En aquest àmbit tenen molt a veure les institucions, fent unes lleis, normes i defensa dels nostres
béns comuns, enfront de la depredació i comercialització d’interessos particulars.
Nosaltres podem fer de xarxa per localitzar aquests béns i defensar-los fins on calgui i fins i tot
denunciar actes vandàlics o poc respectuosos.
Podem recuperar moltes coses al nostre abast, com estem fent amb les petites embarcacions, fer
apadrinaments de barques recuperades per les associacions, on el patró es fa càrrec del manteniment
mentre navegui i la faci seva, encara que la propietat es mantingui per part de l’associació. Caldrà
respectar els aparells i elements, tal com es feia abans, i tota una sèrie d’instruments que s’utilitzaven a bord, en la vida diària o aprendre els diferents oficis si no hi ha professionals de l’ofici, al seu abast.
Els museus poden fer i col·laborar en aquesta eina d’assessorament.
Hem de tenir en compte, que el nostres béns patrimonials són fruit d’una activitat que defineix la
relació d'un poble amb la mar. Són també expressió rellevant de la cultura tradicional dels nostres
pobles, en els aspectes materials, econòmics, socials i espirituals.
D'acord amb la Llei de patrimoni històric és l'administració qui ha de vetllar per garantir la protecció, conservar i promoure aquests béns que ens identifiquen com a grup social, tant aquells de caràcter material com també els de caràcter immaterial.
La nova llei sobre el reglament de vaixells i embarcacions històriques i les rèpliques ens fa veure
com apareixen uns camins que hem de trepitjar i defensar-los, quan i on calgui, front dels buròcrates
sense els coneixements que els pertoquen, de la nova llei, fer interpretacions de l’esperit de la llei que ens permeti eixamplar el camí per futures generacions.
En les primeres JORNADES DEL PATRIMONI MARÍTIM fetes a Fornells en el 2018 ja es van donar una sèrie de conclusions que venen al cas, tal com, que és necessari, la implicació de l'Administració amb competències en matèria de patrimoni històric (tant en l’àmbit autonòmic com també l’administració local, i estatal amb competències sobre el litoral i els Ports.
Són les administracions amb competències sobre el patrimoni històric de cada comunitat les que s'han de coordinar per establir uns criteris comuns per a l'inventari i catalogació d'aquests béns, sempre salvaguardant la singularitat de cada lloc i en això pot contribuir molt la xarxa de museus de la costa catalana i balears.
 |
| Festa patronal amb les barques de l'Associació Bricbarca |
EL RESSORGIMENT DE LA VELA LLATINA AMB NOVES FINALITATS, USOS I NECESSITATS.
La vela llatina ha sigut, sense dubtes un bon catalitzador al llarg de les costes de la nostra
mediterrània, en els quatre punts cardinals, ja que Les petites i mitjanes embarcacions són un objecte que els particulars i associacions podem mantenir a l’aigua i mantenir un patrimoni viu, i això ho estem fent d’ençà que va començar aquest moviment de recuperació, principalment a partir dels anys setanta, que han anat apareixent gràcies a donar-les una segona vida, quan han sigut allunyades com eines productives i fent-les tornar al mar amb la navegació d’esbarjo o la competició i que de segur, pocs museus marítims les tenien en consideració i s’haurien perdut definitivament.
Hem de saber fer certes distincions entre allò que és l’embarcació i la vela llatina.
No és el mateix fer competicions de vela llatina amb embarcacions construïdes expressament, seguint un monotip de formes clàssiques, amb materials, normes i regles establertes i que poden impulsar el coneixement de les maniobres a vela llatina i participació dels joves, formant equips entrenats per tal de competir entre ells, tal com ho fa la Federació de vela o de rem i en el que es poden utilitzar tècniques i materials moderns, tant en la construcció del buc com en les veles, de cara a millorar el seu rendiment, tal com fan a Canàries o altres jocs.
Però hem de ser molt curosos, quant a les embarcacions tradicionals i els aparells i veles a fer servir a bord, no distorsionant el nostre patrimoni, i deixar-les a part de cara a la competició i fer servir-les com vehicles culturals i patrimonials, a no ser que hi hagi un monotip establert des dels seus inicis, tal com els bots a ses Illes, com a elements ja pensats per la competició, amb unes normes establertes des del segle passat.
