10.2.11

Taula Rodona: El temporal de 1911, cent anys desprès.

Dimarts 15 de febrer de 2011
a la Sala d'actes del Museu Marítim de Barcelona
a les 19.30 h.

Organitzada per 360radio, La ràdio nàutica de Catalunya, amb la participació de Pere Cladera, meteoròleg del Meteocat; Eusebi Esgleas, president de la Federació de Confraries de Catalunya; Enric Garcia Domingo del Museu Marítim de Barcelona; Vicente Garcia-Delgado, historiador i Jaime Zaragoza, Cap de Salvament Marítim de Barcelona.

Actuarà com a moderador en Joan Sol, secretari de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i creador del blog "El mar és el camí". Tancaràn l'acte en Toni Tió, President del Fòrum Marítim Català i en Joan-Albert Lligonya, Director de 360ràdio.

16.11.10

Visca el Patrimoni Cultural Immaterial! Visca els castellers!

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial felicita de tot cor al món casteller.

La UNESCO ha declarat els Castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial celebrada a Nairobi (Kenya). La UNESCO destaca que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen "un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat". També assenyala que la inclusió dels Castells "pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana". Per defensar la candidatura dels Castells, hi ha a Nairobi una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També han viatjat a la capital de Kenya el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Avui ha estat un dia important per la cultura peninsular donat que també s’ha decidit incloure a la Llista Representativa el Cant de la Sibil•la, la dieta mediterrània i el Flamenc, entre la quarantena llarga de manifestacions culturals mundials aprovades.

3.11.10

Calendari de trobades de navegació tradicional a Catalunya i Balears. 2011.


Feu clic sobre la imatge per descarregar-vos el Calendari provisional. 

LA FCCPMF DEMANA EL COMPROMÍS DE LES ADMINISTRACIONS EN LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL DE CATALUNYA

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial vol posar de manifest la situació de desprotecció i, en molts casos, d’abandonament en què es troba una gran part del patrimoni marítim i fluvial a Catalunya. Això és especialment greu en el cas de moltes embarcacions que estan abocades al desballestament. L’objectiu d’aquesta entitat, que aplega una desena d’associacions de tota la costa catalana, és involucrar la ciutadania en la defensa i conservació d’aquest patrimoni i exigir a les administracions que s’apliquin les lleis i normatives existents en matèria de protecció patrimonial, i aconseguir el seu compromís ferm en aquesta qüestió.



La FCCPMF considera el patrimoni marítim i fluvial una part fonamental del patrimoni cultural català. Per patrimoni marítim s’entén el conjunt de manifestacions materials i immaterials que són resultat de l’activitat humana relacionada amb la mar i els rius. Hi ha tres tipus de patrimonis: el patrimoni immoble, que són els edificis, infrastructures i espais relacions amb l’activitat marítima i fluvial (drassanes, fars, barraques de pescadors, escars, tinglados, amarradors, perols de tenyir, rescloses, etc.); el patrimoni moble (embarcacions, eines, instruments de pesca, aparells de navegació, objectes de la vida quotidiana, etc.); i el patrimoni immaterial, és a dir, el conjunt de coneixements, destreses i habilitats que es creen, conserven i transmeten en les comunitats que es relacionen amb la mar i els rius (tècniques de construcció, tradicions, música, cuina marinera, etc.). Una part molt important de tot aquest conjunt és el patrimoni flotant, és a dir, les embarcacions en actiu.



Des de l’any 1993, Catalunya disposa de la Llei del Patrimoni Cultural Català que no fa cap referència explícita al patrimoni marítim i fluvial. Tot i això, entenem que aquest ha de ser objecte de la seva protecció i conservació. El patrimoni cultural –diu aquesta llei- és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col•lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics. La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en aquesta matèria (...). La Llei parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularitat pública o privada, i les manifestacions de la cultura tradicional i popular.





Han passat tretze anys des de l’entrada en vigor de la Llei del Patrimoni Cultural Català i, actualment, a banda dels materials conservats als diversos museus marítims de Catalunya, l’escàs patrimoni marítim i fluvial que queda al nostre país es troba molt desprotegit i, en molts casos, en perill d’extinció. Això és especialment greu en el cas de les embarcacions.



