Enguany, en motiu de la regata “Trofeo Città di Alghero” del 14 de juliol, organitzada pel Marine Club Alghero i per l’Associació Vela Llatina l’Alguer, les associacions i armadors de vela llatina dels Països Catalans van ser convidats a una trobada d’agermanament amb l’Alguer (Sardenya). Així naixia la primera Trobada de Vela Llatina de l’Alguer, que ha tingut lloc del 12 al 14 de juliol a la “ciutat catalana de Sardenya”.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vela llatina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vela llatina. Mostrar tots els missatges
12.12.23
Vídeos de vela llatina II: formació nivell perfeccionament
Cinc nous capítols dels vídeos formatius produïts per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial que completen els de formació inicial.
Els cursos de vela llatina de la FCCPMF son organitzats en dues parts diferenciades: iniciació i perfeccionament. Trobareu informació sobre aquests cursos al calendari.
11.12.23
Vídeos vela llatina I: formació inicial.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ha durat prop de tres anys, en la producció i publicació d'una col·lecció de vídeos formatius en l'art de navegar amb vela llatina.
Sota la direcció d'en Vicente Garcia-Delgado i la realització de Instantstudio, aquests vídeos pretenen ser una eina formativa per als cursos d'iniciació i perfeccionament de vela llatina que estan fent les diferents associacions d'aquesta federació.
Presentació - trailer
19.10.23
Crònica de la FCCPMF al Saló Nàutic de Barcelona 2023
Text Jordi Pagès. Revisió Escenavegant
Entre l'onze i el quinze d'octubre, han passat pel nostre estand al Moll de la Fusta de Barcelona persones molt diferents.
Un factor clau aquest cop i molt important ha estat la ubicació del estand a l'entrada-sortida de la Porta de la Pau. Després de veure les grans embarcacions, els visitants trobaven una barca diferent, de fusta i al seu costat taller de calafat, a més de la maqueta maqueta formativa de vela llatina de l'Associació de Calafell. Sovint s'aturaven i preguntaven:
- Qui sou? Què feu? Què oferiu? 
L'estand comptava amb diferents materials: els tríptics, el mapa d'associacions, informació sobre objetius, activitats i tallers.
Des de la Federació se'ls demanava: d'on venien? I es mirava de dirigir-los a l'associació més proprera al seu domicili.Gràcies a això, de ben segur, s'han captat nous socis per les 18 entitats
A la gent més jove se'ls convidava a navegar en vela llatina i tradicional, i a conèixer els secrets de la mar, vents, la vela, núvols...
La roda dels vents ha estat espectacular. La presència de la FCCPMF al Saló Nàutic és una cita imprescindible per donar a conèixer i aproximar els navegants a la navegació tradicional a través de les seves associacions. I sembla que un any més aquests objectius s'han assolit trebllant plegats a gust i amb germanor. Amb la passió necessària per transmetre la nostra forma de veure la mar. Tots els voluntaris han fet un bon equip.
Visca la navegació tradicional i la vela llatina!
Incorporem la crònica del Saló Nàutic apareguda a El Punt Diari el 12 d'octubre.
Els iots més grans i els conservadors de les barques tradicionals, al Saló Nàutic
MIREIA ROURERA - BARCELONA
Ha començat la 61a edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, aquest any centrada en la sostenibilitat i la innovació i marcada per la celebració, el 2024, de la Copa Amèrica. Al saló, s’hi poden trobar des de petites embarcacions fins a catamarans, velers i iots a motor de fins a 20 metres d’eslora, autèntics vaixells de luxe que ahir ja van fer passar una bona estona als aficionats. També s’hi pot trobar tota mena de material nàutic, motos d’aigua i joguines nàutiques, cada cop més de moda. Enmig de la voràgine del luxe i l’ostentació hi ha l’estand de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, un grup de voluntaris enamorats del mar que es dediquen a la recuperació i restaució d’embarcacions que són patrimoni del nosre país. “Aquesta barca que tenim exposada és la Guiloba de Badalona, que era d’una família de pescadors, la tenien en un magatzem i ara nosaltres la restaurem i la podrem tornar a posar a mar”, explica Pere Alemany, president de la Federació i membre de l’associació Amics del Quetx Ciutat Badalona. Precisament els Amics del Quetx és una de les associacions més actives de la federació: “La història del quetx és molt bonica perquè Badalona el va comprar a un matrimoni anglès que hi havia viatjat molts anys quan ja eren molt vellets. Hi faltava la barca auxiliar i ara fa molt poc nosaltres l’hem reconstruït i li hem posat el nom de la filla d’aquell matrimoni, la Kate, que va morir recentment.” El quetx surt a navegar sovint des del port de Badalona, un vaixell impressionant a l’abast de tothom qui el vulgui conèixer.
Una altra associació molt activa és la Pati Català de Calafell. “Sortim cada dissabte amb les deu barques que tenim restaurades”, explica en Josep Inglada, un dels seus membres, que ahir, amb altres voluntaris, explicaven a tothom qui ho volgués els secrets de la navegació en vela llatina. I és que, segons expliquen, un dels seus objectius és impulsar amb el Museu Marítim de Barcelona la Candidatura internacional de l’art de la navegació en vela llatina com a patrimoni immaterial de la humanitat per part de la Unesco. Un altre objectiu és l’actualització de l’inventari d’embarcacions de navegació tradicional de Catalunya i la formació en l’art de la navegació a vela llatina a través dels cursos de les seves associacions.
