"La normativa perpetuarà la segregació i menyspreança del patrimoni immaterial"
Amb motiu de la proposició d'una nova Llei de Patrimoni Cultural Immaterial i Associacionisme Cultural per part del govern de la Generalitat, Tornaveu m'ha ofert aquest espai per fer una primera valoració del projecte legislatiu d'acord amb la lectura de la memòria preliminar aprovada pel govern. Ho analitzaré partint d'una doble visió, com a membre d'entitats culturals i com a antropòleg investigador de Patrimoni Immaterial.
Observant la memòria preliminar, resulta incomprensible com el govern de la Generalitat de Catalunya ha retrocedit tant d'ençà que el mes de maig va presentar l'Acord de Govern i com ha pogut canviar tant la proposta de polítiques en tan poc de temps vers una qüestió tan sensible com és la cultura en un sentit ampli. El mes de maig de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya van fer públic un Acord de Govern mitjançant el qual donaven inici a l'actual legislatura. En ell s'hi recollien grans canvis en polítiques culturals en els àmbits del Patrimoni Cultural i en els Drets Culturals. Ens referim a aquests dos punts inclosos en l'apartat 5 ("Donem vida a la cultura, protegim i potenciem la llengua catalana") de l'Acord de Govern en matèria cultural:
“Elaborar i aprovar una Llei de polítiques culturals i drets culturals de la ciutadania: nou text legislatiu que clarifiqui les responsabilitats de gestió cultural governamental, municipal, associativa i professional arreu de tot el territori, reguli i desenvolupi les polítiques de foment de cultura, concreti els drets culturals de la ciutadania, especialment l’accés a la cultura, i faciliti la cultura en els equipaments públics i privats i la programació estable en la xarxa d’ateneus i equipaments.”
“Elaborar una nova Llei de patrimoni cultural (material i immaterial) actualització de la llei 2/1983”
La proposta de l'Acord de Govern és coherent per tal de modernitzar i actualitzar les polítiques culturals catalanes al segle XXI. La incorporació de la noció de drets culturals en la legislació catalana i la definitiva unificació del patrimoni cultural material i immaterial en una Llei integral de Patrimoni Cultural demostren la voluntat d'una actualització i d’un impuls real de la política cultural del govern de la Generalitat. Ara bé, és sorprenent que en pocs mesos -del maig al desembre- aquesta prioritat de modernització de la política cultural catalana s'esvaeixi tan ràpidament a través de l'Avantprojecte de la Llei de Patrimoni Cultural Immaterial i Associacionisme Cultural.
La memòria preliminar aprovada planteja petits retocs i n'elimina d'altres d'importants a la LLEI 2/1993 de 5 de març de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural:
En primer lloc, la decisió de no fer una Llei "integral" de patrimoni cultural material i immaterial. Fa temps que es reivindica una nova llei de patrimoni. No només per incorporar el patrimoni cultural immaterial (PCI) i el patrimoni etnològic en una única llei catalana de patrimoni cultural, sinó també per actualitzar una legislació patrimonial anacrònica (la Llei 9/1993) i incorporar les noves perspectives de gestió patrimonial contemporànies, molt més inclusives, participatives i interseccionals.
La memòria preliminar no contempla una legislació integral del patrimoni cultural i contradiu l'Acord de Govern. L’únic que farà és perpetuar la segregació i la menyspreança del patrimoni immaterial (i el patrimoni etnològic) com a patrimoni de segona categoria. A més a més, corprèn de forma alarmant la substitució del concepte de patrimoni etnològic pel de PCI quan no és del tot correcte. Què passarà amb els museus etnològics sense una regulació del seu propi patrimoni? I els BCIN de Zona d'Interès Etnològic? I amb el mateix Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)? També s’ha de dir que l'Estat Espanyol està en procés de fer una Llei integral de Patrimoni Cultural unificant la Llei de PCI aprovada el 2015 i la Llei de Patrimoni Històric de 1985.
En segon lloc, sí que observem a la memòria preliminar una cosa positiva: el reconeixement legal i l’impuls de mesures de protecció del Patrimoni Cultural Immaterial. El text estableix procediments per declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a pràctiques culturals vives, el PCI. Fins ara hi havia elements, com l’art de la Pedra Seca o la Patum de Berga, que estaven inscrits a la UNESCO, però, en canvi, no estaven declarats BCIN amb igualtat de condicions que la resta de patrimonis. Amb aquesta mesura es resoldria aquest buit legal propiciant que altres patrimonis vius fossin salvaguardats a banda del patrimoni festiu que ja tenia una mínima protecció.
En tercer lloc, crida l’atenció l'ambigüitat amb la qual parlen sobre PCI i les obligacions de les administracions en matèria d'inventari, investigació i mesures de salvaguarda. No es preveu cap mena d'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i es deixen les mesures de salvaguarda a la voluntat dels ens locals. La Generalitat de Catalunya hauria de tenir com a prioritàries aquestes dues qüestions si vol fer ben formulada una legislació de PCI -integral o segregada-. Són instruments fonamentals en qualsevol política patrimonial i encara més quan són d'obligat compliment si es vol seguir la Convenció per a la Salvaguarda del PCI i les Directives Operatives de la UNESCO.
