Desprès
d’any i mig d’incertesa, de confinaments, de dolor per la pèrdua
del éssers estimats que ens han deixat per la Covid-19, hi havia
moltes ganes de Retrobada. Més enllà que fora la VI Trobada de Vela
Llatina de Calafell i la V de la Torredembarra. Alguns dels
participants tenien noticies recíproques gràcies a les
videoconferències, el gran salt
en comunicació que ha aportat la pandèmia, però majoritàriament
feia en el millor dels casos dos anys que no hi tenien cap mena de
contacte.
 |
El moll de les llatines del port de Segur de Calafell
durant la VI Trobada de Vela Llatina de Calafell. |
Més
enllà d’aquesta sensació de retorn a la normalitat. Una
normalitat encara amb mascaretes. La cita del cap de setmana del 19 i
20 de juny ha estat, malgrat la meteorologia un èxit. S’han pogut
aconseguir gairebé totes
les fites previstes i val a dir que a priori fins i tot espantava una
mica el programa per la seva densitat.
Al
moll de les llatines del Port de Segur de Calafell els navegants
foren rebuts amb una magnífica sardinada a les 9 del dematí de
dissabte. Per si això no fora prou, abans d’embarcar les
tripulacions foren obsequiades per una petita cantada d’havaneres
de la colla de la Barrala mentre
encara més d’un es llepava els dits de les sardines. La manca de
vent permeté que aquell racó del port gaudís de l’espectacle de
totes les veles obertes amb les barques encara amarrades. Qui sap el
nombre de fotografies que ompliren memòries de càmeres i telèfons
mòbils. Des de primera hora del matí el pallaso-animador Pep
Callau, dels Pepsicolen marcà el ritme dels actes amb les seves
intervencions i petites entrevistes als participants i públic que
s’acostava a aquella hora en sentir la
música i notar l’esperit
festiu al carrer desprès
de tant de temps. Una
curta reunió de patrons dirigida per en Jordi Rascado fou el temps
suficient per permetre que el vaixell estrella de la trobada, el
Quetx Ciutat Badalona, entrés al port i carregués el passatge
previst per tornar a sortir i capitanejar la parada nàutica prevista
per les següents hores. Poc a poc, les vint
barques abandonen els seus
amarradors ordenadament i inicien la navegació prevista fins al
davant del Pòsit de pescadors de Calafell.
Allà estava previst treure i avarar unes barques a la sorra
mitjançant un argue manual, però el trencant de les onades
aconsellà suspendre
aquesta activitat per seguretat. Malgrat
el mar de fons que provocava aquestes onades la jornada es
caracteritzà per una manca de vent desesperant pels mariners.
Desprès
de tornar a port totes les tripulacions es desplaçaren
a la seu de la Destil·leria del Patí Català de Calafell. L’espai
ha estat convenientment remodelat en el que ha de ser la primera fase
de la seva transformació en EcoMuseu i Taller de conservació de
barques. Dues exposicions i el nou espai permanent de la FCCPMF
acollien les vint taules (coses del Covid19) per donar cabuda a totes
les tripulacions i socis de l’entitat organitzadora. A més de
seguir comptant amb la professionalitat i simpatia d’en Pep Callau
que ajudà i molt que l’espera per recollir el dinar es fes més
curta, cal mencionar en aquesta crònica al cuiner i patró de la
Peregrina, en Matias, que preparà una parrillada de carn com només
saben fer els oriünds de Sud-amèrica. Exquisita!
 |
Pere Alemany, president de la FCCPMF, presentant
l'espai expositiu permanent al futur Ecomuseu de la Mar. |
Acabat
l’àpat arribà el torn dels parlaments. En Jordi Rascado per la
entitat organitzadora, el Patí Català de Calafell; en Pere Alemany
com a president de la FCCPMF que aprofita la seva intervenció per
agrair l’acolliment a Calafell de la seu oficial de la Federació i
per la creació del espai expositiu permanent d’aquesta. I
finalment la intervenció de l’Alcalde de Calafell, en
Ramon Ferré, que destacà la importància i compromís de la seva
vila amb la recuperació de la memòria marinera
històrica i patrimonial de la
seva vila. La sobretaula fou acompanyada musicalment pel grup Trópico
de Capricornio que amb la seva música lounge permeteren les
converses entre els participants. Posteriorment i
per grups reduïts
es presentaren les tres
exposicions:
- Fotografia de Tahïs Buforn, El mar és blau.
- Projecte de rèplica de la barca Francisca.
- Exposició permanent de la Federació amb la inauguració del
diorama dissenyat i construït per l’Escenavegant.
Diumenge
al matí es dispararen les alarmes en començar el dia amb ruixats.
Finalment la flota tradicional es posà en moviment per recórrer
les aproximadament 11 milles nàutiques que separen el port de Segur
de Calafell del port de la Torredembarra. La
mar com una bassa d’oli i els catavents penjant com fuets. Vent
zero i motors en marxa per fer el primer tram. Amenaça constant de
pluja que no s’arriba a materialitzar per on passa la flota però
que ho fa i amb força a pocs quilòmetres terra endins. A mig camí
sembla que el vent fa acte de
presència
i es comencen a oferir veles, malgrat els motors en la major part
dels casos segueixen en marxa per assolir l’arribada a
l’hora estipulada
al port de destí.
 |
| Avarant el gussis a Baix a Mar. |
En
paral·lel, a la platja de Baix a Mar, l’associació de Gussiaires
fa una avarada col·lectiva de gussis. Els patrons amb les seves
samarretes fosforescents es veuen a centenars de metres. Un cop
posats els pals en una labor col·lectiva avaren les barques una a
una i es fan a la mar a la vela, al rem o sota la fressa dels vells
Campeon. Totes les barques resten a la espera de la resta de la flota
iniciant una bonica dansa en la petita badia que forma el port amb
la platja. Una dansa que és fins i tot acompanyada de música en
directe a bord d’una de les barques. Passat un parell de quarts
arriba l’hora d’entrat a port per seguir els actes previstos.
Els
amics d’Orsapop esperen les tripulacions amb un pícnic preparat
per ser menjat a bord de les mateixes barques. Però abans de dinar
queda un acte molt important: la presentació de l’Escalenca. Una
barca que ha estat restaurada pels socis de l’entitat durant aquest
llarg confinament i que finalment posarà aigua sota la quilla. La
seva presentació ha estat molt original en adaptar la lletra de la
coneguda havanera Vell Pescador a la història de la barca. Cançó
que ha estat interpretada per tots els presents desprès de
repartir-ne oportunament la lletra. Acabat això tothom ha dinat on a
pogut. Una mica de sobretaula amb el pensament dels patrons en la
meteorologia canviant i les hores que els quedaven a cadascú per
arribar al seu port de destí.
Només
quedaven els: A
reveure! En les properes
cites del calendari de navegació tradicional.
Un
cap de setmana complet. Un èxit organitzatiu per part de les
entitats convocants. I sobretot… Per fi hem pogut fer una
Re-Trobada.
Vegeu la següent galeria d'imatges.
