VI curs de restauració i manteniment d'embarcacions de fusta

Introducció a l'ofici de mestres d'aixa

29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020

El seu objectiu és donar a conèixer els vaixells  tradicionals i l’ofici de fer i reparar embarcacions, les pràctiques i les tasques més habituals dels mestres d’aixa.

Es desenvoluparà en una drassana en actiu i equipada amb eines i maquinària adequada, on es treballarà sobre un bastiment singular,  un petit llagut del fons del Museu de la Pesca, a partir del qual es confeccionaran peces de fusta de dimensions reals i formes tradicionals.

El curs s'adreça a alumnes interessats en la construcció naval, la navegació tradicional i la recuperació de la nostra cultura marinera.

Les sessions alternen teoria amb la pràctica i la manipulació d’eines i materials emprats per mestres d’aixa, tot familiaritzant-nos amb un vocabulari ric i propi, que també cal posar en valor.

Programa del curs

Dissabte 29 de febrer

Presentació i objectius, eines i definició de tasques. Visita al Museu de la Pesca, espai mestres d'aixa. Confecció d’un rem per a familiaritzar-nos amb les eines del mestre d’aixa, la fusta i les tècniques per treballar-la.

Dissabte 7 de març

Substitució de peces de fusta de l'embarcació. Confecció de noves peces mitjançant plantilles per a la substitució de peces en mal estat.

Dissabte 14 de març

Substitució de peces. Confecció de noves peces estructurals  i col·locació. Introducció al calafateig.

Dissabte 21 de març

Confecció de noves peces de folre i col·locació. Calafateig.

Totes aquestes tasques estaran supervisades pel mestres d'aixa  professional Andreu Casas, del Taller de Fusteria Naval Massot, amb l’assessorament de tècnics en patrimoni marítim del Museu de la Pesca.

Informació del curs 

Places: 8

Hores lectives: 18

Calendari: 29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020

Horari: 9 h a 13:30 h

Lloc: Construcció Naval Massot. Vall-llobrega.

Preu: 80 €

Per a més informació i inscripció: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44

Els alumnes participants rebran un certificat d’assistència.

No es retornarà l’import del curs en cas d’anulació si no es comunica amb una setmana d’antelació.

El curs no es realitzarà sense un nombre mínim de 8 participants. L'assignació de plaça es farà per estricte ordre d’inscripció

El temporal Glòria i el nostre patrimoni marítim.

L'experiència i la prevenció han aconseguit que el patrimoni flotant de les associacions que formen la FCCPMF estigui força sa i estalvi. Per ara, que siguem coneixedors, no hi ha hagut cap pèrdua important més enllà dels pals d'avarar a Torredembarra i Pineda de les barques que eren a la platja. De les imatges es desprèn clarament la importància dels ports com a refugi d'embarcacions. Tot i que sempre hi ha excepcions com ho han estat els estrats que ha registrat l'Escola de Vela de la Facultat de Nàutica de Barcelona. El mar, segons s'observa a les fotografies enviades per l'Agustí Martín ha rebentat les portes i malmès el material nàutic i esportiu que es trobava a l'interior de la instal•lació. Tot plegat, sembla, per l'esquerda del dic que tanca la boca nord del port de Barcelona, provocada pel fort onatge a la zona.

A Torredembarra tot i que havien remuntat els gussis fins arran les façanes, aquests han "navegat" carrers endins durant la nit amb l'entrada de l'onatge fins l'interior del barri de Baix a Mar.  I a Calella de Palafrugell les barques han estat remuntades a temps fins a la plaça del Port Bo on han quedat segures per ara. Des d'altres indrets com Cadaqués informen que no hi ha hagut cap mena d'incidència en la flota. I a Arenys tant sols varen haver de rescatar la Catalina que havia trencat amarres dins el mateix port.

L'Oleguer Massaguer ens informa des de Pineda:

A Pineda de Mar, els efectes del temporal Glòria han estat desastrosos. 

