La muleta Núria de Mora d'Ebre celebra els 100 anys a TV3

 

Un veí de Móra d'Ebre recupera una muleta centenària que havia construït el seu pare per navegar pel riu Ebre.

Fins a mitjans del segle passat, les muletes eren molt habituals al riu Ebre. Eren embarcacions que es feien servir per transportar mercaderies, travessar el riu, per passejar o fer competicions. A Mòra d'Ebre, el Club Nàutic promou la seva recuperació. Així és com Josep Algueró, un veí de 84 anys, ha pogut complir el somni de tornar a navegar amb la muleta que ver fer el seu pare fa cent anys.

Font informació Telenotícies de Tv3.

A partir d'aquesta informació televisiva en el grup de WhatsApp de Navegació Tradicional engegà un interessant debat sobre la conservació d'embarcacions tradicionals. Els noms dels participants han estat reduïts a inicials, perquè allò que és realment important és el debat que sembla que encara no és tancat.

[20:09, 25/9/2020] PAT: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/un-vei-de-mora-debre-recupera-una-muleta-centenaria-que-havia-construit-el-seu-pare-per-navegar-pel-riu-ebre/video/6059964/

"... amb l'aplicació de la fibra de vidre..."

[11:02, 26/9/2020] MEGP: Si, és l'única manera que tenim de conservar les muletes a l'Ebre. Aplicant 4 O 5 capes de fibra de vidre a la part exterior del casc

[11:02, 26/9/2020]MEGP: Actualment estan casi totes aixi

[11:03, 26/9/2020] PAT: I després, altres tantes capes per dins... I adéu siau fusta, oi?

[11:14, 26/9/2020] AC: 😭😭😭😭

[11:23, 26/9/2020] MER: Per dins no en posem per que pugui respirar la fusta, sols ho fem a l'obra viva fins la cinta devall mateix de les soletes

[12:29, 26/9/2020] AMFN: 😅

[13:06, 26/9/2020] SCNVGNT: És cert que potser no és la millor i acadèmica forma de fer-ho. Però s'ha fet d'aquesta manera i ara, avui, conservem muletes centenàries, que, altrament, segurament serien al foc.

[13:37, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: Enfibrar una barca de fusta és firmar la seva partida de defunció perquè ja no es pot fer res per ella alhora de mantenir-la, encara que només s'enfibri per fora, només et queda anar veient com es va podrint. Un altre cosa és que s'accepti motllo de fibra per barca de fusta que sota el meu criteri no és un raonament correcte

[13:53, 26/9/2020] +34 670 06 12 45: Totalment d'acord

[13:54, 26/9/2020] SCNVGNT: Ja s'ha fet molta literatura al respecte. Potser si no s'hagués fet aquesta "malifeta" difícilment podríem el 2020 veure aquesta i altres muletes, navegar, estudiar, aixecar plànols, etc, d'unes embarcacions reals, històriques, útils (només cal veure la munió de vogadors joves que les usen a Mora) que es fan estimar per generacions més joves.
Sisplau. El purisme en tema de Patrimoni viu només és sostenible a base de molts diners, que encara, hores d'ara, només surten de les butxaques d'un grapat de bons "sonats" que dediquen part de la seva jubilació a mantenir aquests bastiments.
Salut.

[14:12, 26/9/2020] XC: Estoy totalmente de acuerdo con SCNVGNT.
Prefiero un barco enfibrado a un barco ausente.
El mundo no es idílico ni utópico y la cruda realidad se impone.
Creo que se debe valorar el esfuerzo que hacen algunos por mentenerlos, dentro de sus posibilidades y no recurrir a SanJuan y sus hogueras purificadoras. Desde la barrera se torea muy bien.

