Homenatge al Peix: Visita Guiada

El proper dissabte 28 de febrer a les 17,30 hores l'artista Tano Pisano farà una visita guiada a l'exposició Temporal "Homenatge al Peix" al Museu de la Pesca de Palamós.


L’artista italià afincat a Palafrugell Tano Pisano (1947) exposa al Museu de la Pesca (Palamós) sota el suggerent títol d’HOMENATGE AL PEIX, en aquesta mostra presenta obra relacionada amb la seva visió de la Mediterrània, aquarel•les, olis, dibuixos, ceràmica i dues escultures monumentals, que parlen del peix des d’un punt de vista estètic i cultural. Tano aporta reflexions entorn la sostenibilitat d’una banda i la cultura del peix per als mediterranis de l’altra.

De l’exposició en destaquen dues escultures mòbils, fetes expressament per a la mostra una de les quals s’ha situat al hall del Museu i l’altra a la sala d’exposicions temporals. Cal destacar també un gravat que Tano ha creat expressament per a la mostra.

Amb una trajectòria professional de més de 40 anys i havent exposat per tot Europa entre la seva obra destaca la decoració del que fou el seu restaurant de Copenhague que avui és patrimoni protegit pels Bens Culturals de Dinamarca i més recentment el mural de la Pau de l’església parroquial de Palafrugell.

Pisano també s’ha dedicat a la docència de les Belles Arts arreu del continent.

En paraules seves “la pintura és tradició i memòria” i Pisano presenta aquesta exposició al Museu de la Pesca, espai on es treballa la tradició i la memòria de forma intrínseca a través de la cultura de la gent de mar. Tano Pisano ha pensat des de l’espai expositiu fins a l’obra que hi presenta, encarregant-se de tot el muntatge museogràfic de la mateixa. Amb un gest de generositat Pisano presenta a Palamós obra de marcat caràcter marítim que entronca amb la cultura de la gent de mar no només del nostre litoral si no de tota la Mediterrània.

Tano Pisano Homenatge al peix s’inaugura el proper dissabte 13 de desembre a les 19h i es pot visitar al Museu de la Pesca en horaris d’obertura del museu fins a l’1 de març de 2009, l’entrada a l’exposició temporal és gratuïta.

Text extret de marintim.blogspot.com

Regates Vela Llatina

Hem acabat el 2008, un any on hem donat a conèixer la Vela Llatina a diferents Clubs de la nostra costa i que ens ha portat a que aquests comencin ,ja, a demanar-nos la celebració de Regates de Vela Llatina. Això ens mostra que anem per bon camí , ja que abans érem nosaltres els que teníem d’anar a convèncer els Clubs.

Aquesta línea també ens ha portat a que hi hagin Clubs que ens demanin els dos bots de la Classe per les seves escoles de vela, com han sigut el CN Sitges i el CN Port de la Selva.

També, al augmentar el nombre de llicències federatives del navegants amb Vela Llatina ens ha portat a que la Federació Catalana de Vela comenci a prendre interès en la Classe i ens ajudi i subvencioni diferents esdeveniments com ara explicarem. Hem de tenir present que la llicència federativa del patró és obligatòria per participar en les regates organitzades per la FCV en les embarcacions de menys de 6,00 m., i a més la d’un tripulant a les de més de 6,00 m., La llicència federativa té associades, en benefici dels seus titulars, unes assegurances amb cobertura d’accidents i de responsabilitat civil següents:

Pòlissa d’accidents : Companyia .Mapfre i cobreix el pagament de les despeses originades per la prestació de l’assistència sanitària derivada dels accidents corporals que puguin sofrir les persones, així com els capitals assegurats en cas de mort o invalidesa permanent absoluta i/o parcial en el decurs de la participació en competicions de vela, entrenaments, reconeguts com a oficials per l FCV.