Les causes d’aquesta situació de precarietat són diverses. La més elemental és el desinterès històric de la societat catalana per les coses de la mar. Només es presta atenció al mar des del punt de vista de l’esport i del lleure. Una causa decisiva és el progressiu abandó de moltes activitats econòmiques vinculades al mar, principalment la pesca artesanal, i la pèrdua de molts oficis relacionats. Una altra igualment important és la poca sensibilitat de l’Administració (Pesca, Costes, Marina Mercant...) per la conservació del patrimoni marítim immoble i flotant. Avui dia es continuen destruint instal•lacions i embarcacions amb interès històric i patrimonial. I encara que la llei permet que entitats culturals no lucratives es facin càrrec d’embarcacions donades de baixa de la llista pesquera, algunes capitanies marítimes propicien els desballestaments. I, finalment, caldria afegir, la manca de coneixement i de col•laboració entre les administracions i organismes competents en matèria de patrimoni cultural i el teixit associatiu privat que treballa en la recuperació i conservació d’aquest patrimoni.



La FCCPMF, fundada l’abril de 2005, amb l’objectiu de protegir, conservar i difondre la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, i fomentar-ne un ús social, es fixa com a actuacions més immediates per aconseguir aquests objectius, involucrar la ciutadania en la defensa i conservació del patrimoni marítim i fluvial, pel seu valor cultural i identitari, i també com a recurs econòmic important en la puixant indústria cultural; exigir a les administracions que s’apliquin les lleis i normatives existents en matèria de protecció del patrimoni marítim i fluvial, i aconseguir el seu compromís ferm en aquesta qüestió; i, finalment, col•laborar amb les administracions que gestionen el patrimoni cultural i demanar que recolzin les iniciatives de les associacions que treballen desinteressadament en la recuperació, conservació i difusió del nostre patrimoni marítim i fluvial.

25.8.10

Concurs internacional Memòria dels ports d’Europa.

Durant les festes marineres de Douarnenez d'aquest estiu em conegut la convocatòria d'aquest concurs internacional. Pel seu interès dins l'àmbit del patrimoni marítim ha estat traduït del francès per una major difusió. Des de la Federació volem fer arribar aquesta proposta al major nombre possible d'associacions, museus, administracions per motivar el treball conjunt i en xarxa entre elles i fer entrar el nostre país i els nostres ports dins la denominació de port històric. Esperant que en un futur pròxim aquesta pugui arribar a tenir un significat i un valor tant positiu com ho han estat les banderes blaves de les nostres platges.

Els objectius

El concurs Memòria dels ports d’Europa té per objectiu encoratjar el conjunt dels ajuntaments d’Europa i dels països veïns, que tenen en el seu territori un port marítim o fluvial, a inventariar, estudiar, preservar i revaloritzar el seu patrimoni portuari. Una herència sovint ignorades, en u moment on el risc de banalitzar les zones costaneres a Europa ha estat tan gran.

L’objectiu global del concurs és el de contribuir a una integració del patrimoni històric portuari dins les polítiques de renovació i de desenvolupament cultural de les façanes marítimes europees. Té l’ambició d’esdevenir el ressort de noves accions, d’envergadura local, regional o internacional, materialitzades per tal de construir, a cada port d’Europa i sigui quina sigui la seva talla, un patrimoni viu, identitari i cultural, alhora que específic de cada lloc i comú amb el conjunt de la tradició marítima europea. Aquesta nova apropiació de la memòria no pot sinó tenir un impacte econòmic per les viles i els seus ajuntaments en termes d’imatge i de turisme cultural.

Una etiqueta europea

Concretament, cadascun dels participants en el concurs haurà de lliurar a un jurat abans del 31 de maig de 2012 un dossier que presentarà el conjunt de les seves realitzacions. Els dossiers guanyadors conduiran a l’obtenció d’una etiqueta europea “port patrimonial” que li serà lliurat l’estiu de 2012 en el marc d’una gran festa marítima internacional, on en una gran exposició i unes jornades permetran la presentació dels projectes al públic en general i als mitjans de comunicació. Comparable això amb l’obtenció de la “Bandera Blava”, aquesta etiqueta tornarà a ser avaluada periòdicament per reflectir els esforços i la realització dels seus programes, donat que alguns són obligatòriament a mitjà i llarg termini.