Potenciar els esports al voltant del mar i aconseguir que més persones puguin accedir als esports nàutics és un dels objectius tant del Saló Nàutic d’aquest any com de l’ens publicoprivat Fundació Barcelona Capital Nàutica, que dona suport a l’organització de la Copa Amèrica, un esdeveniment considerat la fórmula 1 del mar, la competició esportiva més seguida del món després dels Jocs Olímpics i del mundial de
futbol, de la qual es podrà gaudir des de la platja a
partir de l’agost que ve.
2.8.22
Aparellar dues veles llatines al Euskal Batelero Eguna (Dia del bateler basc) 2022
Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.
 |
| Els batels i el Puente colgante |
L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar. Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32), Ràdio Euskadi, Deia, El Correo, Tele7.tv, Naiz.
Un any més, i en porta 10, la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.
Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.
La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.
S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.
L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.
A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
Un any més, i en porta 10, la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.
Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
 |
| Els dos llaguts abans d'aparellar. |
L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.
La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.
 |
| El primer llagut navegant per la ria. |
S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.
 |
| El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística. |
s
El segon llagut navegant per la ria.
En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
 |
| Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són perfectament conservats per la Facultat de Nàutica de Barcelona. |
1.6.22
Comencen les Trobades d'estiu!
10 al 12 de juny 2022
Trobada de Calafell
23 al 26 de juny
Trobada de Calella de Palafrugell
1 al 3 de juliol 2022
Festes de Sant Pere
Sant Pol de Mar.
A tot drap.
2 de juliol 2022
Trobada embarcacions tradicionals de Vilassar de Mar
8 al 10 de juliol 2022
Trobada de Vela Llatina
L'Ametlla de Mar
Associació Vela Llatina La Cala
19 al 21 d'agost 2022
Firamar
Sant Pol de Mar
A tot drap.
27 d'agost 2022
Trobada de vela llatina
Cadaqués
Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués.
27 d'agost 2022
Festa del riu
Móra d'Ebre
Club Nàutic Móra d'Ebre
17 de setembre 2022
Trobada de vela llatina
L'Escala
Associació Vela Llatina L'Escala
28.5.22
Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala, dia 3
 |
| Foto: Sergi Roses |
Les veles llatines es fan presents al Festival. Cada dia tota la flota de veles llatines arribades des de Catalunya surten a navegar plegades per mostrar les habilitats dels seus patrons dins les aigües de la badia de Pasaia. Però no només hi són les embarcacions catalanes, sinó que entre la flota llatina destaca una embarcació més gran, de dos pals: la Besitos.
 |
| La Besitos. Foto:Pasaia Itsas Festibala 2022 |
La barca ha estat portada per la Associació Amics de la Mar de Menorca amb seu a Ciutadella. La seva presència, donada la seva eslora es fa destacar entre les llatines catalanes. Però no només hi ha veles llatines a la delegació sinó també una barca amb vela àurica com és la Falciot del primer president de la FCCPMF, en Pepe Vàzquez. Amb una tripulació totalment familiar i una embarcació construïda per ell mateix d'aspecte bretó i força solida ha navegat plàcidament per la badia i el canal. També ha cridat l'atenció de moltes persones el llaüt amb vela llatina d'en Sergi Roses amb el seu motor elèctric, que arribada des de Calafell ha passejat bona part dels participants catalans per les aigües càntabres. Les navegades tenen un horari força concret, donat que el port on s'està fent el Festival és comercial i cal permetre el moviment dels vaixells de càrrega, que han acabat sent un element d'interès més. Avui per exemple ha salpat un gran Ro-ro (un vaixell especialitzat en el transport d'automòbils), el capità del qual deu d'haver quedat sorprès per la quantitat de persones que s'interessaven per les seves maniobres. Una de les coses que permeten aquests festivals és navegar amb bastiments diferents dels propis. Així hi ha qui s'ha passat més de dues hores vogant en un currack, una altra persona ho ha fet en un llagut de rem i vela, un altre malgrat navegar en el seu propi vaixell ho ha fet sota les mans expertes d'un altre patró, o simplement algunes barques han navegat en mans diferents de les habituals. Totes aquestes experiències no són altra cosa que una forma d'aprendre. Equivocar una maniobra i tornar a fer-la, com fan els artistes de circ quan no els surt un truc, és la millor eina per arribar a dominar l'art de la navegació. Els contactes a les palanques, als molls, al menjador, a l'estand amb persones d'altres latituds i mars permeten aquesta forma de comunicació que va més enllà de la verbal. A dos mariners no els cap conèixer la mateixa llengua per vogar plegats, sobretot si ambdòs coneixen la tècnica. Els Festivals d'alguna forma podrien ser com aquella Arcadia somniada pels pirates on tothom era benvingut sense distinció d'origen i llengua. Però aquesta no és, tristament, la realitat. Mentre les barques navegaven en el torn del matí ha sortit el gran veler La Recouvrance de Brest. No és habitual que durant aquesta mena de festivals els vaixells grans surtin a navegar, donat que solen estar tot el temps amarrats a port per permetre les visites. Però tan a la sortida com a l'entrada a port, la gran presència de barques simultàniament a l'aigua ha permès veure i captar imatges amb ella com a protagonista i amb la resta de petites barques de comparses.
 |
| La Recouvrance. Foto: Lluïsa Obrador |
L'hora de dinar segueix sent el punt de trobada de tots els navegants participants. Les dues hores que diàriament passen plegades les tripulacions serveixen per intercanviar coneixements, experiències, contactes, dates, invitacions. Per retrobar vells amics, sobretot enguany després de la pausa de la pandèmia. HI havia com arreu moltes ganes d'abraçades i encaixades.
Tant a l'hora de dinar com a la de sopar hi ha una persona que rep moltes visites. Un voluntari amb un lloc estratègic molt ben valorat per totes les tripulacions. Un voluntari apreciat que recull molts "Eskerrik asko". Un voluntari que pel seu aspecte podria interpretar el personatge de Falstaff. És el voluntari que controla l'aixeta de la sidra. Demà serà el darrer dia. Moltes tripulacions de bon matí començaran a carregar les embarcacions als seus remolcs per iniciar el viatge de retorn. D'altres romandran fins a darrera hora per ser a l'estand atenent els visitants. Desprès caldrà desmuntar i carregar... Però encara ens queda una jornada de Festival.
 |
| El nostre "Falstaff" del menjador de tripulacions. Foto: JSG |
22.5.22
Festa del riu, Deltebre. 20 al 22 de maig 2022
 |
| Navegada nocturna per l'Ebre. Foto Jordi Pagès. |
 |
| Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador |
Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit.
Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada
L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu.
 |
| La flota llatina remuntant lo riu Ebre. |
Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa.
La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.
 |
| La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG |
La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira.
Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional.
Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.
Text: Escenavegant.
12.5.22
In memoriam: Josep Llaveria Recasens, pioner de la recuperació de la vela llatina.
 |
| Josep Llaveria |
El prop passat 6 de maig va amollar caps definitivament en Josep Llaveria Recasens de la nissaga pescadora cambrilenca dels "Calau" a l'edat de 96 anys. Era l'última persona que coneixíem viva que s'havia guanyat les garrofes de jove pescant amb una embarcació a vela llatina al port de Cambrils. Posteriorment, quan es va jubilar de l'arrossegament, no podia deixar la mar i va ser el primer a aparellar de nou un bastiment a vela llatina per començar a participar, gràcies a la insistència del Josep Lluís Savall, a l'aleshores incipient moviment de recuperació del patrimoni marítim que naixia a la Costa Catalana de Ponent emmirallats amb la Costa Brava. Va participar amb el seu bot "José" (actual Coloma), a les trobades pioneres de meitats del anys 90 del segle XX a Torredambarra, Sitges, Calafell i Tarragona, arribant sempre per mar ell sol i dormint a bordo. Fou font d'inspiració per a uns joves pescadors cambrilencs que amb el bot "El sorral", l'intentaren imitar. Tot això motivà un article al 1997 a la Revista Cambrils (les fotos són d'aquell article), veritable catalitzador del naixement de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. El "Calau" en fou el primer president i va participar activament a les primeres trobades de Vela Llatina de Cambrils al 2002, 2003, 2005 i 2007. Actualment era el nostre president d'honor, tot i que per l'edat tant avançada i problemes de salut, no podia exercir-ne. Bon pescador com pocs, repetia una frase que tenim gravada amb foc i que de ben segur és el seu llegat més preciós: "la vela no és vela, és vetlla". Són paraules que esdeven un veritable testimoni de com entenem com entitat encara avui aquest patrimoni material i immaterial: la vela llatina forma part d'un llegat tant humà com natural que cal protegir.
Enviem doncs el nostre condol als familiars i amics. Confirmem que el seu sepeli serà demà dissabte a les 12h a la parròquia de Sant Pere de Cambrils. Descansa en pau Josep.
 |
| Josep, la seva barca. |
Text i imatges de L'Arjau de Cambrils.
6.12.21
Reflexions sobre la pervivència de la vela llatina i el patrimoni marítim.
 |
| Interior de la Caseta del Motor recuperada per l'associació A tot drap de Sant Pol de Mar |
LA RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ DELS BENS CULTURALS.
En aquest àmbit tenen molt a veure les institucions, fent unes lleis, normes i defensa dels nostres
béns comuns, enfront de la depredació i comercialització d’interessos particulars.
Nosaltres podem fer de xarxa per localitzar aquests béns i defensar-los fins on calgui i fins i tot
denunciar actes vandàlics o poc respectuosos.
Podem recuperar moltes coses al nostre abast, com estem fent amb les petites embarcacions, fer
apadrinaments de barques recuperades per les associacions, on el patró es fa càrrec del manteniment
mentre navegui i la faci seva, encara que la propietat es mantingui per part de l’associació. Caldrà
respectar els aparells i elements, tal com es feia abans, i tota una sèrie d’instruments que s’utilitzaven a bord, en la vida diària o aprendre els diferents oficis si no hi ha professionals de l’ofici, al seu abast.
Els museus poden fer i col·laborar en aquesta eina d’assessorament.
Hem de tenir en compte, que el nostres béns patrimonials són fruit d’una activitat que defineix la
relació d'un poble amb la mar. Són també expressió rellevant de la cultura tradicional dels nostres
pobles, en els aspectes materials, econòmics, socials i espirituals.
D'acord amb la Llei de patrimoni històric és l'administració qui ha de vetllar per garantir la protecció, conservar i promoure aquests béns que ens identifiquen com a grup social, tant aquells de caràcter material com també els de caràcter immaterial.
La nova llei sobre el reglament de vaixells i embarcacions històriques i les rèpliques ens fa veure
com apareixen uns camins que hem de trepitjar i defensar-los, quan i on calgui, front dels buròcrates
sense els coneixements que els pertoquen, de la nova llei, fer interpretacions de l’esperit de la llei que ens permeti eixamplar el camí per futures generacions.
En les primeres JORNADES DEL PATRIMONI MARÍTIM fetes a Fornells en el 2018 ja es van donar una sèrie de conclusions que venen al cas, tal com, que és necessari, la implicació de l'Administració amb competències en matèria de patrimoni històric (tant en l’àmbit autonòmic com també l’administració local, i estatal amb competències sobre el litoral i els Ports.
Són les administracions amb competències sobre el patrimoni històric de cada comunitat les que s'han de coordinar per establir uns criteris comuns per a l'inventari i catalogació d'aquests béns, sempre salvaguardant la singularitat de cada lloc i en això pot contribuir molt la xarxa de museus de la costa catalana i balears.
 |
| Festa patronal amb les barques de l'Associació Bricbarca |
EL RESSORGIMENT DE LA VELA LLATINA AMB NOVES FINALITATS, USOS I NECESSITATS.
La vela llatina ha sigut, sense dubtes un bon catalitzador al llarg de les costes de la nostra
mediterrània, en els quatre punts cardinals, ja que Les petites i mitjanes embarcacions són un objecte que els particulars i associacions podem mantenir a l’aigua i mantenir un patrimoni viu, i això ho estem fent d’ençà que va començar aquest moviment de recuperació, principalment a partir dels anys setanta, que han anat apareixent gràcies a donar-les una segona vida, quan han sigut allunyades com eines productives i fent-les tornar al mar amb la navegació d’esbarjo o la competició i que de segur, pocs museus marítims les tenien en consideració i s’haurien perdut definitivament.
Hem de saber fer certes distincions entre allò que és l’embarcació i la vela llatina.
No és el mateix fer competicions de vela llatina amb embarcacions construïdes expressament, seguint un monotip de formes clàssiques, amb materials, normes i regles establertes i que poden impulsar el coneixement de les maniobres a vela llatina i participació dels joves, formant equips entrenats per tal de competir entre ells, tal com ho fa la Federació de vela o de rem i en el que es poden utilitzar tècniques i materials moderns, tant en la construcció del buc com en les veles, de cara a millorar el seu rendiment, tal com fan a Canàries o altres jocs.
Però hem de ser molt curosos, quant a les embarcacions tradicionals i els aparells i veles a fer servir a bord, no distorsionant el nostre patrimoni, i deixar-les a part de cara a la competició i fer servir-les com vehicles culturals i patrimonials, a no ser que hi hagi un monotip establert des dels seus inicis, tal com els bots a ses Illes, com a elements ja pensats per la competició, amb unes normes establertes des del segle passat.
Hem de fer demostracions allà on calgui i col·laborar a on ens demanin i fer intercanvi amb altres
comunitats del nostre país o fora, participant en els seus actes i donar-nos a conèixer en una visió
internacional, com es fa a: França, Itàlia, Croàcia, Tunis, Portugal, etc.
Per preservar les embarcacions tradicionals en el seu medi natural, la mar, s’ha d’habilitar a cada port on sigui possible, una zona d’amarratge, en un lloc rellevant i visible del port, per a barques
tradicionals, amb uns preus d’amarratge populars, cosa que ajudarà a mantenir el patrimoni de les
associacions i dels particulars.
 |
| Bot de Salvament de Calafell durant una exhibició |
L’INTERCANVI, LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENTS EN LA NAVEGACIÓ.
Aquí tenim un important deure, si no volem que desapareix definitivament la navegació amb vela
llatina, i és la formació, i voldria dir que en la nostra Federació i associacions, ens hem posat les piles i agafat un rumb, que esperem que ens porti a un bon port.
Per començar hem fet una aportació metodològica i uns materials per fer-la a tres nivells, el d’iniciació de tres matins, o fer bateigs de mar, que serveixi com ham perquè la gent gaudeixi i piqui l’ham, per conèixer aquest tipus de navegació; un segon pas serà la formació de tripulants per cada associació, fent unes 15 hores de navegació i una part teòrica en cinc matins, adaptat a les embarcacions al seu abast.
Per fer això possible estem formant a futurs formadors en casa associació, d’unes 25-30 hores de
pràctiques i 10 o 12 de teoria, perquè imparteixin posteriorment els seus coneixements i transmetin
unes tècniques i un vocabulari específic per la navegació en el nostre litoral.
Ha de quedar clar que no tenim ni volem donar títols, ja que això forma part de les atribucions de les federacions de vela, sinó transmetre els nostres coneixements, que ara per ara no es fa en les
escoles de vela del nostre litoral i que estem disposats ha transmès els a ells, si ens ho demanen, per
donar-les ells mateixos, en les seves formacions de les diferents classes que donen en els clubs
nàutics, ja que la vela llatina, ja està reconeguda dins la Federació de Vela Catalana.
 |
| Avarada d'un llagut sobre els pals. Associació Bricbarca. |
EL FUTUR DE LES TROBADES D’EMBARCACIONS I FESTES MARINERES.
Les associacions ciutadanes implicades són agents de primer ordre en la conservació del patrimonihistòric i la seva difusió entre la població, i cal implicar-nos en elles i no fer un apartat, a on quan
sortim de la platja, ja no ens veuen. Cal aprofitar les embarcacions dedicades al xàrter, perquè es
guanyin la vida, portant gent seguint-nos en les nostres navegacions, com fan en l’Albufera de
València i altres llocs, com a Stintino, Brest o Douarnenez.
Per donar a conèixer i fer valdre aquest patrimoni s'han de portar a terme iniciatives que l'apropin al
públic en general, perquè aquest també es converteixi en agent de salvaguarda, atès que no es pot
protegir allò que es desconeix.
Això significa conservar les embarcacions, el patrimoni immoble de terra vinculat: Les arts pesqueres, les tècniques constructives i de navegació tradicionals, el vocabulari local, les creences, la música, les fotografies i fons documentals, etc. i utilitzar-los en festes i altres activitats per crear arrelament social i no tant per fer un reclam turístic.
És important i s'ha d'impulsar el treball en xarxa entre tots els agents implicats i el seu entorn:
institucions, museus, associacions i altres centres per donar a conèixer el nostre patrimoni i generar
sinergies col·laboratives.
Rememorar els diferents sistemes de pesca, com la pesca amb el bolig de platja o el rai, l’encesa, el
sardinal o el tresmall, etc.; les feines que es feien a bord o en les platges, tal com es fa a l’Escala,
Sant Pol, Lloret, Pineda o a Cambrils i la Ràpita, entre d’altres, sense oblidar els vells oficis que tenen relació amb el mar i les embarcacions.
Els jocs d’aigua fets per la canalla, ja quasi oblidats pel món virtual que ens envolta que hem pogut
veure en alguna ocasió.
No parlem menys de les baixades de rais o les regates de muletes i les festes del riu.
Les demostracions de la cuina marinera en les nostres trobades, i demostracions dels diversos oficis,
tal com es fa a diverses poblacions, utilitzar les festes, en cada lloc, ja sigui en les seves platges i
enfront del públic o en llocs determinats.
 |
| Els Clubs de platja estan permanentment amenaçats de desaparició per la Llei de Costes espanyola. |
LA CONSERVACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI MATERIAL E IMMATERIAL.
S’ha de crear una escola de mestres d’aixa estable per poder formar els professionals per mantenir,
conservar o restaurar les embarcacions actuals i construir noves embarcacions o rèpliques o posar els medis, que com a exemple tenim Paulilles, on els medis estan a l’abast de les associacions amb unes normes establertes, o el que va ser l'escola del Far, centre de treballs del mar, ja dissolta, però que va fer possible la recuperació de moltes embarcacions tradicionals i va ensenyar diferents oficis del mar, en diferents cicles.
Però s'ha de tendir que els projectes de recuperació, protecció i conservació del patrimoni marítim
siguin econòmicament sostenibles perquè siguin viables, prioritzant el patrimoni flotant ja existent,
amb la implicació dels particulars i l’Administració i que no siguin abandonats per una política
depredadora, que utilitza la cultura i el patrimoni per guanyar vots i després abandonen el projecte o
els reparteixen sense dotar la part econòmica que el farà sostenible, tal va ser el projecte de Barcarès
o el del Far a Barcelona.
El patrimoni marítim heretat no només ha de ser un objecte museístic, visitable i/o protegit, sinó que
ens ha d'interpel·lar a la nostra manera de ser, i ajudar-nos a dialogar amb l'entorn on ens trobem.
D'aquesta manera el patrimoni no només serà una qüestió del passat, sinó del present.
 |
| Norai de pedra de la platja de Cadaqués. |
APORTACIONS QUE PODEM FER A LA CULTURA DE LES COMUNITATS.
Les nostres embarcacions són vehicles de cultura, i, per tant, formen part del nostre patrimoni material i immaterial i l’hem de lligar amb les nostres activitats amb la societat, principalment amb les del món mariner, en les seves festes i actes culturals.
Les embarcacions com patrimoni material, formen part del paisatge i hem de defensar-lo utilitzant i
valorar els elements que encara queden a l’abast, tal com casetes de les màquines per pujar les
barques com a Sant Pol o Calafell; Els norais de pedra de Cadaqués, Les poques barraques de platja
de la costa nord, les casetes per tintar les xarxes, defensar llocs als ports i a la platja per les
embarcacions tradicionals, etc. Les rememoracions de fets històrics, de les festes dels Reis o les festes de Pirates. De moltes d’aquestes activitats tenim bons exemples, però són petites fites molt localitzades al llarg del nostre litoral.
S'ha de cercar la coordinació entre les associacions implicades i l'Administració per crear uns
protocols d'actuació en la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim que custodien.
S'ha de fer al més prest possible l'inventari i la catalogació d'embarcacions tradicionals i d'altres béns relacionats amb el patrimoni marítim en vies de desaparició en cada comunitat, com una eina
imprescindible de protecció i recuperació.
Aquests inventaris i catàlegs són imprescindibles per documentar tot allò d'interès existent en
l'actualitat i conèixer-ne l'estat de conservació, creant alertes per tal d'evitar-ne la desaparició total o
creant els mitjans per recuperar part dels seus elements, tant materials com immaterials.
El patrimoni marítim ha de ser reconegut com a tal per la societat i s'han de seguir els procediments
establerts per la legislació vigent per portar a terme declaracions de bé d'interès cultural o béns
catalogats d'interès local per protegir-les institucionalment, si són abandonades, posades a les
rotondes o per fer focs de Sant Joan.
Vicente Garcia-Delgado, text i fotografies.
24.10.21
L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (1a part).
Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.
"Els museus són institucions que estudien, salvaguarden i difonen el patrimoni marítim material i immaterial. Les associacions recuperen embarcacions i transmeten el seu coneixement en l'art de navegació de la vela tradicional, una expertesa que s'adquireix en bona mesura en la pràctica. I les administracions contribueixen a promoure accions de difusió al territori". Aquest breu resum de competències exposat al preàmbul del programa de la jornada defineix el marc on amb matisos s'ha desenvolupat aquesta. Evidentment les bones sinergies entre totes elles fa que aquesta col·laboració estigui donant bons fruits els darrers temps. Una d'aquestes fruites madures és la Candidatura multinacional per incloure l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que des d'un primer moment ha comptat amb el suport unànime de les tres parts abans esmentades.
Desprès de les paraules de benvinguda de Guy Llobet, alcalde de Colliure; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: Hervé Magin, director delegat del Parc Marí del Golf de Lleó i d'Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona. Aquests destacaren tant el passat de la vila rossellonesa amb la pesca, com la importància de la creació del Taller de Barques de Polilles o bé la presència a la sala d'alguns dels pioners de la recuperació de la vela llatina al Rosselló durant els anys 80 del segle passat com Clovis Aloujes i Robert Bataille, recordant-ne a d'altres ja desapareguts.
En Joaquim Pla i Bartrina, pare de la primera trobada de vela llatina a Catalunya l'any 1986 a Sant Feliu de Guíxols emmarcà la jornada explicant aquell origen solitari, només se'n feu una edició, però suficient perquè s'iniciessin trobades a Cadaqués, L'Escala, Calella de Palafrugell i Palamós en poc temps i fins ara. Com aquella dotzena de barques de la primera edició, la major part vingudes del nord dels Pirineus foren les detonants de l'inici de la recuperació d'embarcacions primer a la zona de la Costa Brava i més tard a la resta del litoral català.
En Phillipe Rigaud, arqueòleg explicà la història i evolució de la vela llatina des de l'antiguitat fins avui amb un bon recolzament d'imatges, destacant-ne les diferents tipologies de bucs i d'aparells.
Desprès d'una breu pausa s'inicià la primera de les taules rodones. Abans de pujar els participants però, en Josep Anton Trepat (JAT) que fou el coordinador d'aquestes volgué subratllà la línia de la jornada. Primer feu patent que a la sala hi havia la major part de les persones, associacions i cors que han fet possible aquesta recuperació de la vela llatina, però explicant-los que no eren allà per explicar tot allò que havien fet. La jornada es plantejava com un canvi d'etapa, com un mirar endavant centrat en la pervivència de la Vela Llatina.
Taula rodona 1: Preservació del patrimoni material i immaterial de la vela llatina.
Taula centrada en la pervivència de la vela llatina. El ressorgiment de la vela llatina pels seus nous usos i finalitats. L'intercanvi i transmissió de coneixement a la pràctica. Valors que aporta la cultura marinera a les comunitats.
En Samuel Vileveille, director del Taller de les Barques de Polilles va fer un ràpid resum del centre i la seva història. Treballen en la formació de mestre d'aixa i organitzen bianualment el Vire-vire de Polilles amb el Parc Naturel Marin. Finalitzà dient que el taller: "mutualitza els mitjans i la comunicació entre associacions".
JAT - Per la permanència de la Vela Llatina cal un relleu generacional. Hi ha una necessitat de persones joves. El camí són les regates? Cal un nou monotip?
Thierry Pons (TP), president d'Aventure Pluriel-Caramed. Plantejà que a Itàlia hi ha una gran tradició de regates de vela llatina i que potser allò que cal fer és cedir als joves no només l'arjau sinó la barca sencera perquè aquests la sentin seva i la continuïn.