Pòlissa de responsabilitat civil : El titular de la llicència federativa té cobert el pagament de les despeses de les que pugui resultar civilment responsable per danys materials i perjudicis ocasionats a tercers, i per els fets derivats en el decurs de la participació en competicions de vela en territori Estatal o estranger.
A més proporciona un descompte important en les entrades del Saló Nàutic.

A més a més la FCV subvencionarà en el 2009 els Jutges de Regata per les Regates de Vela Llatina per lo que aquests seran a cost 0 per els Clubs que organitzin regates

També, conjuntament amb el Comitè d’ensenyament de la FCV, i subvencionat per aquesta ,estem organitzant, per a finals d’abril, un Seminari de Monitors de Vela Llatina per a monitors de vela lleugera. Això ha de permetre una major implicació dels Clubs amb la Vela Llatina i la possibilitat ( tant de bo sigui així¡¡¡) que comencin a tenir flota de Vela Llatina alguns Clubs.

I això no és tot. Estem discutint amb la FCV perquè aquesta subvencioni l’adquisició dels bots de vela llatina

I encara hi ha més coses per explicar-vos. Per la primavera del 2010 estem començant a organitzar un gran esdeveniment de Vela Llatina a Barcelona ( BARCELONA 2010) conjuntament, en principi i sense ser excloents, amb el Museu Marítim i la FCV amb l’objectiu de: “ Sumar esforços entre les institucions públiques i privades en un projecte que contribueixi a ressaltar Barcelona com a capital de la mediterrània i reforci el compromís de la ciutat amb el mar i les tradicions culturals dels països riberencs del Mediterrani “

REGATES 2009
7-8 Juny : R.C.M. Barcelona- Esponsoritzat per FIATC ASSEGURANCES

4 Juliol. IX Copa Catalana C.N. Port de la Selva. Esponsorització Caves Sumarroca

5 Setembre : C.N. Cambrils Esponsoritzat per diferents institucions de Cambrils

Les regates, menys la de Barcelona, es fan en un sol dia a fi d’ abaratir els desplaçaments

COPA CIRCUIT CATALA DE VELA LLATINA 2009
El vencedor serà el millor classificat en 2 de les tres regates en bots de < 6,00 m., i en bots de > 6,00 m.

Com veieu aquests plans per el 2009 son molt ambiciosos, però realitzables si hi ha la col•laboració de tothom. Sumant i no restant esforços és com els podrem aconseguir i, a la llarga, estarem tots molt més satisfets de veure com la Vela Llatina progressa dins del nostre país.

Fins el 7-8 de Juny al R.C.M. Barcelona,
Cordialment

Joaquim Soler- Secretari Classe

LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA

Aquest divendres 30 de gener de 2009 a les 21:30h al canal 33, Thalassa dedica un programa especial de cinquanta minuts al’enfonsament del Thö-Pa-Ga.

LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA

L’emblemàtic pailebot, amb el que l’equip del programa va recórrer la costacatalana i balear en la celebració de la ruta del XV Aniversari delThalassa, es va enfonsar dramàticament aquest estiu al canal de La Mànega,davant la costa de Bretanya.Ningú s’imaginava que el Thö-Pa-Ga, exemple viu d’una goleta de càrrega antiga, fet amb la millor arquitectura naval tradicional del Mediterrani, veuria el seu final al xocar contra un contenidor, emblema dels actuals perills per als navegants a causa del desmesurat i molt sovint descontrolat trànsit de mercaderies.

Per a en Gérald Delgado i la Nicole Legler, els seus armadors, la pèrdua del Thö-Pa-Ga els ha commocionat. Ells i la seva tripulació van sobreviure al naufragi, però no van poder fer res per aturar l’enfonsament. Des d’aleshores, les mobilitzacions per recuperar aquest pailebot, insigne del nostre mar, han estat constants.

En aquest reportatge parlarem de les condicions del naufragi i acompanyarem a l’expedició encarregada de comprovar l’estat del Thö-Pa-Ga sota les aigües i les possibilitats que hi ha per recuperar-lo. Malgrat les dificultats encara queda una esperança. Extracte de la nota de premsa de la productora Rumbo Sur.