Els orígens

El concurs Memòria dels ports d’Europa es situa en la línia dels quatre concursos precedents de Chasee-Marée:

-1992 “Vaixells de les costes de França”.: cent vint vaixells representatius dels diversos ports francesos restaurats o reconstruïts per tornar a navegar.

-1996 “Patrimoni de les costes i rius de França”: set-cents projectes referits a tots els àmbits del patrimoni marítim no naval. En particular ha permès la restauració de dos molins de marees.

-2000 “Desafiament de joves mariners 2000”: prop d’una quarantena de vaixells-escola construïts a Europa i Amèrica del Nord, basats en el model del vaixell francès més antic conservat - un iol anomenat Bantry conservat a Irlanda des de 1796-, amb la finalitat de transmetre l’ofici mariner a les joves generacions, particularment a aquells amb menys recursos.

-2008 “Memòria de la gent de mar i de riu del segle XX”: centenars d’històries de vida i de reculls orals de marins i de navegants que havent conegut els grans canvis tècnics i socials d’aquest període en el decurs de la seva carrera marítim.

Organització i col•laboradors.

El concurs està organitzat per l’associació Memòria dels ports d’Europa persidida per Bernard Cadoret, fundador de Chasse-Marée, en col•laboració amb la revista Le Chasse-Marée i l’”European Maritime Heritage”. L’EMH és una organització internació que federa les iniciatives patrimonials marítimes servint l’enllaç amb les instàncies de decisió de la Comissió Europea. Gérard d’Aboville, president de la Fundació del patrimoni marítim i fluvial és el primer padrí d’aquest nou concurs; la FRCPM sosté igualment el projecte. Grans empreses de dimensió europea aviat l’apadrinaran.

Qui pot concursar?

El concurs està obert a tothom:

- simple particulars

- Ajuntaments o col•lectivitats públiques diverses.

-Associacions. La creació d’una nova entitat federant les iniciatives existents a nivell local i treballant en connexió amb l’Ajuntament o Consell Comarcal és un camí que sembla indicat.

-Centres formatius i de recerca, arxius, empreses.

- Empreses, societats d’economia mixta.

- Tots els països europeus i els països veïns (Rússia, Acrània, Turquia, Marroc, ...) o territoris que han mantingut llaços importants amb ports europeus , com Àfrica, l’Amèrica del Nord, Austràlia, etc.

Les categories del concurs

Dos grans tipus d’estructures portuàries seran objecte de diferent classificació:

1.- Els ports històrics.

Diferents categories diferenciaran els ports, en funció de:

- De la seva mesura: d’una senzilla escala tallada en una roca, ribera, riu o escullera, al gran conjunt portuari de dimensions internacionals.

- De la seva vocació que sovint a evolucionat amb el pas del temps: pesca, transport de passatgers o mercaderies, esbarjo, etc...

Podrà també ser presentat un dossier global re-agrupant les diferents iniciatives d’una mateixa comunitat portuària; les xarxes de petits ports (en els estuaris, per exemple) es podran també constituir.

El patrimoni tingut en compte pot ser:

- Material: patrimoni natural, artesanal, industrial, militar, balneari; construït a terra o en mar, flotant o navegant; en base a arxius i iconogràfic.

- Immaterial: festes i tradicions, ofici artesanal, memòria oral.

L’autenticitat de les restauracions o reconstruccions i la pertinença dels nous usos seran criteris positius.

2.- Els ports recents, o en projecte

Per aquests ports, sovint dedicats a l’esbarjo, la qualitat arquitectural de les instal3lacions i la de l’entorn paisatgístic, la selecció de materials, la qualitat ecològica (gestió del medi biològic, de l’espai i de l’ús dels vaixells, reversibilitat del projecte), així com la dimensió cultural i patrimonial que vinculi el nou port a la memòria dels llocs, serà valorada.

En tots els casos, les mesures socio-econòmiques que permetin a la població local, sovint sorgida d’una llarga tradició marítima, continuar vivint i treballant prop dels espais portuaris seran especialment apreciades.

Per evitar d’orientar en excés o de rompre artificialment la tipologia dels projectes, els candidats estan convidats a definir per ells mateixos en algunes línies la categoria dins la qual desitgen concursar. Precisaran el tipus de patrimoni, la seva època, la seva superfície o dimensió, el nombre d’habitants de la vila i la vocació del seu port. Els organitzadors es reserven la validació de les categories definitives en funció de la distribució dels projectes rebuts.

