Una partida de botifarra, una barca i la batalla de l’Ebre.

 Part d’aquesta història me l’explicava el net de Can Bernat de l'Estartit en una xerrada de cafè confinat a la terrassa un matí rúfol d’octubre de 2020. Me la confirmava el bon amic Josep Marsal de Palamós. I la resta de documentació citada al final.


A finals de març de 1938 l'amo de la Taverna de Can Bernat jugava  una botifarra de parella amb el Cap de Port1 de l’Estartit. La partida no acabà bé i en un mal perdre en Bernat es burlà i acusa al seu company de no saber jugar. La cosa semblava que havia quedat així, però aquell Cap de Port rebria pocs dies desprès una ordre del Gobierno de la República que calia confiscar per motius militars quatre llaüts de rem sense motor, de la mateixa manera que es faria a tots els ports catalans des de Port Bou a L'Ametlla de Mar. Sembla que a l'ordre es desconeixia el motiu, però en ser una ordre militar el Cap no dubtà un moment en executar-la. A la mateixa ordre es feia esment que la confiscació es fes de preferència a persones monàrquiques, terratinents, catòlics i gent de dretes en general.


En Bernat conegué per pròpia veu del Cap de Port que la seva barca, la Maria Isabel, seria confiscada per la República. Allò que no sabia en Bernat era que el seu ex-company de botifarra li estava tornant les males paraules i els insults de la darrera partida posant la seva barca a la llista de confiscació. En Bernat era militant d’Esquerra Republicana i per tant havia d'haver-lo exclòs d'aquella relació. Coses de la guerra i del poder mal empleat que momentàniament poden tenir certes persones.


Dies desprès arribaren uns camions també confiscats pel govern republicà que carregaren les quatre barques i les dugueren fins a la riba del riu Ebre. La seva barca amb altres centenars havien de ser protagonistes de la darrera ofensiva de la República per aturar les forces revoltades a la riba dreta del riu. Més de tres-centes barques foren amagades pels voltants de Xerta fins que es decidís quin seria el seu destí bèl·lic. Durant les següents setmanes algunes d'aquests barques i bots de rem serviren per entrenar alguna maniobra al riu però la major part de les restaren en sec durant uns tres mesos. Per la qual cosa a l'hora de fer-les servir, només una tercera part d'aquestes suraven el suficient per carregar-hi les tropes, armes i pertrets i travessar el riu.


Les barques havien passat massa temps en sec camuflades sota branques vora el riu.

En Francesc Casadevall va formar part de l'anomenada lleva del biberó, i sense haver complert els 18 anys va marxar cap el front. Ell podia ser perfectament el patró de la Maria Isabel o de qualsevol dels altres llaüts confiscats que la nit del 24 de juliol de 1938 reberen l'ordre de travessar l'Ebre. «El dia de Sant Jaume , això ho recordaré tota la vida, vam passar l'Ebre. Van portar barques. Nosaltres, com que sabíem remar, doncs remàvem. Ho fèiem de la manera que podíem perquè anàvem ben torts, riu avall. A l'altra banda ja n'hi havia d'altres que esperaven. Pujàvem vora a vora riu amunt i anàvem fent camins tota la nit»2. Les barques en arribar a l'altra vora del riu descarregaven i tornaven fins al costat esquerra per carregar més homes i així tota la nit. Algunes d'aquestes barques també foren empleades per la construcció de pontones, però per això 'usaren majoritàriament els llaguts ebrencs molt més resistents.


Vídeo  Canal documentales.


Cap a les tres de la matinada començaren a caure els primers obusos dels revoltats sobre les aigües del riu. Però les barques no deixaren de passar soldats, més de tres mil en les dues primeres hores. Paral·lelament es desplegaven les pontones que preparades i camuflades, eren amagades rere els canyissars. Aquestes permetien un pas molt més fluid dels homes a l'empara encara de la foscor de la nit.


Llaüt travessant l'Ebre amb miliciants republicans

És a partir de migdia del dia de Sant Jaume que més de dos-cents avions dels revoltats començaren a atacar el riu i a destruir tant les pontones reals, com les simulades amb lones que s'estenien per distreure els aviadors entre bombardeig i bombardeig.


Poc més de tres dies més tard aquells republicans que encara restaven vius i aconseguien arribar a la riba dreta tornaven a creuar en els llaüts confiscats per entrar al que encara era territori de la República Espanyola, malgrat que la derrota d'aquella batalla significà pocs mesos desprès la consolidació del cop d'estat i la implantació de la dictadura franquista a tot l'estat espanyol.


Bots i llaüts de tota mena havien estat confiscats per tot el litoral català.

I les barques?

Les barques foren desfonades i abandonades al riu Ebre, que es convertí  aquell trist dia en dipositari involuntari de una bona part del patrimoni marítim català de la primera meitat del segle XX.

Escenavegant.



Altres informacions sobre el món marítim durant la Guerra Civil 1936-39:


- La Costa Brava front de Guerra (1936-39) file:///C:/Users/Usuari/Desktop/73778-Text%20de%20l'article-87200-1-10-20071010.pdf


-La poc coneguda maniobra de l’Almartret en la batalla de l’Ebre https://www.somgarrigues.cat/noticies/4360/la-poc-coneguda-maniobra-d-almatret-en-la-batalla-de-l-ebre


- Tot recordant Joan Escuer , com passaren l’Ebre les forces republicanes. https://prioratdigital.wordpress.com/2014/01/13/tot-recordant-joan-escuer-com-passaren-lebre-les-forces-republicanes-al-juliol-de-1938/


- La pesca al servei de la guerra, Joan Arca. https://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-del-patrimoni-cultural/documents-de-publicacions/l-arxiu-t-informa-22-desembre-de-2010/view

1Mena de capità de port, responsable del port de l’Estartit durant la República.

2http://www.revistadegirona.cat/recursos/2008/0250_038.pdf