[15:10, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: No estic d'acord en que la única manera de conservar el patrimoni sigui a cop de talonari. Per exemple canviar una taula no té cap misteri i val quatre duros, totalment a l'abast d'aquests jubilats que esmentes. És una qüestió de voler fer les coses ben fetes i no tirar per lo fàcil. La fusta d'aquestes barques enfibrades s'acabarà convertint en serradures i no es podran reparar perquè aquestes barques han perdut una de les característiques diferencials que és que es poden substituir de forma fàcil les peces malmeses i arribat el moment que fareu? Com les reparareu? Continuareu dient que son de fusta centenària?. La tasca de difusió i pedagogia té altres vies i no justifica el seu sacrifici, pot ser la tasca hauria d'haver començat per aprendre a mantenir-…

[15:21, 26/9/2020] SCNVGNT: Benvolgut amic. Vas tard. No és en aquest moment que es "plastifiquen" les barques. Això va ser fruit d'un temps passat. Si en aquell temps, no ara, no s'hagués fet aquesta "malifeta", ara les muletes les veuríem en maquetes als museus, però no les veuríem a lo riu.
No sempre és senzill canviar una taula encara que coneguis la tècnica. Cal pagar grua, escar i aconseguir un espai on et deixin treballar com a armador sobre la teva barca. Al litoral gironí no es senzill trobar aquest espai, a la major part dels escars obliguen que les persones que hi treballin siguin assalariats o autònoms.
La vida no sempre és lineal i senzilla.
Salut.

[15:21, 26/9/2020] AMM: 👏👏👏👏

[15:22, 26/9/2020] SCNVGNT: Disculpa AMM, però no tothom disposa de la.magnifica masia de Bri barca per treballar.

[15:23, 26/9/2020] XR: Més ke la masia es el lloc, temps i diners.

[15:26, 26/9/2020] XC: Sigo de acuerdo con SCNVGNT. A cualquier particular le cuesta la intemerata mantener y conservar una barca de madera. Y lo digo por experiencia propia. Por eso digo que desde la barrera todo es facil. Y eso no quita que muchos armadores consigan hacerlo. Pero la simplificación de que se cambia una tablilla y todo resuelto me parece cuando menos absolutamente irreal.

[15:29, 26/9/2020] AMM: SCNVGNT, el proper gener s'acaba el nostre contracte de la masia i continuaré pensant igual.
Però entenc que no es fàcil fer feines d'envergadura a les nostres barques.
Sempre he sentit que l'enfibrar un buc o una coberta es la darrera solució per donar els darrers anys de vida a una embarcació.

[15:31, 26/9/2020] XR: 😥😥😥😭😭😭 ostres. I ara.

[15:31, 26/9/2020] XR: ?

[17:08, 26/9/2020] SCNVGNT: Mala notícia pel patrimoni marítim del Maresme.

[17:35, 26/9/2020] +34 669 78 84 65: Conec perfectament el que costa treballar en un varador perquè tinc les certificacions necessàries i pago les assegurances que toquen. Lo de canviar una taula era un exemple, sé que no totes tenen la mateixa dificultat ni afirmo que tothom hagi de ser mestre d'aixa. Per això mateix que no s'enfibren fa dos dies hauriem d'haver aprés quin és el seu trist final. Només estic dient que les coses s'haurien de fer d'una altre manera i en comptes d'agafar fibras i pastes s'agafi fusta i estopa en els mateixos llocs on s'enfibren sense anar més lluny

[17:35, 26/9/2020] VGD2: A veces la realidad se impone y no es lo mismo el mantenimiento de una barca que navegue en el mar que una que lo haga en un medio fluvial. Ejemplo la Albufera de Valencia. Se siguen construyendo de madera con las técnicas ancestrales, pero las enfibran por fuera para que no se pudran en poco tiempo. Lo importante es que no se olvide la construcción en madera. El mantenerla más o menos años es secundario. Antes una barca de trabajo duraba como mucho 20 años, hoy las hacemos durar un siglo. Pensar en ello y que cada cual saque sus conclusiones sin querer imponer dogmaticamente sus ideas.

[18:40, 26/9/2020] SCNVGNT: 👏👏👏👏 I que no senti precedents. 🤣

[21:56, 26/9/2020] XCRR: Déu n'ho do el debat. Coma a navegant "tradicional" en una barca de plàstic, no entraré gaire a discutir. Però m'agradaria conéixer alguna opinió de primera mà d'algun armador que hagi enfibrat o pintat amb epoxi una barca de fusta NOMÉS PER FORA. Quants anys fa? La fusta s'ha podrit? Encara navega?

[21:57, 26/9/2020] XCRR: De les traves als armadors per fer manteniments als varadors, millor no parlar-ne.

