dimecres, 26 de desembre de 2018

Jornades de navegació per Europa i el Món

Tots coneixem algunes de les trobades més populars de vaixells tradicionals i de grans vaixells: Brest, Douarnenez, Amsterdam, Bremenhaven,... Però a més d'aquestes hi ha un seguit d'activitats nàutiques on es possible participar-hi amb la pròpia embarcació. Són festivals de varies jornades on habitualment els participants fan un recorregut nàutic amb les barques. En anglès els anomenen raids.
A tall d'exemple poso un seguit de propostes trobades a la xarxa per si a algun lector li venen ganes de conèixer noves experiències i realitats.


Vela Raid
Venezia

Què és el Raid Llacuna de Venècia?
És un passeig en vaixell de 5 dies, és un passeig per Venècia, és una passejada entre aigua i terra per descobrir els racons silenciosos, els ulls d'una Venècia inèdita, de poesia no contaminada pel rugit dels motors. A Venècia, camineu pels carrers silenciosament, a la llacuna el silenci està garantit per rems o veles, triangles robats del cel blau.

És una oportunitat imprescindible per aturar, anar! ... anant a vela !!

Cinc dies de final de la primavera, quan el vent us porti a on vulgueu i l'aigua sota el casc és fresc, cinc dies seguint una ruta màgica que es desenvolupa entre les illes, al llarg dels canals, entre les xarxes que sempre han caigut sota el vol silenciós gavines ... acariciant a Venècia perquè només es pot fer amb vaixell.

És una bombolla d'aigua salobre en la qual durant uns dies surant a prop de la tradició i del nou, els vells colors de la fusta i els cridaners dels materials més moderns ... vaixells tradicionals, el terç, bermudianes, llatines, ... mariners experimentats i novells de la llacuna, dones i homes entusiastes i apassionats.
Es tracta d'una competició en la qual, a més de la classificació final, el primer premi és per a tothom, perquè els que participen guanyen una aventura que difícilment s'oblidarà.
Vaixells tradicionals junt amb les més modernes navegant de costat i jugant amb el mateix vent per arribar, quan la llum s'asseurà a l'oest i els amarratges seran assegurats, al mateix objectiu: compartir amb els altres tot allò que el dia ha estat capaç de regalar.
Corrents espinosos, bancs de sorra invisibles, vents fantasiosos, temps impredictible fan de la incursió un autèntic safari de llacuna, una aventura nàutica única que vols repetir ... 

Gran Bretanya

  http://www.raidengland.org/ (Agost. Dates a confirmar)
La idea de fer viatges a la costa en companyia, en vaixells oberts propulsats per vela i rem, va nàixer del grup francès Albacore, dirigit per Charles-Henri el Moing durant els anys noranta, començant per Portugal i Escòcia. Els anomenats "Raids" en francès (per exemple, 'raid velo' de Google), la paraula s'ha escolat a l'anglès i ha perdut el seu significat de pillatge i destrucció: si més no d'aquells que hi participen.

 L'objectiu és fomentar la navegació costanera recreativa en llocs atractius amb només vela i rem. Per afavorir l'ús d'embarcacions tradicionals que s'adaptin a l'objectiu,  i pel desenvolupament de nous vaixells capaços de dur a terme la navegació tradicional i la tradició de la navegació a rem. Una flota d'èxit reunirà entre 20 i 40 vaixells d'una àmplia gamma de dissenys i habilitats, procedents de diversos països europeus, de 10 peus a 30 d'eslora, en bona part, veles auriques o al terç, millor a la vela, alguns a rem, però tots capaços de progressar en ambdós.


Milford Haven 

http://www.seafairhaven.org.uk/ (encara no hi ha data)
The TALL SHIPS (WALES) TRUST és una organització benèfica registrada els objectius són:
  • Promoure l'educació a Gal·les del oest a través d'habilitats de navegació i navegació i, en particular, a través de la formació de vela sobre vela alta de vaixells.
  • Promoure o ajudar en la promoció d'esdeveniments basats en l'aigua que ofereixin oportunitats de formació marítima o visiten West Wales, que inclou la participació de joves a West Wales
  • Establir o donar suport a qualsevol fideïcomís, associacions o institucions benèfiques formades per tot o cap dels anteriors.
  •  
The TALL SHIPS (WALES) TRUST ha estat involucrat amb els esdeveniments de SeaFair Haven des de 2006 i ha assumit recentment la responsabilitat de l'esdeveniment des del 2012.
El nostre objectiu és encoratjar a persones i organitzacions, que anteriorment han participat en els esdeveniments de SeaFair Haven per continuar amb el seu suport. També estem disposats a treballar amb l'oci marítim, el turisme, les organitzacions d'acollida i les comunitats per promoure i ampliar el SeaFair Haven a un festival sostenible, fomentant la participació de nens o persones desfavorides d'acord amb els objectius generals de la confiança.

