Que Palamós sempre
ha estat, històricament, un port important avui ningú ho dubte.
Però que uns consignataris palamosins, encara existents i treballant
com a tals, tinguessin unes fragates de les dimensions de la Palamós
i la Vila de Palamós, sembla avui excepcional. Com ens agradaria que
aquesta meravella encara fos viva, navegant i amarrant al bell port
palamosí.
 |
| La fragata Palamós entrant al port de Marseille. |
La Fragata Palamós.
La fragata Palamós,
fou construïda per B.
Robesheau i
avarada l’any 1875 a Methegan, Nova Escòcia (Canada) amb el nom de
John Buyman. Aquest curiós nom no era ni el del seu armador, ni de
cap figura política o militar, era el d’un escriptor anglès.
Curiosament no només portava el seu nom sinó que el mascaró de
proa de l’embarcació era una escultura en fusta d’aquesta
persona amb un llibre obert a les mans.
Dels seus primers
trenta anys de vida se sap que comerciava transportant entre d’altres
coses petroli des de New York fins a Shangai. I dels seus primers
anys de vida es coneix la tràgica anècdota que el seu capità es
suïcidà saltant per la borda en plena navegació.
La esperança de
vida d’aquells vaixells era en aquells temps era d’un trenta anys
sinó s’enfonsaven abans. La John Buyman sobrepassà aquest termini
i fou venut l’any 1891 a la Consignatària Gaspar Matas de Palamós
per 83.150 pessetes. Desprès de la venda fou inscrit com a Palamós
amb el registre 5ª llista 3er volum foli 125. En el moment de la
matricula catalana les seves característiques eren: 56,5 m d’eslora,
11,28 m de mànega i 6,40 m de puntal. 1201,33 d’arqueig total i
1169,07 d’arqueig net.
De la seva vida
activa es poden destacar algunes anècdotes com quan estava
descarregant fusta l’any 1893 a València i es trobaren a la bodega
una serp de cinc metres i mig de longitud. Aquell mateix any degué
de patir una embarrancada atès que el 9 de juny el diari El Isleño,
diari de Palma de Mallorca, assenyalava que la fragata Palamós havia
estat reflotada i remolcada fins a port. Un any més tard tornava a
creuar l’Atlàntic destí a Cuba. De llavors ençà la seva
activitat principal fou el transport de fusta entre el port nòrdic
de Brunswick
a
Geòrgia (EEUU) i el
port de València. L’any 1906 tornà a creuar el Oceà Atlàntic
malgrat els seus 31 anys d’antiguitat per arribar a Rio de Janeiro.
 |
| La fragata Palamós carenant al port de Barcelona. Fotografia arxiu MMB |
La fragata Palamós
estigué activa fins l’any 1906 que fou venuda pel seu
desballestament per 4.000 pessetes. Els seus viatges consta per
telegrames que majoritàriament foren transoceànics. Transportant
sucre entre Puerto Rico i Barcelona, carbó i lingots de ferro des
d’Anglaterra per abastir els vapors catalans, i càrrega general en
els viatges inversos.
 |
Plànols de la fragata Palamós cedits per René Matas.
|
 |
| Maqueta de la fragata Palamós a les oficines del Consignatari Matas de Palamós. |
La fragata Villa de
Palamós.
Fou construïda a
Gènova per Sestri Ponente i avarada el 9 d’octubre de 1883. Les
seves quadernes eren de roure i el folre de pi. Anteriorment havia
tingut els noms de Salvarote d’Afforsa i posteriorment de
Concordia. L’any 1901 fou matriculada a Montevideo com a pavelló
de conveniència ja propietat de la Naviliera Hijos de Gaspar Matas.
Que tenien una flota considerable doncs a més de la esmentada
anteriorment fragata Palamós, tenien la fragata Cataluña, la goleta
HGM i la pollacra goleta Teresa.
 |
| Aquarel·la de Pirretas Puig de la fragata Villa de Palamós. |
Com en el cas de
l’anterior la seva zona de navegació era l’Atlàntic nord,
dedicant-se a portar sobretot fusta entre els ports nord-americans i
el port de València.
El 22 de gener de
1903 la fragata Villa de Palamós encallà davant les costes de
Tarifa al bell mig d’un temporal a l’estret de Gibraltar. Des de
Tarifa es procedí al difícil salvament de tots els tripulants que
sortiren sans i estalvis del naufragi, malgrat les grans dificultats
que patí la pròpia barca usada pel salvament. La fragata es donà
per perduda desprès d’haver provat de remolcar-la i fou
descarregada de la fusta que transportava i desballestada finalment
al lloc del naufragi. S’aprofitaren els pals major i mitjana i les
vergues. El capità de la Villa de Palamós en el moment del naufragi
era el Sr. Arturo Valls.
Informacions
extretes de diferents articles publicats al web vidamaritima.com.
Text de l'Escenavegant.
