Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FCCPMF. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FCCPMF. Mostrar tots els missatges

11.12.23

Vídeos vela llatina I: formació inicial.

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ha durat prop de tres anys, en la producció i publicació d'una col·lecció de vídeos formatius en l'art de navegar amb vela llatina. 

Sota la direcció d'en Vicente Garcia-Delgado i la realització de Instantstudio, aquests vídeos pretenen ser una eina formativa per als cursos d'iniciació i perfeccionament de vela llatina que estan fent les diferents associacions d'aquesta federació.


Presentació - trailer

19.10.23

Viu los Orígens. La Ràpita. 2023


Tripulacions de les barques de la FCCPMF als Origens 2023

Durant tres dies els veïns de la població, ja sigui enquadrats en les associacions locals o a títol individual, participaran en aquesta activitat organitzant i interpretant ells mateixos rols vinculats a aquests dos grups socials: els mariners i les seues famílies reparant xarxes al carrer, fent la partida de morra o de buti a les tavernes; els pagesos, arribant amb els carros carregats d’arròs de la ribera pujant pel carrer llarg, cosint els sacs esguerrats per a la collita de la garrofa o de l’oliva; els xiquets jugant al carrer a birles, a boles, fent carreres… Tot un ecosistema reproduït i posat en acció en el seu espai original.


A més, es preveu desbordar els límits d’aquest barri i ocupar també els espais que resten entre aquest barri i el port actual, on a través d’un mercat i d’activitats a l’aigua es completi l’atractiu d’Orígens.

En resum, un cap de setmana ple d’activitats culturals que van des de les demostracions d’oficis tradicionals vinculats al mar i a la terra, a la gastronomia, passant per jocs tradicionals, música, teatre, productes quilòmetre 0, entre moltes altres activitats.


La FCCPMF a la festa dels Orígens 2023

Text de l'Escenavegant.

Així s'anunciava la nostra presència al programa general:
Al port hi haurà atracades les següents embarcacions de vela llatina amb port a la Ràpita: Falciot (Bricbarca), Quinòcio (Arjau), De Mari (Club Nàutic Mora), Escalenca (Orsapop) i República Catalana (Jordi Salvador), Júlia i Pau i Salmar de La Ràpita.

Les set embarcacionsm i les seves tripulacions  participaren en els següent actes:

Dissabte 14 a les 10 del matí:
Foto de Lluïsa Obrador

Arribada de les barques de pesca al Mollet amb les captures del dia, i tot seguit venda a l’encant al Gurugú a càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita i del cantador Ramon Vidal “Gardaco”, i la participació d’embarcacions de vella llatina de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Cruïlla dels carrers Sant Rafel i Sant Joan.

Diumenge 15 a les 10 del matí:

Demostració de pesca al rossegall a la platja de Pipi. Les captures seran carregades al carro i dutes fins a la plaça del museu per a procedir a la seva subhasta. A càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita, el cantador Lluïset i la participació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Taverna la Xata.


El programa dels Orígens és molt complet. I per tant es fa difícil de poder ser a tot arreu al mateix temps. Concerts de música i dansa tradicional, demostracions d'oficis, presentacions, i sobretot molta Festa (així amb majúscula).

Viure Orígens és integrar-te en ella. La Federació era una de les úniques dues entitats que hi participaven de fora vila. La seva participació es va consolidant edició rera edició. La Festa és un viatge temporal a fa uns 120 anys enrere, a inicis del segle XX. Els vilatans, i alguns foranis, es vesteixen com ho feien els pagesos, pescadors, mecànics, forners, carnissers, mossens, i fins i tot un jugador del Barça de 1920! És per sobre de tot, i esperem que així sigui en el futur, una festa d'àmbit local on qui la gaudeixen són els veïns i veïnes de la vila de La Ràpita. No és una representació sinó una forma de mirar enrere, d'honorar als avis i besàvis, de recuperar històries i batalletes, gastronomia i elements avui desapareguts, que per uns dies reviuen de nou. Veure un infant demanar a la mare que és aquella cosa rodona i negra que dona voltes dins un aparell que fa música, és una forma de transmetre un passat pròxim a les noves generacions. Observar com un carro carregat de caixes de peix travessa el barri de Xicago ens explica que no fa tants anys la potència pel transport era la sang. Restar atents al temps que costa de posar en marxa d'un motor VØLUND de 1920, instal·lat segurament en una de les primeres embarcacions que abandonaven la vela ara fa 100 anys, explica la duresa del treball del motorista en aquell temps, acostumats com estem ara a petjar un senzill polsador per engegar qualsevol motor.

Si d'alguna cosa poden estar orgullosos els organitzadors dels Orígens és de la complicitat que han aconseguit entre els veïns i veïnes de la vila i en especial del barri pescador de Chicago. Milers de persones correctament vestides amb camises de cotó, pantalons arrossaires, faixes de treball, faldilles llargues, espardenyes als peus, mocadors al coll, xals i davantals,... Quantes àvies hauran passat les darreres setmanes cosint vestits pels fills i la mainada, sobretot per aquesta que va creixent any rere any? Però la festa va molt més enllà de les “disfresses”. La convivència i els àpats entaulats al carrer, davant els domicilis que s'allarguen del dinar al sopar, sempre amb un porrò de priorat negre sobre la taula. Porró que descobreix algun “foraster” internacional que s'emporta de record les taques sobre el pit en acceptar la invitació a provar la tècnica de beure. La transversalitat i la socialització fora de les xarxes socials i els mòbils (que també hi eren, no ho dubtem) és un dels factors més positius dels tres dies.