Vicente Garcia-Delgado (VGD), assessor de la FCCPMF i pioner de la vela llatina a Catalunya explicà que durant la dècada dels anys 90 la Federació Catalana de Vela tenia una Escola de Vela per la formació en Vela Llatina, però no hi havia cap mètode a l'abast. "El camí per tenir joventut són les regates", però cal estar alerta en diferenciar aquesta difusió de la vela llatina i el patrimoni. Doncs les regates solen distorsionar els equipaments per guanyar eficàcia i velocitat, com passa en la vela llatina canària.
Manuel Gómez (MG), president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. "És important que a les escoles s'ensenyi que és un llaüt i una vela llatina", perquè actualment els infants ho desconeixen. També és possible acostar-se al jovent des d'altres alternatives que les regates.
Raúl Mata (RM), tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. "S'han fet iniciatives de cursos però no han acabat d'arrelar a la societat", es desconeix com arribar a la gent i menys al jovent.
Martin-Luc Bonnardot (MLB), expert marítim del Ministeri de Cultura francès. Ha explicat els diferents tipus de classificació d'embarcacions a França. En relació amb els joves l'opció és la transmissió de les barques actuals i crear-ne de noves amb aparell llatí per fer regates amb més prestacions de velocitat i capacitat d'aventura. La navegació a vela llatina ha evolucionat des del segle XIX, ara és bàsicament d'esbarjo.
JAT - Per què no han funcionat els projectes a nivell d'escoles?
RM.- Es fan coses però aquestes no tenen continuïtat per manca de recursos. La franja de l'adolescència és molt difícil i els museus per la dificultat la tenim desatesa. La vela llatina no és atractiva pel jovent que cerca velocitat i aventura, a més ara per ara és vista com a cosa de vells. Hi ha un excessiu decalatge generacional.
JAT - Què no s'ha fet bé? Què es pot fer?
TP - Els joves s'interessen per la construcció d'embarcacions. Són capaços d'incorporar-se dos anys a un taller per aprendre un cop han acabat els estudis. Si es vol que s'incorporin a la navegació a vela llatina cal fer cursos que els siguin motivadors.
JAT - S'ha aproximat la vela llatina a les escoles?
RM - No més enllà de les visites a les barques patrimonials.
VGD- A la Federació Catalana de Vela es creà un ràting, un monotip i es prepararen monitors. Però desprès la pròpia Federació de Vela no adquirí cap embarcació per poder fer els cursos. Es prova amb veles llatines per a Optimist, per tal que els infants poguessin comprovar i comparar amb les veles tarquines d'aquestes embarcacions. Ara per ara la Vela Llatina segueix sent una classe. La FCCPMF ha creat una metodologia i un material per formar navegants. De moment s'ha fet un curs de formació de formadors, però perquè això vagi endavant "cal esperar que els peixos piquin".
JAT - Aquest és el problema. Com aconseguir que la vela llatina sigui atractiva pel jovent? Treure la component de vellesa i dotar-la, potser, d'una component d'aventura?
VGD - De moment s'ha aconseguit que hi hagi interès per la construcció, però l'objectiu d'aquests joves no és la navegació. Hi ha diferents experiències i models de formació. Cal avançar en aquest camp.
RM - Hi ha hagut experiències reeixides com els Tallers d'Iniciació del Rafael que varen portar força persones a aquest món. "Algunes de les quals són avui aquí".
MG- Cal diferenciar dues etapes: la infantil de 6 a 10 anys i l'adolescent de 11 a 15 anys. La primera és una etapa receptiva, la segona no acaba de funcionar. A Mallorca el 70% dels escolars no saben què és un llaüt, o que abans dels motors es navegava a vela. Les Institucions mai han recolzat aquestes activitats com si ho fan amb la neu.
JAT - Per què funciona la neu i no la vela? Per què no s'arriba?
VGD - Ara tothom és d'acord que calen monotips com el Opticasou pels infants, o com podria ser el bot tipus Dragonera per fer regates. Des de la FCCPMF s'està treballant el projecte d'incorporar els llaguts catalans de rem aparellats amb vela llatina per fer regates mixtes de rem i vela, del qual hi ha una mostra a l'associació Barcarems de Barcarés, la barca Un poble sobirà.
JAT - La pervivència de la vela llatina no pot dependre només de les subvencions de l'Administració.
TP - A França existeix un problema legal amb la formació perquè cal un títol oficial de monitor. Nosaltres podem ensenyar a navegar a vela llatina a un monitor, però no ho podem fer a un jove. Pensa que cal un monotip més enllà del Opticassou o bé implementar la vela llatina a la classe Optimist, per no caure en les modificacions que es donen per guanyar velocitat en barques patrimonials com passa a Itàlia.
MLB - Els monotips de vela actuals es crearen a mitjans del segle passat majoritàriament.
Resums en una frase:
RM - Cal difondre la vela llatina per crear demanda social i aproximar-la als joves.
GB - Estructura d'ensenyament.
VGD - Metodologia, monotip i mitjans.
MLB - Conèixer el passat per preparar el futur.