[22:10, 26/9/2020] MEIS: Després de llegir tot el debat, i com a propietari d'una muleta enfibrada per fora, només diré que es la millor manera que tenim de conservar aquestes embarcacions... Penseu que les muletes hivernen en sec, i que, com tots sabeu, cada any s'hauria de repassar tota l'estopada... Aquestes embarcacions les tenim per disfrutar de la navegació fluvial i, parlo per experiència pròpia, si es podreix algun tauló, el canviem i tornem a enfibrar i com a nou...
Que no és la forma tradicional? D'acord, però és la forma de conservar les embarcacions... Personalment prefereixo una embarcació tradicional amb "plàstic" que no que es perdi la tradició…

[22:10, 26/9/2020] MEIS: Perdoneu per la parrafada…

[22:16, 26/9/2020] XC: Yo la aplaudo 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻

[22:17, 26/9/2020] XCRR: Gràcies per la parrafada

[22:29, 26/9/2020] VGD2: Tot clar.

[22:32, 26/9/2020] MER: Jo tinc dos muletes construides per mi fa 22 anys, totes de fusta a la manera tradicional, en 5 o 6. anys l'obra viva es va comensar a deteriorar i podrir, vaig canviar les taules dolentes i les vaig enfibrar amb manta de fibra de vindre i resina de poliester, no epoxi, 3 capes xk quedi ben fort i pintat amb gelcoat, sol per fora de la muleta, dintre no en poso xk respiri la fusta, i mai s'ha podrit cap taula,. Com be a dit el Isaac naltros a mora no tenim les muletes tot l'any al riu, al posar i treure la muleta de l'aigua la fusta perd forsa de tan onflar i desonflar i aixi amb la fibra es conserven millor

[22:34, 26/9/2020]MEGP: Jo mateix tinc una muleta que fa 4 anys que està enfibrada i que d'altra forma no hagués pogut navegar. No he tingut mai cap poro al casc ni cap fusta podrida. Per una banda entenc que algú no ho veigui bé ja que no és tradicional del tot, però és l'única manera de preservar l'únic patrimoni fluvial de l'Ebre que encara queda viu

[22:37, 26/9/2020] VGD2: Está comprendido. Gracias.

[22:41, 26/9/2020] GM: Companys de Móra d'Ebre, sou un referent i exemple d'implicació, perseverència i estima per la navegació tradicional desde la base. Us deixeu de dir que la clau de Mora és disposar d'instal.lacions vora l'aigua aixecades literalment amb les vostres mans fa més de 30 anys fruit d'un esforç col.lectiu únic al país. Visitar-vos any rere any dsde 2013 el darrer dissabte d'agost a la tarda per veure la vostra centenària Festa del Riu, m'ha fet conèixer bé la vostra idiosincràcia fins fa poc molt desconeguda per la comunitat de navegants tradicionals. Només desitjar-vos sort i que continueu sempre endavant. Coratge xiquets👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽

[22:44, 26/9/2020] MER: A Mora d'ebre tenim 18 muletes del riu Ebre fetes

de fusta i enfibrades, algúnes de centenaries, si no fos per la fibra moltes ja no existiríen o no estarien en actiu.

[23:39, 26/9/2020] SCNVGNT: 👏👏👏👏

[15:18, 27/9/2020] JC: Cordons quin debat!!! A mi ja em sona a desfassat, l’he tingut tantes vegades i fa tants anys...
No vull pas renegar del santissim dogma del patrimoni però els que em coneixeu ja sabeu el meu parer; sense deixar de salvar cap bastiment antic o modern de fusta el que m’agradaria seria veure navegar moltes més veles llatines, encsra que fossin de fibra.

Article actualitzat el 29/09/2020 per Escenavegant.

La vela en rombe, autòctona del riu Ebre.

Cliqueu per veure navegar muletes amb la vela en rombe.

A Móra d’Ebre, a les muletes podem emprar tres tipus de vela: quadrada, en rombe, i amb trau i gàbia. No obstant, degut a les limitacions donades per la geometria de l’embarcació, aquests sistemes de vela són limitats, ja que sols podem navegar amb vent de popa, i no podem fer bordades, amb el qual la vela s’utilitza només per remuntar el riu amb vent de garbinada, als trams on el vent és favorable.

Vela quadra: 

Vela en rombe: 

Veles trau i gàbia:

Convé indicar que Móra d’Ebre és l’únic poble del riu Ebre on podem veure navegar les muletes amb aquests tres tipus de vela.