Una noveta d'enguany ha estat la processó marinera.



Més enllà d'això... la música és present de forma gairebé constant. La banda de l'Agrupació Musical Rapitenca, ha acolorit diferents moments de les jornades. La Rondalla

Teixidor, acompanyats de Sofia de la Ribera i Àlex de l’Aldea, han posat l'humor i la picardia musical pròpia de la terra. La Rondalla Rapitenca i Jass Dansa han mostrat que no cal patir per la regeneració generacional de la Jota. L'orfeó Pau Casals ens ha recordat la música marinera en forma d'havaneres. O els temes de la Big-band Los Forasteros que ens transportaren als balls de fa cent anys.

Ha! I la presentació del documental al Museu de la Mar de l’Ebre. “El viver de la família” de la nostra companya Thais Buforn i Galan. Un film de 45' que explica la vida i desparició dels vivers de musclos de la Barceloneta a Barcelona durant un segle al port de Barcelona. Una història familiar i pròxima tractada amb rigor i ritme d'un element patrimonial material desaparegut a Barcelona, però ben present al Delta.


 

El futur...

Sempre hi cap un potser o un però... Les activitats marítimes queden una mica al marge del gruix de la festa. Com bé comentava el director del Museu de les Terres de l'Ebre diumenge tot fent el café del dinar de comiat de les tripulacions, cal potenciar aquests sector amb més activitats al port i la platja. Dissabte per l'arribada del peix hi ha relativament poca gent a port, més enllà dels parents i amics dels participants. Diumenge, a la platja del Pipi, la demostració del rossegall presentava una millor imatge, però l'activitat a la platja era enllestida a les 11 del matí. Una bona oportunitat per, per exemple, organitzar amb la mateixa infraestructura un Jocs tradicionals mariners o una Trobada de Vela Llatina i tradicional i més quan en un any com aquest la temperatura de l'aire i de l'aigua és encara tan alta.

També es pot parlar del programa, molt atepeït com ja s'ha comentat abans, fa que sigui impossible de participar en tot allò que pugui ser interessant per alguna persona.






Crònica de la FCCPMF al Saló Nàutic de Barcelona 2023

Text Jordi Pagès. Revisió Escenavegant


Entre l'onze i el quinze d'octubre, han passat pel nostre estand al Moll de la Fusta de Barcelona persones molt diferents.
Un factor clau aquest cop i molt important ha estat la ubicació del estand a l'entrada-sortida de la Porta de la Pau. Després de veure les grans embarcacions, els visitants trobaven una barca diferent, de fusta i al seu costat taller de calafat, a més de la maqueta maqueta formativa de vela llatina de l'Associació de Calafell. Sovint s'aturaven i preguntaven:
- Qui sou? Què feu? Què oferiu?


L'estand comptava amb diferents materials: els tríptics, el mapa d'associacions, informació sobre objetius, activitats i tallers.

Des de la Federació se'ls demanava: d'on venien? I es mirava de dirigir-los a l'associació més proprera al seu domicili.Gràcies a això, de ben segur, s'han captat nous socis per les 18 entitats

A la gent més jove se'ls convidava a navegar en vela llatina i tradicional, i a conèixer els secrets de la mar, vents, la vela, núvols...

La roda dels vents ha estat espectacular. La presència de la FCCPMF al Saló Nàutic és una cita imprescindible per donar a conèixer i aproximar els navegants a la navegació tradicional a través de les seves associacions. I sembla que un any més aquests objectius s'han assolit trebllant plegats a gust i amb germanor. Amb la passió necessària per transmetre la nostra forma de veure la mar. Tots els voluntaris han fet un bon equip.

Visca la navegació tradicional i la vela llatina!


Incorporem la crònica del Saló Nàutic apareguda a El Punt Diari el 12 d'octubre.


Els iots més grans i els conservadors de les barques tradicionals, al Saló Nàutic


MIREIA ROURERA - BARCELONA

Ha començat la 61a edició del Saló Nàutic Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona, aquest any cen­trada en la sos­te­ni­bi­li­tat i la inno­vació i mar­cada per la cele­bració, el 2024, de la Copa Amèrica. Al saló, s’hi poden tro­bar des de peti­tes embar­ca­ci­ons fins a cata­ma­rans, velers i iots a motor de fins a 20 metres d’eslora, autèntics vai­xells de luxe que ahir ja van fer pas­sar una bona estona als afi­ci­o­nats. També s’hi pot tro­bar tota mena de mate­rial nàutic, motos d’aigua i jogui­nes nàuti­ques, cada cop més de moda. Enmig de la voràgine del luxe i l’osten­tació hi ha l’estand de la Fede­ració Cata­lana per la Cul­tura i el Patri­moni Marítim i Flu­vial, un grup de voluntaris enamorats del mar que es dediquen a la recuperació i restaució d’embarcacions que són patrimoni del nosre país. “Aquesta barca que tenim exposada és la Guiloba de Badalona, que era d’una família de pescadors, la tenien en un magatzem i ara nosaltres la restaurem i la podrem tornar a posar a mar”, explica Pere Alemany, president de la Federació i mem­bre de l’asso­ci­ació Amics del Quetx Ciutat Badalona. Pre­ci­sa­ment els Amics del Quetx és una de les asso­ci­a­ci­ons més acti­ves de la fede­ració: “La història del quetx és molt bonica perquè Bada­lona el va com­prar a un matri­moni anglès que hi havia viat­jat molts anys quan ja eren molt vellets. Hi fal­tava la barca auxi­liar i ara fa molt poc nosal­tres l’hem recons­truït i li hem posat el nom de la filla d’aquell matri­moni, la Kate, que va morir recent­ment.” El quetx surt a nave­gar sovint des del port de Bada­lona, un vai­xell impres­si­o­nant a l’abast de tot­hom qui el vul­gui conèixer.