Foto: Quim Bosch. El Thopaga a Palamós amb motiu del 15 aniversari del programa Thalassa.

Drama al varador de La Mar d'Amics

Una certa i temporal baixada de la intensitat del vent ha permès d’acostar-se als socis i sòcies fins el varador de La Mar d'Amics del port de Palamós. Una visió dantesca per armadors i socis d'aquella entitat. Les cinc barques que es trobaven en procés de restauració i manteniment s'han trobat apilades l’una sobre l’altra en un entrellat de taules, quadernes, paiols, arbres, entenes,... Els ha estat impossible d’accedir dins l’espai que ocupa el varador ja que aquest es trobava totalment inundat. L’antic pont de la barca d'encerclament Elvira, que servia de magarzem d'eines i materials, s'ha trobat totalment estellat. Tota la tanca metàl·lica del varador folre bona part de les restes d’aquest naufragi en terra. Les previsions meteorològiques no són gens esperançadores. Està clar que Poseidó i Eol no estan contents i esperem que en les properes hores calmin les seves fúries.

Evidentment tot plegat davant les víctimes personals hagudes a la Costa Brava i el Maresme és un mal menor. Però els esforços de moltes persones d'aquesta entitat que han estat treballant de valent en la recuperació de vells bastiments s’han vist perduts. En les fotografies es pot veure l'estat de tot plegat. La "Tempesta" (1947) que es poguè veure al darrer Saló Nàutic de Barcelona es troba greument ferida sota les restes d'altres barques. Tampoc altres bastiments com la Felipana (1955), Sa Lluça (1974), Lot (1952) o la Joma (1958), barca que feia pocs dies havien dipositat els Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell han tingut massa sort. Caldrà ara valorar les possibilitats de reparació d'algunes de les barques. Però fins que el risc per les persones no estigui assegurat no es podrà intervenir. JSG

Galeria d'imatges dels treballs del dia 28 de desembre de 2008 a:

http://picasaweb.google.es/lamardamics/JuntsHemPogut#slideshow

FAUVENTIBUS VENTIS 2009

Bon Nadal i Millor Any Nou!

Bon Nadal e Bo Ani Novo!

Zorionak eta Urte Berri On!

Felices Navidades y Próspero Año Nuevo!

Joyeux Noël et Bonne Année!

Happy Christmas and a Happy New Year!

2009

Xarxa de la teranyina : Actualitat del Thopaga.

Hem pogut finalment observar THO PA GA amb una càmera ( ROV) al començament de mes . És dur de veure THO PA GA en el fons , però és d'una sola peça.El THO PA GA és sencer gràcies a la seva robust doble buc. Però la xarxa d'una teranyina ha fet alguns desperfectes. Un xarxes s’ han enganxat en el bauprès i la proa, ha arrencat i doblegat el bauprès que tant ben plantat portava tot. Una altra xarxa s'ha agafat al pal trinquet i l’ha tombat sobre l'altre que per sort que ell no s'ha mogut . Algunes taules de la coberta també estan arrencades pel pas d'una de les portes de 500 kg d’una barca d’arrossegament. La resta, pont, timonera, falca, pics, botavares, ormeig, i el buc presenten en general, un aspecte correcte.

Estudiem ara els mitjans de reflotament del vaixell . El desafiament ( reflotament i restauració ) és del tot factible però donat que no teníem assegurança tot risc pensem cercar a un patrocinador. Si algú coneix una empresa o institució interessada, tota informació serà benvinguda.Mentrestant les donacions i el suport moral o tècnic ens han ajudat i ens ajuden a la recerca dels mitjans . Moltes gràcies.

Imatges preses amb la càmera ROV des d’on el Thopaga reposa al fons marí de la Bretanya. Més informació a la web: http://www.thopaga.eu/ .Traducció JSG

Hidria II: un patrimoni marítim en venda.

