dijous, 5 de març de 2020

CAMPANA, muleta de l'Ebre 1920-2020


El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell.

El 22 de maig de 1920 s'inscrigué al registre la muleta CAMPANA. Enguany es celebrarà el centenari d'aquesta barca encara plena de vida,activitat i salut.  Els companys del Club Nàutic de Mora d'Ebre mantenen aquesta petita joia del nostre patrimoni marítim fluvial en funcionament. Encara se la pot veure fent regates de rem, o remuntant lo riu amb la seva vela en romb. En Joan Pujol i l'Ivan Salvadó han fet un magnífic treball: Estudi sobre les muletes i bots de Mora d'Ebre, que podeu trobar a la Biblioteca Online d'aquesta web. D'aquesta publicació s'han pogut extraure les següents informacions.


Fitxa:
Informació General.
Propietaris: Carlos Canalda y Paco López (comprada l’ any 1977 a Salvador Moreso Griñó)
Any de construcció: 1920
Constructor desconegut.
Tipus d’embarcació: Muleta, (eslora 6,31 m., mànega 1,60 m., puntal 0.50 m.)
Estat: Activa
Història i curiositats:
Muleta construïda a Tortosa i comprada per Salvador Moreso Griñó aproximadament l’ any 1.920. Durant la guerra civil la popa de la muleta va quedar destruïda en un bombardeig essent reparada posteriorment. Durant els anys 50 i 60 els treballs de calafatejar i manteniment de la muleta els va fer Domingo Torné Sastre de Móra. La muleta era utilitzada per la pesca (madrilleres, palangre, etc ) aixís com per la recollida de bova, canyes i tot el que hi havia a les vores de riu.
Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

L`any 1.977 va ser comprada per Lluis Riba, Carlos Canalda, Paco López i Juan Antonio Piñol.
L’ any 1.979 queden com a propietaris Carlos Canalda, Lluis Riba i Paco López.
L’ any 2.014 queden com a propietaris Carlos Canalda y Paco López.
Durant el primers anys de la compra de la muleta vam sortir a navegar a vela i a pescar madrilles a la riera de Garcia amb Salvador Moreso. Era tot un espectacle veure’l patronejar la muleta, cop de barra de quan en quan, algun crit a “San Ramón” si el vent no bufava prou i molts mes crits per a nosaltres (joves de 17 -18 anys). Arribar a la riera de Garcia, a mitja vela, plegar-la, llençar les madrilles, dos cops de rem, quatre crits (pot ser mÉs) i en un moment la madrillera pujava plena. Les madrilles eren posades davall del pont damunt un sac mullat i durant la baixada, les anava remullant contínuament.
Reparacions:
L’estiu del 1.978, Rosendo Algueró repara alguns rumballs i s’ alquitrana la muleta.
L’any 1.982 es porta la muleta a Miravet per ser reparada per Manel Borrell. L’ any 1.991, es fa reparar de nou a Miravet per Manel Borrell, però la muleta ja no torna al riu i es queda al magatzem del Club Nàutic.
El Setembre del 2.013 la muleta surt del magatzem del Club Nàutic i es porta a reparar al magatzem del Sisco Ripoll que s’ encarrega de la reparació.
La muleta es restaurada totalment i enfibrada per la part exterior. La restauració compta amb la col·laboració de Joan Pujol i Enric Gurrera.
El Juliol de 2.014, la muleta torna al riu després de 23 anys.
Aquesta muleta mai havia portat nom, però sempre ha sigut coneguda com “Campana” que es el nom que es va posar al tornar al riu l’ estiu del 2014.
Dedicació i regates
Es fa servi per a vela, regates, esbarjo i, antigament, pesca. Pel que fa a regates, es té constància que l’ultima regata que van guanyar va ser l’any 1973. Segons contava Salvador Moreso, la muleta va guanyar diverses vegades a la Festa del Riu de Móra, però nomes la deixava participar si la tripulació era del seu gust.

Autor Joan Pujol Pedret

La Campana com d'altres muletes, ho comenta més amunt,  també han estat usades històricament per la pesca fluvial.

MULETES COM A EINA DE PESCADORS.
CURIOSITATS SOBRE LA PESCA DE RIU
La pesca es practica des de l’arribada dels primers pobladors a les ribes del riu, ja sigui des de la vora o des de barques. Segons les fonts consultades a Tortosa, que donen dades des del Delta fins a la Roca Folletera al límit del terme de Miravet, sabem que les arts utilitzades a la pesca en aquest tram de riu van ser les següents: arpons, bolitx, broixina, cintes, tirones, rebordes, soltes, carassons, tirs sabogals, tonaires, palangres, boletxes, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertrols, anguileres, nanses, camallocs, morbells, ventoles, salabres i mànegues.
Madrillera  Autor Joan Pujol Pedret
També hi ha dates que al segle XIV, més a munt de l’assut de Xerta es pescaven esturions de més de 2 metres de llarg , sabogues i llamperes en abundància. Quant a la pesca a la Ribera d’Ebre, esmentava l’observador Miravetà a finals del segle XVIII que la pesca era abundosa a la Ribera, i molt concretament a les pesqueres, especialment important era “la pesquera del Raget”, a Flix. A més a més, segons ens va dir Salvador Moreso i Rosendo Algueró, on es pescaven més madrilles a la zona era a la “pesquera de la Riera de Garcia”, quan baixava el riu tèrbol i l’aigua clara de la riera.
La pesca va ser una activitat important al riu fins a meitat del segle passat. Tot i ser una activitat sacrificada, alguns dels vells patrons de llagut en arribar a una edat “avançada” adquirien embarcacions més petites (bots, muletes, etc.) per tal de dedicar-se a aquestes activitats i continuar així el seu estret lligam amb el riu.
Els pescadors de barca professional es van mantenir fins a meitat dels anys 50, tot i que alguns posteriorment ho tenien com a segona activitat. L’últim pescador amb total dedicació que hi va haver a Móra d’Ebre va ser Tomàs Moreso Griñó, amb la muleta Pilar.
Bentrol  Autor Joan Pujol Pedret
Els darrers pescadors amb muleta, no professionals, han sigut els següents:
- El coco Milio, juntament amb el seu nebot Emilio, a la muleta Teresa
- Rosendo Algueró amb el seu fill Josep a les muletes Benita i Pepita.
- Salvador Moreso amb la Campana l’any 1934 va sortir a pescar en front del mas de Pedret amb Josep Oliva Montagut i el seu fill Josep Oliva Mani, emprant l’art de pesca conegut com la “tirona”, que és un parany de pesca més llarg i ample que la madrillera. Aquesta és la única referència de la tirona que tenim a la ribera, ja que és més habitual del delta. Els últims anys va sortir amb la seva neta Juanita i els seus amics Paco i Lluis.

Agraiments per l'elaboració d'aquest article als actuals propietaris de la Campana, Carlos Canalda i Paco López, al C. N. Mora d'Ebre  i a la informació extreta del Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
----------
En la seva llarga història a més de navegar per lo riu Ebre la Campana també ha participat en rodatges de reportatges, ha viatjat fins Orleans a França per participar en la Fête du Loire l'any 2017, ha participat en la IV Festa del Mar a l'Ametlla de Mar, i sobretot segueix ben viva, activa i contenta perquè serveix que les noves generacions coneguin quin és el significat de la navegació tradicional fluvial i perquè no es perdin aquells coneixements imprescindibles perquè en el futur les muletes segueixin navegant al rem a i a la vela.




Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho