28.5.22

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala, dia 3

Foto: Sergi Roses

Les veles llatines es fan presents al Festival. Cada dia tota la flota de veles llatines arribades des de Catalunya surten a navegar plegades per mostrar les habilitats dels seus patrons dins les aigües de la badia de Pasaia. Però no només hi són les embarcacions catalanes, sinó que entre la flota llatina destaca una embarcació més gran, de dos pals: la Besitos. 
La Besitos. Foto:Pasaia Itsas Festibala 2022

La barca ha estat portada per la Associació Amics de la Mar de Menorca amb seu a Ciutadella. La seva presència, donada la seva eslora es fa destacar entre les llatines catalanes. Però no només hi ha veles llatines a la delegació sinó també una barca amb vela àurica com és la Falciot del primer president de la FCCPMF, en Pepe Vàzquez. Amb una tripulació totalment familiar i una embarcació construïda per ell mateix d'aspecte bretó i força solida ha navegat plàcidament per la badia i el canal. També ha cridat l'atenció de moltes persones el llaüt amb vela llatina d'en Sergi Roses amb el seu motor elèctric, que arribada des de Calafell ha passejat bona part dels participants catalans per les aigües càntabres. Les navegades tenen un horari força concret, donat que el port on s'està fent el Festival és comercial i cal permetre el moviment dels vaixells de càrrega, que han acabat sent un element d'interès més. Avui per exemple ha salpat un gran Ro-ro (un vaixell especialitzat en el transport d'automòbils), el capità del qual deu d'haver quedat sorprès per la quantitat de persones que s'interessaven per les seves maniobres. Una de les coses que permeten aquests festivals és navegar amb bastiments diferents dels propis. Així hi ha qui s'ha passat més de dues hores vogant en un currack, una altra persona ho ha fet en un llagut de rem i vela, un altre malgrat navegar en el seu propi vaixell ho ha fet sota les mans expertes d'un altre patró, o simplement algunes barques han navegat en mans diferents de les habituals. Totes aquestes experiències no són altra cosa que una forma d'aprendre. Equivocar una maniobra i tornar a fer-la, com fan els artistes de circ quan no els surt un truc, és la millor eina per arribar a dominar l'art de la navegació. Els contactes a les palanques, als molls, al menjador, a l'estand amb persones d'altres latituds i mars permeten aquesta forma de comunicació que va més enllà de la verbal. A dos mariners no els cap conèixer la mateixa llengua per vogar plegats, sobretot si ambdòs coneixen la tècnica. Els Festivals d'alguna forma podrien ser com aquella Arcadia somniada pels pirates on tothom era benvingut sense distinció d'origen i llengua. Però aquesta no és, tristament,  la realitat. Mentre les barques navegaven en el torn del matí ha sortit el gran veler La Recouvrance de Brest. No és habitual que durant aquesta mena de festivals els vaixells grans surtin a navegar, donat que solen estar tot el temps amarrats a port per permetre les visites. Però tan a la sortida com a l'entrada a port, la gran presència de barques simultàniament a l'aigua ha permès veure i captar imatges amb ella com a protagonista i amb la resta de petites barques de comparses.
La Recouvrance. Foto: Lluïsa Obrador
 L'hora de dinar segueix sent el punt de trobada de tots els navegants participants. Les dues hores que diàriament passen plegades les tripulacions serveixen per intercanviar coneixements, experiències, contactes, dates, invitacions. Per retrobar vells amics, sobretot enguany després de la pausa de la pandèmia. HI havia com arreu moltes ganes d'abraçades i encaixades. 
Tant a l'hora de dinar com a la de sopar hi ha una persona que rep moltes visites. Un voluntari amb un lloc estratègic molt ben valorat per totes les tripulacions. Un voluntari apreciat que recull molts "Eskerrik asko". Un voluntari que pel seu aspecte podria interpretar el personatge de Falstaff. És el voluntari que controla l'aixeta de la sidra. Demà serà el darrer dia. Moltes tripulacions de bon matí començaran a carregar les embarcacions als seus remolcs per iniciar el viatge de retorn. D'altres romandran fins a darrera hora per ser a l'estand atenent els visitants. Desprès caldrà desmuntar i carregar... Però encara ens queda una jornada de Festival.
El nostre "Falstaff" del menjador de tripulacions. Foto: JSG



El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...