IV TROBADA D'ALCÚDIA

16, 17 i 18d’abril de 2010

Organitza: AMICS DE N’AGUSTINA


Divendres , dia 16

A les 19’00 hores: Recepció al Local Parroquial de l’església del Moll de les tripulacions participants, lliurament d’informació sobre els actes prevists i detalls sobre el desenvolupament de la IV Trobada d’Embarcacions Tradicionals de Vela Llatina.

Dissabte, dia 17

A les 9’00 hores: Berenar conjunt al Moll i reunió de patrons de les embarcacions per organitzar la sortida a la mar.

A les 11’00 hores: Concentració de les tripulacions al Moll d’Alcúdia a la zona de l’avarador i aparellament de les barques participants.

Inauguració de la IV Trobada d’Embarcacions Tradicionals de Vela Llatina a càrrec del Batle d’Alcúdia , autoritats i patrocinadors de l’event.

Inici de la sortida a la Mar de totes les embarcacions participants en la Trobada i navegació per dins de la badia d’Alcúdia.

A les 14’00 hores: Dinar al Moll damunt la Balear de tots els participants en la Trobada i els socis.

L’organització distribuirà picnics entre les tripulacions que hagin sortit a navegar.

A les 20’00 hores: Projecció de la pel·lícula “La construcció del llaüt Cymba” al Local Parroquial.

A les 21’00 hores: Sopar de Germanor al Local del casal d’entitats de l’església del Moll.

Diumenge, dia 18

A les 9’30 hores: Reunió de patrons de les embarcacions per organitzar la sortida a la mar.

A les 10’00 hores: Inici de la sortida a la Mar de totes les embarcacions participants en la Trobada i navegació per dins de la badia d’Alcúdia.

A les 13’00 hores: Tornada al Moll de les embarcacions participants en la Trobada.

A les 14’00 hores: Dinar de germanor

En acabar lliurament de diplomes i acomiadament dels participants en la IV TROBADA D’EMBARCACIONS TRADICIONAL DE VELA LLATINA.

INFORMACIÓ D’INTERÈS

Punt de Trobada: Local Parroquial de l’Església de Sant Pere i de la Mare de Déu del Carme.
Contacte :


Carme Suàrez  sipi@telefonica.net

Antoni Domingo  ddr@coaib.es
Les embarcacions inscrites tendran la reserva de feta del punt d’amarrament en el moment de l’arribada.

L’organització informarà als inscrits sobre l’allotjament de les tripulacions i les condicions.

ORGANITZA:

Associació cultural Amics de n’Agustina

PATROCINEN

Associació cultural Amics de n’Agustina, Ajuntament d’Alcúdia, ISCOMAR, ALCUDIAMAR, VIVAHOTELS

COL·LABOREN

Consell de Mallorca, Amics de la Mar de Menorca, Capitania Marítima del Port d’Alcúdia, Autoritat Portuària

Costes veta una sèrie a TVE sobre la destrucció del litoral

EL PAIS - RAFAEL MÉNDEZ - Madrid - 15/03/2010

El Govern exigeix retirar dos minuts d'imatges de corrupció - El guionista denuncia "censura com la de les fotos de València"

El Ministeri de Medi Ambient ha bloquejat l'emissió d'un documental per a TVE que va encarregar Cristina Narbona el 2006 sobre la destrucció del litoral i que va ser finançat amb 1.292.874 euros de diners públics. El Govern exigeix retirar dos minuts de vídeo en què se superposen imatges del Telediario sobre la corrupció urbanística com un dels mals del litoral. El responsable de la sèrie, el catedràtic de Costes de Granada Miquel Àngel Losada, es nega a retirar aquest fragment: "Desgraciadament, la corrupció és part de la nostra història. Això és una censura com la de les fotos de la Diputació de València".

