Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palamós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palamós. Mostrar tots els missatges

12.3.22

In Memoriam Pere Trijueque: Arran de mar.

Pere Trijueque

Els nostres bons amics del Cercle Català d'Història han publicat aquest article al seu web. Es tracta d'un petit homenatge a en Pere Trijueque, historiador i cronista de Palamós durant la segona meitat del segle XX. L'article "Arran de mar" ens parla d'una part del nostre patrimoni material que sovint queda en segon terme: les botigues i barraques, apropant-nos a la vida dels pescadors.



Primera barraca de Sota ca la Margarida (ref SAMP MOS_64-0028#2EBF)



És ben conegut que la vila de Palamós va néixer per a defensar el "Port reial de Palamors". La Carta Pobla, amb les seves concessions i privilegis, va ser mel per al seu ràpid poblament.


La vida dels primers palamosins era lligada al mar per tots costats: o pescadors o amb un ofici plenament relacionat amb el port: mestres d'aixa, calafats, fusters, corders, boters, mariners... a part de mercaders i comerciants de tota mena.


Aquesta dedicació al mar va propiciar ben aviat la construcció d'uns edificis molt senzills tocant al mateix port, al Raval de Mar (la Planassa, la plaça de Sant Pere i els carrers del Moll i del Vapor), dedicats a guardar els estris dels pescadors (veles, rems, cordes, palangres, nanses, etc.) o les mercaderies que els comerciants embarcaven o desembarcaven dels velers del port. Aquests 1 / 5 “Aquests edificis eren les botigues, ara anomenades col·loquialment, barraques, que ja apareixen en protocols notarials de principis del s. XIV.

Barraques de la pineda de la Fosca i de sota Sant Esteve, a un i altre costat de la Roca Negra (ref SAMP MOS_14-L3-0015#4CBC)

Al llarg de la costa de Palamós i de Vila-romà (Sant Joan de Palamós) també es varen anar alçant "botigues", en uns llocs ben aviat i en altres fins fa poc més un segle, com és el cas de la coneguda cala de Sota ca la Margarida, on no es va construir cap "botiga" fins al 1895. Pere Camós Vilar (avi del meu avi), comissionat pel seu fill Josep Camós Badosa, que era a Epernay (F), va comprar un tros de poc més de 7x8 metres on edificà la primera barraca. Aquesta cala s'havia usat l'any 1651 per a fer quarantena de la pesta a tres frares agustins de Barcelona i des d'aleshores no hi ha constància de cap edificació, segurament perquè els pescadors hi veien massa perill per a embarcar. Era des de sempre una cala de còdols, antigament anomenada "el codolar d'en Gotes".


Al sud de la platja de la Fosca, a sa Tamardia, l'any 1527 el comte de Palamós va establir un tros de terra de 12x12 canes al mariner Antoni Guerau per a construir-hi una "botiga". Al llarg de la resta del s. XVI i principi del s. XVII hi ha referències a barraques davant la Roca Negra i a sota Sant Esteve, a la part de llevant de la platja de la Fosca.


Al sud de la platja de la Fosca, a sa Tamardia, l'any 1527 el comte de Palamós va establir un tros de terra de 12x12 canes al mariner Antoni Guerau per a construir-hi una "botiga". Al llarg de la resta del s. XVI i principi del s. XVII hi ha referències a barraques davant la Roca Negra i a sota Sant Esteve, a la part de llevant de la platja de la Fosca.


Cal dir que a sa Tamardia, l'any 1914, es va fer un projecte per a la construcció d'un gran conjunt "turístic", l'Hotel Miramar. Malauradament, les conseqüències de la Primera Guerra Mundial ho varen frustrar. En una altra ocasió en podem parlar amb tots els detalls.


A la cala central de s'Alguer, vulgarment s'Alguer Gran, es coneixia l'existència de botigues construïdes als anys 1521, 1527 i 1554, però fa poc vaig trobar la que en podria ser la primera, de l'any 1434, com ja vaig explicar en un altre article.



Les barraques de s'Alguer Gran, ara fa cap a un segle (ref SAMP MOS_141-0010#0C28)



Pel que fa a la platja de Castell, la manca de documentació no ens permet conèixer ara per ara l'existència d'antigues "botigues". A la part central de la platja hi ha un edifici que al principi del s. XX era d'Emili Joan de Sant Joan, qui l'any 1924 va formalitzar la venda a l'Ajuntament de Palamós per a ús dels obrers i per guardar les eines per les obres de desviament de la riera Aubi cap a Castell (canal de l'Aubi). El 1930 fou comprat pel pintor Josep Maria Sert aleshores propietari del mas Juny. A l'extrem de llevant de la platja hi ha un enigmàtic edifici que fins fa poc se'n coneixien poques dades. Recents investigacions n'han permès treure'n l'entrellat. Es tracta de la Torre Serena, xalet construït per Antònia Puig Cama de Palafrugell, oriünda de Fitor i esposa de l'advocat Josep Maria de Grassot. Havia comprat el terreny als propietaris del mas Cama (Juny) l'any 1898 on hi va fer construir el xalet, al costat de la barraca de Josep Pelegrí de Sant Joan. Tenia quatre dormitoris, rebedor, cuina i un gran menjador amb una fantàstica vista al mar i unes postes de sol de tots colors, no és estrany que ho comprés el pintor Sert!