Sail Caledonia 

http://www.sailcaledonia.org/  25 maig al 1 juny
Wikipedia descriu un "Raid" com a vela i aventura de rem. Avui solen implicar una flota de petits vaixells capaços de remar i navegar, explorant un litoral o navegació interior durant diversos dies, sovint amb algun element competitiu. A la pràctica, els vaixells que naveguen sovint es poden reunir i aquest és el cas de Sail Caledonia.
Després de l'èxit de les primeres incursions de vela i rem a Portugal a finals dels anys noranta, es va organitzar a Glasgow el Gran Glen anual des del 2000. Això va suposar un pas de l'Oceà Atlàntic al Mar del Nord a través del Canal de Caledònia i diversos llacs, distància d'aproximadament 66 milles (106 km), i va passar pel paisatge espectacular de les terres altes escoceses. El passatge incloïa la negociació de 29 escluses de canals, incloent el vol de 8 a l'escala de Neptú, Banavie, el major conjunt d'escluses de la Gran Bretanya.

The Great Glen Raid continua avui com Sail Caledonia, organitzat pel Great Glen Boating Club . L'esperit d'atac es manté i els participants, utilitzen una gran varietat d' embarcacions, barques i creuers tradicionals a través del Great Glen. No obstant això, la cursa és amigable i l'esdeveniment inclou un fort aspecte social on menjar, beure, companyia i música són gairebé tan importants com la vela!
Curses
Sail Caledonia és bàsicament una sèrie de curses de vela i rem, incloent almenys una cursa per dia.
Cada dia, el vostre recorregut pel Great Glen es dividirà en seccions. Algunes seccions seran un creuer tranquil i d'altres, per a aquells que vulguin fer-ho, implicaran una cursa.
Es lliura un trofeu de sèrie al millor vaixell de cada classe i un altre trofeu al guanyador general.
A més, es proporcionen més detalls de les normes i tràmits dins de l'avís de la carrera, que es pot trobar a la pàgina de descàrregues .
Per a aquells que no vulguin competir per alguna o totes les cames, hi haurà l'opció d'acompanyar la flota "creuant en companyia".    

Semaine du Golfe de Morbihan 

Un esdeveniment marítim internacional, un festival cultural i popular, en el marc màgic de "Mar Petit" (Mor Bihan en bretó)
Més de mil barques tradicionals i clàssiques dividides en flotes coherents i identificables, que naveguen tots els dies i que varien entre ports i fondejos. Resultat: una festa marítima excepcional que omple tot el Golf de Morbihan. És la geografia particular i les característiques físiques d'aquest "petit mar" (les seves illes i illots, l'estreta boca que la separa i la protegeix de l'alta mar, les marees, les aigües brutes, els corrents i les ones contracorrent) que determinen i compassen  tot el programa nàutic de l'esdeveniment.

Canadà : Shipyardraid 

http://shipyardraid.ca  11 juliol
Sortint de Silva Bay l'11 de juliol, el Raid de la drassana 09 tornarà a anar cap al nord. Amb uns lleugers ajustos seguirem la ruta de l'any passat cap al nord pel golf de Geòrgia fins a l'illa de Jedediah, al fons de Texada Is, i després cap a l'estret de Malaspina i cap a Desolation Sound. Tornarem a acabar a la Heriot Bay a Quadra Island el dissabte a la tarda, el 18 de juliol. Aquest any anirem cap al nord cap a les muntanyes, passant per alt la parada de l'any passat a Galley Bay per anar a la Roscoe Bay a l'illa de West Redonda. Les condicions del 08 incloïen una desafiant navegació a sobrevent amb 20 nusos de vent, i el vent corrent en condicions similars. Només tres mànegues del total de 13 eren calmes planes, i dues d'elles eren petits llançaments. Així que esperem un munt de vent i potser no tant de pluja.