La poca platja que ens quedava ha estat engollida pel temporal i ocupada totalment per restes vegetals com canyes i troncs, i una gran  quantitat de plàstics.

Les infraestructures de la zona de les barques han quedat molt malmeses. La caseta del paler està mig descalçada dels fonaments igual que les barraques dels motors,  utilitzats per treure les  barques del mar. Les pasteques del cabrestant estan totes tombades.

Les embarcacions no han patit cap dany, ja que es van pujar fins dalt el passeig per evitar desastres pitjors.

Es presenta un futur immediat del tot incert però amb ànims i força per tirar endavant.

Per tant, malgrat la força i la violència del Gloria per ara no s'ha registrat cap pèrdua del nostre patrimoni flotant. Caldrà a partir del moment que aquesta borrasca ens abandoni, fer una valoració més detallada dels altres elements patrimonials. L'experiència i el seny ben aplicats han salvat la flota.

La Catalina de nou amarrada a Arenys de Mar

La flota tradicional dins el port de Calafell 

Les barques sobre la plaça del PortBo de Calella

Destrosses a l'Escola de vela de la Facultat de Nàutica

El norai de l'Escala 

Els pals d'avarar perduts a Pineda

Els gussis han navegat pels
carrer de Baix a Mar aTorredembarra

Estudi sobre les Muletes i Bots de Mora d'Ebre.

En aquest blog es parla poc de la F de Fluvial. Aquesta és una ocasió de luxe. Presentar aquest estudi el·laborat per Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, amb la col·laboració de Enric Gurrera Descarrega, Paco López Díaz i Josep Amorós Canalda, no deixa de ser una mostra que l'interés pel nostre patrimoni flotant i fluvial, en aquest cas, segueix ben viu. Els seus autors han cedit els drets perquè el llibre sigui a la nostra biblioteca digital i per tant pugui ser llegit i consultat per tothom. Moltes gràcies.

Portada del llibre

L’objectiu principal d’aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l’Ebre al seu pas per Móra d’Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d’aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d’una embarcació, accessoris o construcció.

El que els autors pretenem amb aquest estudi, es preservar en la memòria escrita tots aquells aspectes tècnics de les muletes i els llaguts, que, amb el pas dels temps s’estan perdent degut a l’inevitable evolució que porta el pas del temps, i que, per tal que perdurin com ho han fet fins ara, creiem convenient que es plasmin de forma escrita en un document que pugui ser una font de consulta per tothom qui ho necessiti.

Així doncs, hem estructurat aquest llibre en quatre grans apartats: muletes, llaguts, construcció i inventari.

En els dos primers apartats, es fa una breu introducció històrica, que creiem imprescindible per donar un punt de sortida, en la que es donen algunes referències històriques que creiem interessants per entendre l’evolució de les embarcacions, per passar posteriorment a explicar que és una muleta i que és un llagut, així com als aspectes tècnics de cadascuna de les embarcacions.
El l’apartat de construcció, primerament es mostra tot allò relacionat amb la construcció de muletes: passos a seguir, procediments de construcció, eines i materials emprats, així com els accessoris necessaris en les embarcacions, per posteriorment passar a fer una breu referència als constructors d’embarcacions que hi ha hagut al llarg del temps a Móra d’Ebre.

Finalment, el darrer apartat consisteix en un inventari d’embarcacions que hi ha o hi ha hagut a Móra d’Ebre, classificat en muletes, bots i llaguts. Aquest inventari s’ha fet, per a les muletes, entrevistant als diferents propietaris, i fent una recerca de fotografies per tal de tenir una fitxa tipus per a cadascuna d’elles. Per als llaguts, s’ha consultat a familiars d’antics propietaris, i s’ha extret informació de les fitxes d’Ajudantia de Marina dipositades a l’Arxiu de les Terres de l’Ebre a Tortosa, amb les que hem vist que els llaguts es construïen amb les dimensions desitjades pels propietaris, ja que n’hi havia de tot tipus.

(Text extret de la Introducció del llibre)