La Torre Serena a l'extrem de llevant de la platja de Castell, al peu del poblat ibèric (ref SAMP MOS_62-0002#8594)



L'Antònia va vendre la propietat l'any 1924 a Enriqueta Fernández Gancedo de Madrid, qui la va revendre al cap de sis anys al pintor Sert i a la seva esposa la princesa georgiana Roussadana Mdivani Sobolerska. Quan el 1942 es ven a la família Puig Palau, la Torre Serena s'ha convertit en una agrupació d'edificis on a part de la mateixa torre hi ha la barraca d'Adolf Pelegrí (nord) i la "casa de l'Americà" (sud). Seguint la costa, dins les possessions de l'antic castell de Vila-romà, que el 1531 arribaven encara fins a Cap Roig, s'esmenta una "botiga" de Bernat Simon, pescador de Palamós, a la "penya de Cala Estreta". En canvi, a Font "Morischa" no en cita cap. Malgrat estar molt exposats als pirates, fa més de cinc segles els pescadors de Palamós ja construïen les seves barraques, com es veu, arran de mar...

La barraca de Cala Estreta, fa anys (foto de Fortuny Humet)


11.3.21

Les fragates Palamós i Villa de Palamós (1875-1906)

Que Palamós sempre ha estat, històricament, un port important avui ningú ho dubte. Però que uns consignataris palamosins, encara existents i treballant com a tals, tinguessin unes fragates de les dimensions de la Palamós i la Vila de Palamós, sembla avui excepcional. Com ens agradaria que aquesta meravella encara fos viva, navegant i amarrant al bell port palamosí.

La fragata Palamós entrant al port de Marseille.


La Fragata Palamós.


La fragata Palamós, fou construïda per B. Robesheau i avarada l’any 1875 a Methegan, Nova Escòcia (Canada) amb el nom de John Buyman. Aquest curiós nom no era ni el del seu armador, ni de cap figura política o militar, era el d’un escriptor anglès. Curiosament no només portava el seu nom sinó que el mascaró de proa de l’embarcació era una escultura en fusta d’aquesta persona amb un llibre obert a les mans.

Dels seus primers trenta anys de vida se sap que comerciava transportant entre d’altres coses petroli des de New York fins a Shangai. I dels seus primers anys de vida es coneix la tràgica anècdota que el seu capità es suïcidà saltant per la borda en plena navegació.

La esperança de vida d’aquells vaixells era en aquells temps era d’un trenta anys sinó s’enfonsaven abans. La John Buyman sobrepassà aquest termini i fou venut l’any 1891 a la Consignatària Gaspar Matas de Palamós per 83.150 pessetes. Desprès de la venda fou inscrit com a Palamós amb el registre 5ª llista 3er volum foli 125. En el moment de la matricula catalana les seves característiques eren: 56,5 m d’eslora, 11,28 m de mànega i 6,40 m de puntal. 1201,33 d’arqueig total i 1169,07 d’arqueig net.

De la seva vida activa es poden destacar algunes anècdotes com quan estava descarregant fusta l’any 1893 a València i es trobaren a la bodega una serp de cinc metres i mig de longitud. Aquell mateix any degué de patir una embarrancada atès que el 9 de juny el diari El Isleño, diari de Palma de Mallorca, assenyalava que la fragata Palamós havia estat reflotada i remolcada fins a port. Un any més tard tornava a creuar l’Atlàntic destí a Cuba. De llavors ençà la seva activitat principal fou el transport de fusta entre el port nòrdic de Brunswick a Geòrgia (EEUU) i el port de València. L’any 1906 tornà a creuar el Oceà Atlàntic malgrat els seus 31 anys d’antiguitat per arribar a Rio de Janeiro.

La fragata Palamós carenant al port de Barcelona. Fotografia arxiu MMB

La fragata Palamós estigué activa fins l’any 1906 que fou venuda pel seu desballestament per 4.000 pessetes. Els seus viatges consta per telegrames que majoritàriament foren transoceànics. Transportant sucre entre Puerto Rico i Barcelona, carbó i lingots de ferro des d’Anglaterra per abastir els vapors catalans, i càrrega general en els viatges inversos.




Plànols de la fragata Palamós cedits per René Matas.


Maqueta de la fragata Palamós a les oficines del Consignatari Matas de Palamós.


La fragata Villa de Palamós.

Fou construïda a Gènova per Sestri Ponente i avarada el 9 d’octubre de 1883. Les seves quadernes eren de roure i el folre de pi. Anteriorment havia tingut els noms de Salvarote d’Afforsa i posteriorment de Concordia. L’any 1901 fou matriculada a Montevideo com a pavelló de conveniència ja propietat de la Naviliera Hijos de Gaspar Matas. Que tenien una flota considerable doncs a més de la esmentada anteriorment fragata Palamós, tenien la fragata Cataluña, la goleta HGM i la pollacra goleta Teresa.

Aquarel·la de Pirretas Puig de la fragata Villa de Palamós.

Com en el cas de l’anterior la seva zona de navegació era l’Atlàntic nord, dedicant-se a portar sobretot fusta entre els ports nord-americans i el port de València.

El 22 de gener de 1903 la fragata Villa de Palamós encallà davant les costes de Tarifa al bell mig d’un temporal a l’estret de Gibraltar. Des de Tarifa es procedí al difícil salvament de tots els tripulants que sortiren sans i estalvis del naufragi, malgrat les grans dificultats que patí la pròpia barca usada pel salvament. La fragata es donà per perduda desprès d’haver provat de remolcar-la i fou descarregada de la fusta que transportava i desballestada finalment al lloc del naufragi. S’aprofitaren els pals major i mitjana i les vergues. El capità de la Villa de Palamós en el moment del naufragi era el Sr. Arturo Valls.

Informacions extretes de diferents articles publicats al web vidamaritima.com.

Text de l'Escenavegant.

  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...