VI curs de restauració i manteniment d'embarcacions de fusta

Introducció a l'ofici de mestres d'aixa

29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020

El seu objectiu és donar a conèixer els vaixells  tradicionals i l’ofici de fer i reparar embarcacions, les pràctiques i les tasques més habituals dels mestres d’aixa.

Es desenvoluparà en una drassana en actiu i equipada amb eines i maquinària adequada, on es treballarà sobre un bastiment singular,  un petit llagut del fons del Museu de la Pesca, a partir del qual es confeccionaran peces de fusta de dimensions reals i formes tradicionals.

El curs s'adreça a alumnes interessats en la construcció naval, la navegació tradicional i la recuperació de la nostra cultura marinera.

Les sessions alternen teoria amb la pràctica i la manipulació d’eines i materials emprats per mestres d’aixa, tot familiaritzant-nos amb un vocabulari ric i propi, que també cal posar en valor.

Programa del curs

Dissabte 29 de febrer

Presentació i objectius, eines i definició de tasques. Visita al Museu de la Pesca, espai mestres d'aixa. Confecció d’un rem per a familiaritzar-nos amb les eines del mestre d’aixa, la fusta i les tècniques per treballar-la.

Dissabte 7 de març

Substitució de peces de fusta de l'embarcació. Confecció de noves peces mitjançant plantilles per a la substitució de peces en mal estat.

Dissabte 14 de març

Substitució de peces. Confecció de noves peces estructurals  i col·locació. Introducció al calafateig.

Dissabte 21 de març

Confecció de noves peces de folre i col·locació. Calafateig.

Totes aquestes tasques estaran supervisades pel mestres d'aixa  professional Andreu Casas, del Taller de Fusteria Naval Massot, amb l’assessorament de tècnics en patrimoni marítim del Museu de la Pesca.

Informació del curs 

Places: 8

Hores lectives: 18

Calendari: 29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020

Horari: 9 h a 13:30 h

Lloc: Construcció Naval Massot. Vall-llobrega.

Preu: 80 €

Per a més informació i inscripció: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44

Els alumnes participants rebran un certificat d’assistència.

No es retornarà l’import del curs en cas d’anulació si no es comunica amb una setmana d’antelació.

El curs no es realitzarà sense un nombre mínim de 8 participants. L'assignació de plaça es farà per estricte ordre d’inscripció

Adèu al varador Carré de Sant Feliu de Guíxols.

Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.

Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.  Actualment és el darrer varadero de carro de terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la màquina i el taller.

Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm. Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest ja formaria part del catàleg patrimonial.

El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.

La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu coneixement.

Els projectes municipals de millora turística de la zona dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament degenerat.

Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò que era necessari per conservar-ho.

El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.