Els fills de Sesé i Jacobo, la parella que rescatà del desballestament el vapor Hidria II, el darrer que operà per la ria de Vigo, no heretaran els somnis dels seus pares. Perquè Sesé i Jacobo apostaren fa onze anys en conservar aquest patrimoni marítim i per posar-lo al servei de la ciutadania gallega, però ja no peden més. Les enormes despeses de manteniment que suposa un vaixell d’aquesta mena i la poca implicació de les Administracions en la valor cultural i turístic com a font de recursos econòmics regulars els hi ha fet perdre la il·lusió.

L’Hidria II, que l’estiu de 2006 protagonitzà notícies i reportatges en tota la premsa estatal perquè a bord hi navegà per Galicia la memòria dels mariners gallecs represaliats pel règim franquista, es ara notícia perquè els seus propietaris l’han posat en venda.

L’Hidria II ha passat el mes de juliol de 2008 com a vaixell insígnia de Galicia en la concentració d’embarcacions tradicionals de Brest (França). La magnitud del seu projecte i la seva condició de museu flotant el converteixen també en un dels més grans exponents de la situació de desnonament que atravessen moltes altres embarcacions del patrimoni marítim gallec.

Per aquest motiu, col·lectius culturals i associacions ciutadanes han començat una campanya de la qual l’objectiu principal és la implicació de l’Administració Pública en la protecció d’aquest bé cultural de Galicia. L’Associació de Amigos do Museo do Mar de Galicia ha demanat en un comunicat “una política sostinguda en el temps que possibiliti unes condicions estructurals per l’activació del nostre patrimoni marítim”, així com, “que s’implementi un registre de vaixells d’interès patrimonial, on hi figurin aquells considerats Bé d’Interès Cultural (B.I.C)”.

http://vivirgalicia.blogspot.com/ 8/12/2008. Traducció JSG

Repescar Thalassa.

Des de fa uns dies és possible tornar a veure els capítols de Thalassa en català per Internet. Televisió de Catalunya ha transformat en gratuït el servei "3 a la carta".
A partir d'ara podeu veure els capítols endarrerits a la següent adreça:
http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Escriviu Thalassa en el cercador i podreu escollir el capítol que us interessi. Una bona notícia pels amants de la mar. JSG

Un nou futur per a l'«Elvira»

Una associació de Palamós restaura i cedeix a Sant Feliu una històrica barca de pesca

EL PUNT - Edició Comarques Gironinies. La Contra

JOAN TRILLAS.

La barca de pesca Elvira , de Palamós, que data de la dècada dels anys quaranta del segle passat, té un nou futur. Aquesta embarcació d'encerclament, avarada el 1940, era –i és– tot un símbol ja que forma part de la migració de pescadors des del port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) fins a Palamós. Hi ha qui diu que els esdeveniments no passen sense un motiu, que tot té una explicació i que, a la fi, tot pren forma. A Palamós hi ha La Mar d'Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i Recuperació del Patrimoni Marítim. Aquesta entitat, segons explica el seu president, Jordi Salvador, es forma al voltant de la trobada de persones que naveguen amb embarcacions tradicionals a Palamós i que va tenir com a nexe d'unió Joan Santolària, del Rafel , una barca del 1915. I en aquesta magnífica cadena de complicitats, un pescador posa l'entitat sobre la pista de l'embarcació. La vicepresidenta, Glòria Mauri, gran coneixedora d'aquest món, constata la importància inqüestionable de l' Elvira i llavors es pren la decisió de mirar d'aconseguir-ne l'indult. La barca estava afectada per la retirada de llicència de pesca subvencionada per la UE. Finalment, i després de negociar amb el DARP i només cinc dies abans de ser esclafada i, també, amb la complicitat dels propietaris, Atunsa, l' Elvira s'aconsegueix salvar. És cert, però, que hi ha hagut altres problemes pel camí, com ara la seva inscripció en una llista. Segons Salvador, amb la col·laboració de la direcció del Port Marina, que els cedeix l'espai de varador i les grues per cinc mesos, els socis de La Mar d'Amics inicien un procés de restauració, gràcies als coneixements de calafatament, electricitat i mecànica d'alguns membres i a la bona voluntat de tots. En aquests cinc mesos, a més del treball de restauració, s'investiga la història del vaixell i es fa un treball de recerca; s'entrevista el primer patró i es ressegueix la vida de la barca fins al anys 60, moment que es fixa per fer la restauració; és a dir, deixar-la tal com era quan va arribar a Palamós. Ara, i gràcies al treball voluntariós de l'entitat, la barca s'ha cedit a l'Ajuntament de Sant Feliu, per integrar-la en el cicle formatiu de nàutica. I ara també es pot dir que finalment l' Elvira podrà navegar pels mars de la memòria recuperada.