Hem de fer demostracions allà on calgui i col·laborar a on ens demanin i fer intercanvi amb altres
comunitats del nostre país o fora, participant en els seus actes i donar-nos a conèixer en una visió
internacional, com es fa a: França, Itàlia, Croàcia, Tunis, Portugal, etc.
Per preservar les embarcacions tradicionals en el seu medi natural, la mar, s’ha d’habilitar a cada port on sigui possible, una zona d’amarratge, en un lloc rellevant i visible del port, per a barques
tradicionals, amb uns preus d’amarratge populars, cosa que ajudarà a mantenir el patrimoni de les
associacions i dels particulars.
 |
| Bot de Salvament de Calafell durant una exhibició |
L’INTERCANVI, LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENTS EN LA NAVEGACIÓ.
Aquí tenim un important deure, si no volem que desapareix definitivament la navegació amb vela
llatina, i és la formació, i voldria dir que en la nostra Federació i associacions, ens hem posat les piles i agafat un rumb, que esperem que ens porti a un bon port.
Per començar hem fet una aportació metodològica i uns materials per fer-la a tres nivells, el d’iniciació de tres matins, o fer bateigs de mar, que serveixi com ham perquè la gent gaudeixi i piqui l’ham, per conèixer aquest tipus de navegació; un segon pas serà la formació de tripulants per cada associació, fent unes 15 hores de navegació i una part teòrica en cinc matins, adaptat a les embarcacions al seu abast.
Per fer això possible estem formant a futurs formadors en casa associació, d’unes 25-30 hores de
pràctiques i 10 o 12 de teoria, perquè imparteixin posteriorment els seus coneixements i transmetin
unes tècniques i un vocabulari específic per la navegació en el nostre litoral.
Ha de quedar clar que no tenim ni volem donar títols, ja que això forma part de les atribucions de les federacions de vela, sinó transmetre els nostres coneixements, que ara per ara no es fa en les
escoles de vela del nostre litoral i que estem disposats ha transmès els a ells, si ens ho demanen, per
donar-les ells mateixos, en les seves formacions de les diferents classes que donen en els clubs
nàutics, ja que la vela llatina, ja està reconeguda dins la Federació de Vela Catalana.
 |
| Avarada d'un llagut sobre els pals. Associació Bricbarca. |
EL FUTUR DE LES TROBADES D’EMBARCACIONS I FESTES MARINERES.
Les associacions ciutadanes implicades són agents de primer ordre en la conservació del patrimoni
històric i la seva difusió entre la població, i cal implicar-nos en elles i no fer un apartat, a on quan
sortim de la platja, ja no ens veuen. Cal aprofitar les embarcacions dedicades al xàrter, perquè es
guanyin la vida, portant gent seguint-nos en les nostres navegacions, com fan en l’Albufera de
València i altres llocs, com a Stintino, Brest o Douarnenez.
Per donar a conèixer i fer valdre aquest patrimoni s'han de portar a terme iniciatives que l'apropin al
públic en general, perquè aquest també es converteixi en agent de salvaguarda, atès que no es pot
protegir allò que es desconeix.
Això significa conservar les embarcacions, el patrimoni immoble de terra vinculat: Les arts pesqueres, les tècniques constructives i de navegació tradicionals, el vocabulari local, les creences, la música, les fotografies i fons documentals, etc. i utilitzar-los en festes i altres activitats per crear arrelament social i no tant per fer un reclam turístic.
És important i s'ha d'impulsar el treball en xarxa entre tots els agents implicats i el seu entorn:
institucions, museus, associacions i altres centres per donar a conèixer el nostre patrimoni i generar
sinergies col·laboratives.
Rememorar els diferents sistemes de pesca, com la pesca amb el bolig de platja o el rai, l’encesa, el
sardinal o el tresmall, etc.; les feines que es feien a bord o en les platges, tal com es fa a l’Escala,
Sant Pol, Lloret, Pineda o a Cambrils i la Ràpita, entre d’altres, sense oblidar els vells oficis que tenen relació amb el mar i les embarcacions.