Una altra asso­ci­ació molt activa és la Pati Català de Cala­fell. “Sor­tim cada dis­sabte amb les deu bar­ques que tenim res­tau­ra­des”, explica en Josep Inglada, un dels seus mem­bres, que ahir, amb altres volun­ta­ris, expli­ca­ven a tot­hom qui ho volgués els secrets de la nave­gació en vela lla­tina. I és que, segons expli­quen, un dels seus objec­tius és impul­sar amb el Museu Marítim de Barcelona la Can­di­da­tura inter­na­ci­o­nal de l’art de la nave­gació en vela lla­tina com a patri­moni imma­te­rial de la huma­ni­tat per part de la Unesco. Un altre objec­tiu és l’actu­a­lit­zació de l’inven­tari d’embar­ca­ci­ons de nave­gació tra­di­ci­o­nal de Cata­lu­nya i la for­mació en l’art de la nave­gació a vela lla­tina a través dels cur­sos de les seves asso­ci­a­ci­ons.

Poten­ciar els esports al vol­tant del mar i acon­se­guir que més per­so­nes puguin acce­dir als esports nàutics és un dels objec­tius tant del Saló Nàutic d’aquest any com de l’ens publi­co­pri­vat Fun­dació Bar­ce­lona Capi­tal Nàutica, que dona suport a l’orga­nit­zació de la Copa Amèrica, un esde­ve­ni­ment con­si­de­rat la fórmula 1 del mar, la com­pe­tició espor­tiva més seguida del món després dels Jocs Olímpics i del mun­dial de fut­bol, de la qual es podrà gau­dir des de la platja a par­tir de l’agost que ve.



21.7.23

6a Festa de la Mar de Catalunya a Calafell: vídeos i imatges.

Vídeo resum de la 6a Festa de la Mar de Catalunya 


El Far TV

Festa de la Mar





Imatges del divendres (dia de inauguració) de la Festa de la Mar.


Imatges de dissabte de la Festa de la Mar.


Imatges de diumenge de la Festa de la Mar.


Imatges i vídeos facilitats per l'Associació Patí Català de Calafell.



11.5.23

Navegar al segle XIX com es feia al segle XIX, per Jan Jordan.


Xerrada del jove mariner oficial en pràctiques sobre la seva experiència de dos anys navegant en Tall Ships (grans velers). Inclou la presentació del fils realitzat per ell mateix: Windland- La terra del vent.

En ell narra les seves experiències i aporta una visió nova i refrescant sobre la regenació generacional i la presència de la dona com a tripulació d'aquest tipus de velers.

La xerrada tingué lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona el dijous 27 d'abril de 2023 a les 19 h.



 

13.4.23

40a Regatta D'Stintino amb presència de la FCCPMF

COMUNICAT DE L’ACCADEMIA DELLA VELA LATINA DEL MEDITERRANEO (L’ALGUER, SARDENYA) I LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (CATALUNYA)


10/4/2023 – L’Alguer / Barcelona

Enguany, a Stintino (Sardenya) se celebra del 28 d’abril a l’1 de maig la 40ena edició de la coneguda “Regata della Vela Latina – Trofeo Presidente della Repubblica”, un referent dels esdeveniments d’aquest tipus de navegació tradicional. Embarcacions d’arreu del Mediterrani assistiran a aquesta edició tan especial i entre elles n’hi haurà una amb tripulació mixta alguereso-catalana: la Santa Barbara, de l’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo, patronejada per Carlo Muresu, un dels navegants de vela llatina més coneguts i apreciats de Sardenya.

Concep Márquez i Thais Buforn, sòcies i patrones de l’Associació Patí Català i Vela Llatina de Calafell, han estat convidades a formar part de la tripulació d’aquesta històrica embarcació Carlofortina de 1953 de 8,80 metres d’eslora (sense comptar el botaló) com a acte d’agermanament entre l’Alguer i Catalunya en el marc de la Festa de la Mar de Catalunya, que enguany tindrà lloc del 8 a l’11 de juny a Calafell, i que organitza la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

La Regata de Vela Llatina d’Stintino

L'any 1983, al poble costaner de Stintino encara hi sobrevivia l'última petita flota de “gozzi” artesanals, equipats amb les típiques veles triangulars avui gairebé desaparegudes a totes les altres costes d’Itàlia. Va ser precisament per salvar aquell tresor arqueològic flotant i el patrimoni immaterial de coneixements, que uns joves aficionats van muntar en només deu dies la primera edició d'un esdeveniment destinat a gaudir d'un gran èxit internacional de participació i imatge: la Regata de la Vela Llatina. Des de fa gairebé 40 anys consecutius (excepte els anys de la pandèmia), la Regata de la Vela Llatina d’Stintino s’ha convertit en un referent de la recuperació d’aquest tipus de navegació, i aplega embarcacions, tripulacions i públic general que gaudeixen tots junts d’un programa ple d’actes.