Narbona va acordar el 2006 finançar el documental amb 1,2 milions d'euros

La sèrie Les riberes del mar oceà és de tot menys neutra, especialment, el capítol 12, dedicat a la legislació. Sota imatges aèries realment espectaculars un locutor narra: "La costa concentra una part substancial dels delictes contra el medi ambient i l'urbanisme, d'habitatges il.legals i de sentències de demolició. Després d'ella s'amaga la complicitat social amb la corrupció urbanística, que es manifesta per la connivència d'alguns funcionaris, càrrecs públics, professionals i empreses de subministrament. Tots ells han consentit les activitats il·lícites i les pràctiques corruptes. Per què hi ha tants excessos, abusos i corrupcions? ".

Més endavant afegeix: "Gran part del litoral espanyol està en mans privades, urbanitzat, alterat profundament o destruït. En molts casos no existeixen les servituds de pas, protecció i accés al mar". Sobre El Algarrobico (Almeria), es pregunta si s'insisteix de nou "en el desenvolupament econòmic a tota costa".

En el documental parlen juristes com Tomás de la Quadra, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antonio Vercher-que defineix el deteriorament ambiental com "un suïcidi col • lectiu, una cosa brutalment lamentable" - o Fernando Palao, el redactor de la Llei de Costes de 1988 . Aquest, que va ser secretari d'Estat a Foment fins fa un any, demana "una aplicació més estricta" de la norma i ha qualificat en públic de "pintoresca" l'actuació de l'actual equip de Costes amb els xiringuitos.

La sèrie cita casos concrets d'abusos com la urbanització al Prat de Cabanes i planteja desmuntar els poblats en primera línia en Chilches i Moncófar (tots a Castelló). El vídeo els situa dins del domini públic i es pregunta si no seria més lògic traslladar-los en comptes de regenerar les platges artificialment.

"La sèrie no tenia absolutament cap directriu política. No només això, sinó que em van donar llibertat total per assolir uns objectius que estaven ben definits. Ni TVE ni jo som una agència de publicitat", va explicar ahir per telèfon Losada, que va liderar la sèrie al costat del periodista Juliol de Benet, ja mort. Losada afegeix que per respecte a De Benito no pot canviar el documental que van tancar. La sèrie ha estat rodada durant més de dos anys amb personal de TVE.

El conveni entre el ministeri i la Universitat de Granada estableix 10 objectius del documental. El primer d'ells: "Transmetre que el litoral és de tots els ciutadans i que tots tenim el dret i el deure d'usar-lo i protegir-lo, de respectar i fer respectar la seva ordenació, organització i control".

Els responsables del ministeri van veure la sèrie fa mesos i van plantejar seis objeccions tècniques. Segons Losada, ell les va acceptar excepte la de retirar dos minuts en què, amb imatges del Telediario, se succeeixen casos de corrupció: Telde, Andratx, Marbella ... Losada justifica la seva resistència: "Aquestes imatges són fonamentals. És part de la història d'aquest país i no ho dic jo, sinó els diaris cada dia. Lamentablement, és una part de la nostra història i si la ocultem estem condemnats a repetir".

Una portaveu del ministeri va admetre ahir en un correu electrònic que, a més de les objeccions tècniques, el departament que dirigeix Elena Espinosa "demanar que es eliminessin dos minuts d'un capítol de 45 en què s'afirmava que el problema del litoral era la corrupció urbanística ". I va justificar: "En opinió del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, la situació del litoral espanyol respon a una mala planificació urbanística ia un excés d'edificabilitat, amb independència que la corrupció sigui, lamentablement, una realitat en zones de la costa ".

Losada detalla com va ser aquesta reunió, el passat 24 de febrer al ministeri: "Van dir que el secretari general del Mar [Juan Carlos Martín Fragueiro] va donar l'ordre que amb aquestes imatges el capítol 12 no es emetria. La sèrie són 13 capítols encastats i com a guionista no consenteixo que es talla i no autoritzo que s'emeti si no és la sèrie completa ".