Vogalonga Venezia

http://www.vogalonga.com/   9 juny 2019
Tot va començar amb una cursa entre amics a 'mascarete' el dia de Sant Martí el 1974. Així va ser com va sorgir la idea de celebrar una regata no competitiu, i convidar a tots els aficionats i tots aquells que tenien els rems massa temps fora l'aigua per unir-se contra la degradació de la ciutat i de les onades i restaurar Tradicions venecianes. A partir d'aquest moviment espontani i genuí va néixer l'aventura de Vogalonga.
Es va traçar la ruta, a uns 30 km a través dels canals i els llocs més bells i pintoresca llacuna de Venècia. El suport de la premsa i la col·laboració amb les institucions de la ciutat va ser fonamental. La reunió dels vaixells es va fixar en el Bacino San Marco al davant del Palazzo Ducale el dia de la "Sensa" (Ascensió). Era el 8 de maig de 1975. De fet, en aquest dia, ningú esperava tal emoció: l'espectacle de 500 vaixells va arribar tranquil, amb uns 1.500 participants, l'aigua de la conca de la calma, a l'espera d'ells, el tret de canó i després aquest murmuri de tants rems junts. Hi havia gòndoles, pupparini i després el "sandolo" la "Mascareta", el "caorlina", la "petxina", la "peata" la "escurçó" "s'ciopon". Va ser una Venècia que va despertar i va trobar una nova forma i una nova veu. I no només hi havia Venecia; Ja des de la primera edició hi va haver tripulacions de la ria i de la costa, de Carole i Chioggia, i després a Pàdua, Treviso i Riva del Garda, Lombardia i Piemont. "Una venjança del rem contra el motor", va escriure en Delphi Utimpergher Gazzettino "un redescobriment del medi ambient suggerent llacuna, una manifestació popular que no disputa cap cosa o ningú, feta per solidaritat amb Venècia. Moltes mans que arriben a la ciutat per defensar-la d'un dels seus enemics més insidiosos, les onades ".

dilluns, 29 d’octubre de 2018

La vela llatina es rebel·la a Saint-Hippolyte



El simposi organitzat per l'associació Salanca rems i veles va ser una oportunitat per reunir apassionats, professionals i neòfits de la navegació. La jornada va estar marcada per debats, conferències i tallers, reflexionant sobre el futur d'aquesta pràctica. La síntesi de les obres realitzades per François Féral va escanejar per primera vegada un inventari d'aquest patrimoni mediterrani abans de traçar els camins del futur de la vela llatina.

Després d'una època de destrucció d'aquests vaixells de treball, "la mobilització d'homes i dones que, en forma individual o associativa, van salvar el que quedaven, han creat un moviment d'opinió a favor d'aquests testimonis de la nostra identitat mediterrània El taller de vaixells de Paulilles també mostra el compromís d'algunes autoritats públiques per restablir i tornar a navegar el nostre patrimoni marítim ". La transmissió de la vela llatina a una gran varietat de públics, inclosos els joves, està demostrant ser un projecte futur essencial. Totes les iniciatives i pràctiques locals semblen disperses i de vegades competeixen. Aquesta observació proposa proporcionar una estratègia universal. La prioritat és formar mariners a través de múltiples oportunitats de navegació per practicar aquest art.


Igual que l'Hermione
Les propostes es basen en múltiples temes: "Acceptant la diversitat d'audiències, inicia aquest art acceptant diferents contexts: l'oci, l'escola, busca una marca col·lectiva unificadora en la seva diversitat d'activitats i aplicacions, adopta monotips de pràctiques d'aprenentatge o de vol, com Opticassou i registrar-les com a classe amb la Federació de Vela Francesa (FFV), desenvolupar un manual de la vela llatina com a document oficial FFV de la pràctica i maniobres d'aquesta plataforma; Llatí en escoles marines i imagina, en un futur distant, la construcció d'una gran nau històrica amb un vel llatí que seria el símbol marítim de les ciutats i ports del Mediterrani, reflectit amb l'oceà Hermione ... "


La conferència va ressaltar molts problemes, mentre que oferia idees prometedores per a grans projectes.

Enllaç:

dijous, 11 d’octubre de 2018

La FCCPMF al Saló Nàutic

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es present des del 10  al Saló Nàutic de Barcelona 2018 a l'àrea de Marina tradicional, situada al Port Vell, darrera del Maremagnum.  La Federació mostra al seu estand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part.
Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2018 darrere l'Aquarium. Foto: J.S.

Fins diumenge s'ofereix sortides nàutiques als visitants amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combina presentacions, actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar. 

En aquesta edició del Saló la FCCPMF ha convidat a participar l’associació nord-catalana Opticassou a l’espai de Marina tradicional. 

Adjuntem nota informativa i programa de xerrades i actes previstos a l'àrea de Marina tradicional.