El motor de la iniciativa és l'Associazione Vela Traditional Latina – Ecomuseu EMA (el fundador i president de la qual és Piero Ajello), amb el suport de l'Ajuntament de Stintino i la marina de Porto Torres.

Informació: http://www.ecomuseomareacqua.it/vela-latina/

L’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo és una associació jove, fundada a l’Alguer l’any 2022, amb un projecte que busca aconseguir una vela llatina més jove i dinàmica, formada per importants vincles i amistats internacionals, inclusiva i oberta a la innovació, però també capaç de preservar el seu enorme patrimoni cultural. Actualment compta amb una flota de 3 embarcacions de vela llatina, una de les quals és un vaixell-escola per a aquells joves i adults que vulguin aprendre aquest art de navegar tan antic i tan arrelat a la Mediterrània.

Informació: info@accademiavelalatinamediterranea.com

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es va fundar l’any 2005 i té com a objectius la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; la recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; el foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització; i l’aglutinació i suma dels esforços de totes aquelles associacions que treballen en la defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Actualment, els objectius més rellevants de la FCCPMF són l'impuls de la candidatura internacional de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i la formació en l'art de la navegació a vela llatina.

Informació: https://fccpmf.blogspot.com/

La Festa de la Mar de Catalunya és un esdeveniment que s’organitza bianualment amb l’objectiu de difondre el patrimoni i les tradicions marineres de la Mediterrània, amb ànim de preservar-ne el llegat i amb perspectiva d’encarar-lo cap al futur.

Enguany, tindrà lloc la VI edició al Municipi de Calafell entre els dies 8 i 11 de juny de l’any 2023 i acollirà nombroses activitats adreçades a tots els públics com ara navegades, representacions teatrals, tallers infantils, exposicions temporals, degustacions gastronòmiques i fins i tot un festival musical.

Informació: https://festadelamar.cat/

La tripulació del Santa Barbara a Stintino 2023

Patró: Laurent Campus

Tripulació: Carlo Muresu “timoniere”, Laurent Campus, Cristiano Marongiu, Michele Chessa, Elena Piras, Carmelo Chessa, Angelo Azzu, Concep Márquez i Thais Buforn

Informació de contacte:

Catalunya: festadelamar2023@gmail.com

L’Alger: info@accademiavelalatinamediterranea.com

16.6.22

XII Premi Roig Toqués a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

XII Premi Roig Toqués




 Imatges de l'acte de lliurament del XII Premi Roig Toqués de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al president Pere Alemany de la FCCPMF per la trajectòria de l'entitat fundada l'any 2005 en la  defensa del Patrimoni Marítim i Fluvial i la seva cultura nàutica.





27.5.22

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant
A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.





Text: Escenavegant

22.5.22

Festa del riu, Deltebre. 20 al 22 de maig 2022

Navegada nocturna per l'Ebre. Foto Jordi Pagès.


Tornar a lo riu. El riu Ebre és el nostre riu navegable per excel·lència. Navegar per ell és una experiència que hauria de tastar qualsevol navegant tradicional. Des d'aquella baixada de l'any 2005 periòdicament s'han organtizat activitats des de diferents entitats que han anat aproximat poc a poc els llaguts i veles llatines, però la seva presència és molt testimonial en moments puntuals: les trobades. Enguany els amics de l'Associació Vela Llatina de La Cala i l'Ajuntament de Deltebre han muntat una primera Festa del Riu de Deltebre amb vocació que vol ser periòdica i anual. Una tretzena d'embarcacions hi han participat omplint-lo de riba a riba per unes hores amb les seves veles triangulars. Els que ho han pogut viure a bord i centenars de persones des de les ribes han gaudit d'unes imatges evocadores, d'un salt en el temps, unes imatges que segurament caldria virar al color sèpia per entendre com podia ser aquest riu un segle endarrere. 

Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador


Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit. 
Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada

L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu. 
La flota llatina remuntant lo riu Ebre.

Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa. 

La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.

La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG


 La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira. 



Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional. 

Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.
Text: Escenavegant.

14.5.22

Delegació catalana al Pasaia Itsas Festibala 2022

 

Cartell del festival

La FCCPMF ha organitzat una delegació al festival marítim de Pasaia que serà del 26 al 29 de maig 2022. Una dotzena d’embarcacions i més d’una seixantena de persones es desplaçaran per mitjans propis arrossegant els corresponents remolcs per poder traslladar per carretera les embarcacions.

Entre les embarcacions destaquen dos patins de vela que ja a priori han causat molta expectació a l’organització. Aquests faran demostracions dins la badia de navegació a la vela sense timó, com és particular d’aquesta mena d’embarcacions.
El Kannabis serà a Pasaia

 La FCCPMF presentarà a la carpa d’entitats la nova exposició itinerant sobre patrimoni immaterial sobre el lèxic marítim i fluvial. Aquesta consta de 7 plafons il·lustrats amb els diferents tipus d’embarcacions encara existents al nostre país, la nomenclatura d’una barca de mitjana i d’una goleta i dels diferents tipus de veles. De la qual ja donarem notícia més endavant.
 


Durant el festival s'anirà ampliant aquest article.


29.4.22

La FCCPMF rep el premi Roig Toqués 2022.