Medi Ambient considera que "no ha vetat ni censurat cap capítol" d'aquesta producció i argumenta que "una sèrie de caràcter divulgatiu i didàctic, avalada pel mateix, no pot contenir cap tipus d'error o inexactitud ni donar peu a interpretacions tendencioses". "El ministeri i TVE", conclou, "estan a l'espera que puguin realitzar aquests canvis perquè es pugui emetre una sèrie que considera d'un gran interès".

Miquel Àngel Losada admet que la sèrie "mostra coses flagrants contra la Llei de Costes i contra la Constitució". "Les imatges des de l'aire són, moltes d'elles, molt doloroses perquè mostren un deteriorament d'una franja única i irrepetible convertida en una franja per consolidar edificis".

En el cas subjauen les diferències entre la gestió de l'actual equip i el de Narbona, molt més bel.ligerant en públic contra els abusos urbanístics al litoral. Hi ha diversos exemples del canvi, que fonts del sector justifiquen per la crisi econòmica, la pressió de països europeus contra les expropiacions i per la por a perdre vots. El desembre de 2008, el ministeri va enviar al Congrés una reforma legal que suavitzava la Llei de Costes per permetre vendre les cases construïdes legalment a la platja abans de 1988. La reforma segueix encallada a la Cambra. L'Estratègia de Sostenibilitat del Litoral de la passada legislatura, que contemplava enderrocs massius per recuperar el domini públic, segueix en un calaix. El subdelegat del Govern a Almeria va revocar la decisió del Consell de Ministres d'expropiar El Algarrobico, cosa que Greenpeace ha portat als tribunals, ja que considera que un subdelegat no té competències per corregir una decisió del Consell de Ministres.

Google translator

Nou Museu del Mar a Castelló

El Museu del Mar, promogut per l'Associació Mar i Vent del Grau i l'Ajuntament de Castelló, va obrir les seves portes al públic el dia 28 de gener, amb la mostra de 274 peces de quatre tipus de pesca i una exposició de 70 fotografies, algunes d’elles més d’un segle d’antiguitat i fins els nostres dies.

El president de l'Associació Mar i Vent, Pascual Martí, amb el president de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, i la tinenta d'alcalde del Grau, Marta Gallén, així com el regidor de Cultura, Miguel Ángel Mule signaren un del conveni entre l'Ajuntament de Castelló i Castelló Cultural, entitat que es farà càrrec a partir d’ara de la gestió del museu. L'alcalde de Castelló va afirmar que aquest document "parla de tradicions, del passat, de com és la vinculació de Castelló amb el mar i s'ha dut a terme gràcies a la col•laboració entre el consistori , Castelló Cultural i l'Associació Mar i Vent, entitat formada per gent de la mar, per jubilats de la mar, que tenen el compromís d'ensenyar els treballs i eines i estris de la gent del mar i que han recuperat aquestes peces per a que siguin conegudes per tota la ciutadania ". L'alcalde destacà també que el consistori ha recuperat, amb una inversió de 250.000 euros, els Antics Safareigs del Grau per dotar d'un espai a aquest Museu i ha donat les gràcies tant a Castelló Cultural "per seguir ajudant a la ciutadania i seguir fent cultura "i a l'Associació Mar i Vent per la seva implicació en aquest gran projecte. En Vicent Farnós, el director executiu de Castelló Cultural, destacà durant la signatura que Castelló Cultural és el gran paraigua que abasta l'activitat cultural a Castelló i la província i ha afirmat que el Museu del mar serà un espai cultural i emblemàtic per al Grau i per a la ciutat de Castelló. "Es tracta d'un museu on s'explicarà l'activitat de la pesca gràcies al treball de l'Associació Mar i Vent i on la ciutadania i els nens podran gaudir de la història de la pesca perquè l'entitat s'ha dedicat a recuperar les peces, restaurar - i que ha comportat un gran treball ", ha dit Farnós. Pascual Martí, president de l'Associació Mar i Vent, va recordar que fa un temps, l'alcalde, en una visita a l'associació, va creure convenient que tot el material s'exposés al Museu del Mar. Alberto Fabra,, l'alcalde de Castelló, va afirmar que "des de l'Ajuntament de Castelló seguirem reivindicant l'edifici de l'antiga Comandància de Marina per al Museu del Mar perquè encara que ara s'inauguri en els Antics Safareigs, aquest recinte és on hauria d'estar perquè els edificis de la mar han de ser per a la gent del mar ".

