Desprès d’any i mig d’incertesa, de confinaments, de dolor per la pèrdua del éssers estimats que ens han deixat per la Covid-19, hi havia moltes ganes de Retrobada. Més enllà que fora la VI Trobada de Vela Llatina de Calafell i la V de la Torredembarra. Alguns dels participants tenien noticies recíproques gràcies a les videoconferències, el gran salt en comunicació que ha aportat la pandèmia, però majoritàriament feia en el millor dels casos dos anys que no hi tenien cap mena de contacte.
 |
| El moll de les llatines del port de Segur de Calafell durant la VI Trobada de Vela Llatina de Calafell. |
Més enllà d’aquesta sensació de retorn a la normalitat. Una normalitat encara amb mascaretes. La cita del cap de setmana del 19 i 20 de juny ha estat, malgrat la meteorologia un èxit. S’han pogut aconseguir gairebé totes les fites previstes i val a dir que a priori fins i tot espantava una mica el programa per la seva densitat.
Al moll de les llatines del Port de Segur de Calafell els navegants foren rebuts amb una magnífica sardinada a les 9 del dematí de dissabte. Per si això no fora prou, abans d’embarcar les tripulacions foren obsequiades per una petita cantada d’havaneres de la colla de la Barrala mentre encara més d’un es llepava els dits de les sardines. La manca de vent permeté que aquell racó del port gaudís de l’espectacle de totes les veles obertes amb les barques encara amarrades. Qui sap el nombre de fotografies que ompliren memòries de càmeres i telèfons mòbils. Des de primera hora del matí el pallaso-animador Pep Callau, dels Pepsicolen marcà el ritme dels actes amb les seves intervencions i petites entrevistes als participants i públic que s’acostava a aquella hora en sentir la música i notar l’esperit festiu al carrer desprès de tant de temps. Una curta reunió de patrons dirigida per en Jordi Rascado fou el temps suficient per permetre que el vaixell estrella de la trobada, el Quetx Ciutat Badalona, entrés al port i carregués el passatge previst per tornar a sortir i capitanejar la parada nàutica prevista per les següents hores. Poc a poc, les vint barques abandonen els seus amarradors ordenadament i inicien la navegació prevista fins al davant del Pòsit de pescadors de Calafell. Allà estava previst treure i avarar unes barques a la sorra mitjançant un argue manual, però el trencant de les onades aconsellà suspendre aquesta activitat per seguretat. Malgrat el mar de fons que provocava aquestes onades la jornada es caracteritzà per una manca de vent desesperant pels mariners.
Desprès de tornar a port totes les tripulacions es desplaçaren a la seu de la Destil·leria del Patí Català de Calafell. L’espai ha estat convenientment remodelat en el que ha de ser la primera fase de la seva transformació en EcoMuseu i Taller de conservació de barques. Dues exposicions i el nou espai permanent de la FCCPMF acollien les vint taules (coses del Covid19) per donar cabuda a totes les tripulacions i socis de l’entitat organitzadora. A més de seguir comptant amb la professionalitat i simpatia d’en Pep Callau que ajudà i molt que l’espera per recollir el dinar es fes més curta, cal mencionar en aquesta crònica al cuiner i patró de la Peregrina, en Matias, que preparà una parrillada de carn com només saben fer els oriünds de Sud-amèrica. Exquisita!
 |
| Pere Alemany, president de la FCCPMF, presentant l'espai expositiu permanent al futur Ecomuseu de la Mar. |
Acabat l’àpat arribà el torn dels parlaments. En Jordi Rascado per la entitat organitzadora, el Patí Català de Calafell; en Pere Alemany com a president de la FCCPMF que aprofita la seva intervenció per agrair l’acolliment a Calafell de la seu oficial de la Federació i per la creació del espai expositiu permanent d’aquesta. I finalment la intervenció de l’Alcalde de Calafell, en Ramon Ferré, que destacà la importància i compromís de la seva vila amb la recuperació de la memòria marinera històrica i patrimonial de la seva vila. La sobretaula fou acompanyada musicalment pel grup Trópico de Capricornio que amb la seva música lounge permeteren les converses entre els participants. Posteriorment i per grups reduïts es presentaren les tres exposicions:
- Fotografia de Tahïs Buforn, El mar és blau.
- Projecte de rèplica de la barca Francisca.
- Exposició permanent de la Federació amb la inauguració del diorama dissenyat i construït per l’Escenavegant.
Diumenge al matí es dispararen les alarmes en començar el dia amb ruixats. Finalment la flota tradicional es posà en moviment per recórrer les aproximadament 11 milles nàutiques que separen el port de Segur de Calafell del port de la Torredembarra. La mar com una bassa d’oli i els catavents penjant com fuets. Vent zero i motors en marxa per fer el primer tram. Amenaça constant de pluja que no s’arriba a materialitzar per on passa la flota però que ho fa i amb força a pocs quilòmetres terra endins. A mig camí sembla que el vent fa acte de presència i es comencen a oferir veles, malgrat els motors en la major part dels casos segueixen en marxa per assolir l’arribada a l’hora estipulada al port de destí.
 |
| Avarant el gussis a Baix a Mar. |
En paral·lel, a la platja de Baix a Mar, l’associació de Gussiaires fa una avarada col·lectiva de gussis. Els patrons amb les seves samarretes fosforescents es veuen a centenars de metres. Un cop posats els pals en una labor col·lectiva avaren les barques una a una i es fan a la mar a la vela, al rem o sota la fressa dels vells Campeon. Totes les barques resten a la espera de la resta de la flota iniciant una bonica dansa en la petita badia que forma el port amb la platja. Una dansa que és fins i tot acompanyada de música en directe a bord d’una de les barques. Passat un parell de quarts arriba l’hora d’entrat a port per seguir els actes previstos.
Els amics d’Orsapop esperen les tripulacions amb un pícnic preparat per ser menjat a bord de les mateixes barques. Però abans de dinar queda un acte molt important: la presentació de l’Escalenca. Una barca que ha estat restaurada pels socis de l’entitat durant aquest llarg confinament i que finalment posarà aigua sota la quilla. La seva presentació ha estat molt original en adaptar la lletra de la coneguda havanera Vell Pescador a la història de la barca. Cançó que ha estat interpretada per tots els presents desprès de repartir-ne oportunament la lletra. Acabat això tothom ha dinat on a pogut. Una mica de sobretaula amb el pensament dels patrons en la meteorologia canviant i les hores que els quedaven a cadascú per arribar al seu port de destí.
Només quedaven els: A reveure! En les properes cites del calendari de navegació tradicional.
Un cap de setmana complet. Un èxit organitzatiu per part de les entitats convocants. I sobretot… Per fi hem pogut fer una Re-Trobada.
Vegeu la següent galeria d'imatges.