dijous, 4 de març de 2010

Esmena Llei General de Navegació Marítima: Ajuntaments i grups de treball.

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per a això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena. Aquest document va adjunt a aquest correu.

ADHESIONS

Hem rebut dues de destacades: la de la Asociación Galega de Fusteria de Ribeira (AGALCARI) que representa un col•lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat el any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

GRUPS DE TREBALL

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es creuen en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i que amb aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage . Un bon dia per estar ahi amb propostes i documents concrets.

ACTIVITAT ECONÒMICA VINCULADA

En anteriors correus es van demanar dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsics per fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que en la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de fusteries de ribera, ja que només allà hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’ almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió del Varadero de Roses (Girona).

Ens segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia. Penseu que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaume Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaume Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot i això s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem bon drap dalt i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí.

Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig ( European Maritime Day) per fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base, recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.
 Josep-Anton Trepat. Trad. JSG

MOCIÓ DE SUPORT APROVADA PER UNANIMITAT EN EL CONCELLO DE O GROVE (GALICIA)

Proposta de l'esmena al “Proyecto de Ley General de Navegación Marítima ", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulat “PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO MARÍTIMO FLOTANTE. ESTATUTO JURÍDICO DE LAS EMBARCACIONES HISTÓRICAS Y TRADICIONALES”

Fons

Quan parlem de l'artesania tradicional i històric que ens referim el patrimoni marítim flotant, sinó que, seguint les tendències europees, s'hauria de parlar dels vaixells interès de capital, ja que sota el concepte de també s'inclou l'artesania tradicional, la física o d'edat (si el hídries II que al costat de la "Correillo de la Palma a les Illes Canàries", són només el vaixell de vapor que encara es vetlla a tot l'Estat espanyol), que representen les diverses tipologies juntament amb el valor de les embarcacions etnogràfic i històric.

La recuperació de vaixells singulars, així com del seu entorn paisatgístic i el patrimoni tangible i intangible assimilat, va ser clau per la conservació i regeneració de la costa en algunes ciutats a Alemanya, Croàcia, França, Anglaterra i, especialment, els Països Baixos i el nord escandinau. Per aquest motiu, el patrimoni cultural marítim, representat d'una manera marcada pels vaixells d’interès patrimonial han de ser tractats de manera respectuosa posant la vista tant en la identitat com un signe de singular importància, tant com un recurs econòmic a desenvolupar, de manera que serà cada vegada anirà augmentant en nombre de persones interessades de nous serveis culturals propis d’un turisme cultural de qualitat.

El turisme relacionat amb el patrimoni continua creixent a un ritme molt més gran que el tradicional de sol i platja, amb un públic cada vegada més interessats en el consum d’experiències i productes específics relacionats amb la diversitat sociocultural i sobre el que el patrimoni ofereix algunes possibilitats molt interessants, que és possible desenvolupar en accions concretes, que es deriven del coneixement, ús i conservació de ell mateix.

Per protegir, preservar i promoure el patrimoni marítim, augmentar la la cohesió social al voltant d'uns referents identitaris propis, alhora que es potencia l’atractiu de les comunitats marítimes , promovent un turisme sostenible, que combina la racionalitat econòmica amb la mediambiental. "Aquest turisme sostenible està estretament relacionat amb els nous perfils de turistes. A tot el món occidental els viatgers tenen ara una major preocupació ambiental, i busquen productes d'oci altres actius diferents i no massificats. A més, no és tant important el nombre de turistes que arriben sinó la qualitat d’aquest turisme. El turisme sostenible, a més de que es caracteritza pel compromís amb el medi ambient, també contribueix al desenvolupament social i econòmic d'un lloc determinat a través de l’aprofitament del capital patrimonial, natural i humà ". (Melcior Fernández, director de l'Institut Universitari d'Estudis de Desenvolupament Sao Paulo, IDEG).

Cal recordar també que tant la construcció de nous vaixells d’interès patrimonial, com la reparació i manteniment dels existents, la necessitat de l'ús de la fusta, una matèria primera renovable, ecològic, de conformitat amb el consum de responsable d'energia i amb un desenvolupament econòmic i social alt a les muntanyes de Galicia, que d'alguna manera completa i tancar un cicle de producció amb alt valor afegit.