Resum extret de El Periodico Nautico 20/01/2010. JSG

Esmena Llei General de Navegació Marítima: Ajuntaments i grups de treball.

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per a això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena. Aquest document va adjunt a aquest correu.

ADHESIONS

Hem rebut dues de destacades: la de la Asociación Galega de Fusteria de Ribeira (AGALCARI) que representa un col•lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat el any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

GRUPS DE TREBALL

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es creuen en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i que amb aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage . Un bon dia per estar ahi amb propostes i documents concrets.

ACTIVITAT ECONÒMICA VINCULADA

En anteriors correus es van demanar dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsics per fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que en la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de fusteries de ribera, ja que només allà hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’ almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió del Varadero de Roses (Girona).

Ens segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia. Penseu que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaume Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaume Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot i això s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem bon drap dalt i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí.

Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig ( European Maritime Day) per fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base, recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.

 Josep-Anton Trepat. Trad. JSG

MOCIÓ DE SUPORT APROVADA PER UNANIMITAT EN EL CONCELLO DE O GROVE (GALICIA)

Proposta de l'esmena al “Proyecto de Ley General de Navegación Marítima ", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulat “PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO MARÍTIMO FLOTANTE. ESTATUTO JURÍDICO DE LAS EMBARCACIONES HISTÓRICAS Y TRADICIONALES”

Fons

Quan parlem de l'artesania tradicional i històric que ens referim el patrimoni marítim flotant, sinó que, seguint les tendències europees, s'hauria de parlar dels vaixells interès de capital, ja que sota el concepte de també s'inclou l'artesania tradicional, la física o d'edat (si el hídries II que al costat de la "Correillo de la Palma a les Illes Canàries", són només el vaixell de vapor que encara es vetlla a tot l'Estat espanyol), que representen les diverses tipologies juntament amb el valor de les embarcacions etnogràfic i històric.

La recuperació de vaixells singulars, així com del seu entorn paisatgístic i el patrimoni tangible i intangible assimilat, va ser clau per la conservació i regeneració de la costa en algunes ciutats a Alemanya, Croàcia, França, Anglaterra i, especialment, els Països Baixos i el nord escandinau. Per aquest motiu, el patrimoni cultural marítim, representat d'una manera marcada pels vaixells d’interès patrimonial han de ser tractats de manera respectuosa posant la vista tant en la identitat com un signe de singular importància, tant com un recurs econòmic a desenvolupar, de manera que serà cada vegada anirà augmentant en nombre de persones interessades de nous serveis culturals propis d’un turisme cultural de qualitat.

El turisme relacionat amb el patrimoni continua creixent a un ritme molt més gran que el tradicional de sol i platja, amb un públic cada vegada més interessats en el consum d’experiències i productes específics relacionats amb la diversitat sociocultural i sobre el que el patrimoni ofereix algunes possibilitats molt interessants, que és possible desenvolupar en accions concretes, que es deriven del coneixement, ús i conservació de ell mateix.

Per protegir, preservar i promoure el patrimoni marítim, augmentar la la cohesió social al voltant d'uns referents identitaris propis, alhora que es potencia l’atractiu de les comunitats marítimes , promovent un turisme sostenible, que combina la racionalitat econòmica amb la mediambiental. "Aquest turisme sostenible està estretament relacionat amb els nous perfils de turistes. A tot el món occidental els viatgers tenen ara una major preocupació ambiental, i busquen productes d'oci altres actius diferents i no massificats. A més, no és tant important el nombre de turistes que arriben sinó la qualitat d’aquest turisme. El turisme sostenible, a més de que es caracteritza pel compromís amb el medi ambient, també contribueix al desenvolupament social i econòmic d'un lloc determinat a través de l’aprofitament del capital patrimonial, natural i humà ". (Melcior Fernández, director de l'Institut Universitari d'Estudis de Desenvolupament Sao Paulo, IDEG).

