Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la
maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure
embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm.
Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En
el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a
més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet
que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en
una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que
malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La
caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a
un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un
violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat
al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments
d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta
requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres
d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals
cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el
varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò
que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que
en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest
ja formaria part del catàleg patrimonial.
El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.
La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on
es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt
museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols
amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent
de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells
informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu
coneixement.
Els projectes municipals de millora turística de la zona
dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció
patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt
positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament
degenerat.
Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i
marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de
recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò
que era necessari per conservar-ho.
El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.