La realitat de l'existència d'un patrimoni marítim ric i divers a l’estat espanyol, singularitzat en els vaixells d'interès patrimonial, requereix d’una llei tant pel govern central i com per les diferents comunitats autònomes i d'una sèrie de mesures que afectin el seu (re)coneixement, la divulgació, la protecció normativa i l’ús social. Bàsicament, podem destacar tres raons fonamentals per a això:

-Per raons d'identitat i la cohesió social mitjançant l'accés al coneixement de la pròpia cultura i el medi ambient on es desenvolupa: Molts tipus embarcacions amb un valor d'actius (especialment els dedicats a la pesca de baixura o marisc), són específics de diferents comunitats de pescadors, completament adaptat a la morfologia marina i costanera concreta i per tant representen una singularitat d'aquesta comunitat que no es va poder trobar en altres llocs. La preservació, difusió, coneixement i ús, han de contribuir a la informació, la cultura i el respecte del medi ambient als beneficiaris d'aquestes accions, alhora de permetre la seva transmissió a les generacions futures.

-El reconeixement dels vaixells d'interès patrimonial, i la seva distinció de discriminació positiva respecte a l'ús de vaixells d'altres, entesa com a part de la consideració del respecte del patrimoni litoral, contribuint a donar el valor i la dignitat de les professions al mar. Reconeix, doncs, uns antecedents culturals a les activitats de promoció, el permet la diversificació, complementaries a les pròpiament extractives, ampliant les fonts de riquesa de gent de mar, mentre que ajuden a reduir l'esforç pesquer i mariscador.

-La posada en valor del patrimoni marítim flotant i la seva dinamització i ús social incideix directament a l’economia de les comunitats marineres:

• Contribuint al manteniment d'ocupacions com fusteria de ribera i d’activitats com la construcció naval en fusta, donat que el segment dels vaixells d’interès patrimonial actualment representa prop del 40% de la cartera de comandes de nous vaixells en les petites drassanes gallegues. Segons dades recents de l'Associació Portuguesa de Fusters de Ribera (AGALCARI), representant del sector de la quasi totalitat del país, que compta amb 20 empreses afiliades al litoral de la costa portuguesa, que donen feina directament a 150 treballadors i indirectament a altres 2.500; cal destacar que paral•lelament, que la Ria d’Arousa, amb 10 empreses en actiu, és la major concentració de les fusters de ribera d’Europa. A més, dins de les activitats de construcció en fusta es poden esmentar els tallers i fàbriques de vela, corderies, petita metal•lúrgia, i petites empreses de pesca i de turisme nàutic, les companyies d'assegurances marítimes, serradores, la silvicultura...

• Contribuir a la recuperació de les muntanyes com els principals proveïdors primers de la fusteria artesanal de ribera, tant en la construcció de nous vaixells. comen la reparació i el manteniment dels existents.

• Contribuir, com ja es va dir, una economia sostenible, basada en una turisme cultural respectuós de la diversitat sociocultutal, mediambientals i paisatgística que guanya adeptes dia a dia. Un marc legislatiu favorable a la preservació, promoció i difusió del saber-fer relacionat amb els vaixells d’interès patrimonial i amb la navegació tradicional, redundarà en la pervivència i la transmissió de la cultura marítima, en general, que encara conserven les petites comunitats pesqueres en particular. Una cultura i una identitat marítima que les autoritats europees, a través de diferents posicions, normatives i regulacions tracten de preservar i preservar reconeixent en ella un factor determinant per donar prestigi i per diversificar les activitats i professions relacionades amb el mar, garantint a mig i llarg termini el desenvolupament sostenible de l’economia i el benestar social de les zones litorals, al mateix temps que es mostra com la millor eina per augmentar la consciència de la població de cara a preservar el medi ambient marí i del paisatge costaner en el que es duen a terme les activitats socioeconòmiques, mitjançant el coneixement del seu passat i la seva possible projecció futura.

DOCUMENT DE L’ACORD SOBRE LA MOCIÓ.

En aquests dies, s’ha allargat el termini perquè s’accepti una esmena a la futura "Llei General de Navegació Marítima", que reconegui les embarcacions històriques i tradicionals.

En pocs dies es reunirà la Comissió de Justícia del Congrés del Diputats per abordar aquesta qüestió, amb la que es pretén que aquests vaixells es regeixin per una legislació específica, respectant al mateix temps competències de les comunitats autònomes en el cultural i el patrimoni, per garantir la seva protecció i el seu ús, contribuint a la protecció dels nostre patrimoni marítim flotant, en línia amb altres països del nostre entorn, com França, Països Baixos, Noruega i Suècia.

ACORD:

D'acord amb l'anterior, proposo que la sessió plenària del Concello el següent acord:

1. El Concello de XXXXXX expressa el seu ple suport a l’esmena al "Proyecto de Ley General de Navegación Marítima", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulada "«Protección del PatrimoniOomarítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales”.

2. En manifestem el nostre suport, instant a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, perquè abordi aquesta qüestió i la incorpori al text legislatiu futur.

Al Concello de XXXXXXX el de de l’any

Traducció JSG