escenavegant.


dimarts, 8 de setembre de 2020

X Anversari del Vire Vire de Polilles

 



Dins l’any que estem vivint a causa de la Covid19 hi havia ganes de Trobada al Rosselló. El Vire vire de Polilles es celebra cada dos anys, i és una trobada esperada per totes les persones que estimen la navegació patrimonial, i més concretament la vela llatina en allò que a la Catalunya Nord en diuen barques catalanes. Aquesta, com d’altres trobades rosselloneses són una forma d’expressar la catalanitat d’una terra que deixà de formar part del Principal l’any 1659 desprès de la signatura del Tractat dels Pirineus. La Catalunya Nord fou llavors moneda de canvi perquè Espanya no perdés els seus territoris flamencs.

Les barques amorrades a Pollilles. Foto JS

Però deixant la història a banda, el Vire vire de Polilles començava el matí d’un dissabte que s’havia llevat rúfol. Amb tant sols unes remioles de vent fred del nord. La major part de la flota participant era amarrada a la zona comercial del port de Port Vendres. Allà doncs comença informalment la festa. Per fer la curta travessa entre port i la rada de Polilles cal superar el Cap Béar i el seu Far de Biarra. Alguns decidiren aprofitar fins l’alè més fi de vent per arribar a la platja, d’altres usaren els motors amb la finalitat de ser a l’hora assenyalada per l’organització. Sobre la sorra s’hi amorraren fins un total de 33 barques de vela llatina i rem. Enguany gairebé la meitat de la darrera edició a causa de la restricció posada per l’organització arran de la pandèmia. Un cop allà, fotografies, moltes. Discursos i un bateig.

Bateig del Charlemagne. Foto JS
La barca Charlemagne desprès de 18 anys, 5 mesos i 25 dies ha estat salvada gràcies a una associació creada amb aquesta finalitat i al suport del Consell Departalmental del Pirineus Orientals dins l'Atelier de Barques de Polilles. Fou beneïda pel Mossèn de Canet en una cerimònia catòlica. Fet que sorprengué a més d’un forà donat el caràcter republicà i laic de l’estat francès. Desprès d’això i de la preceptiva reunió de patrons, les barques obriren veles al vent i es disposaren, més o menys, a participar en una regata anunciada. Totes les barques portaven el seu adhesiu amb el nombre ordinal. El fet però és que en el moment de l’avís dels 10 minuts abans de començar la flota era totalment escampada per la rada. Alguns, pocs, s’acostaren a la hipotètica línia de sortida esperant, maldades, que algú anunciés la sortida de la cursa. Finalment, i cosa que és sortosament força habitual a les trobades tothom gaudí de la llibertat de la mar. Fou una navegada llarga, quatre hores, que permeté bones maniobres amb un vent lleuger de component nord que anà rolant cap a est.

La flota navegant per la rada de Polilles. Foto Lluïsa Obrador
CLIQUEU SOBRE LA FOTO PER VEURE GALERIA DE FOTOS

En retornar a la sorra fosca de Polilles fou el temps de la presentació de les embarcacions per part dels seus patrons o armadors. Un temps per escoltar petites històries i anècdotes sobre les barques amb més pebre que sal depenent de cadascú. La tarda anava endavant i era l’hora de retornar a Port Vendres. El vent de component est es mantenia i això permeté una bona navegada a la vela primer de través i un cop passat el cap Béar amb una magnífica empopada que permeté posar les veles en creu fins a la bocana. La consigna era entrar a port amb les veles ofertes al vent. En el cas de qui escriu, a bord de la Xerina i la seva vela quadribarrada, tingué una rebuda magnífica donada la coincidència de la interpretació de l’Estaca per part de la Fanfarre Bizzar’s just en el moment que la barca passava arran de moll.

Cerveses, aperitiu i sopar a moll amb música en directe, en taules separades amb les mesures de seguretat convenients, i bona camaraderia.

L’endemà es despertà amb la presència d’en Joan de Narbona (la Tramuntana) bufant amb una força notable. Malgrat ser totes les tripulacions a les 8 del matí a port, els dubtes, la responsabilitat i les tasques per arrissar les grans veles triangulars dels sardinals feren que una part de la flota no sortís fins passats quarts de nou del matí. D’altres preferiren marxar directament cap els seus ports més al nord atès que la Tramuntana encara havia de pujar d’intensitat hores més tard. I finalment les barques més petites i aquelles que no podien comptar amb l’ajuda d’un motor potent restaren amarrades.

Rissant les veles per la forta Tramuntana. Foto JS

Desprès de unes travesses complicades per l’estat del mar els sardinals s’amorraren de nou a la platja de Polilles.

N.D.de Consolation amb la pollacra. Foto Ricard Casoly

Al punt del migdia hi hagué un acte institucional amb la presència dels alcaldes de Colliure, Canet i d’Argelers, a més dels responsables del parc natural i el Atelier de Barques i del Departament (mena de comarca a la francesa). Desprès dels quals es lliuraren quatre premis especials: a la darrera barca que havia estat declarada Monument Nacional, a la barca més antiga de la trobada, a la recentment batejada Charlemagne i a una petita barca que exporta la seva catalanitat arreu dels països que visita i pel seu esforç amb la seva presència a la majoria de Trobades i festivals marítims, la Xerina.

Un dinar a l’avinguda principal del parc, també respectant en tot moment les mesures Covid19, acomiadà aquest X Aniversari del Vire Vire de Polilles. 

Text: Escenavegant


P.S.: No puc tancar aquesta crònica sense expressar la meva sorpresa pel lliurament del Premi Especial del X Aniversari del Vire Vire de Polilles a la Xerina. Expresso des d’aquí el meu agraïment a la persona desconeguda que en feu la proposta. La Xerina és potser massa jove encara per homenatges, però està encantada amb el premi. A tothom li agrada adesiara un copet a l’esquena . Gràcies amics.

Lliurament premi especial a la Xerina. Foto Ricard Cassoly



dilluns, 7 de setembre de 2020

La No-trobada que esdevingué XXXIII Trobada de Cadaqués

 

La Trobada de Barques de Vela Llatina de Cadaqués, 
irreductible malgrat la Covid.


Fotografia Quico Despuig

Una desena d’embarcacions van participar en l’anomenada “NO-Trobada” que pretenia mantenir l’esperit de les 32 trobades de barques de vela llatina anteriors.

Malgrat el lògic ajornament “suggerit” per l’Ajuntament de Cadaqués i per a qualsevol persona amb seny de la trobada en el seu format i les seves activitats habituals, una desena de tripulacions van decidir trobar-se gràcies a una gestió de darrera hora que va saber aprofitar les condicions adverses de vent, tramuntana F6-7, pluja i fred del cap de setmana.

La Ideal gaudint de la tramuntana. Fotografia de Joan Sol

La meteorologia va fer impracticable l´ús habitual de sa Platja Gran de Cadaqués per part dels banyistes cosa que es va aprofitar per a fer una concentració només de barques amb el beneplàcit final de les altes instàncies de la vila. Sí, finalment la no-trobada va computar com la 33ena Trobada de Barques de Vela Llatina de Cadaqués, com així indica de fet l’obra d’enguany de l’artista i navegant Lluís Ventós.

La Sant Elm i l'Ideal navegant amb rissos. Fotografia de Joan Sol

La participació ha estat reduïda, especialment si fem referència a les embarcacions vingudes d’altres parts del país. Cal esmentar però la entusiasta i fidel participació del sardinal “Ideal” d’en Josep Mateu vingut de Barcarés des de la Catalunya Nord amb tres tripulants. A última hora, pels efectes d’una inoportuna quarantena preventiva, la “Sa Rata” de l’Emili Armengol va anunciar que no hi participava.

El sardinal Sant Elm amb el far de Cala Nans. Fotografia de Joan Sol

Naturalment el “Sant Elm” dels germans Xirau no va faltar a la cita així com la “Nausica”, la “Carmen”, la “Cucurucuc” la “Maria Teresa”, la “Koyonut”, la “Maria Sylvia”, la “Pirenne”, la recent botada “Falciot” i el conegut Dinghy fet “en tingladillo” de la clase internacional DBSC 12. Aquest any el buc insignia de Cadaqués -la barca de mitjana “Sant Isidre” d’en Lluís Romero-, no ha participat.

Aprofitant una lleu baixada d’intensitat de la tramuntana per la tarda, els congregats es van dividir entre el “Sant Elm” i l’”Ideal” per tal de navegar per la badia. Els dos sardinals, convenientment arrissats i acompanyats per la “Pirene” i el “Dinghy”, van mostrar tota la seva potencia i estética en un dia històric per recordar.

Text: Erik Tarrés