Cal recordar també que tant la construcció de nous vaixells d’interès patrimonial, com la reparació i manteniment dels existents, la necessitat de l'ús de la fusta, una matèria primera renovable, ecològic, de conformitat amb el consum de responsable d'energia i amb un desenvolupament econòmic i social alt a les muntanyes de Galicia, que d'alguna manera completa i tancar un cicle de producció amb alt valor afegit.

La realitat de l'existència d'un patrimoni marítim ric i divers a l’estat espanyol, singularitzat en els vaixells d'interès patrimonial, requereix d’una llei tant pel govern central i com per les diferents comunitats autònomes i d'una sèrie de mesures que afectin el seu (re)coneixement, la divulgació, la protecció normativa i l’ús social. Bàsicament, podem destacar tres raons fonamentals per a això:

-Per raons d'identitat i la cohesió social mitjançant l'accés al coneixement de la pròpia cultura i el medi ambient on es desenvolupa: Molts tipus embarcacions amb un valor d'actius (especialment els dedicats a la pesca de baixura o marisc), són específics de diferents comunitats de pescadors, completament adaptat a la morfologia marina i costanera concreta i per tant representen una singularitat d'aquesta comunitat que no es va poder trobar en altres llocs. La preservació, difusió, coneixement i ús, han de contribuir a la informació, la cultura i el respecte del medi ambient als beneficiaris d'aquestes accions, alhora de permetre la seva transmissió a les generacions futures.

-El reconeixement dels vaixells d'interès patrimonial, i la seva distinció de discriminació positiva respecte a l'ús de vaixells d'altres, entesa com a part de la consideració del respecte del patrimoni litoral, contribuint a donar el valor i la dignitat de les professions al mar. Reconeix, doncs, uns antecedents culturals a les activitats de promoció, el permet la diversificació, complementaries a les pròpiament extractives, ampliant les fonts de riquesa de gent de mar, mentre que ajuden a reduir l'esforç pesquer i mariscador.

-La posada en valor del patrimoni marítim flotant i la seva dinamització i ús social incideix directament a l’economia de les comunitats marineres:

• Contribuint al manteniment d'ocupacions com fusteria de ribera i d’activitats com la construcció naval en fusta, donat que el segment dels vaixells d’interès patrimonial actualment representa prop del 40% de la cartera de comandes de nous vaixells en les petites drassanes gallegues. Segons dades recents de l'Associació Portuguesa de Fusters de Ribera (AGALCARI), representant del sector de la quasi totalitat del país, que compta amb 20 empreses afiliades al litoral de la costa portuguesa, que donen feina directament a 150 treballadors i indirectament a altres 2.500; cal destacar que paral•lelament, que la Ria d’Arousa, amb 10 empreses en actiu, és la major concentració de les fusters de ribera d’Europa. A més, dins de les activitats de construcció en fusta es poden esmentar els tallers i fàbriques de vela, corderies, petita metal•lúrgia, i petites empreses de pesca i de turisme nàutic, les companyies d'assegurances marítimes, serradores, la silvicultura...

• Contribuir a la recuperació de les muntanyes com els principals proveïdors primers de la fusteria artesanal de ribera, tant en la construcció de nous vaixells. comen la reparació i el manteniment dels existents.

• Contribuir, com ja es va dir, una economia sostenible, basada en una turisme cultural respectuós de la diversitat sociocultutal, mediambientals i paisatgística que guanya adeptes dia a dia. Un marc legislatiu favorable a la preservació, promoció i difusió del saber-fer relacionat amb els vaixells d’interès patrimonial i amb la navegació tradicional, redundarà en la pervivència i la transmissió de la cultura marítima, en general, que encara conserven les petites comunitats pesqueres en particular. Una cultura i una identitat marítima que les autoritats europees, a través de diferents posicions, normatives i regulacions tracten de preservar i preservar reconeixent en ella un factor determinant per donar prestigi i per diversificar les activitats i professions relacionades amb el mar, garantint a mig i llarg termini el desenvolupament sostenible de l’economia i el benestar social de les zones litorals, al mateix temps que es mostra com la millor eina per augmentar la consciència de la població de cara a preservar el medi ambient marí i del paisatge costaner en el que es duen a terme les activitats socioeconòmiques, mitjançant el coneixement del seu passat i la seva possible projecció futura.

