XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.

Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022

Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.

Fotografia de emporda.info Laura Coronado

Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.

Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.

S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.

Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».

Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.

Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.

Ganes de Festivals: Escale à Sète 2022.

Escale à Sète 2002 és apunt d'acabar, només manca la desfilada de comiat dels vaixells que posaran rumb als seus ports d'origen o a d'altres cites com Escala a Castelló. Després d'haver viscut gairebé totes les edicions de l'Escale des de 2010 es pot dir que en aquesta sobretot s'han viscut les ànsies de tornar als temps d'abans de la pandèmia de Covid. Molta, moltíssima gent ha omplert carrers i molls de la vila dels

canals. Dissabte segons l'organització visitaren Sète més de 70000 persones i això es feu notar. S'ha fet destacar, malgrat no ser ni el país convidat ni el vaixell "estrella" la presència espanyola a través de tota la flota de la Fundación Nao Victoria de Sevilla que ha desplaçat les "repliques" (diguem-ho així entre parèntesi) de la Nao Victoria, de la Santa Maria i del galeón Andalucia, a més del pailebot Pascual Flores. La seva presència en un port com el de Sète val a dir que ha estat impressionant. Però també era impressionant veure la réplica de la fragata del S. XVIII La Grace amb tot el velam ofert al vent, que et feia sentir com en un viatge al passat en passar pel seu costat. Tot això en el canal principal que travessa la ciutat. En el moll nord es podien veure l'espectacular Mircea amb l'arboradura pintada de groc. També hi era el preciós vaixell escola Pandora italià, una altra rèplica d'una goleta del S. XVIII. Le Morgenster i el L’Oosterschelde dos grans velers de més de 50 m d'eslora arribats des dels Països Baixos, que eren

acompanyats per la resta de la flota holandesa: Alberdina, De Goede Verwachting, De Jonge Eva, De Oude Liefde, Gerrigje, Hoop Op Welvaart, Stormvogel, Tjotter (una réplica d'un vaixell de treball del S. XVII feta en material plàstic reciclat). Vaixells que han navegat prop de 1400 quilòmetres en prop de tres mesos a través de la xarxa de canals que connecta la costa nord europea amb la del sud. La llista de les barques de vela llatina sembla inacabable, però donat que l'organització per primer cop les fa constar en el programa mirarem de no deixar-nos-en cap: Aphrodite, Apolouise, Atal, Aubane, Aurore, Avel, Ben Negu, Bir Hakeim, Bise-Aigue, Boreal, By Albatross, Charly, Chrisylvanat, Colombe, Corail, Crean, Deux Freres, El-Barcares, Etoile Du Matin, Fleur De Ria, Francoise, Gracchus-Baboeuf, Hebe, Hippocampe III, Hyppocampe, Ideal, Jean-Gaspard, , Jeanne Elisabeth, Joseph Buonomo, L’esperance, La Bonne Mere, La Voilà, Laurie, Leo, Manon Des Mers, Mary Flore, Melody, Miette Ii, Mireille, Moby Dick, Mont Saint Clair, Monte Cristo, Notre Dame De Consolation, Nuage, Olaf, Oude Dirk, Patou, Penelope, Petite Josette, República Catalana, Rodolphe Faulquier, Saint Pierre, Sebastien, Stephane, Stereden, Thetis, Ufana, Ville Du Grau Du Roi, Gajeta Mila, Gajeta Forka, San Pietro Gozzo. A aquestes cal afegir una vela llatina prou coneguda pels catalans i per la gent de Cadaqués, el Sant Isidre era present al bell mig de tots els grans velers explicant qui som i que fem els catalans. Però si una embarcació de vela llatina ha cridat l'atenció ha estat una altra réplica, la d'un xabec de Sète amb tres pals, tres llatines i un floc que ha estat un plaer de veure'l navegar en mar obert talment com si rememoressim un film de pirates algerians. 

Una absència 

Poc se'n ha parlat durant el festival, però la premsa francesa se'n feu ressó dies abans de la seva inauguració. El govern francès vetà la presència de la fragata Standarth a Sète, pel bloqueig a tot allò que

té relació amb Rúsia amb motiu de la guerra d'Ucraïna. Malgrat s'ha mantingut en el programa oficial, el vaixell no ha tocat port. Una injustícia per una tripulació on precissament hi ha una convivència magnífica entre els ucraïnesos i rusos que la formen. I una injustícia per un vaixell que es manté en bona part gràcies a aquests esdeveniments. Una presència que podria haver estat més que simbòlica com a símbol de concòrdia, i que no ha pogut ser. 