Fotografia de Francesc Roig Toqués By Setze16  CC BY-SA 4.0

Des de fa ja uns anys que a Vilanova i la Geltrú atorga els premis Roig Toqués a una persona i una entitat a nivell local i a nivell nacional per posar en valor la seva tasca i/o trajectòria al voltant del mar i la cultura marinera. Francesc Roig Toqués fou un humanista i col·leccionista que ens va deixar un llegat de curiositats marineres que avui configura una de les col·leccions que s'exposen a l'Espai Far de Vilanova i la Geltrú.

Per l'atorgament d'aquests reconeixements es crea un jurat que decideix els premiats en cada categoria. Aquest es va reunir fa unes setmanes i va considerar que la vessant col·lectiva l'ens més adequat per rebre aquest reconeixement és la Federació Catalana de Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial.

L’acte de lliurament serà el proper 15 de juny a les 19 hores al Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú.

Francesc Roig Toqués(1921-2008) fou un home polifacètic, mestre d'aixa, col·leccionista, miniaturista naval, cineasta amateur, cronista i creador del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. La seva figura es troba lligada a la carpa Juanita, un fenomen mediàtic, que arribà a ser coneguda internacionalment per les seves habilitats de beure en porró i menjar amb una cullereta. Francesc ensinistrà durant deu mesos la petita carpa per a fer-li adquirir aquestes habilitats i convertir-la en reclam turístic de Vilanova i la Geltrú.

Va néixer al carrer del Ravalet de la Geltrú l'any 1921 on va passar els primers anys de la seva vida. L'any 1934 es traslladà amb la seva família al Mas Carolina, una casa prop de la platja situada "Baix a mar", a Ribes Roges, envoltada d'una finca, en una zona agrícola on només hi havia cultius i masos disseminats i des d'on es veien el mar i les barques dels pescadors, algunes encara amb veles.

La proximitat del mar va exercir, des de ben aviat, una potent fascinació sobre Francesc, que no només el convertí en el centre de les seves aficions sinó que, a més, li va despertar l'esperit de col·leccionista que l'havia d'acompanyar tota la vida. Amb catorze anys va construir la primera maqueta, una fragata de quatre pals. La seva habitació del Mas Carolina s'havia transformat en una mena de taller on hi construïa vaixells en miniatura. S'inicià en el món laboral a l'empresa de Jaume Costa com a aprenent de mestre d'aixa, fins que va marxar a prestar el servei militar com a voluntari a Marina. Durant aquest període va anar embarcat en el vaixell de guerra Sánchez Barcáiztegui de 1926, del qual va ser timoner i va estar sis mesos al Museu Naval de Madrid. Aquestes experiències li van donar un coneixement més profund dels temes nàutics i van augmentar la seva passió per tot allò que tenia relació amb el mar.

En acabar el servei militar i per raons econòmiques deixà el taller de mestre d'aixa i, essent molt ben valorat per la seva destresa amb el treball amb fusta, entrà a treballar a la fàbrica Pirelli com a modelista (1944 —1980). En el seu temps lliure va continuar construint vaixells. A partir d'aquell moment, però, només en miniatura, que contribuïren a la formació de la col·lecció i li van reportar nombrosos premis i reconeixements. Entre ells la medalla d'or de les Arts Decoratives en l'Exposició de vaixells en miniatura celebrada a la Cúpula del Coliseum de Barcelona l'any 1948 i el diploma d'honor de primera categoria per un model de falua a la Model Engineer Exhibition celebrada a Londres el 1956. La peça més gran que va construir va ser una fragata de dos metres encarregada per una companyia cinematogràfica per filmar la pel·lícula El tigre de los siete mares. El Museu del Vi de Vilafranca conserva alguna de les seves maquetes, que s'han escampat per nombrosos països.

El modelisme naval, però, no era l'única afició del Francesc Roig Toqués. A part de construir miniatures va escriure articles sobre el tema en revistes especialitzades i va destacar com a fotògraf i cineasta amateur, àmbits en què també va ser premiat i des dels quals va col·laborar a la conservació del patrimoni tant material com immaterial.

Com a mostra d'alguns dels premis que va rebre, l'any 1984 li van concedir el premi Master's, el 1988 la Merenga de plata i l'any 1997 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va reconèixer la seva tasca en favor de la difusió del patrimoni i de Vilanova en general atorgant-li la Medalla de la Ciutat i publicant el seu retrat, obra de Màrius Serra, inclòs amb el número 8 a la col·lecció de retrats editats per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L'any 2012 l'Ajuntament de Vilanova va aprovar la creació d'un espai museístic al far de Vilanova on poder-hi ubicar la col·lecció de Roig Toqués. El museu de Curiositats marineres, ubicat al Mas Carolina, va romandre obert al públic entre els anys 1946 i 2008, any en què va morir el seu creador. L'any 2016 part de la col·lecció va tornar a ser visitable dins l'Espai Far, afegint a més un espai dedicat a la figura de Francesc Roig Toqués. L'actual museu fa un homenatge a la Carpa Juanita a través d'un audiovisual amb filmacions originals on el mateix Roig Toqués narra la seva història, i l'exhibició de documents de l'època.

El seu fons documental i fílmic, filmacions en súper 8 i 16 mm, es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Garraf per assegurar la seva correcta conservació i facilitar-ne l'accés a les persones interessades. Una de les pel·lícules, titulada “Paciencia embotellada” que recull el procés de construcció d'un vaixell dins d'una ampolla va aconseguir dotze premis en un any.

