Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022
Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.
Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.
Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.
S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.
Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».
Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.
Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.
 |
| Fotografia de emporda.info Laura Coronado |
Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.
Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.
S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.
Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».
Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.
Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.