PROGRAMA ACTIVITAT  SALÓ  NÀUTIC  2018

 La  Federació  Catalana  per  la  Cultura  i  el  Patrimoni  Marítim  i  Fluvial  ha  programat  un seguit  d'activitats  a  l'àrea  de  Marina  tradicional  durant  el  Saló  Nàutic  de  Barcelona  2018.
La  Federació  presentarà  al  seu  stand  una  exposició  que  presenta  les  14  entitats  que  en formen  part  i  també  oferirà  sortides  nàutiques  amb  alguns  dels  vaixells  de  les  entitats federades  i  un  programa  d'activitats  on  combinarà  presentacions,  actuacions  musicals  i tallers  relacionats  amb  el  mar.
 La  FCCPMF  ha  convidat  a  participar  a  l’espai  de  Marina tradicional  l’associació  nord-catalana  Opticassou. Taverna  del  mar Espai  de  conversa  on  s'hi  programaran  diverses  presentacions  i  xerrades  i  també  cantades  de música  marinera.
 Dijous,  11  octubre (17.30h) 
Opticassou,  una  proposta  per  iniciar  als  mes  joves  en  la  vela  llatina
Divendres,  12  octubre
(13h)  Presentació  de  la  V  Festa  de  la  Mar,  trobada  catalana  d'embarcacions  tradicionals  que  se celebrarà  entre  el  20  de  maig  i  el  2  de  juny  de  2019  entre  a  Arenys  de  Mar  i  Sant  Pol. (18.00)    Músiques  de  Mar.  Actuació  musical  de  La Vella Lola,  cançó  marinera.
 Dissabte,  13  octubre
 (13.30h) História  del  Quetx  Ciutat  Badalona  (AAqCB)
 (17.30h)  Margaret  Alison,  un  ringer  escocès  al  Port  d'Arenys.  (El  Moll)
 (18.30h)  Músiques  de  Mar,  cançó  de  taverna  amb  Pep  Bergadà Diumenge, 
14  octubre 
 (13.30h)  Vermut  de  comiat.  (AAqCB)
 (18.00h)  L’ofici  de  mestre  d’aixa,  per  Agustín  Jordán.

*aquest  programa  pot  variar  i  ampliar-se  amb  algunes  altres  activitats.
Bateigs  de  navegació  tradicional
 Les  embarcacions  Quetx  Ciutat  de  Badalona, el llaüt  Peregrina  de  Calafell  i  el  sardinal  Sant Pau  de  Sant  Pol  de  Mar  faran  durant  els  dies  del  certamen  una  seguit  de  sortides  i  batejos  a  mar d'acord  amb  el  següent  calendari.
Dijous,  11:
Quetx  (sortida  de  11  a  13h  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Dissabte,  13:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h,  13h  i  17:30  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Divendres,  12:
Quetx  (sortides  de  11-13h  i  15:30-17:30  ) 
Sant  Pau  (sortides  a  13:30h,  17:30  i  18:30) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Diumenge,  14:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h  i  13h) 
 Per  poder  navegar  cal  una  inscripció  prèvia  que  es  podrà  fer  al  mateix  espai  de  la  Marina tradicional.
Tallers
Durant  tots  els  dies  del  festival  a  l'espai  hi  haurà  diversos  tallers  d'activitats  manuals relacionades  amb  els  oficis  del  mar:  de  traç  nàutic,  nusos,  papiroflèxia  marinera,  cançons  de taverna…
El  mestre  d’aixa  canari  Agustín  Jordán  oferirà  un  “taller  de  trazo  tradicional”  i  construcció d’una  maqueta  durant  els  dies  12,  13  i  14  d’octubre.
Associació  convidada:  Opticassou  (Catalunya  del  Nord) 
Aquest  any  tindrem  entre  nosaltres  l’associació  Opticassou  que  presentarà  una  embarcació  de fusta  de  construcció  amateur  per  promoure  la  navegació  tradicional  entre  els  més  joves.

  Una proposta  d’especial  interès  per  les  escoles  de  vela,  clubs  i  associacions  que  volen  iniciar  els infants  i  adolescents  a  la  vela.

CONTACTE  DE  COMUNICACIÓ  FCCPMF:  638120530

 Us animem a visitar el nostre espai i a fer difusió de la presència de les entitats de promoció i defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya.