En Francesc Roig Toqués explicava de manera amena i didàctica, encomanant al públic la seva passió pel mar, a través dels seus coneixements i de les curiositats que es podien veure al museu i arribant al rècord de 466 visites en un sol dia i acumulant fins a 236 capçaleres de mitjans de comunicació*.

La darrera entitat premiada fou el Club Nàutic Vilanova (2021).

* Text biografia Viquipèdia
Text Escenavegant.

28.11.21

Les noves regates de vela i rem, una proposta de dinamització de la vela llatina.




Preàmbul

Entre el 2005 i el 2009 Catalunya disposà de diferents temporades de regates dins el marc de la Copa Catalana de Vela Llatina que gestionà magníficament l'amic Quim Soler, com a responsable de classe de la Federació Catalana de Vela. L’experiència desaparegué l’any 2010 per manca d’inscripcions i llicències. Des d’aquell moment la difusió de la vela llatina ha estat basada en les Trobades i Festes de la Mar organitzades per associacions i Federació respectivament. Però la desaparició de les regates deixà la vela llatina sense una important arma atractiva i divulgativa.

La Federació és molt conscient que una de les seves principals preocupacions és la manca de relleu generacional dins les tripulacions de les embarcacions tradicionals. Totes aquelles persones que l'any 2021 ja eren dins el món de la navegació tradicional ara tenen 21 anys més que l'any 2000. Aquesta evidència, que pot semblar absurda, vol posar a l'horitzó que tots aquells que ja es dedicàvem a la navegació tradicional amb el canvi de segle ara tenen, com diuen els cubans, dos decennis més experiència acumulada. I, malauradament, com diem un cop i un altre hi ha una manca de relleu generacional dins el món el patrimoni marítim amb escasses i honroses excepcions. I quan en parlar de relleu generacional sempre es pensa que hi ha territoris de l'estat espanyol que no tenen aquest problema. Concretament les Illes Canàries, la comunitat murciana o les Illes Balears. I tothom coneix el motiu: les regates.

Anàlisi de la realitat a Catalunya.

Actualment dins la navegació tradicional sí que hi ha regates: clàssics, de patins de vela i Tall-ships. Però actualment a Catalunya no existeixen les regates de vela llatina. A la resta de casos i per motius diferents si pot trobar jovent que hi participa. El cas de la vela llatina és diferent.

En primer lloc la major part de la flota existent són tradicionals de fusta. Totes elles diferents i moltes amb més de mig segle d'antiguitat. No hi ha un vaixell tipus (un monotip) que permeti fer unes regates justes, sense aplicació d’un ràtings acceptats però sempre discutibles. Respecte al monotip s'han fet diferents intents com les Drassanes Tallamar (Pauot, República Catalana), El Capeador o els bots infantils, la Dragonera de l'Escola de Mestres d'aixa de Mallorca usada abastament a les regates de Cala Gamba o més recentment els Opticassou del company Robert Bataille que mai han acabat de triomfar per diferents motius. Fou en els inicis de la pròpia FCCPMF que la discussió sobre la tria del material: fusta o RPFV, encallà sovint aquest projecte just en el moment que s'iniciava la col·laboració amb la Federació Catalana de Vela.

En segon lloc no hi ha tripulacions. Aquí és on aquesta proposta apunta de forma directa.

Idea del projecte
Sempre és difícil de definir i engrescar a tercers sobre un projecte només per escrit perquè sempre queden qüestions a l'aire que no tindran resposta:
El llagut Barcarems
 
La proposta és la creació d'una flota de barques de vela llatina i rem per fer una lliga de regates que duri tota la temporada. Cada població costanera o cada associació - actualment n'hi ha 34 de rem de llagut català- en podria arribar a tenir una per entrenar i participar en les regates. Ja hi ha alguna mostra a la Catalunya nord com la barca UN POBLE SOBIRÀ, de l'amic Joan Lluc Canal o la barca BARCAREMS de El Barcarès, que de ben segur pot servir per corregir errors de disseny. Les característiques dels llaguts catalans de rem són molt apropiades per convertir-los en barques de vela llatina, així com pel seu transport, atès que la majoria de clubs ja disposen dels remolcs adequats per poder assistir a les regates de rem. Cal afegir que els clubs de rem solen disposar de barques més antigues, moltes en desús, que poden servir perfectament per ser les pioneres en l’adaptació de la vela llatina per aquesta mena de noves regates..

D'acord amb el reglament de la Federació Catalana de Rem aquestes són les característiques del llagut català:

Embarcacions 
Llagut català de rem
4.1. Descripció de la embarcació

L’objecte d’aquest reglament es l’embarcació denominada " llagut català ". Aquesta embarcació es l'hereva de la tradició marítima catalana i, com a tal, respon a unes característiques de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador del poble català. Per aquestes raons la fesomia externa de l'embarcació ha de ser respectada en tot moment.(...)

4.2. Materials

Els materials de construcció de les embarcacions són la fusta i/o la fibra de vidre amb capes de resina de polièster.

