Rúfol, gris, lleganyós,
amb mar podrida i ni tant sols un bri d'aire. Així es presentà el matí d'un
dissabte de febrer a Calafell. Però calia no desaprofitar la invitació de
sortir en mar. Fora mandres. En arribar a port un bon grup de mariners de
l'Associació Patí Català Calafell/Vela Llatina Carlos Barral preparaven les barques per emprendre una
vegada més la seva activitat dels Batejos de mar en barques tradicionals que
fan des de fa mesos. La ubicació de les barques arran del passeig del mar és immillorable.
 |
Les barques del l'associació amarrades a primera
línia del port de Segur de Calafell. |
Des de ben lluny destaquen les antenes aixecades que saluden des de lluny a
aquells curiosos capaços d'abstraure ni que sigui per un moment els ulls de la
pantalleta del mòbil i de mirar que esdevé al seu entorn. Uns curiosos que
s'acosten fins el moll. Que comenten la bellesa o la vellesa de les barques.
Que els hi fan fotografies. I què, quan llegeixen els rètols muntats pels
associats demanen si poden pujar a les barques. L'activitat és un èxit setmana darrera
setmana, totes les barques van plenes de gom a gom, al màxim de la seva
capacitat legal. Fins i tot avui han demanat a uns companys de Cardona arribats
des de la veïna Vilanova si podrien fer-hi cap per carregar a alguns dels
participants en el bateig en el seu llaüt.
 |
La Ullastre, un llagut cabinat que participà
en el bateig de mar. |
Distribuïts els passatgers i
repartides les armilles salvavides, bona mesura que cal aplaudir, es distribueixen
els mariners més experts per poder fer-nos a la vela si el vent té la delicadesa
de fer acte de presència. Abaixem l'antena i desfem els botafions de La
Peregrina del company Josep. Obrim la vela encara a port i un cop fermat
l'apagaveles, aquesta és remuntada a l'espera que en un moment o altra pugui
ser inflada. Fora amarres. Amb el motor al ralentí sortim de port mentre ens
presentem els uns al altres. Petites explicacions sobre com fer una lligada de
volta de maniobra o del vocabulari més bàsic de a bord, als nouvinguts. O
millor a les nouvingudes, molt interessades en tot allò que significa el nostre
moviment de recuperació i manteniment del patrimoni marítim flotant. Per la
professió de les dones la conversa també deriva cap a les velles experiències
del jack Far de Barcelona, quan dedicava setmanes de navegació a joves amb problemes
d'integració social. Activitat malauradament perduda amb la immobilització del
vaixell des del seu canvi de propietat ver el Museu Marítim de Barcelona per
manca de recursos. L'etern problema.
 |
| La vela oferta al vent, però aquest no arriba. |
El xup xup del
motor passeja La Peregrina per tot el front marítim de Calafell fins a tocar l'àrea
marítima del terme municipal de El Vendrell. El vent no fa acte de presència en
cap moment. Alguna barca li ha ofert la vela per temptar-lo, però no hi ha
manera. Els valents tripulants de les barques que no porten motor fa estona que
s'exerciten en el magnífic esport del bogar. Desprès d'una bona estona fent
voltes a menys d'una milla de la sorra, el patró decideix que és hora d'anar a
dinar i com un bon pastor s'acosta a tots els bots que es mouen a força de
braços per oferir-los remolc. Cosa que és agraïda però rebutjada pels seus
patrons que, com a bons mariners, volen arribar a port amb l'honor d'haver-ho
fet per medis propis.
 |
| La Pal i Fusa navegant a rem per manca de vent. |
Amarrem i ens
acomiadem un a un. Patró, mariners i convidats. Qui sap si alguna d'aquestes
persones farà cap a la Destil·leria, espai social de l'entitat, o al moll per
continuar navegant. Hauran mossegat l'esquer? O potser ha mancat aquella brisa
que hauria permès tancar el motor i gaudir d'aquell silenci tant anhelat per
molts dels que estem enamorats de la navegació tradicional i tranquil·la.
Esperem que els amics
del Patí Català de Calafell segueixin amb una activitat que té com a objectiu
acostar i donar l'oportunitat a persones alienes al món del mar de tastar el
verí, la droga que nosaltres ingerirem
fa poc o molt i de la qual és molt difícil de desfer-se'n.