diumenge, 9 de setembre de 2018

Crònica: 3r Vire vire de Paulilles 31 d'agost al 2 de setembre 2018


Navegar és allò que ens uneix als amants de la navegació tradicional. I precisament de navegar n'hi ha hagut força estona en aquests dos dies i mig de festa a la Catalunya nord. Començant ben d'hora -a les 10 calia ser a Paulilles- totes les embarcacions participants (47 veles + 3 de rem) sortiren de Port Vendres en un dissabte on la Tramuntana encara es feia notar. Moltes barques optaren per arribar a destí a motor i només alguns valents, o potser des-cerebrats, s'atreviren a oferir drap al vent en aquella travessia on calia doblar el cap Bear. Dia magnífic i mar moguda a la sortida de port i plana del tot un cop entrats a la cala de Paulilles.
Sardinals, llaüts i veles llatines a la platja de Paulilles.
Allà l'espectacle estava servit. Una cinquantena de barques amorrades sobre la sorra fosca oferien les seves proes als centenars de fotògrafs professionals i afeccionats que volgueren immortalitzar l'esdeveniment. Fins a cinc barques arribades del principat de Catalunya sota la bandera de la FCCPMF participaren en aquesta concentració: Sant Ramon, Odina, Sa Rata, Mestraló i Xerina. Sota els arbres ens esperaven els voluntaris per oferir-nos el picnic del dinar i les instruccions per les embarcacions. Més tard els altaveus convocaren als patrons per minuts més tard inundar aquell bonic indret de la Costa Vermella de Veles Llatines de tota mida i color.
La navegada, llarga, durà fins ben entrada la tarda quan altra cop les barques s'amorraren a la sorra una estona abans d'emprendre el camí cap a Port Vendres. Una singladura que no fou senzilla per les barques més petites donat que el vent havia aixecat el mar amb onades altes i curtes. Malgrat això tothom arribà, més o menys xop, a port. Un cop allà, cerveses, converses, alguna cançó, un aperitiu aportat per les tripulacions i un sopar ofert per l'organització.
El Sant Ramon a tota vela.

Diumenge sortí el sol però en Joan de Narbona (la Tramuntana) se'n havia anat a dormir. Mar plàcid i veles obertes des del fons dels molls de Port Vendrés. Un espectacle pels ulls i per l'oïda que escoltava el so melancòlic dels corns marins. Altra cop navegada fins a la veïna cala de Paulilles on una estona més tard s'inicià un Vire Vire disfressat de regata amb algun que altra ensurt. La suau brisa que anà pujant amb l'escalfor del matí permeté de navegar  i gaudir de les belles imatges que deixaven les veles llatines al vent. Finalment un lliurament d'obsequis i records i un dinar de germanor serví, com podria ser sinó,  per tancar una magnífica trobada de vela llatina que malgrat ser a la seva tercera edició ja està del tot consolidada en el calendari de patrons i armadors. Cal felicitat, doncs , a totes les persones que l'han feta possible i a tots els voluntaris sense els quals no es podrien portar endavant aquesta mena d'activitats.
Fins una cinquantena de barques participaren al Vira vira de caràcter.
Colecció de fotografies fetes per Quico Despuig

dilluns, 27 d’agost de 2018

Crònica: Trobada de vela llatina de Cadaqués. 2018


Aquest any ha tocat trobada de vela llatina a Cadaqués amb tramuntana. L’any passat va ser amb garbí. Amb una logística diferent s’ha pogut navegar a la badia. L’any passat va ser agrupats a fora del port fins a es Cucurucuc i enguany en funció de mesures i veles s’han organitzat canals més a prop o més lluny de la vila, on ja el nord hi entrava fort i ratxes i ha calgut ser hàbils i experts amb l’arbre i la vela.

A mitja setmana ja van arribar a Cadaqués les primeres barques, sobretot sardinals nord-catalans; la Ufana, la Notre Dame de la Consolation, la Ideal, la AA… que van començar a anunciar la trobada amb els seus pals inclinats i antenes. Dijous, a migdia, s’hi afegia l’Odina des d’Arenys. La benvinguda formal, encara que en Quico Despuig la va convocar com “informal” va ser a la platja del Llaner gran on va fer-se un sopar de tots els qui, divendres, ja dormien a Cadaqués. La fideuà d’en Quico com a plat principal i varietat de tastets i vins que tothom va portar i van anar sortint. A dormir aviat, que demà tocava estar preparat, encara que semblava que la tramuntana no afluixava… malgrat la previsió.

El programa d’enguany va proposar un jornada llarga. La navegada no va ser fins a les 2 de la tarda. Abans, la concentració de les barques a la platja gran i sense preses, temps de conversa, amb sardinada inclosa i fotos, moltes fotos, del dret i del reves. Magnific aparador de la vela llatina i la navegació tradicional enmig de centenars de visitants de Cadaqués. Reunió de patrons. Explicació de l’interessant projecte mallorquí de protecció de la posidonia que implica també les embarcacions tradicionals. Repartiment de banderes i catavents grocs i... cap a l’aigua!

