29.4.22

La FCCPMF rep el premi Roig Toqués 2022.

Fotografia de Francesc Roig Toqués By Setze16  CC BY-SA 4.0

Des de fa ja uns anys que a Vilanova i la Geltrú atorga els premis Roig Toqués a una persona i una entitat a nivell local i a nivell nacional per posar en valor la seva tasca i/o trajectòria al voltant del mar i la cultura marinera. Francesc Roig Toqués fou un humanista i col·leccionista que ens va deixar un llegat de curiositats marineres que avui configura una de les col·leccions que s'exposen a l'Espai Far de Vilanova i la Geltrú.

Per l'atorgament d'aquests reconeixements es crea un jurat que decideix els premiats en cada categoria. Aquest es va reunir fa unes setmanes i va considerar que la vessant col·lectiva l'ens més adequat per rebre aquest reconeixement és la Federació Catalana de Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial.

L’acte de lliurament serà el proper 15 de juny a les 19 hores al Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú.

Francesc Roig Toqués(1921-2008) fou un home polifacètic, mestre d'aixa, col·leccionista, miniaturista naval, cineasta amateur, cronista i creador del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. La seva figura es troba lligada a la carpa Juanita, un fenomen mediàtic, que arribà a ser coneguda internacionalment per les seves habilitats de beure en porró i menjar amb una cullereta. Francesc ensinistrà durant deu mesos la petita carpa per a fer-li adquirir aquestes habilitats i convertir-la en reclam turístic de Vilanova i la Geltrú.

Va néixer al carrer del Ravalet de la Geltrú l'any 1921 on va passar els primers anys de la seva vida. L'any 1934 es traslladà amb la seva família al Mas Carolina, una casa prop de la platja situada "Baix a mar", a Ribes Roges, envoltada d'una finca, en una zona agrícola on només hi havia cultius i masos disseminats i des d'on es veien el mar i les barques dels pescadors, algunes encara amb veles.

La proximitat del mar va exercir, des de ben aviat, una potent fascinació sobre Francesc, que no només el convertí en el centre de les seves aficions sinó que, a més, li va despertar l'esperit de col·leccionista que l'havia d'acompanyar tota la vida. Amb catorze anys va construir la primera maqueta, una fragata de quatre pals. La seva habitació del Mas Carolina s'havia transformat en una mena de taller on hi construïa vaixells en miniatura. S'inicià en el món laboral a l'empresa de Jaume Costa com a aprenent de mestre d'aixa, fins que va marxar a prestar el servei militar com a voluntari a Marina. Durant aquest període va anar embarcat en el vaixell de guerra Sánchez Barcáiztegui de 1926, del qual va ser timoner i va estar sis mesos al Museu Naval de Madrid. Aquestes experiències li van donar un coneixement més profund dels temes nàutics i van augmentar la seva passió per tot allò que tenia relació amb el mar.

En acabar el servei militar i per raons econòmiques deixà el taller de mestre d'aixa i, essent molt ben valorat per la seva destresa amb el treball amb fusta, entrà a treballar a la fàbrica Pirelli com a modelista (1944 —1980). En el seu temps lliure va continuar construint vaixells. A partir d'aquell moment, però, només en miniatura, que contribuïren a la formació de la col·lecció i li van reportar nombrosos premis i reconeixements. Entre ells la medalla d'or de les Arts Decoratives en l'Exposició de vaixells en miniatura celebrada a la Cúpula del Coliseum de Barcelona l'any 1948 i el diploma d'honor de primera categoria per un model de falua a la Model Engineer Exhibition celebrada a Londres el 1956. La peça més gran que va construir va ser una fragata de dos metres encarregada per una companyia cinematogràfica per filmar la pel·lícula El tigre de los siete mares. El Museu del Vi de Vilafranca conserva alguna de les seves maquetes, que s'han escampat per nombrosos països.

El modelisme naval, però, no era l'única afició del Francesc Roig Toqués. A part de construir miniatures va escriure articles sobre el tema en revistes especialitzades i va destacar com a fotògraf i cineasta amateur, àmbits en què també va ser premiat i des dels quals va col·laborar a la conservació del patrimoni tant material com immaterial.

Com a mostra d'alguns dels premis que va rebre, l'any 1984 li van concedir el premi Master's, el 1988 la Merenga de plata i l'any 1997 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va reconèixer la seva tasca en favor de la difusió del patrimoni i de Vilanova en general atorgant-li la Medalla de la Ciutat i publicant el seu retrat, obra de Màrius Serra, inclòs amb el número 8 a la col·lecció de retrats editats per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L'any 2012 l'Ajuntament de Vilanova va aprovar la creació d'un espai museístic al far de Vilanova on poder-hi ubicar la col·lecció de Roig Toqués. El museu de Curiositats marineres, ubicat al Mas Carolina, va romandre obert al públic entre els anys 1946 i 2008, any en què va morir el seu creador. L'any 2016 part de la col·lecció va tornar a ser visitable dins l'Espai Far, afegint a més un espai dedicat a la figura de Francesc Roig Toqués. L'actual museu fa un homenatge a la Carpa Juanita a través d'un audiovisual amb filmacions originals on el mateix Roig Toqués narra la seva història, i l'exhibició de documents de l'època.