Un punts comuns essencial

La recepció i valorització dels vaixells patrimonials dins el marc de les estructures portuàries rehabilitades seran un criteri essencial de classificació: gratuïtat, qualitat de les instal•lacions, presència cultural, convivència de les animacions, etc.

També seran presses en consideració:

- La presència de vaixells representatius de l’història marítima local (existents o en projecte), i d’estructures aptes per fer-les navegar.

- L’existència de drassanes i d’artesans que puguin intervenir en el manteniment dels vaixells d’interès patrimonial, també de centres d’interpretació, de museus, d’associacions, d’estructures aptes per a dur a terme una recerca, de l senzill treball individual a un programa de recerca universitària.

Una etapa important del concurs, final de maig de 2012

Un sòlid estudi programàtic, ricament il•lustrat, fonamentat sobre una cerca arqueològica, una recerca en arxius i/o un recull oral, presentant les bases del projecte de cadascun dels concursants, haurà de ser enviada als organitzadors a final de maig de 2012.

Informació, documentació i inscripcions:

MEMOIRE DES PORTS D’EUROPE

25, boulevard du Général de Gaulle

B.P. 80123

29172 DOUARNENEZ Cedex

memoiredesports@orange.fr

Tél. +33 9 77 68 61 74

Unes indicacions útils referides al concurs apareixen en el Chasee-Marée nº 219 de desembre de 2009 (pag. 60)



En el marc de l’operació Marseille Provence 2013, una iniciativa centrada sobre tota la Mediterrània, rica d’una mateixa història, “Mediterrània Ports de Memòria”, ha estat impulsada per la Federació del Patrimoni Marítim Mediterrani. Aquesta s’integra naturalment dins la Memòria dels ports d’Europa.

16.8.10

Som capaços de lliurar el patrimoni marítim a les generacions futures?

Pel seu interès reproduim l'informació publicada a les Notícies de la web de La Mar d'Amics.


En els últims anys, les institucions involucrades en la conservació i gestió del patrimoni, inclosos els museus, s'han involucrat en la reflexió sobre els mitjans que poguessin conduir a la participació dels joves en la protecció del patrimoni i processos de restauració. Aquesta qüestió adquireix una rellevància encara més gran si es considera que aquests mateixos individus al mateix temps poden convertir-se en el futur en els visitants i / o usuaris dels recursos patrimonials, en els futurs professionals en els camps tècnics i científics relacionats amb el patrimoni i, finalment, en els futurs guardians del patrimoni i testimonis relacionats que, alhora, al seu torn hauran d’assumir la missió de preservar i transmetre-ho a les generacions venidores. Per tant, hi ha una necessitat d'identificar els mitjans de fomentar l'interès dels joves en el patrimoni, garantint la seva participació activa en la definició dels programes relacionats amb ell. A través de la interacció amb els joves, es tasca tant dels en museus com de molts altres relacionats amb les institucions, la contribució a la instrucció de les societats futures. El 7è Congrés Europeu de Patrimoni Marítim es centrarà en aquestes qüestions relacionades amb l'àmbit del patrimoni marítim. L'organització d'acollida, Seixal Ecomuseu Municipal, espera fomentar l'intercanvi d'experiències i augmentar els nivells de cooperació entre els museus marítims i altres entitats involucrades en la generació de coneixement en la salvaguarda i promoció del patrimoni marítim.



VII Congrès de European Maritime Heritage

Som capaços de lliurar el patrimoni marítim a les generacions futures?



Seixal, 23 a 25 setembre 2010



En els últims anys, les institucions involucrades en la conservació i gestió del patrimoni, inclosos els museus, s'han involucrat en la reflexió sobre els mitjans necessaris per conduir a la participació dels joves en la protecció del patrimoni i processos de restauració. Aquesta qüestió adquireix una rellevància encara més gran si es considera que aquests mateixos individus al mateix temps poden esdevenir en el futur els visitants i / o usuaris dels recursos patrimonials, els futurs professionals en els camps tècnics i científics relacionats amb el patrimoni i, finalment, els futurs guardians del patrimoni i testimonis relacionats que, aleshores, al seu torn assumir la missió de preservar i transmetre a les generacions per venir.



