Les cançons de treball o salomes són un
tipus de cant de mariner usat per augmentar la productivitat en els treballs realitzats a bord en
coordinar sota el mateix ritme a grups d'homes perquè treballessin conjuntament
o de forma més veloç. Un altre efecte d'aquestes cançons era reduir
l'avorriment i la tensió en el vaixell, a més de crear vincles entre els
tripulants, la qual cosa reduïa la tensió entre els mariners en els llargs
viatges. Les poques que s'han conservat al nostre país ho han fet per mitjà de
la tradició oral i es troben actualment algunes gravacions malgrat que habitualment
fora del seu context original.
Generalment les cançons de treball s'estructuraven
de en forma dec pregunta-resposta entre el cantant principal i la resta de
mariners. Un home cantava un vers i la resta dels homes responia a l'uníson,
per la qual cosa moltes mancaven de tornada.
Les maniobres dels grans velers exigien i exigeixen
dels mariners un gran esforç físic i bona sincronització amb els companys per
hissar, arriar o bracejar les veles, carregar l'àncora, xorrar xarxes, remar. L'ús
de les cançons de treball s'estén per aquest motiu. Potser les més
representatives són les shanties angleses
i bretones que amb la seva estructura de cantant solista i repetició pel cor ha
facilitat l' aprenentatge de les tonades que poc a poc s'escamparen pels oceans
i mars. Algunes, poques, fins i tot s'han fet populars terra endins.
Curiosament a la nostra terra es desconeixen
exemples de cançó de treball que la de remar, o salomes. A Catalunya són
gairebé desaparegudes. Més enllà de la Cançó de Remar i de La
Carta de Navegar[1]
recollides per Joan Amades en el seu Folklore de Catalunya - Cançoner
l'any 1951. I una recentment recollida pel grup Urbàlia rurana de la Marina Baixa que usa el nom genèric de Saloma com a títol.
No hi ha prova
la inexistència de textos de finals del segle XVIII i XIX on s'hi vegin
reflectides aquesta mena de cançons. A la Gran Bretanya, per exemple, les
cançons es publicaven fulletons que es venien pels carrers. Això ha facilitat la seva arribada al segle XXI. És cert que el
segle XX sobretot en el seu darrer quart, el nivell de cultura musical marinera
ha estat important a Catalunya amb la aparició de centenars de grups que
interpreten les havaneres. S'han fet tant indispensables com les sardanes en
qualsevol festa major tant al litoral com terra endins. Un exemple d'això són
les més de cinquanta edicions de la Cantada d'havaneres de Calella de
Palafrugell.
La Cançó de Remar o del Pilot és
una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa
catalana des d' Altafulla fins la frontera francesa amb la Catalunya Nord. Hi
ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida
en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.
De la composició se'n desconeix l'autor però el text
recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal
que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que
conformen part de la geografia de costa catalana i l'associació d'una
referència a cada poble en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins
i tots de costums particulars. Se'n han fet diferents gravacions parcials de la
cançó, habitualment del tall de litoral corresponent a la Costa Brava.
A partir de La Cançó de Remar i donat que en aquesta
no hi apareix una part del nostre litoral a ponent d' Altafulla, l'Escenavegant
ha escrit una lletra on s'hi incorporen totes les associacions que formen part
de la Federació: La Cançó de Remar de la
Federació CCPMF.
Cançó de remar de la Federació CCPMF
[1] "Melòdicament és notable una versió de La Carta de Navegar, incompleta de música però preciosíssima de melodia, amb un ritme molt adequat al moviment del rem, per la qual cosa pot ben ésser considerada com una cançó marinera pròpia de remar" Joan Amades . Memòries de missions de recerca. pàg 17