 |
| El president de la FCCPMF presentant el Simposi en diferents idiomes. |
Dijous es pot considerar el dia 0 de la 6a Festa de la Mar de Catalunya de la FCCPMF, organitzada per l'Ajuntament de Calafell i l'Associació Patí Català - Vela Llatina Carlos Barral d'aquella vila. S'ha esdevingut a la sala d'actes del Centre Cívic Montse Civit localitzat al propi port de Segur de Calafell. Afegir que escriure una crònica d'una activitat d'aquesta mesura per una persona que és alhora art i part es fa difícil doncs en presentar dues de les taules era impossible de prendre anotacions. Simposi-marató és en sí un resum d'allò que ha estat una tarda xafogosa a la Costa Daurada. Una sala d'actes completament plena per escoltar en les quatre hores previstes de durara un total de 14 ponències i tres presentacions de llibres.
Una sessió on l'autèntic protagonista ha estat el cronòmetre per permetre tal proesa, que ha acabat amb només 10 minuts de retard sobre l'horari previst. Desprès de les paraules de benvinguda en els diferents idiomes dels participants per part d'en Pere Alemany, president de la FFCPMF. Amb l'Agustí Martín com a moderador de la primera taula ha obert el torn d'exposicions en Pere de Prada de l'Associació dels Amics de Calella de Palafrugell amb la ponència: Barca de llibant la Remei. Un projecte reeixit de réplica d'una barca de pas del riu Ter amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Anglès. Un projecte materialitzat amb la col·laboració d'en Bosco Planas que ha suposat el disseny i construcció d'una barca de fons pla amb l'element de suport del llibant, la grossa corda que travessant el riu de riba a riba permet, amb tracció humana desplaçar la barca d'una banda a l'altra del riu. Un tipus d'embarcació usada antigament per travessar lleres fluvials en diferents rius a Catalunya i que ara tindrà una réplica ben a prop de la vila gironina d'Anglès.
A continuació ha estat en Vicente Garcia Delgado i en Jordi Pagés que en nom de la FCCPMF han presentat la ponència: Continguts per la formació de grumets i tripulants de vela llatina. Aquesta s'ha iniciat amb la projecció del trailer dels films formatius que la Federació ha produït per aquesta formació i que s'aniran publicant a Youtube. Actualment es poden trobar tant el trailer com el primer capítol que explica la història de la vela llatina. A banda d'aquests films completen el material formatiu 4 llibres corresponents als nivells inicial (grumet), perfeccionament (tripulant) i formador, a més d'un d'annexos. S'han establert uns objectius i coneixement mínim per a cada grau. En Jordi Pagés ha fet una exposició del treball fet fins el moment en el primer any des que els 17 nous monitors de vela llatina acabaren la seva formació, explicant tant el nombre de cursos fets com el d'alumnes participants.
La Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina ha estat la protagonista de la tercera ponència: L'esport amb vela llatina segle XXI: la Valenciana. L'Antoni López ha estat el ponent que ha presentat un nou monotip d'embarcació de regates, molt lleugera, amb característiques semblants a la vela lleugera que des de fa poc s'està construïnt al País Valencià. L'objectiu d'aquesta mena d'embarcació és purament esportiu, per fer regates, i amb elles aconseguir traslladar la passió per la vela llatina a una joventut que ara per ara li costa d'acostar-se als bastiments tradicionals. Ha estat un treball transversal amb enginyers i arquitectes navals i sota l'empara del gobern autonòmic. El projecte compte també amb el suport de la Federació Valenciana de Vela.
Amb aquesta presentació s'ha tancat la primera taula davant l'absència del ponent i la ponència: Apropant l'entorn marí i la navegació a vela al col·lectiu d'afectats d'Alzheimer i a familiars i cuidadors.
La segona taula ha estat moderada per en Jordi Salvador. Aquesta s'ha iniciat amb Albaola Faktoria Marítima Vasca, amb la ponència: Albaola, a bordo de un sueño. El patrimonio marítimo como factor de desarrollo. El ponent, MIkel Leoz, ha iniciat la seva ponència en eúscar, per segons més tard, i d'acord amb el moderador, demanar en quina llengua volien escoltar-la a l'audiència: anglès, francès, espanyol? Aquesta ha continuat en espanyol. Una petita broma en un moment que el tema de les llengües minoritàries és ben viu en totes les comunitats on es parlen llengües diferents al castellà. En Mikel ha explicat què i quin fou l'inici d'Albaola a partir de l'experiència americana del seu director Xavi Argote, i de les diferents fases i espais que ha anat ocupant en els més de 30 anys passats des d'aquell moment. Una història de picar pedra durant anys que ha esdevingut una Faktoria a Pasaia que en aquest moment és un bé per la ciutat que atrau turisme cultural europeu. Malauradament, perquè el cronòmetre ha estat implacable, no ha pogut acabar tota la seva exposició, i ha emplaçat a tothom a visitar l'estand al port de Segur.