Abans de començar però, cal fer referència a l’historiador i gerent de la Companyia per a la canalització de l’Ebre des de 1924, Francesc Carreras i Candi, qui al seu llibre “La navegación en el río Ebro” de 1940, i reeditat en català per la Generalitat de Catalunya l’any 1993, afirma que “ la vela quadrada és la que encara avui dia s’usa a l’Ebre”. Feta aquesta introducció, el que volem es dona a conèixer la breu història aconseguida d’aquet tipus de vela en Rombe.

La vela en Rombe és la vela característica que muntaven els professionals a les muletes i bots a Móra d'Ebre, i d'ús exclusiu a Móra i alguns altres pobles de la comarca quan les muletes eren eines de treball i que a l'actualitat es segueix muntant per esport o esbarjo, la vela en Rombe es un tipus desconegut o poc habitual en les modalitats de vela, raó per la qual volem fer divulgació de la seva existència.

Dels professionals del riu que ens queda record que i van navegar amb aquest tipus de vela fins la dècada dels anys 60 ja tots ells jubilat eren, Salvador Moreso Griño, Rosendo Algueró Montagut i Emilio Aparisi Borràs.

Feta recerca pels pobles de la comarca per recavar informació de la vela en Rombe o altres tipus de vela de les muletes, solament he trobat a Garcia a Francisco Mani, menador suplent del pas de barca de Garcia i que ha dit que les muletes de Garcia també navegaven amb la vela en Rombe.

Ja alguna fotografia de llagut que també la portava la en Rombe, encara que la vela tradicional dels llaguts es la vela Trau i Gàbia.

Per aparellar la vela en rombe, cal plantar l’arbre a la primola, amb la corriola i la corda de la vela al seu extrem superior col·locada anteriorment. A continuació acoblem el travesser a l’arbre amb els vertells, i lliguem els vents de la vela a les puntes del travesser. Arribats a aquest punt amb les puntes de la corda sobrants lliguem les dues puntes del drap en diagonal: una a la corriola i l’altra a l’arbre, a una alçada que el timoner tingui visibilitat. Els vents i la corda de la vela es lliguen als botamans, i així el patró pot controlar i efectuar les maniobres que consideri necessàries. Finalment l’arbre es lliga a l’anella de la sama, i si es creu convenient, a popa i al banc.

Redacció:Joan Pujol Pedret

Imatges: Dels autors ja citats, de Quim Bosch i Vicente Garcia Delgado, i del llibre Estudi sobre les muletes i bots de Móra d'Ebre. Segles XX i XXI, de Joan Pujol i Ivan Salvadó Obrero.

CAMPANA, muleta de l'Ebre 1920-2020

El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell.

El 22 de maig de 1920 s'inscrigué al registre la muleta CAMPANA. Enguany es celebrarà el centenari d'aquesta barca encara plena de vida,activitat i salut.  Els companys del Club Nàutic de Mora d'Ebre mantenen aquesta petita joia del nostre patrimoni marítim fluvial en funcionament. Encara se la pot veure fent regates de rem, o remuntant lo riu amb la seva vela en romb. En Joan Pujol i l'Ivan Salvadó han fet un magnífic treball: Estudi sobre les muletes i bots de Mora d'Ebre, que podeu trobar a la Biblioteca Online d'aquesta web. D'aquesta publicació s'han pogut extraure les següents informacions.

Fitxa:

Informació General.

Propietaris: Carlos Canalda y Paco López (comprada l’ any 1977 a Salvador Moreso Griñó)

Any de construcció: 1920

Constructor desconegut.

Tipus d’embarcació: Muleta, (eslora 6,31 m., mànega 1,60 m., puntal 0.50 m.)

Estat: Activa

Història i curiositats:

Muleta construïda a Tortosa i comprada per Salvador Moreso Griñó aproximadament l’ any 1.920. Durant la guerra civil la popa de la muleta va quedar destruïda en un bombardeig essent reparada posteriorment. Durant els anys 50 i 60 els treballs de calafatejar i manteniment de la muleta els va fer Domingo Torné Sastre de Móra. La muleta era utilitzada per la pesca (madrilleres, palangre, etc ) aixís com per la recollida de bova, canyes i tot el que hi havia a les vores de riu.

Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

L`any 1.977 va ser comprada per Lluis Riba, Carlos Canalda, Paco López i Juan Antonio Piñol.

L’ any 1.979 queden com a propietaris Carlos Canalda, Lluis Riba i Paco López.

L’ any 2.014 queden com a propietaris Carlos Canalda y Paco López.

Durant el primers anys de la compra de la muleta vam sortir a navegar a vela i a pescar madrilles a la riera de Garcia amb Salvador Moreso. Era tot un espectacle veure’l patronejar la muleta, cop de barra de quan en quan, algun crit a “San Ramón” si el vent no bufava prou i molts mes crits per a nosaltres (joves de 17 -18 anys). Arribar a la riera de Garcia, a mitja vela, plegar-la, llençar les madrilles, dos cops de rem, quatre crits (pot ser mÉs) i en un moment la madrillera pujava plena. Les madrilles eren posades davall del pont damunt un sac mullat i durant la baixada, les anava remullant contínuament.

Reparacions:

L’estiu del 1.978, Rosendo Algueró repara alguns rumballs i s’ alquitrana la muleta.

L’any 1.982 es porta la muleta a Miravet per ser reparada per Manel Borrell. L’ any 1.991, es fa reparar de nou a Miravet per Manel Borrell, però la muleta ja no torna al riu i es queda al magatzem del Club Nàutic.

El Setembre del 2.013 la muleta surt del magatzem del Club Nàutic i es porta a reparar al magatzem del Sisco Ripoll que s’ encarrega de la reparació.

La muleta es restaurada totalment i enfibrada per la part exterior. La restauració compta amb la col·laboració de Joan Pujol i Enric Gurrera.

El Juliol de 2.014, la muleta torna al riu després de 23 anys.

Aquesta muleta mai havia portat nom, però sempre ha sigut coneguda com “Campana” que es el nom que es va posar al tornar al riu l’ estiu del 2014.

Dedicació i regates

Es fa servi per a vela, regates, esbarjo i, antigament, pesca. Pel que fa a regates, es té constància que l’ultima regata que van guanyar va ser l’any 1973. Segons contava Salvador Moreso, la muleta va guanyar diverses vegades a la Festa del Riu de Móra, però nomes la deixava participar si la tripulació era del seu gust.

Autor Joan Pujol Pedret

La Campana com d'altres muletes, ho comenta més amunt,  també han estat usades històricament per la pesca fluvial.

MULETES COM A EINA DE PESCADORS.

CURIOSITATS SOBRE LA PESCA DE RIU

La pesca es practica des de l’arribada dels primers pobladors a les ribes del riu, ja sigui des de la vora o des de barques. Segons les fonts consultades a Tortosa, que donen dades des del Delta fins a la Roca Folletera al límit del terme de Miravet, sabem que les arts utilitzades a la pesca en aquest tram de riu van ser les següents: arpons, bolitx, broixina, cintes, tirones, rebordes, soltes, carassons, tirs sabogals, tonaires, palangres, boletxes, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertrols, anguileres, nanses, camallocs, morbells, ventoles, salabres i mànegues.

Madrillera  Autor Joan Pujol Pedret

També hi ha dates que al segle XIV, més a munt de l’assut de Xerta es pescaven esturions de més de 2 metres de llarg , sabogues i llamperes en abundància. Quant a la pesca a la Ribera d’Ebre, esmentava l’observador Miravetà a finals del segle XVIII que la pesca era abundosa a la Ribera, i molt concretament a les pesqueres, especialment important era “la pesquera del Raget”, a Flix. A més a més, segons ens va dir Salvador Moreso i Rosendo Algueró, on es pescaven més madrilles a la zona era a la “pesquera de la Riera de Garcia”, quan baixava el riu tèrbol i l’aigua clara de la riera.

La pesca va ser una activitat important al riu fins a meitat del segle passat. Tot i ser una activitat sacrificada, alguns dels vells patrons de llagut en arribar a una edat “avançada” adquirien embarcacions més petites (bots, muletes, etc.) per tal de dedicar-se a aquestes activitats i continuar així el seu estret lligam amb el riu.

Els pescadors de barca professional es van mantenir fins a meitat dels anys 50, tot i que alguns posteriorment ho tenien com a segona activitat. L’últim pescador amb total dedicació que hi va haver a Móra d’Ebre va ser Tomàs Moreso Griñó, amb la muleta Pilar.