4.4. Característiques de construcció de l’embarcació (Mides)

Les mides del llagut català són les que s’especifiquen en el següent quadre:
Eslora total entre perpendiculars 750 cm
Eslora total de la quilla 700 cm
Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla 7 cm
Puntal de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 103 cm
Puntal al costat entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 100 cm
Mànega mínima de la quaderna mestra 58 cm
Puntal mínim de la quaderna mestra entre la cara superior de la quilla i la cara superior de l’orla 140 cm
Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau 300 kg
Mànega interior casc 192 cm
Dimensions de l’orla segons croquis en l’annex

5 Rems

5.1. Característiques de construcció dels rems Els rems són lliures, tant en mides com en els materials de construcció. Les pales en forma de cullera estan prohibides. La norma de fabricació que ha de complir el rem és la següent: el rem tallat longitudinalment ha de ser totalment simètric.

6 Altres elements embarcacions

6.1. Timons i arjaus

El timó i l’arjau o canya del timó seran, tant en les seves mides com en el seu material de fabricació, totalment lliures.

6.2. Bancades

Els bancs podran ser de material lliure, es podran retallar, alleugerir i desplaçar, però sempre han d’ésser fixos en el moment de la competició. Les subjeccions per als peus podran ser de forma i material de lliure construcció

6.3. Escàlems i escalemeres Les escalemeres i els escàlems seran de lliure construcció, i no podran sobrepassar en cap cas, el casc de l’embarcació ni l’amplada de l’orla.

6.4. Estrops El mètode d’afermar el rem a l'escalem serà mitjançant un estrop . El material de la corda de l’estrop serà lliure.


Com es pot apreciar en el document anterior hi ha molta feina avançada per tot allò que fa a la definició de la barca, on només cal afegir-hi les característiques de l’eixàrcia i la vela..

La idea és prendre de base l'actual llagut de rem tradicional català i aparellar-lo amb vela llatina.

L’aparell prenent com a model l’estudi fet per en Vicente Garcia-Delgado pel llagut Barcarems seria el següent:

Aparell format per un arbre en candela, l'antena i una vela llatina de proporció 1,3 amb els rissos corresponents que permetrà a l'embarcació navegar ràpid amb vent. Però conservant l'ús dels rems tant per maniobrar, com per moure l'embarcació en cas de manca d'aquest o a voluntat de l'equip.

La resta de l'eixàrcia serà la mínima necessària: drissa, davant, orsapop i escota.

La barca serà dotada d'una orsa abatible per millorar-ne la maniobrabilitat.

A l'espera de la creació d'un reglament específic per la comissió formada a la darrera Assemblea de la FCCPMF, les regates podrien ser de dos tipus:

- La moderna, és a dir, triangle de boies amb línia de sortida en mar. Adequada per sortides des de ports amb poca o sense platja.
Espectacular imatge de la sortida d'una regata de patí català des de la platja de Sant Salvador 

- La "tradicional" (que no ho és doncs mai s'ha fet fins ara) inspirada en la avarada dels llaguts de pesca des de les platges, les regates a la antiga dels patins catalans, o les regates murcianes amb arribada sobre la platja. La regata "tradicional" faria sortir les barques des de trajo sobre la sorra de la platja a tocar de l'aigua, pals i palers preparats, per amb el senyal de sortida, avarar les barques, embarcar la tripulació i iniciar la regata. Aquí és on es faria important l'ús combinat dels rems que poden permetre prendre arrencada mentre s'hissa l'antena i s'obre la vela. Fer un recorregut entre boies fins a una arribada, també sobre la sorra desembarcant un membre de la tripulació que marcarà amb un cop de mà sobre la taula dels jutges el moment de l’aturada del cronòmetre. Es tracta d'una activitat que pot esdevenir molt espectacular no només pels participants, sinó per les persones que puguin veure el seu desenvolupament de la platja estant. Si l'objectiu és ampliar el nombre de persones que s'acosten a la navegació tradicional, és important cal que aquesta es faci veure.

Evidentment per tot això cal desenvolupar un reglament, dissenyar un aparell i unes veles, construir o adaptar unes embarcacions potser en ús o desús d'algun club, etc...

Acceptada la proposta cal posar mans a la feina




Un cop creada i aprovada la comissió aquestes persones relacionades amb la construcció naval, amb el món de les regates, amb la dinamització social i amb la economia, comencen a treballar amb una temporalització concreta per:

- Estudiar la transformació d'un llagut català en un llagut català de vela llatina sense modificar el casc original, donat que existeix un motlle que permet seriar-lo. Per tant caldria estudiar un aparell i una eixàrcia que conservant els elements tradicionals permetessin la transformació del llagut de rem en un de rem i vela apropiat i segur per fer regates, sense grans modificacions en el buc actual. Bona part d’aquest treball ja està força avançat. A més hi ha una proposta per un estudi i disseny a nivell d’enginyeria naval per normalitzar l’aparell provat en un primer prototip.

- Fer un estudi de camp en diferents entitats de rem, clubs nàutics i clubs de vela per valorar a priori l'acceptació o rebuig del projecte. Cercant i treballant sinergies positives.

- Valorar el cost de la transformació de la barca i el seu aparell, i del remolc per poder moure-la i participar a la lliga de regates (de remolcs els clubs de rem en tenen).

- Redactar un Reglament de regates de vela i rem.

- Estudiar les possibilitats de finançament mitjançant subvencions, ajudes, mecenatge, esponsorització, etc... El finançament de competicions esportives sembla ser més senzill que el de les nostres activitats patrimonials.