L'Anxo Angueira ha estat el representant de la Federación Galega pola Cultura Marítima i Fluvial, i la persona que ha presentat la ponència: Culturmar, 30 años en la salvaguardia. En el seu temps ha fet una repasada sobre la realitat del patrimoni nàutic gallec i la millora de la seva situació en els darrers 30 anys des de la creació de la Federación. Un patrimoni marítim que es retroba cada dos anys en els Encontros de Navegación Tradicionais, dels quals enguany hi ha la 16 edició a la vila de Sada. L'inventari d'embarcacions tradicionals ha estat un dels treballs més importants fets per la Federación. I ha volgut resaltar l'avarada en la darrera edició d'aquests Encontros a A Garda de la barca O Piueiro, construïda per un dels darrers Carpinteiros de Ribeira com un dels darrers éxits gallecs.
GAPAMAR o el Groupement Patrimoine Maritime Roussillonnais ha presentat la ponència: La Barraca, ecomuseu de la vela llatina i la pesca al port d'Argelers. En Ricard Cassoly ha explicat la trista història de les tradicionals barraques de pescadors que envoltaven les llacunes litorals rosseloneses. Totes elles foren derruïdes fa una vintena d'anys per ser considerades "pobres" i que donaven mala imatge (Déu meu quina manca de Cultura) per un responsable polític departamental francès. Ara GAPAMAR i els Amics de la barca Nôtre Dame de Consolations han iniciat el projecte de reconstrucció d'un poblat d'aquest tipus amb barraques amb estructura de fusta i una mena de jonc com a cobertura tant lateral com de la coberta a dues aïgües. La ubicació d'aquest nou poblat que serà la seu de l'entitat es trobara ben bé al costat de la bocana del port d'Argelers i serà una realitat ben aviat.
L'Associació Bricbarca ha presentat una ponència del tot diferent a allò que s'havia escoltat fins el moment. I és que la Festa de la Mar de Catalunya també incorpora la inclusió entre els seus objectius. El ponent, Dani Anglada, és un jove invident que navega amb patí de vela tot sol. Així la ponència: Patins amb vela adaptada, ens ha explicat la experìéncia d'en Dani. El seu: "caure i aprendre" ha estat potser l'aforisme més impactant del simposi. Perquè aquest caure significa caure en mar, un home a l'aigua, que té una discapacitat visual, però una força moral i física com la qualsevol altra esportista. Un caure i aprendre que li ha servit per ser capaç des del Club Patí Vela Barcelona sortir a navegar pel litoral barceloní sentint, escoltant, notant, tocant l'aigua amb un dit, "llegint" amb els peus la seva ubicació al patí, etc. Una aportació impressionant que tant de bo pugui obrir portes a d'altres persones que també pateixen alguna "discapacitat" i que són capaces de suplir-la amb la resta dels sentits.
La segona taula s'ha tancat amb la intervenció de l'Àlex Ferré, president de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre - Coll de Nargó. La seva ponència: Raiers patrimoni immaterial de la Humanitat, ha exposat com s'esdevingué la proposta internacional per demanar a la UNESCO aquest reconeixement. La seva frase ha estat: "el tren del reconeixement de la Unesco només passa un cop i cal estar atents per prendre'l o en restes fora per sempre". La seva associació neix de la necessitat de preservar els coneixements dels padrins i pares que encara havien baixat troncs pel riu Segre i Ebre fins a Tortosa, o com bé ha dit ell: "Si es venien a Balaguer o Lleida, millor, així calia caminar menys per retornar a casa". L'activitat anual de construcció de rais i el descens del riu és un éxit que des de fa anys comparteixen amb l'associació de La Pobla de Segur, molt més coneguda per l'impuls que els donà un polític socialista, al qual se li ha retirat el nom d'una avinguda aquest darrer any.
Per acabar aquesta segona taula i durant el quart d'hora de descans, els amics de Coll de Nargó han convidat als assistents a tastar la coca maurada, que era la menja que portaven els raiers mentre baixaven els troncs pel riu.
La tercera taula ha esta moderada de nou per l'Agustí Martín. La primera ponència era de l'Associazione Hormiaae Mare Nostrum de Gaeta. El seu títol: Dopo quasi un secolo, ritorna la vela latina nel Golfo de Gaeta/Lazio. En Giovanni di Russo ha explicat en italià la història de la tràgica desaparició del darrer pescador a vela llatina (un parent seu) durant la dècada dels anys 40 del segle XX. La història paral·lela de la construcció d'una barca de línies portugueses a Stintino aproximadament en les mateixes dates. Barca que és present a la Festa de la Mar. I de la fusió de les dues històries amb la recuperació a Gaeta d'aquesta embarcació i l'impuls que ha significat en molt poc temps amb l'aparició de nous bastiment amb aparell llatí.