Els jocs d’aigua fets per la canalla, ja quasi oblidats pel món virtual que ens envolta que hem pogut
veure en alguna ocasió.
No parlem menys de les baixades de rais o les regates de muletes i les festes del riu.
Les demostracions de la cuina marinera en les nostres trobades, i demostracions dels diversos oficis,
tal com es fa a diverses poblacions, utilitzar les festes, en cada lloc, ja sigui en les seves platges i
enfront del públic o en llocs determinats.
 |
| Els Clubs de platja estan permanentment amenaçats de desaparició per la Llei de Costes espanyola. |
LA CONSERVACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI MATERIAL E IMMATERIAL.
S’ha de crear una escola de mestres d’aixa estable per poder formar els professionals per mantenir,
conservar o restaurar les embarcacions actuals i construir noves embarcacions o rèpliques o posar els medis, que com a exemple tenim Paulilles, on els medis estan a l’abast de les associacions amb unes normes establertes, o el que va ser l'escola del Far, centre de treballs del mar, ja dissolta, però que va fer possible la recuperació de moltes embarcacions tradicionals i va ensenyar diferents oficis del mar, en diferents cicles.
Però s'ha de tendir que els projectes de recuperació, protecció i conservació del patrimoni marítim
siguin econòmicament sostenibles perquè siguin viables, prioritzant el patrimoni flotant ja existent,
amb la implicació dels particulars i l’Administració i que no siguin abandonats per una política
depredadora, que utilitza la cultura i el patrimoni per guanyar vots i després abandonen el projecte o
els reparteixen sense dotar la part econòmica que el farà sostenible, tal va ser el projecte de Barcarès
o el del Far a Barcelona.
El patrimoni marítim heretat no només ha de ser un objecte museístic, visitable i/o protegit, sinó que
ens ha d'interpel·lar a la nostra manera de ser, i ajudar-nos a dialogar amb l'entorn on ens trobem.
D'aquesta manera el patrimoni no només serà una qüestió del passat, sinó del present.
 |
| Norai de pedra de la platja de Cadaqués. |
APORTACIONS QUE PODEM FER A LA CULTURA DE LES COMUNITATS.
Les nostres embarcacions són vehicles de cultura, i, per tant, formen part del nostre patrimoni material i immaterial i l’hem de lligar amb les nostres activitats amb la societat, principalment amb les del món mariner, en les seves festes i actes culturals.
Les embarcacions com patrimoni material, formen part del paisatge i hem de defensar-lo utilitzant i
valorar els elements que encara queden a l’abast, tal com casetes de les màquines per pujar les
barques com a Sant Pol o Calafell; Els norais de pedra de Cadaqués, Les poques barraques de platja
de la costa nord, les casetes per tintar les xarxes, defensar llocs als ports i a la platja per les
embarcacions tradicionals, etc. Les rememoracions de fets històrics, de les festes dels Reis o les festes de Pirates. De moltes d’aquestes activitats tenim bons exemples, però són petites fites molt localitzades al llarg del nostre litoral.
S'ha de cercar la coordinació entre les associacions implicades i l'Administració per crear uns
protocols d'actuació en la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim que custodien.
S'ha de fer al més prest possible l'inventari i la catalogació d'embarcacions tradicionals i d'altres béns relacionats amb el patrimoni marítim en vies de desaparició en cada comunitat, com una eina
imprescindible de protecció i recuperació.
Aquests inventaris i catàlegs són imprescindibles per documentar tot allò d'interès existent en
l'actualitat i conèixer-ne l'estat de conservació, creant alertes per tal d'evitar-ne la desaparició total o
creant els mitjans per recuperar part dels seus elements, tant materials com immaterials.
El patrimoni marítim ha de ser reconegut com a tal per la societat i s'han de seguir els procediments
establerts per la legislació vigent per portar a terme declaracions de bé d'interès cultural o béns
catalogats d'interès local per protegir-les institucionalment, si són abandonades, posades a les
rotondes o per fer focs de Sant Joan.