Actualment el rem tradicional a Catalunya té una forta acceptació amb un total de 34 clubs de Roses a Deltebre. Que dins de l'apartat de rem lúdic, fora de regates, fan fins a 17 trobades (dades 2018). Lla FCCPMF haurà d'estrènyer llaços amb la Federació Catalana de Rem i la Federació Catalana de Vela per sumar coneixement i treball.

Finalment.

Desprès que el projecte de Formació de la FCCPMF ja ha emprès la seva singladura aquest projecte ha de servir per marcar noves fites i consolidar la difusió de l'art de navegar a vela llatina. Treballar pel relleu generacional és una de les fites més importants que tenim a les nostres mans. Altrament d'aquí a 20 o 25 anys tot el treball fins avui haurà servit de ben poc si no hi ha persones que mantenen els nostres patrimonis materials (barques, aparells, immobles) i immaterial (l'art de navegar a vela llatina).

Escenavegant






18.10.21

Espai Marina Tradicional. Saló Nàutic 2021

 

Flota de la FCCPMF amarrada al Moll de la Fusta

La FCCPMF ha participat i tingut presència, un any més, al Saló Nàutic de Barcelona. L'Espai de Marina Tradicional;que des de fa una colla d'anys ens gestiona l'amic Josep-Anton Trepat enguany ha retornat al seu lloc inicial, gairebé a l'entrada del recinte per l'accés de la Porta de la Pau. L'estand ha estat conformat per dos espais diferenciats: una zona expositiva i de recepció i un petit auditori on s'ha fet diferents presentacions i concursos. El programa 2021 era ben ple d'activitats organitzades per la Federació, però cal destacar per sobre de totes les sortides a navegar amb les embarcacions tradicionals amarrades al mateix Moll de la Fusta: Jolie Biche, Ondina, Ria de Ferrol, Barrala, Peregrina i Galatzó. A més del quetx Ciutat de Badalona que era amarrat al Moll d'Espanya. Força més de mig miler de persones s'han embarcat en aquests batejos de mar que han fet les delícies de moltes persones i sobretot, durant el cap de setmana, dels més menuts que s'han sentit pirates per una estona.

Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2021

Les carpes permetien veure al seu interior mitjançant murals i fotografies la ubicació de les entitats que formen part a dia d'avui de la Federació, a més, en plafons separats es podien aconseguir els codis Qr que enllaçaven amb les pàgines web d'aquestes. El calendari d'activitats també era present a través d'un altre codi Qr que dirigia directament al Google-calendar on apareixen totes les activitats de les associacions i entitats properes que ens les comuniquen. Una gran exposició de fotografies de les embarcacions que es poden acollir a la nova Llei de vaixells històrics recentment aprovada. Una pantalla on es podien veure vídeos de diferents activitats de l'associació i una petita exposició de rèpliques d'objectes relacionats amb la navegació tradicional que han estat objecte de regal en diferents trobades, completaven l'espai. De dimarts a divendres l'activitat principal foren les sortides gratuïtes pels visitants del Saló. I el concurs que tancava la jornada sobre coneixements nàutics i que permetia guanyar una sortida per a dues persones en mar en un vaixell tradicional, fet a través de la plataforma Kahoot.

Barques de Calafell participants de les Sortides
El cap de setmana ha estat presidit per les presentacions. Malauradament es va haver de cancel·lar la del divendres sobre el Projecte de construcció de la barca de llibant del Ter. Dissabte fou l'Institut Tres Turons d'Arenys de Mar qui presentava el Cicle Formatiu de Grau Mitja de restauració de vaixells tradicional. Desprès fou el torn de la presentació en societat del "Pla de Formació en l’art de navegar a vela llatina de la FCCPMF a càrrec de Jordi Pagès i Vicente Garcia-Delgado que tingué com a postres un magnífic vermut pels assistents. 

Tràiler presentat dels Cursos de Formació en l'art de navegar a vela llatina  

Presentació del Pla de Formació en l'art de navegar a vela llatina

A la tarda en Jordi Salvador ens presentà el Joc del Quadern de Bitàcola, tot jugant una interessant partida. Per acabar la jornada amb una darrera xerrada del mestre d’aixa Agustín Jordán sobre la reconstrucció del pesquer escocès Margaret Alison a El Moll d'Arenys.

Assistents a les presentacions

Agustín Jordán durant la seva presentació


El diumenge, darrer dia del Saló, l'estand de la FCCPMF rebé la visita dels amics de Móra d'Ebre que oferiren una demostració de toc de corn de llaguter pel Grup de Sonadors d'aquella vila. I com no hi festa que no acabi en àpat i això és tradició i patrimoni del nostre país, els amics de Calafell prepararen un magnífic arròs a tots els presents.

Actuació del Grup de sonadors de corn llaguter

La presència al Saló Nàutic posa la FCCPMF al mapa de les entitats relacionades amb el sector marítim i fluvial del casa nostra. Enguany, el canvi d'ubicació retornant al lloc original, la presència ha estat molt positiva, tant a nivell de públic com dels mitjans de comunicació, com ho demostren les dues connexions en directe des del Saló a través de la Xarxa de Televisions de Catalunya, amb entrevistes al nostre president i al nostre responsable de comunicació. D'altres periodistes s'han acostat per demanar informació i deixar el seu contacte per tal de rebre les notes de premsa que s'emeten des de la Federació. El Saló Nàutic és un esforç important de la FCCPMF que cal mantenir i millorar any rere any.

Entrevista Pere Alemany

Entrevista Xarxa Tv Catalunya








  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...