Molt més al sud d'Itàlia, en allò que habitualment anomenen la punta de la bora, hi ha la regió de Calàbria, a tocar de l'illa de Sicília. Allà hi ha l'Associació Antica Marineria Catonese. En Luigi Stilo ens ha explicat la història de la antiga flota llatina que desprès de la segona guerra mundial reinicià el servei postal amb les properes ciutats de Sicília. De com recollien els embalums postals, i de tot allò que ha significat en aquella vila la seva flota de gozzos durant el darrer segle.
Els amics de la Mar de Menorca i en el seu nom L'Evarist Coll, ha presentat la ponència: Amics de la Mar de Menorca, 30 anys d'èxit. En ella s'ha fet una mica d'història de quina era la realitat a inicis dels anys 90, de l'aprenentatge dels vells pescadors, de la recuperació de petits bastiments, de la Besitos (barca present a la Festa de la Mar), de la Comandància del port de Ciutadella, seu de l'entitat, i de les activitats que han desenvolupat per mantenir el patrimoni marítim menorquí.
En Jordi Piqué, de l'Arjau vela llatina de Cambrils, ha presentat la ponència: 25 anys de l'Associació l'Arjau. Una entitat nascuda dels pescadors cambrilencs i que no s'entén sense la seva constant presència i sinèrgia. L'Arjau ja ha iniciat fa pocs dies la celebració d'aquest 25 anys amb un programa de més de 25 actes que acabaran el mes de novembre de 2023. L'activitat de l'entitat no només girà al voltant de les embarcacions, sinó i sobretot de totes aquelles persones vinculades directa o indirectament al món de la pesca de Cambrils.
La darrera ponència ha estat presentada pels amfitrions de la Festa: l'Associació Patí Català -Vela Llatina de Calafell. En Jordi Rascado ha presentat la ponència: La barca Francisca. En un magnífic vídeo animat s'ha pogut conèixer la història de la darrera barca de pesca de la platja de Cambrils, el projecte de reconstrucció, els pressupostos participatius, el paper de l'Ajuntament de Calafell, la construcció de la rèplica i la seva problemàtica amb la legislació actual que exigeix coses inversemblants per una embarcació de caire tradicional com aquesta. El fet és que La Francisca no ha pogut ser a la Festa de la Mar per uns senzills problemes burocràtics d'un país que demostra una vegada més la seva insensibilitat en aquesta mena d'afers. Una Francisca que tenia prevista la seva benedicció el proper dissabte, però que roman amarrada al port de Badalona, a tocar de les Drassanes Catalunya on ha estat bastida.
Acabades les ponències restava la quarta taula dedicada a la presentació de llibres que ha moderat de nou en Jordi Salvador.
Un port que va formar una comarca, de Àngels i Joan Santacana, és un magnífic treball d'investigació que explica com entre els segles XVIII i XIX la platja de Sant Salvador esdevingué un dels ports comercials més importants de Catalunya. Especialitzat en la exportació de vi i aiguardents, feia arribr a ultramar aquests productes produïts en les comarques del Penedés. L'existència d'aquest port de platja feu desenvolupar un teixit de tallers i petites empreses auxiliars com podien ser els boters, corders, etc.
Ran de mar, història dels pescadors de Vilassar, d'Agustí Martín ha estat presentat pel seu autor. Aquest ha explicat com els arxius parroquials, llegats apareguts i altres documents han permés d'elaborar aquest extensa història de la pesca a la vila de Vilassar, on es troba l'Associació Bricbarca Centre d'Estudis Marítims.
I per acabar en Francesc Farré en nom d'en Joan i la Pilar Rosaleny de l'Associació Tradicional de vela llatina de Silla, han presentat un treball editat l'any 2014 : Vela llatina a l'Albufera. Fer-se a la vela. Gairebé una petita enciclopèdia sobre les embarcacions albuferenques, els seus inicis, els seus dissenys, un petit diccionari amb la terminologia local, i la història de les trobades i activitats que es fan en aquell espai singular i protegit que és l'Albufera de València.
Això pretén ser una crònica ràpida de tot allò que ha passat en aquest dia 0. Però com si d'una aventura d'Asterix es tractés, no podia acabar d'altra forma que amb un màgnífic sopar sota la carpa de tripulacions que ha permés a tots els participants de gaudir de diferents especialitats culinàries marineres fetes per patrons participants a la Festa de la Mar de Catalunya. La 6a i a Calafell.