Bentrol  Autor Joan Pujol Pedret

Els darrers pescadors amb muleta, no professionals, han sigut els següents:

- El coco Milio, juntament amb el seu nebot Emilio, a la muleta Teresa

- Rosendo Algueró amb el seu fill Josep a les muletes Benita i Pepita.

- Salvador Moreso amb la Campana l’any 1934 va sortir a pescar en front del mas de Pedret amb Josep Oliva Montagut i el seu fill Josep Oliva Mani, emprant l’art de pesca conegut com la “tirona”, que és un parany de pesca més llarg i ample que la madrillera. Aquesta és la única referència de la tirona que tenim a la ribera, ja que és més habitual del delta. Els últims anys va sortir amb la seva neta Juanita i els seus amics Paco i Lluis.

Agraiments per l'elaboració d'aquest article als actuals propietaris de la Campana, Carlos Canalda i Paco López, al C. N. Mora d'Ebre  i a la informació extreta del Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre

----------

En la seva llarga història a més de navegar per lo riu Ebre la Campana també ha participat en rodatges de reportatges, ha viatjat fins Orleans a França per participar en la Fête du Loire l'any 2017, ha participat en la IV Festa del Mar a l'Ametlla de Mar, i sobretot segueix ben viva, activa i contenta perquè serveix que les noves generacions coneguin quin és el significat de la navegació tradicional fluvial i perquè no es perdin aquells coneixements imprescindibles perquè en el futur les muletes segueixin navegant al rem a i a la vela.

Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

Estudi sobre les Muletes i Bots de Mora d'Ebre.

En aquest blog es parla poc de la F de Fluvial. Aquesta és una ocasió de luxe. Presentar aquest estudi el·laborat per Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, amb la col·laboració de Enric Gurrera Descarrega, Paco López Díaz i Josep Amorós Canalda, no deixa de ser una mostra que l'interés pel nostre patrimoni flotant i fluvial, en aquest cas, segueix ben viu. Els seus autors han cedit els drets perquè el llibre sigui a la nostra biblioteca digital i per tant pugui ser llegit i consultat per tothom. Moltes gràcies.

Portada del llibre

L’objectiu principal d’aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l’Ebre al seu pas per Móra d’Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d’aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d’una embarcació, accessoris o construcció.

El que els autors pretenem amb aquest estudi, es preservar en la memòria escrita tots aquells aspectes tècnics de les muletes i els llaguts, que, amb el pas dels temps s’estan perdent degut a l’inevitable evolució que porta el pas del temps, i que, per tal que perdurin com ho han fet fins ara, creiem convenient que es plasmin de forma escrita en un document que pugui ser una font de consulta per tothom qui ho necessiti.

Així doncs, hem estructurat aquest llibre en quatre grans apartats: muletes, llaguts, construcció i inventari.

En els dos primers apartats, es fa una breu introducció històrica, que creiem imprescindible per donar un punt de sortida, en la que es donen algunes referències històriques que creiem interessants per entendre l’evolució de les embarcacions, per passar posteriorment a explicar que és una muleta i que és un llagut, així com als aspectes tècnics de cadascuna de les embarcacions.
El l’apartat de construcció, primerament es mostra tot allò relacionat amb la construcció de muletes: passos a seguir, procediments de construcció, eines i materials emprats, així com els accessoris necessaris en les embarcacions, per posteriorment passar a fer una breu referència als constructors d’embarcacions que hi ha hagut al llarg del temps a Móra d’Ebre.

Finalment, el darrer apartat consisteix en un inventari d’embarcacions que hi ha o hi ha hagut a Móra d’Ebre, classificat en muletes, bots i llaguts. Aquest inventari s’ha fet, per a les muletes, entrevistant als diferents propietaris, i fent una recerca de fotografies per tal de tenir una fitxa tipus per a cadascuna d’elles. Per als llaguts, s’ha consultat a familiars d’antics propietaris, i s’ha extret informació de les fitxes d’Ajudantia de Marina dipositades a l’Arxiu de les Terres de l’Ebre a Tortosa, amb les que hem vist que els llaguts es construïen amb les dimensions desitjades pels propietaris, ja que n’hi havia de tot tipus.

(Text extret de la Introducció del llibre)