Per tant, hi ha una necessitat d'identificar els mitjans per fomentar l'interès dels joves en el patrimoni, garantint la seva participació activa en la definició dels programes relacionats amb el patrimoni. A través de la interacció amb els joves, tant en museus i el patrimoni de molts altres relacionats amb les institucions seria contribuir a la instrucció de les societats futures.



El 7è Congrés Europeu de Patrimoni Marítim en conseqüència es centra en aquestes qüestions en relació amb l'àmbit del patrimoni marítim. L'organització d'acollida, Seixal Ecomuseu Municipal, espera fomentar l'intercanvi d'experiències i augmentar els nivells de cooperació entre els museus marítims i altres entitats involucrades en la generació de coneixement en la salvaguarda i promoció del patrimoni marítim.



PROGRAMA



22 setembre

18:00-20:00 - Recepció dels participants en el Congrés en Geografia de Lisboa Societat (Sociedade de Geografia de Lisboa).



23 setembre

09:00 - Recepció

10:00 - Obertura

- Jorge Raposo (Director de SME)

- Autoritat Marítima (Capitania do Porto de Lisboa)

- Institut Portuguès de Museus (Institut 2 Museus i Conservação)

- Per Jessing (President de la HME)

- Vanessa Silva (Conseller d'Educació, Cultura, Turisme i Joventut)

- Alfredo Monteiro (Alcalde de Seixal) 2

- 10:40 - Break

• Sessió 1. Què planteja interrogants sobre el patrimoni marítim?

President: Jorge Raposo (EMS)

- 11:00 - Per Jessing Patrimoni Agència Europea de

- 11:20 - Elisabete Ecomuseu Municipal do Seixal Curtinhal

- 11:40 - El Congrés Edenborough Alan Internacional de Museus Marítims

Debat - 12:00 -

Dinar - 12:30 -

• Sessió 2. La mida i l'economia de la flota del patrimoni

President: Michael Baur vom (EMH)

Lindqvist - 14:00 - Per-Inge Europea de Patrimoni Marítim

- 14:20 - João Barbas Associação Portuguesa de Patrimoni Marítim (APPM)

- 14:40 - Geògraf Tom Bade Ambiental

- 15:00 - Langelaan Jorn Projecte Tres Homes

Debat - 15:20 -

Break - 15:50 -

• Sessió 3. Classificació del patrimoni marítim

President: Graça Filipe (IMC)

- 16:10 - João Martins clar Jurista

- 16:30 - Georges Fundació Prud'homme du Patrimoine et Marítim Fluvial

- 16:50 - Olga López Museu Marítim de Barcelona

- 17:10 - Fernando Carvalho Rodrigues Associação 02:00 Proprietaris i Arrais des Típiques Embarcações do Tejo (APAETT)

- 17:30 - Lourens Touwen Propietari de l'embarcació tradicional

Debat - 17:50 -



24 setembre

• Sessió 4. Participació dels joves

President: Costa Carla (EMS)

- 09:30 - Monique Touw Sail Training International

- 09:50 - Carles Costa Escola d'Activitats Nàutiques de Cascais / Escola Cascais »Nàutica

- 10:10 - João Martins Ecomuseu Municipal do Seixal

- 10:30 - Break

- 10:50 - Xabier Agote Projecte Dorna

- 11:10 - Vladimir Martous Projecte Shtandart

- 11:30 - Debat

Dinar - 12:00 - a l'Institut Hidrogràfic de la Marina

• Sessió 5. Patrimoni immaterial marítim

President: Claudia Freire (RPM)

- 14:30 - Carla Queiroz (Departament de Patrimoni Immaterial / IMC)

- 14:50 - Dragana Lucija Ratkovic (AMMM)

- 15:10 - Europa El projecte Nostra

- 15:30 - Carrera Pau (FGPCMF i Museu do Mar de Galícia)

Debat - 15:50 -

Break - 16:20 -

• Sessió 6. Sessió de cloenda

President: Per Jessing i Elisabete Curtinhal

16:40

Recomanacions

Tancament

- Jorge Raposo (Director de SME)

- Per Jessing (President de la HME)

- Vanessa Silva (Conseller d'Educació, Cultura, Turisme i Joventut)

17:30

viatge en vaixell tradicional per sopar de Cacilhas a bord de la fragata "D. Ferran II i Glória ".



25 setembre

10:00 - Assemblea General European Maritime Heritage.

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...