 |
| Pere Trijueque |
Els nostres bons amics del Cercle Català d'Història han publicat aquest article al seu web. Es tracta d'un petit homenatge a en Pere Trijueque, historiador i cronista de Palamós durant la segona meitat del segle XX. L'article "Arran de mar" ens parla d'una part del nostre patrimoni material que sovint queda en segon terme: les botigues i barraques, apropant-nos a la vida dels pescadors.
Primera barraca de Sota ca la Margarida (ref SAMP MOS_64-0028#2EBF)
És ben conegut que la vila de Palamós va néixer per a defensar el "Port reial de Palamors". La Carta Pobla, amb les seves concessions i privilegis, va ser mel per al seu ràpid poblament.
La vida dels primers palamosins era lligada al mar per tots costats: o pescadors o amb un ofici plenament relacionat amb el port: mestres d'aixa, calafats, fusters, corders, boters, mariners... a part de mercaders i comerciants de tota mena.
Aquesta dedicació al mar va propiciar ben aviat la construcció d'uns edificis molt senzills tocant al mateix port, al Raval de Mar (la Planassa, la plaça de Sant Pere i els carrers del Moll i del Vapor), dedicats a guardar els estris dels pescadors (veles, rems, cordes, palangres, nanses, etc.) o les mercaderies que els comerciants embarcaven o desembarcaven dels velers del port. Aquests 1 / 5 “Aquests edificis eren les botigues, ara anomenades col·loquialment, barraques, que ja apareixen en protocols notarials de principis del s. XIV.
Barraques de la pineda de la Fosca i de sota Sant Esteve, a un i altre costat de la Roca Negra (ref SAMP MOS_14-L3-0015#4CBC)
Al llarg de la costa de Palamós i de Vila-romà (Sant Joan de Palamós) també es varen anar alçant "botigues", en uns llocs ben aviat i en altres fins fa poc més un segle, com és el cas de la coneguda cala de Sota ca la Margarida, on no es va construir cap "botiga" fins al 1895. Pere Camós Vilar (avi del meu avi), comissionat pel seu fill Josep Camós Badosa, que era a Epernay (F), va comprar un tros de poc més de 7x8 metres on edificà la primera barraca. Aquesta cala s'havia usat l'any 1651 per a fer quarantena de la pesta a tres frares agustins de Barcelona i des d'aleshores no hi ha constància de cap edificació, segurament perquè els pescadors hi veien massa perill per a embarcar. Era des de sempre una cala de còdols, antigament anomenada "el codolar d'en Gotes".
Al sud de la platja de la Fosca, a sa Tamardia, l'any 1527 el comte de Palamós va establir un tros de terra de 12x12 canes al mariner Antoni Guerau per a construir-hi una "botiga". Al llarg de la resta del s. XVI i principi del s. XVII hi ha referències a barraques davant la Roca Negra i a sota Sant Esteve, a la part de llevant de la platja de la Fosca.
Al sud de la platja de la Fosca, a sa Tamardia, l'any 1527 el comte de Palamós va establir un tros de terra de 12x12 canes al mariner Antoni Guerau per a construir-hi una "botiga". Al llarg de la resta del s. XVI i principi del s. XVII hi ha referències a barraques davant la Roca Negra i a sota Sant Esteve, a la part de llevant de la platja de la Fosca.
Cal dir que a sa Tamardia, l'any 1914, es va fer un projecte per a la construcció d'un gran conjunt "turístic", l'Hotel Miramar. Malauradament, les conseqüències de la Primera Guerra Mundial ho varen frustrar. En una altra ocasió en podem parlar amb tots els detalls.
A la cala central de s'Alguer, vulgarment s'Alguer Gran, es coneixia l'existència de botigues construïdes als anys 1521, 1527 i 1554, però fa poc vaig trobar la que en podria ser la primera, de l'any 1434, com ja vaig explicar en un altre article.
Les barraques de s'Alguer Gran, ara fa cap a un segle (ref SAMP MOS_141-0010#0C28)
Pel que fa a la platja de Castell, la manca de documentació no ens permet conèixer ara per ara l'existència d'antigues "botigues". A la part central de la platja hi ha un edifici que al principi del s. XX era d'Emili Joan de Sant Joan, qui l'any 1924 va formalitzar la venda a l'Ajuntament de Palamós per a ús dels obrers i per guardar les eines per les obres de desviament de la riera Aubi cap a Castell (canal de l'Aubi). El 1930 fou comprat pel pintor Josep Maria Sert aleshores propietari del mas Juny. A l'extrem de llevant de la platja hi ha un enigmàtic edifici que fins fa poc se'n coneixien poques dades. Recents investigacions n'han permès treure'n l'entrellat. Es tracta de la Torre Serena, xalet construït per Antònia Puig Cama de Palafrugell, oriünda de Fitor i esposa de l'advocat Josep Maria de Grassot. Havia comprat el terreny als propietaris del mas Cama (Juny) l'any 1898 on hi va fer construir el xalet, al costat de la barraca de Josep Pelegrí de Sant Joan. Tenia quatre dormitoris, rebedor, cuina i un gran menjador amb una fantàstica vista al mar i unes postes de sol de tots colors, no és estrany que ho comprés el pintor Sert!
La Torre Serena a l'extrem de llevant de la platja de Castell, al peu del poblat ibèric (ref SAMP MOS_62-0002#8594)
L'Antònia va vendre la propietat l'any 1924 a Enriqueta Fernández Gancedo de Madrid, qui la va revendre al cap de sis anys al pintor Sert i a la seva esposa la princesa georgiana Roussadana Mdivani Sobolerska. Quan el 1942 es ven a la família Puig Palau, la Torre Serena s'ha convertit en una agrupació d'edificis on a part de la mateixa torre hi ha la barraca d'Adolf Pelegrí (nord) i la "casa de l'Americà" (sud). Seguint la costa, dins les possessions de l'antic castell de Vila-romà, que el 1531 arribaven encara fins a Cap Roig, s'esmenta una "botiga" de Bernat Simon, pescador de Palamós, a la "penya de Cala Estreta". En canvi, a Font "Morischa" no en cita cap. Malgrat estar molt exposats als pirates, fa més de cinc segles els pescadors de Palamós ja construïen les seves barraques, com es veu, arran de mar...
La barraca de Cala Estreta, fa anys (foto de Fortuny Humet)