La navegada per sectors, segons la força del vent i, malgrat la por inicial, tothom i totes les barques van navegar a la badia i fora. A partir de les quatre de la tarda, arribada esglaonada a port Doguer. Les barques amorrades a la platja i sense cap pressa més temps de xerrada i preparatius pel sopar. Amb excel·lent l’equip de cuina  dels “Pescadors de Roses” tant pel seitó fregit com per l’arròs…. I també pel cremat que va acompanyar les havaneres. Les barques van quedar tota la nit varades arran de platja oferint una imatge molt bonica. Diumenge, al migdia, en conserva, les primeres quatre barques feien rumb cap a Port Vendres per ser, el cap de setmana vinent, al vire-vire de Paulilles.OF

Crònica: La Festa del Riu a Móra d'Ebre 2018



Arribar a Móra d'Ebre el dia abans de la Festa del Riu ja és fer una immersió en l'especial sentit de la Festa -amb majúscula- que tenen en aquelles terres. Carrers principals tallats, escenaris arreu, música, correfoc, etc...
Navegar per l'Ebre sempre és una aventura. Malgrat no tenir onades, el fort corrent de lo Riu a l'alçada de Móra pot esdevenir una aventura. Un corrent que malauradament no és natural, sinó que depèn dels interessos econòmics de les companyies elèctriques i de la Confederación Hidrogràfica del Ebro, que actua sobre el curs fluvial com si fora Déu.
La Festa del Riu ja començà el divendres al vespre quan una muleta guarnida amb llums es passejà per la llera d'un riu completament fosc. Els seus moviments lents i el reflexos sobre l'aigua eren senzillament màgics.JS
Vira vira de les barques Quinoccio (al fons) i Xerina.
Dissabte a la tarda és el moment culminant de la Festa. S'inicià amb un petit vira-vira de les barques de vela llatina convidades: el Quinoccio de l'Arjau de Cambrils i la Xerina del Moll d'Arenys de Mar amb la seva vela estelada. Foren unes evolucions on malauradament poc es pogué usar l'impuls de les veles per les males condicions de vent i un excés de corrent. A partir d'aquí fins a tres regates de muletes que en un recorregut d'aproximadament un quilòmetre giraven les bases del pont dels arcs de la vila. En un sense parar, i al bell mig de les regates, el concurs de sirgadors. Aquest, un a un,  des de l'illot situat davant el Club Nàutic de Móra tibaven de la gúmena per fer avançar 50 m una muleta al mig del riu. Temps astronòmics per els participants (entre 8 i 12 segons) tots ells guanyadors d'anteriors edicions d'un  concurs que arribava a la seva desena edició.
Sortida d'una regata de muletes
Un cop acabades les regates, encara hi hagué una cursa de natació entre el moll de Móra la Nova i el del CN Móra d'Ebre. Amb un resultat "curiosament" estrany: tres primers classificats "ex aequo".  I finalment a manca d'ànecs -la legislació ho prohibeix- es llençaren unes desenes de síndries que el jovent i els més menuts no dubtaren a "caçar" llançant-se de cap al riu.
A banda d'això. Autoritats, banda de música, gegants, arrossada popular, etc... I sobretot l'escalfor d'un gran acolliment per part dels morencs organitzadors.
Una recomanació, no us perdeu la  Festa del Riu 2019 (el darrer dissabte d'agost).


Temps d'espera entre regates.


divendres, 10 d’agost de 2018

Adèu al varador Carré de Sant Feliu de Guíxols.

Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.


Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.  Actualment és el darrer varadero de carro de terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la màquina i el taller.

Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm. Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest ja formaria part del catàleg patrimonial.

El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.

La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu coneixement.

Els projectes municipals de millora turística de la zona dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament degenerat.

Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò que era necessari per conservar-ho.

El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.


dimarts, 17 de juliol de 2018

XIII Trobada de vela llatina de La Cala

Canal 21 Terres de l'Ebre

Del 13 al 15 de juliol de 2018, L'Ametlla de Mar, La Cala, ha celebrat la seva XIII Trobada de vela llatina. Amb una magnífica participació, superior a la vintena d'embarcacions, ha dedicat aquesta edició a les menges a bord. Les embarcacions arribaren des d'arreu: Catalunya Nord, País Valencià i Principat.Els diferents àpats dels tres dies de la Trobada han incorporat plats típics del ranxo que fan els pescadors a bord de les seves embarcacions. 
El divendres tingué un protagonista especial: el Concurs culinari d'elaboració de plats amb tonyina. Nou embarcacions es posaren als fogons oferint cadascuna d'elles una delícia gastronòmica que el jurat tingué molt difícil de valorar. El premi de l'endugué la barca Laura de Cambrils.
Dissabte fou el dia de la gran navegada. Poc vent però el suficient perquè amb les bones mans dels patrons les barques foren capaces de navegar fins a la platja de l'Alguer i virant en rodó arribar-se al Port de l'Estany. Aquest espai, recentment rehabilitat pels serveis de medi ambient, fou el refugi natural dels primers pescadors de La Cala.