(Publicat amb l'autorització de Joan Trillas)

Sortida Cultural: Museu del Mar de Lloret

El dissabte dia 25 d’octubre La Mar d’Amics de Palamós continua amb les Sortides Culturals. Dedicades enguany a conèixer el Patrimoni museístic del nostre país. Aquest cop el destí serà el Museu del Mar de la vila de Lloret de Mar. Aquest centre cultural compta amb 5 eixos principals d'interpretació de la història marinera de Lloret: Fills de Lloret, Mare Nostrum, Navegant el món, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja, amb un important llegat de maquetisme naval: Lloret mira al futur.

L’equipament compta amb una col·lecció de maquetes de vaixells que els experts, qualifiquen d’extraordinària i una col·lecció d’altres objectes i materials que contribueixen decisivament a la comunicació dels temes que s'exposen.

La tematització per presentar aquests 5 àmbits és un viatge. Un viatge que s’inicia amb els records anteriors a la que després i durant molts segles ha estat la relació de la vila de Lloret amb el mar. L’origen es perd en el temps: en un passat remot que intuïm amb les peces de ceràmica dels ibers, de l’època medieval... que s’hi exposen, fins a situar-nos al final del mil·lenni.

El recorregut museístic continua amb objectes, pintures i eines, tot un valuós testimoniatge que ens acosta a l’etapa dels viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs.

Abans però, ens acostarem a l’exposició de Modelisme Naval que de forma temporal es troba a la Sala d’Exposicions de l’Antic Sindicat. en ella podrem veure una mostra de la capacitat constructiva de les drassanes d’aquella vila entre finals del segle XVIII i l’últim terç del segle XIX. En aquella vila si construïren 1fragata, 5 corbetes, 36 bergantins, 56 pollacres, 6 bergantins-goleta, 2 pollacres goleta, 7 goletes i 24 embarccions d’altres tipologies. Tota una flota en poc menys de cent anys.

La cita és el dissabte al matí a les 10,25 h a la Sala d'Exposicions de l'Anitc Sindicat, Carrer Sant Pere, 36 de Lloret de Mar o a les11,25 h a la porta del Museu del Mar, al passegi Camprodon Arrieta de la mateixa vila. Us esperem a tots els amics i amigues de la navegació tradicional i enamorats del mar! JSG

Trobades d’embarcacions tradicionals 2008

En arribar l’estiu algunes platges i ports de la nostra costa semblen fer un flash-back. En elles apareixen per unes hores un grapat de barques antigues, de fusta majoritàriament, aparellades amb vela llatina. Són bucs de 20 a 30 pams curosament mantinguts que evoquen clarament un altra temps, mig segle endarrere. Revivint les barques que ocupaven les platges i cales altra temps dedicades a la pesca artesanal.

En un calendari que ocupa gairebé tots els caps de setmana de l’estiu les flotes locals són acompanyades per d’altres de les viles veïnes, o que es desplacen per ruta. Les Trobades són festes on la germanor i la companyonia en són la pedra de toc. Les navegades conjuntes de les petites flotes han servit, serveixen i serviran per la iniciació del mariner o marinera nouvinguda a la navegació tradicional.