El seu fons documental i fílmic, filmacions en súper 8 i 16 mm, es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Garraf per assegurar la seva correcta conservació i facilitar-ne l'accés a les persones interessades. Una de les pel·lícules, titulada “Paciencia embotellada” que recull el procés de construcció d'un vaixell dins d'una ampolla va aconseguir dotze premis en un any.

En Francesc Roig Toqués explicava de manera amena i didàctica, encomanant al públic la seva passió pel mar, a través dels seus coneixements i de les curiositats que es podien veure al museu i arribant al rècord de 466 visites en un sol dia i acumulant fins a 236 capçaleres de mitjans de comunicació*.

La darrera entitat premiada fou el Club Nàutic Vilanova (2021).

* Text biografia Viquipèdia
Text Escenavegant.

17.4.22

Ganes de Festivals: Escale à Sète 2022.


Escale à Sète 2002 és apunt d'acabar, només manca la desfilada de comiat dels vaixells que posaran rumb als seus ports d'origen o a d'altres cites com Escala a Castelló. Després d'haver viscut gairebé totes les edicions de l'Escale des de 2010 es pot dir que en aquesta sobretot s'han viscut les ànsies de tornar als temps d'abans de la pandèmia de Covid. Molta, moltíssima gent ha omplert carrers i molls de la vila dels

canals. Dissabte segons l'organització visitaren Sète més de 70000 persones i això es feu notar. S'ha fet destacar, malgrat no ser ni el país convidat ni el vaixell "estrella" la presència espanyola a través de tota la flota de la Fundación Nao Victoria de Sevilla que ha desplaçat les "repliques" (diguem-ho així entre parèntesi) de la Nao Victoria, de la Santa Maria i del galeón Andalucia, a més del pailebot Pascual Flores. La seva presència en un port com el de Sète val a dir que ha estat impressionant. Però també era impressionant veure la réplica de la fragata del S. XVIII La Grace amb tot el velam ofert al vent, que et feia sentir com en un viatge al passat en passar pel seu costat. Tot això en el canal principal que travessa la ciutat. En el moll nord es podien veure l'espectacular Mircea amb l'arboradura pintada de groc. També hi era el preciós vaixell escola Pandora italià, una altra rèplica d'una goleta del S. XVIII. Le Morgenster i el L’Oosterschelde dos grans velers de més de 50 m d'eslora arribats des dels Països Baixos, que eren

acompanyats per la resta de la flota holandesa: Alberdina, De Goede Verwachting, De Jonge Eva, De Oude Liefde, Gerrigje, Hoop Op Welvaart, Stormvogel, Tjotter (una réplica d'un vaixell de treball del S. XVII feta en material plàstic reciclat). Vaixells que han navegat prop de 1400 quilòmetres en prop de tres mesos a través de la xarxa de canals que connecta la costa nord europea amb la del sud. La llista de les barques de vela llatina sembla inacabable, però donat que l'organització per primer cop les fa constar en el programa mirarem de no deixar-nos-en cap: Aphrodite, Apolouise, Atal, Aubane, Aurore, Avel, Ben Negu, Bir Hakeim, Bise-Aigue, Boreal, By Albatross, Charly, Chrisylvanat, Colombe, Corail, Crean, Deux Freres, El-Barcares, Etoile Du Matin, Fleur De Ria, Francoise, Gracchus-Baboeuf, Hebe, Hippocampe III, Hyppocampe, Ideal, Jean-Gaspard, , Jeanne Elisabeth, Joseph Buonomo, L’esperance, La Bonne Mere, La Voilà, Laurie, Leo, Manon Des Mers, Mary Flore, Melody, Miette Ii, Mireille, Moby Dick, Mont Saint Clair, Monte Cristo, Notre Dame De Consolation, Nuage, Olaf, Oude Dirk, Patou, Penelope, Petite Josette, República Catalana, Rodolphe Faulquier, Saint Pierre, Sebastien, Stephane, Stereden, Thetis, Ufana, Ville Du Grau Du Roi, Gajeta Mila, Gajeta Forka, San Pietro Gozzo. A aquestes cal afegir una vela llatina prou coneguda pels catalans i per la gent de Cadaqués, el Sant Isidre era present al bell mig de tots els grans velers explicant qui som i que fem els catalans. Però si una embarcació de vela llatina ha cridat l'atenció ha estat una altra réplica, la d'un xabec de Sète amb tres pals, tres llatines i un floc que ha estat un plaer de veure'l navegar en mar obert talment com si rememoressim un film de pirates algerians. 