Foto: París Pastó
Per aquest motiu totes les barques s'hi endinsaren i foren amarrades al costat de llevant. Allà, sota els tendals improvisats amb veles els participants tingueren l'oportunitat de prendre un bany per llevar-se de sobre la gran calor que havien suportat durant la lenta navegada. Dinar, tertúlia i alguna becaina. A 2/4 de quatre fou l'hora d'abandonar l'Estany per realitzar un vira-vira des d'aquell punt fins una fita posada davant, de nou, la platja de l'Alguer. Tothom a port i a sopar.
Diumenge matí algunes barques que havien de fer molts quilòmetres o milles marines -per terra o mar- aprofitaren el matí per avançar feina. La resta tornaren a sortir davant el litoral calero per navegar mostrant les seves veles llatines. Desprès de dinar la Trobada es donà per acabada. 
Una magnífica organització a qui cal felicitar, i una mostra del bon funcionament d'una entitat amb empenta i les idees clares.
Vídeo editat per Josep Inglada

Foto Jordi Salvador

dimecres, 27 de juny de 2018

Què és la European Maritime Heritage?



La European Maritime Heritage EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats.
Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i són:

- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni marítim

- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant un congrés triennal

- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions

-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa

- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació d'embarcacions i vaixells històrics


L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a  http://european-maritime-heritage.org/ .

L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:

Carta de Barcelona


Saltar a la navegacióSaltar a cercar
La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .
Antecedents 
Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.

La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .

(Extret de la Viquipèdia)
Text complet en català:
CARTA EUROPEA PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT
Preàmbul
La Carta de VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:
"Imbossats amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva autenticitat.
És fonamental que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.
Al definir aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"

Ambdues cartes es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".

DEFINICIONS

ARTICLE 1. El concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb el pas del temps.
ARTICLE 2. La conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.

OBJECTIU

ARTICLE 3. La intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per perpetuar habilitats tradicionals

PRESERVACIÓ

ARTICLE 4. És essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en funcionament que es mantinguin de forma permanent.
ARTICLE 5. Fer ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.
ARTICLE 6. Una nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.

RESTAURACIÓ

ARTICLE 7. El procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada d'un estudi històric de la nau.
ARTICLE 8. La restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació, l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per l'experiència.
ARTICLE 9. La restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període escollit.
ARTICLE 10. L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.
ARTICLE 11. No es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva composició.
ARTICLE 12. En totes les obres de restauració, sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics, il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament, remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.

dimecres, 6 de juny de 2018

Crònica de la IV Trobada de Calafell - 2 juny 2018



Sota un cel grisos o rúfol com dirien per l'Empordà, començà la jornada de la IV Trobada de Calafell. A les nou del matí sota la pèrgola del port ja hi havia parades les taules per agafar forces amb un esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra regat amb vins de la terra i un bon cafè. Abans que la mandra s'entaulés amb les tripulacions fou l'hora d'embarcar-se desprès de rebre les instruccions de navegació a la reunió de patrons al mateix moll. Fotografia de grup amb les veles obertes. Molt poc vent a la sortida del port que obligà a l'ús dels motors per guanyar aigües lliures.
El rumb vers a Calafell i Sant Salvador de Comarruga oferí  a les popes a una brisa que poc a poc, segons anava sortint el sol fins a quedar un dia radiant, s'entaulà en una ventolina molt agradable per navegar sobre una mar absolutament calma. Popa rodona, antenes en creu i ruta a tocar de les boies de protecció de la platja per guanyar visibilitat. Flota més o menys agrupada malgrat els esforços i reiteracions del company Josep a través de la ràdio. Bones imatges i fotografies des de les embarcacions de suport cedides per particulars i pel club de vela de Segur de Calafell. En arribar davant el pòsit de Calafell ens esperaven els llaüts de rem i uns quants companys que a bord dels seus patins catalans ens acompanyaren una bona estona. Arribats a la riera que separa les dues viles -Calafell i Sant Salvador-, ordre de virar per concentrar-nos davant el pòsit de nou. Allà s'embarcaren els familiars de Carles Barral que celebraven el 90è aniversari del seu naixement. Fet l'acte protocol·lari, tothom cap a port.
En arribar-hi les barques foranes - Mestraló i Xerina- que havien arribat per carretera són llevades de l'aigua. I tothom es concentra en l'acte per excel·lència de les trobades (a més de navegar, és clar) que és el dinar. Magnífica paella feta per l'Isma, música en directe amb un saxo tenor i dinar de germanor de nou sota la pèrgola del port. Riure, xerrar, comentar, aprendre, gaudir, amistat, coneixences,... tot això és allò que es troba arreu en una Trobada.
Felicitats Club Patí Català de Calafell- Amics de la vela llatina Carlos Barral. Hi tornarem!




dilluns, 21 de maig de 2018

#PasaiawaitingHermione


L'Hermione rèplica francesa d'una fragata del S. XVIII.
Aquest podria ser el hastag que resumeix un Festival marítim de Pasaia que ja és història. Un gran festival que segueix el model francès de grans concentracions marítimes on s'ha notat molt l'absència del principal protagonista: L'Hermione.