DOCUMENT DE L’ACORD SOBRE LA MOCIÓ.

En aquests dies, s’ha allargat el termini perquè s’accepti una esmena a la futura "Llei General de Navegació Marítima", que reconegui les embarcacions històriques i tradicionals.

En pocs dies es reunirà la Comissió de Justícia del Congrés del Diputats per abordar aquesta qüestió, amb la que es pretén que aquests vaixells es regeixin per una legislació específica, respectant al mateix temps competències de les comunitats autònomes en el cultural i el patrimoni, per garantir la seva protecció i el seu ús, contribuint a la protecció dels nostre patrimoni marítim flotant, en línia amb altres països del nostre entorn, com França, Països Baixos, Noruega i Suècia.

ACORD:

D'acord amb l'anterior, proposo que la sessió plenària del Concello el següent acord:

1. El Concello de XXXXXX expressa el seu ple suport a l’esmena al "Proyecto de Ley General de Navegación Marítima", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulada "«Protección del PatrimoniOomarítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales”.

2. En manifestem el nostre suport, instant a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, perquè abordi aquesta qüestió i la incorpori al text legislatiu futur.

Al Concello de XXXXXXX el de de l’any

Traducció JSG

I Seminari de la divulgació històrica i de reconstrucció de vaixells emblemàtics de la marina espanyola.

Les conferencies programades en aquest primer seminari, dins de l'iniciativa "UCA Participa", tenen com a objectiu la difusió, no només dels procesos d'investigació i de construcció dels vaixells històrics que s'han realitzat en la comunitat andalusa com a fruit de la celebració de centenaris, sinó les històries i els moments que acompanyaren a aquests homes a la societat en la que visqueren, perquè estem convençuts del veritable valor de totes elles, per estimar les nostres terres i mars, difondre la nostra cultura, conèixer-nos millor i aprendre del pasat com a font de saviesa del present.

En concret és desenvolupen en els següents vaixells:

- La Nao Victoria de Juan Sebastián Elcano. La caravel·la Niña de Cádiz. El Santísima Trinidad i El Galeó Andalucía.

El seminari anirà acompanyat de projeccions de pel·lícules, posters explicatius i presentacions multimèdia, i publicacions amb resums de les històries.El seminario va acompañado por proyecciones de películas, poster explicativos y presentaciones multimedia y fascículos con resúmenes de las historias. Informació facil·litada per Gabi Juanes

http://www.uca.es/centro/1C15/noticias/i-seminario-de-divulgacion-historica-y-de-reconstruccion-de-buques-emblematicos-de-la-marina

Hem fet un pas més.

Deixant de banda que avui (18/02/2010) s'ha tornat a ajornar una setmana més el període de presentació d'esmenes, hi ha un fet que no s'havia produït encara:

Des de la pròpia presidència de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, se'ns ha fet saber que els documents presentats han lliurat oficialment per al seu estudi al Ministeri de Justícia i als portaveus dels grups parlamentaris presents a la Comissió de Justícia. Així doncs, l'esmena i la ponència que l'advocat Jaume Rodrigo de Larrucea, professor de Dret Marítim (UPC) i President de la Secció de Dret Marítim l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona, va presentar a la jornada tècnica organitzada pel Museu Marítim de Barcelona el novembre passat, sobre la problemàtica de les embarcacions històriques, han arribat força amunt. Això vol dir que ja està? Ni molt menys. El treball de tots en aquestes últimes setmanes ha ajudat, però encara estem lluny. I la situació social i econòmica del país obliga a la classe política, si més no de moment, a posar el focus en assumptes diferents. Motius per alegrar-nos d'aquest pas n'hi ha, però deixeu que el vi i el cava es segueixin refredant a la nevera. Ens queda molta feina per fer encara.

