EL PUNT - Edició Comarques Gironinies. La Contra
JOAN TRILLAS.
La barca de pesca Elvira , de Palamós, que data de la dècada dels anys quaranta del segle passat, té un nou futur. Aquesta embarcació d'encerclament, avarada el 1940, era –i és– tot un símbol ja que forma part de la migració de pescadors des del port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) fins a Palamós. Hi ha qui diu que els esdeveniments no passen sense un motiu, que tot té una explicació i que, a la fi, tot pren forma. A Palamós hi ha La Mar d'Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i Recuperació del Patrimoni Marítim. Aquesta entitat, segons explica el seu president, Jordi Salvador, es forma
al voltant de la trobada de persones que naveguen amb embarcacions tradicionals a Palamós i que va tenir com a nexe d'unió Joan Santolària, del Rafel , una barca del 1915. I en aquesta magnífica cadena de complicitats, un pescador posa l'entitat sobre la pista de l'embarcació. La vicepresidenta, Glòria Mauri, gran coneixedora d'aquest món, constata la importància inqüestionable de l' Elvira i llavors es pren la decisió de mirar d'aconseguir-ne l'indult. La barca estava afectada per la retirada de llicència de pesca subvencionada per la UE. Finalment, i després de negociar amb el DARP i només cinc dies abans de ser esclafada i, també, amb la complicitat dels propietaris, Atunsa, l' Elvira s'aconsegueix salvar. És cert, però, que hi ha hagut altres problemes pel camí, com ara la seva inscripció en una llista. Segons Salvador, amb la col·laboració de la direcció del Port Marina, que els cedeix l'espai de varador i les grues per cinc mesos, els socis de La Mar d'Amics inicien un procés de restauració, gràcies als coneixements de calafatament, electricitat i mecànica d'alguns membres i a la bona voluntat de tots. En aquests cinc mesos, a més del treball de restauració, s'investiga la història del vaixell i es fa un treball de recerca; s'entrevista el primer patró i es ressegueix la vida de la barca fins al anys 60, moment que es fixa per fer la restauració; és a dir, deixar-la tal com era quan va arribar a Palamós. Ara, i gràcies al treball voluntariós de l'entitat, la barca s'ha cedit a l'Ajuntament de Sant Feliu, per integrar-la en el cicle formatiu de nàutica. I ara també es pot dir que finalment l' Elvira podrà navegar pels mars de la memòria recuperada.
La barca de pesca Elvira , de Palamós, que data de la dècada dels anys quaranta del segle passat, té un nou futur. Aquesta embarcació d'encerclament, avarada el 1940, era –i és– tot un símbol ja que forma part de la migració de pescadors des del port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) fins a Palamós. Hi ha qui diu que els esdeveniments no passen sense un motiu, que tot té una explicació i que, a la fi, tot pren forma. A Palamós hi ha La Mar d'Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i Recuperació del Patrimoni Marítim. Aquesta entitat, segons explica el seu president, Jordi Salvador, es forma
al voltant de la trobada de persones que naveguen amb embarcacions tradicionals a Palamós i que va tenir com a nexe d'unió Joan Santolària, del Rafel , una barca del 1915. I en aquesta magnífica cadena de complicitats, un pescador posa l'entitat sobre la pista de l'embarcació. La vicepresidenta, Glòria Mauri, gran coneixedora d'aquest món, constata la importància inqüestionable de l' Elvira i llavors es pren la decisió de mirar d'aconseguir-ne l'indult. La barca estava afectada per la retirada de llicència de pesca subvencionada per la UE. Finalment, i després de negociar amb el DARP i només cinc dies abans de ser esclafada i, també, amb la complicitat dels propietaris, Atunsa, l' Elvira s'aconsegueix salvar. És cert, però, que hi ha hagut altres problemes pel camí, com ara la seva inscripció en una llista. Segons Salvador, amb la col·laboració de la direcció del Port Marina, que els cedeix l'espai de varador i les grues per cinc mesos, els socis de La Mar d'Amics inicien un procés de restauració, gràcies als coneixements de calafatament, electricitat i mecànica d'alguns membres i a la bona voluntat de tots. En aquests cinc mesos, a més del treball de restauració, s'investiga la història del vaixell i es fa un treball de recerca; s'entrevista el primer patró i es ressegueix la vida de la barca fins al anys 60, moment que es fixa per fer la restauració; és a dir, deixar-la tal com era quan va arribar a Palamós. Ara, i gràcies al treball voluntariós de l'entitat, la barca s'ha cedit a l'Ajuntament de Sant Feliu, per integrar-la en el cicle formatiu de nàutica. I ara també es pot dir que finalment l' Elvira podrà navegar pels mars de la memòria recuperada.(Publicat amb l'autorització de Joan Trillas)