TP - Si no entrem als joves mai els tindrem.
Torn de paraules públic:
- Què podem oferir a la Universitat de Perpinyà per acostar els seus alumnes a la vela llatina? Barques velles?
- Crear bosses de tripulants.
- Els joves coneixen la platja però desconeixen el mar. Vela llatina com a aventura, ara és poc atractiva.
- La vela llatina no és paranormal, no espanta.
- Joves de quina edat? Incorporació a la vela llatina com a procés: Optimist, 470, creuer,... vela llatina. Incorporació a la trentena.
- En el passat s'han descartat projectes professionals de monotips.
Conclusions de la taula rodona 1
- Integració dels joves i relleu generacional.
- Per ara ningú ha parlat amb els joves per saber que volen.
- Experiències més o menys reeixides en formació.
- A França, dificultats legals per la formació de monitors.
- Disjuntiva: preservació patrimonial vs. renovació de la vela llatina.
- El patrimoni immaterial també es pot preservar en una embarcació no tradicional o patrimonial.
- Cal trobar nous al·licients per la joventut: velocitat, aventura.
22.5.21
Candidatura UNESCO de la vela llatina a Palamós Terra de Mar
Gravació de la roda de premsa celebrada el 22 de maig 2021 a les 11 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia al port de Palamós durant el festival marítim Palamós Terra de Mar 2021.
15.3.21
Ja voguem plegats amb la European Maritime Heritage.
El prop passat dia 11 de març 2021 es produí la primera reunió de treball amb la EuropeanMaritime Heritage. Concretament fou una video-conferència a cinc entre els quals es trobaven els presidents d’ambdues entitats. Fou clarament una reunió de presentació de la FCCPMF, però alhora de treball on ja es concretaren objectius i activitats.
 |
| Cliqueu sobre la imatge per enllaçar amb la xerrada. |
L’activitat més
propera serà una conferència d’en Quico Despuig, mestre d’aixa,
mariner i activista des de fa decennis de la navegació tradicional
que portarà per títol: La vela llatina. Aquesta conferència ha
estat preparada conjuntament amb en Vicente Garcia-Delgado, i serà
una de les dues conferències sobre la mateixa temàtica que farà el
nostre company. El proper dia 26 de març serà oberta per tots
aquells que el vulguin escoltar a través de la plataforma Meet de
Google en el següent enllaç:
Un mes després, el 29 d'abril, la mateixa conferència, aquest cop en anglès, serà oferta per totes les entitats i els associats de la EMH.
 |
| Quico Despuig a la seva drassana. Foto: paticatalacalafell.cat/ |
Entre els objectius
immediats de la EMH que sortiren a la reunió es poden destacar:
1.- Revisió de la Carta de Barcelona.
2.- Valorització dels aspecte immaterials del patrimoni marítim: cultura, seguretat, medi ambient i àmbits fluvials i aigües interiors.
3.- Immersió, mai millor dit, en el món submarí.
4.- Potenciació de la Vela Llatina
5.- Discussió sobre el tractament a donar a les rèpliques de vaixells antics.
Per tot això obriran un cicle de xerrades (en anglès) que permeti de copsar opinió i fins i tot millores en els estatuts de la EMH. La conferència d’en Quico Despuig forma part d’aquest cicle.
Per part de la FCCPMF s’incidí en dos temes sobre els que s'està treballant:
a.- Incorporació de gent jove a l’entorn de la vela tradicional
b.- Incorporació del patí català com a embarcació tradicional i patrimonial catalana.
Malauradament els dirigents de la EMH desconeixien l'existència d'aquest tipus d'embarcació i es mostraren força interessats quan se'ls descrigué.
A banda d'això també es parlà dels cursos de formació de formadors en vela llatina que s'estan preparant.
19.10.20
I Curs d’Iniciació a la Navegació a Vela Llatina a Torredembarra
La formació de nous navegants en vela tradicional és un dels objectius de la FCCPMF, aquesta iniciativa és pionera en aquests darrers temps tant complicats i ha de servir pel disseny d'un model formatiu futur per les entitats associades. Reproduïm l'article publicat a elsllaguts.com, de l'Associació Orsapop de Torredembarra organitzadora del curs.
Durant aquest mes de setembre s’està realitzant el primer Curs d’Iniciació a la Navegació a Vela Llatina organitzat per l’Associació Orsapop, Amics de la Vela Llatina de Torredembarra.
El curs té una durada de 16 h, distribuïdes en 4 sessions, on es realitzen tant classes teòriques com practiques.
Durant aquestes 4 sessions, l’alumne adquireix els coneixements bàsics per poder sortir a navegar a Vela Llatina:
- Parts d’un bastiment
- Nusos
- Meteorologia
- Rumbs segons els vents.
- Maniobres bàsiques.
El curs es realitza en petits grups de 6 alumnes i aquesta primera edició ja està completa.
Gràcies a aquesta bona rebuda ja s’està preparant la segona edició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...
-
El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31... -
Enguany, en motiu de la regata “Trofeo Città di Alghero” del 14 de juliol, organitzada pel Marine Club Alghero i per l’Associació Vela Llati...
-
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ...