Estand FCCPMF al Pasaia Itsas Festibala 2018
Però a banda d'aquesta absència el Festival ha funcionat molt bé, milers de persones han visitat la vila marinera en una mostra dividida entre dos grans centres. D'una banda Pasaia Donivane, on hi havia unes barraques de venda de materials artesans i s'altres relacionats amb el mar, a més d'unes carpes on diferents entitats mostraven les seves activitats. Allà precisament es podia trobar l'espai català amb l'exposició de la FCCPMF.

La Xerina navegant amb el bergantí Kaskelot per la ria de Pasaia.
Més de dos centenars de petits vaixells de paper han estat distribuïts entre uns visitants que habitualment demanaven informació davant els plafons de les 14 associacions catalanes. El calendari d'activitats ha estat molt ben rebut en el seu format de vaixell de papiroflèxia, que més d'una persona s'animà a  muntar allà mateix.


Simultàniament dins la ria la Xerina, la muleta amb vela estelada, informava de la presència catalana al Festival de manera que difícilment podia passar desapercebuda. Amb diferents tripulacions ha navegat durant moltes hores en un vira vira continu de les embarcacions participants d'arreu: Euskadi, França, Galícia i Catalunya.
El so del corn mediterrani es fusionà amb un magnífic irrintzi i so de corn cantàbric de la companya Asun.

Bon ambient, música, intercanvi d'experiència, fusió cultural i aprenentatge de tècniques i formes de fer dins el món de la nàutica tradicional.

Benvingut el Pasaia Itsas Festibala! El 2020 sembla que podrem tenir una segona edició. No ho oblideu.

diumenge, 4 de març de 2018

Maresmar, Trobada de centenaris 2018

Incorporen aquesta informació apareguda a maresmar.cat per la novetat que representa enguany com a trobada d'embarcacions tradicionals.


Varador 2000 organitza del 8 al 10 del proper mes de juny una trobada de vaixells centenaris i històrics al Maresme que s’anomena Maresmar – Trobada de Centenaris 2018. En aquest esdeveniment hi participaran una vintena de vaixells encapçalats pel Santa Eulàlia –buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona– i el Sirius, que aquest any compleixen 100 anys i encara naveguen. També hi participaran altres vaixells històrics com el Sant Ramon, el Far Barcelona, el Bon Temps i La Courtisane, entre molts d’altres.
La trobada compta amb el suport del Museu Marítim de Barcelona, la Facultat de Nàutica, Ports de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística del Maresme, el Consell Comarcal del Maresme, diversos ajuntaments d’aquesta comarca encapçalats pel d’Arenys de Mar, i altres institucions, entitats i associacions, així com diversos patrocinadors privats.
L’objectiu del Maresmar – Trobada de Centenaris 2018 és triple: difondre la cultura i el patrimoni marítim, divulgar els oficis relacionats amb el mar i promoure l’economia i el turisme del Maresme i els seus municipis.
Difondre la cultura i el patrimoni marítim significa apropar-lo a la ciutadania, que pot arribar a sentir com a propi un passat molt proper que encara conservem. La comarca del Maresme és en aquests moments un dels territoris de tot l’arc mediterrani més implicats en la preservació de les arrels i la cultura marítimes. Segurament, podem afirmar que actualment és un dels principals motors de difusió del patrimoni i la cultura marítims del país més enllà de les nostres fronteres.
El Maresme aglutina una important tradició centenària centrada en la formació de navegants (foren famoses les seves escoles de pilots) i en la construcció d’embarcacions, moltes de les quals van servir per comerciar amb Amèrica i per engrandir el teixit productiu i industrial de Catalunya. Aquestes embarcacions es construïen a peu de platja, en drassanes repartides per la comarca que avui dia serien inimaginables. Durant els segles XVIII i XIX els mestres d’aixa maresmencs van enllestir un munt de pailebots, fragates i bergantins que van solcar els mars d’arreu del món.
Maresmar pretén mostrar tot aquest llegat i, alhora, consolidar-se com a festival marítim potent i amb entitat pròpia en l’àmbit mediterrani, contribuint a dinamitzar la cultura marítima catalana i de retruc a dinamitzar l’economia de la comarca i de les poblacions que l’acullin. L’objectiu és que Maresmar també sigui un motor, un esdeveniment al servei del desenvolupament econòmic i turístic del Maresme i dels seus municipis.