Alhora, s’ha de tenir present que el PCI no sempre està intrínsecament lligat a l'associacionisme i a l'amateurisme. És obvi que moltes entitats gestionen i recreen el PCI transmetent-lo generació rere generació, però això també ho fan empreses i professionals, com ara artesans d'oficis tradicionals, cuiners, imatgers, margeners, músics, ballarins, cantants, etc. A aquests també els hauria d'afectar i beneficiar la normativa, de la mateixa manera que als grups o individus no organitzats en associacions, com són els gestors de PCI.
Per resoldre aquestes ambigüitats un bon exemple seria seguir la LLEI 18/2019 de 8 d'abril de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.
També és un punt ambigu aclarir quins professionals seran els encarregats d'aplicar les polítiques públiques en patrimoni immaterial i el patrimoni etnològic. Entenc que la llei hauria de regular que les persones formades en antropologia en serien les més indicades. Tanmateix, és inconcebible que es plantegi que la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural no necessita més personal ni finançament perquè ja està adaptada organitzativament a la gestió del nou Patrimoni Immaterial. Sabem que és una de les Direccions Generals més mal finançades, almenys fins als darrers anys, i que molt del personal fix s'ha anat jubilant sense moltes renovacions.
Arribats aquí, ens preguntem una cosa: com queda l'associacionisme cultural en aquesta nova legislació? El text de la memòria preliminar se centra molt en el PCI i molt poc en les qüestions de l'associacionisme i el voluntariat cultural. Pràcticament, podríem dir que s'obvia que l'Avantprojecte vol regular-lo. La memòria planteja de forma resumida que l'associacionisme és fonamental pel país, la cohesió social i l'accés a la cultura. Contràriament a això, ara mateix no té el prestigi social ni el reconeixement que hauria de tenir. Per aquest motiu es proposa crear un procediment de declaració d'entitat d'interès cultural que beneficiaria fiscalment les entitats inscrites.
Convé subratllar la manca de propostes concretes en polítiques d'associacionisme cultural. Com es planteja el govern de la Generalitat fomentar i impulsar l'associacionisme cultural català? De quina forma s'aconseguirà aquest reconeixement social a banda de beneficis fiscals? La LLEI 2/1993 era molt més clara a l’hora d’impulsar i fomentar la dinamització sociocultural del país amb la cultura de base, l'associacionisme i el voluntariat.
Així mateix, crec que seria inspirador per la normativa catalana en matèria de voluntariat i associacionisme cultural que s'emmirallés en les innovadores propostes de lleis de drets culturals i lleis de Cultura Popular de base comunitària que han aflorat darrerament a Llatinoamèrica coordinant-se a través d'Iber Cultura Viva de la Secretaria General Iberoamericana. Entenen la cultura com a eina de transformació social que impulsa i fomenta enèrgicament la participació de les comunitats culturals en els territoris. El seu objectiu és bastir una política pública d’accessibilitat universal a la cultura des de i per les organitzacions culturals de base comunitària amb una mirada especial a la vulnerabilitat social dels col·lectius. Impulsen programes que fomenten la creativitat, l’equitat, la cohesió social, el gaudi i el respecte de les diversitats d’identitats presents en la societat.
En definitiva, volem un canvi real en les polítiques culturals a Catalunya? Ens trobem davant d'una proposta que incorpora actualitzacions a la LLEI 2/1993, però que no va al fons de la qüestió de dos àmbits molt importants pel país. No plantegen polítiques integrals en Patrimoni Cultural com tampoc no surten de les ambigüitats en les polítiques de voluntariat i associacionisme cultural. A diferència d'aquesta memòria preliminar de l'avantprojecte, l'Acord de Govern del maig de 2021 ens oferia una renovació molt positiva de les polítiques culturals a Catalunya. Caldria doncs retornar a la proposta de l’Acord de Govern: una Llei integral de patrimoni cultural i una Llei de drets culturals.
Necessiten com mai unes polítiques culturals transformadores que donin resposta a les necessitats culturals i al benefici comunitari de la ciutadania del moment present. Per tant, cal que el govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya, les federacions de l'Ens i la societat civil organitzada consensuïn i formulin una legislació cultural a l'alçada d'aquest moment històric i entomin els reptes culturals del segle XXI post-COVID-19.
Podeu consultar tota la informació sobre l’Avantprojecte de Llei de Patrimoni Cultural Immaterial català i Associacionisme Cultural al web de participació habilitat per la Generalitat de Catalunya: https://participa.gencat.cat/processes/patrimoni-cultural-immaterial
Lluís Bellas
Investigador pre-doctoral a la Universitat de Barcelona en Gestió de la cultura i el patrimoni cultural. Antropòleg, museòleg i membre d’associacions culturals.
* amb autorització de l'autor.