L'Standarth

Problemes d'organització 

Escale à Sète a diferència dels grans festivals bretons no és organitzat per una empresa privada amb el suport de diners públics. L'organització es basa en una àmplia comunitat de més de 400 voluntaris que sumats al milió d'euros de pressupost fan possible l'esdeveniment. Als quals evidenment cal aplaudir pel seu treball i dedicació. Però només amb voluntat no es fa funcionar un festival d'aquesta magnitud i això ho solen pagar els més petits i desprotegits. M'atreveixo a afirmar que el funcionament de la gran flota de vela llatina no ha millorat en les darreres edicions. Enguany sorprengué l'arribada d'un contracte que calia signar per participar amb una embarcació amb una série d'obligacions com eren les participacions obligatòries en les diferents activitats diàries, una presència des de dijous fins a dilluns al vespre, l'empavessat de les barques quan eren amarrades, etc... Però si això va donar a entendre que finalment s'havien pres seriosament la presència de les petites embarcacions la realitat és que ha estat només un miratge. Descoordinació, manca d'informació, de reunions de patrons, de punts d'arribada, de rampes i grues, etc... Val a dir que Escale a Sète encara té una assignatura pendent en aquest àmbit que qualificariem amb allò de: necessita millorar. 

Música i festa 

La música ha estat el fil conductor de Escale à Sète, des de quarts de 10 del matí fins ben entrada la nit la música no deixa de sonar en algun racó del port, quan no en molts alhora. Enguany s'han escoltat molts sacs de gemecs. Curiós donat que l'instrument tradicional de Sète és l'hautbois (un tipus d'oboè rustic) i fins a aquesta edició el poble era ple de petits grups de 3 o 4 músics que omplien carrers, molls i places amb temes tradicionals del Llenguadoc. Potser la presència de la banda de l'Armada francesa, arribada de la Bretanya, i la seva constant desfilada ha marcat més la presència dels sacs de gemecs. D'altra banda tant la presència de Croàcia, com la d'Italia s'ha fet notar als molls. Cançons i ballaruca sense fi. No seria just deixar de costat les agrupacions musicals amateurs de Sète que han mantingut la música marinera tradicional en molts dels escenaris "acústics" (sense amplificació) repartits per la vila. També es pogueren escoltar havaneres d'un grup arribat de la vila castellera catalana: Valls. Entre d'altres i sense entendre gaire la seva vinculació amb una festa marinera també hi havia un grup folcklòric asturià i un de portugués. I segurament me'n deixo algun. 

Voluntariat 

Ja he citat el gran nombre de voluntaris que formen part de l'organització. En ells recau tot el pes del Festival. Fer de voluntari no sempre és agradable o divertit. Passar-se hores en un descampat gestionant aparcaments, o controlar cues per pujar als vaixells, o cuinar i servir per a centenars de tripulacions, músics, voluntaris i forces de seguretat i bombers diàriament dos àpats té molt de mérit. Evidentment tota aquesta munió de persones es mereixen el reconeixement i l'agraïment per part d'aquells que d'una manera o d'altra gaudim de la festa.

Conclusió 

Escale à Sète 2022 ha estat la retrobada amb la normalitat perduda. El festival està més que consolidat des de la seva creació l'any 2010 en la seva sisena edició (que hauria d'haver estat la setena). La masificació d'aquesta mena de festivals permet que l'economia de la vila recuperi amb escreix la inversió pressupostària de ben segur, però el seu futur dependrà de guanyar en qualitat més que en quantitat. El Mediterrà occidental no és l'Atlàntic, el canal de la Mànega, ni el mar Bàltic en quant a nombre d'embarcacions tradicionals i grans velers. Per aquest motiu els caldrà reinventar-se a cada edició per aportar novetats que vagin més enllà del vaixell o vaixells estrella i els tornejos de "jutes" tradicionals. Però ha de ser ells qui les estudiin i les apliquin. Esperem que l'any 2024, hi puguem tornar-hi a ser sense cap mena de "sorpresa" sanitària.