Una absència 
Poc se'n ha parlat durant el festival, però la premsa francesa se'n feu ressó dies abans de la seva inauguració. El govern francès vetà la presència de la fragata Standarth a Sète, pel bloqueig a tot allò que
té relació amb Rúsia amb motiu de la guerra d'Ucraïna. Malgrat s'ha mantingut en el programa oficial, el vaixell no ha tocat port. Una injustícia per una tripulació on precissament hi ha una convivència magnífica entre els ucraïnesos i rusos que la formen. I una injustícia per un vaixell que es manté en bona part gràcies a aquests esdeveniments. Una presència que podria haver estat més que simbòlica com a símbol de concòrdia, i que no ha pogut ser. 
L'Standarth


Problemes d'organització 
Escale à Sète a diferència dels grans festivals bretons no és organitzat per una empresa privada amb el suport de diners públics. L'organització es basa en una àmplia comunitat de més de 400 voluntaris que sumats al milió d'euros de pressupost fan possible l'esdeveniment. Als quals evidenment cal aplaudir pel seu treball i dedicació. Però només amb voluntat no es fa funcionar un festival d'aquesta magnitud i això ho solen pagar els més petits i desprotegits. M'atreveixo a afirmar que el funcionament de la gran flota de vela llatina no ha millorat en les darreres edicions. Enguany sorprengué l'arribada d'un contracte que calia signar per participar amb una embarcació amb una série d'obligacions com eren les participacions obligatòries en les diferents activitats diàries, una presència des de dijous fins a dilluns al vespre, l'empavessat de les barques quan eren amarrades, etc... Però si això va donar a entendre que finalment s'havien pres seriosament la presència de les petites embarcacions la realitat és que ha estat només un miratge. Descoordinació, manca d'informació, de reunions de patrons, de punts d'arribada, de rampes i grues, etc... Val a dir que Escale a Sète encara té una assignatura pendent en aquest àmbit que qualificariem amb allò de: necessita millorar. 

Música i festa 
La música ha estat el fil conductor de Escale à Sète, des de quarts de 10 del matí fins ben entrada la nit la música no deixa de sonar en algun racó del port, quan no en molts alhora. Enguany s'han escoltat molts sacs de gemecs. Curiós donat que l'instrument tradicional de Sète és l'hautbois (un tipus d'oboè rustic) i fins a aquesta edició el poble era ple de petits grups de 3 o 4 músics que omplien carrers, molls i places amb temes tradicionals del Llenguadoc. Potser la presència de la banda de l'Armada francesa, arribada de la Bretanya, i la seva constant desfilada ha marcat més la presència dels sacs de gemecs. D'altra banda tant la presència de Croàcia, com la d'Italia s'ha fet notar als molls. Cançons i ballaruca sense fi. No seria just deixar de costat les agrupacions musicals amateurs de Sète que han mantingut la música marinera tradicional en molts dels escenaris "acústics" (sense amplificació) repartits per la vila. També es pogueren escoltar havaneres d'un grup arribat de la vila castellera catalana: Valls. Entre d'altres i sense entendre gaire la seva vinculació amb una festa marinera també hi havia un grup folcklòric asturià i un de portugués. I segurament me'n deixo algun. 

Voluntariat 
Ja he citat el gran nombre de voluntaris que formen part de l'organització. En ells recau tot el pes del Festival. Fer de voluntari no sempre és agradable o divertit. Passar-se hores en un descampat gestionant aparcaments, o controlar cues per pujar als vaixells, o cuinar i servir per a centenars de tripulacions, músics, voluntaris i forces de seguretat i bombers diàriament dos àpats té molt de mérit. Evidentment tota aquesta munió de persones es mereixen el reconeixement i l'agraïment per part d'aquells que d'una manera o d'altra gaudim de la festa.

Conclusió 
Escale à Sète 2022 ha estat la retrobada amb la normalitat perduda. El festival està més que consolidat des de la seva creació l'any 2010 en la seva sisena edició (que hauria d'haver estat la setena). La masificació d'aquesta mena de festivals permet que l'economia de la vila recuperi amb escreix la inversió pressupostària de ben segur, però el seu futur dependrà de guanyar en qualitat més que en quantitat. El Mediterrà occidental no és l'Atlàntic, el canal de la Mànega, ni el mar Bàltic en quant a nombre d'embarcacions tradicionals i grans velers. Per aquest motiu els caldrà reinventar-se a cada edició per aportar novetats que vagin més enllà del vaixell o vaixells estrella i els tornejos de "jutes" tradicionals. Però ha de ser ells qui les estudiin i les apliquin. Esperem que l'any 2024, hi puguem tornar-hi a ser sense cap mena de "sorpresa" sanitària.

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...