Navegar a bord d’una d’aquestes embarcacions d’ aparell senzill amb una vela major i en algun casos un floc, es transforma en una nova experiència fins i tot per persones avesades a la navegació lleugera o de creuer. La dificultat de la maniobra de la vela llatina exigeix coneixement i seny. I aquestes concentracions són la millor escola.

El calendari 2008 s’inicià a la festa marinera de “Palamós, Terra de Mar” el 10 de maig amb la X Trobada d’Embarcacions Tradicionals. La data escollida condicionà el baix nombre d’embarcacions participants. La major part de les embarcacions hivernen en sec i no és fins al més de juny que comencen a sucar l’obra viva en mar. Els encontres haurien hagut de continuar amb la Trobada organitzada per La Mar d’Amics a Benifallet amb motiu de la seva Firebre 2008. Però la gran crescuda del riu i la forta corrent produïa pel desguàs de l’embassament de Flix en motivà la suspensió.

Un cop donat el tret de sortida les trobades fins i tot s’han solapat, com és el cas de Sa Riera i Banyuls. Fou el vint-i-un de juny i en ambdós casos, donada la distància entre ells, foren un èxit de participació. La següent cita era la XV Trobada de Calella de Palafrugell. Com cada any més d’una vintena de barques reberen la acollida en el seu magnífic Port Bo. Just set dies desprès es celebrava la Trobada de l’Ametlla de Mar que havia d’incloure la II Festa del Mar organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Desprès de les llargues negociacions i dificultats la darrera quedà sospesa per manca de finançament.

Tres embarcacions catalanes foren presents a la festa marinera bretona Brest’08 que transcorregué entre el 10 i el 17 de juliol.

Just a l’equador del la canícula estival, el 26 de juliol, A Tot Drap organitzà la III Trobada a Sant Pol de Mar. L’estrella en fou sens dubte la presentació en societat del nou sardinal Sant Pau, propietat de l’Ajuntament de la vila i gestionat per aquella entitat. S’hi acostaren un bon nombre d’embarcacions que gaudiren d’una navegació plàcida degut al poc vent.

Un mes més tard la flota tradicional es desplaçà cap al nord del país on el 23 d’agost es celebrà la XII Trobada de Vela llatina de Llançà. Amb bona participació, una tramuntana generosa i un mar força picat les barques gairebé no pogueren sortir de la petita badia. Una setmana més tard era la vila de Cadaqués qui organitzava el seu encontre. Aquesta vila disposa d’un bon nombre d’embarcacions a la que es sumaren mitja dotzena vingudes de llocs tant llunyans com Palamós o Sète (Catalunya Nord).

Finalment la trobada que tradicionalment tanca la temporada. Aquest any el vent no permeté una navegació fàcil i segura. Tant sols els grans bastiments pogueren fer front a les ràfegues de tramuntana. Els Amics de la Vela Llatina de l’Escala acolliren més d’una vintena de barques en la que fou la seva XIII Trobada.
El còctel de companyonia, navegació i gastronomia ha estat un any més excel·lent. Un cop més hem viscut un calendari espès al que cal afegir el de les regates que organitza la Federació Catalana de Vela. D’altres viles en altres punts de la costa catalana i balear també organitzen aquestes concentracions de barques, tot i no aparèixer en el calendari que fins ara ha editat l’entitat gironina l’Estrop. És motiu de conversa entre els patrons i armadors l’excés de cites. Evidentment tothom és lliure de triar a quines anirà, però aquelles persones sensibles amb el fet de la difusió entenen que és important la presència del major nombre possible de bastiments en cada trobada. Per això cal, potser, una reflexió sobre la periodicitat d’aquestes i una possible harmonització del calendari seria del tot positiu. O qui sap si cercar noves rutes per aconseguir un millor coneixement del públic en general sobre la realitat del malmès patrimoni marítim català. JS