Cal seguir aconseguint més adhesions i de sectors més amplis. Al final d'aquest text podreu veure les noves institucions i associacions que han decidit sumar-se i donar el seu suport. Però segueixen faltant noms, tant d'entitats com de professionals. D'altra banda, el prec que es va fer la setmana passada, a falta d'una setmana del termini que es va suggerir, ha tingut escàs èxit de moment. Recordeu que volem aconseguir plasmar el nombre d'empreses i els llocs de treball actuals que estan directament relacionats amb el patrimoni marítim. I per això ens cal saber quatre dades: nom de la empresa, activitat, nombre de llocs de treball i la localitat on està ubicada l'empresa. Als grups parlamentaris, a la societat en general, hem de fer-los arribar que estem parlant de molt més que d'embarcacions. Parlem de drassanes, artesans, embarcacions d'empresa amb una activitat cultural, institucions culturals ... De llocs de treball actuals i creació d'ocupació. De potenciar sectors emergents com el turisme cultural o la innovació en temes com la construcció naval, per exemple. I per fer-ho entendre als grups parlamentaris ens calen dades.

Consta que hi ha institucions que han començat a formar grups de treball per elaborar un document d'estudi, que serveixi de base per aquest Reglament sobre les embarcacions que estem demanant. És un treball que no podem demorar. No tots entenem el mateix per embarcacions històriques, tradicionals, patrimonials ... D'altra banda, en aquest reglament, han de poder acomodar totes les embarcacions? S'han de crear diferents categories en funció de la seva tipologia, antiguitat, valor patrimonial? Quins deures i obligacions comportarà per als propietaris? Quins avantatges? ¿Què ha de fer la administració? I la Direcció General de la Marina Mercant? Què titulacions o elements de seguretat a bord? Quants tripulants es poden admetre? Cal fer diferències entre embarcacions propietat d'una associació sense afany de lucre de la que és propietat d'una empresa o d'un particular? Hi ha tema per al debat i el debat ha de portar a acords i tots sabem el que això costa. Es proposa doncs que comencem a crear aquests petits grups de treball, cada un en la seva zona, ia elaborar un document base pensant que aquest 20 de maig, en el qual se celebra el «European Maritime Day, igual és una bona data per fer-ho públic i lliurar-lo al Govern d'Espanya, als grups parlamentaris i aconseguir el suport de l'European Maritime Heritage.

Per arribar a aquest dia 20 de maig doncs, tenim poc més de dos mesos, i les vacances de Setmana Santa estan pel mig. Si ens aneu fent arribar les vostres propostes, documents, reflexions ... les anirem distribuint per correu electrònic a la resta del col•lectiu, per així anar enriquint el debat. Tant de bo contribueixi a això a elaborar un únic document base. A ningú beneficiarà que no ho aconseguim. Si en dos mesos s'ha aconseguit el suport que tenim, s'ha sumat com mai fins ara s'havia aconseguit sumar, ara no podem fallar.

I que passa amb l'esmena i la Comissió de Justícia? Doncs que l' anirem seguint i enviant-los dades, suports rebuts, etc, com es ha fet fins ara. Si es tanca el termini de presentació d’esmenes abans del 20 de Maig, millor, i si no, el que s'ha dit, a aquest 20 maig hem d'arribar amb els deures fets: el màxim de documents de suport i un document base. Penseu que independentment de quin sigui l'estat de la Llei general de Navegació Marítima, aquest document i tots els suports possibles, són bàsics, ja que si finalment el Congrés, pel motiu que sigui, decideix que aquesta llei no és prioritària en aquesta legislatura, anem a haver d'estudiar altres vies per aconseguir aquest reconeixement jurídic a les embarcacions històriques i tradicionals.

Josep-Anton Trepat