Espai de marina tradicional al Saló Nàutic de Barcelona

ESPAI MARINA TRADICIONAL

 FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (FCCPMF) 

AL SALÓ NÀUTIC DE BARCELONA 2022

Fotografia de l'exposició al Pasaia Itsas Festibala 2022. JSG

Exposició a l’estand: LÈXIC MARINER, PATRIMONI IMMATERIAL.

Presentació a Barcelona de l’exposició inaugurada al darrer Pasaia Itsas Festibala 2022, sobre el lèxic mariner com a mostra del patrimoni immaterial. En un seguit de murals s’esposen les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals marítimes i fluvials, així com el detall de la terminologia d’una barca de mitjana i d’una goleta. Acabant amb una extensa mostra del vocabulari relacionat amb les veles.
L’exposició compta amb un fulletó amb la traducció de la terminologia en castellà, gallec i euskera.

Així mateix al mateix estand hi haurà a l’abast dels visitants uns cartells produïts pel Departament de Política Linguïstica de la Generalitat de Catalunya a través del TERMCAT, dels diferents plafons de l’exposició.

Activitats organitzades per la FCCPMF

Presentacions a l’estand

Dimecres, 12 a les 18 h. Presentació de la V trobada de velers tradicionals que s'organitza al port de Badalona el proper mes de maig, amb la presència de representants de Marina Badalona i l’Associació d’Amics del Quetx Badalona.

Dijous, 13 a les 18 h: Presentació dels treballs de construcció de la Francisca. La Francisca serà la rèplica d’una barca de pesca de Calafell, la darrera que sortí a pescar a la vela. Actualment s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona, gràcies al pressupost participatiu aprovat al municipi de Calafell. Presentaran Jordi Rascado i Vicente Garcia Delgado.

Divendres, 14 a les 18 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya, que organitza la FCCPMF. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Calafell i del President i Vice-president del Comitè organitzador, els Srs. Josep Inglada i  Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Dissabte, 15 a les 18 h: Presentació de les noves Regates de Vela Llatina i Rem (RVLR) de la FCCPMF. Les RVLR són una aposta de la Federació per la renovació generacional de la navegació amb vela llatina. A l’acte han estat convidats tots els clubs de rem de Catalunya i les Federacions de Rem i Vela. Presentaran el President de la FCCPMF, Pere Alemanys i en Jordi Salvador.

Diumenge, 16 a les 11 h. Trobada de formadors-monitors de vela llatina de la FCCPMF. 1a reunió dels nous formadors sortits dels cursos de monitors de l’any 2021. Punt de trobada per posar en comú estratègies, programes, problemàtiques, etc.

Activitats a l’aigua

Batejos de mar, diàriament entre les 11 h i les 18 h. Sortides a navegar per l’interior de les dàrsenes del port de Barcelona, amb especial atenció a la zona ocupada pel Saló Nàutic. Sortides de 3/4 d’hora totalment gratuïtes, on es podrà experimentar que és navegar en antics bastiments de fusta, alguns amb prop d’un segle d'antiguitat. Cal inscriure’s al propi estand.

Actuació del bot salvavides de Calafell davant la platja de la vila.

Diumenge, 16 a les 12,30 h al moll de la Porta de la Pau (davant el Maremagnum). Exhibició del bot salvavides de Calafell. El bot salvavides de Calafell amaga una llarga història possiblement desconeguda per a moltes persones. Des de fa dècades té la tradició de sortir cada diumenge amb el bot aigua endins, fins a aturar-se i córrer d’un costat a l’altre per donar-li la volta.

A més tots els visitants de l'estand es podran endur de record un díptic per retallar amb el Disc de la Vela Llatina, on es poden veure les diferents posicions de la vela en funció de l'angle d'entrada del vent a l'embarcació.

Díptic

Roda muntada.

L'estand serà al començament del passeig central del Saló Nàutic entrant per la Porta de la Pau, on hi ha el monument a Colom.

Plànol amb la ubicació de l'estand i del moll de les barques.

Programa

El tinglat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

El sistema de construcció naval nòrdic reconegut per la UNESCO  

 El Patrimoni Marítim està d'enhorabona, perquè s'ha inscrit el sistema tradicional de construcció naval nòrdic a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. És un important reconeixement a una sèrie de tècniques d'arrel mil·lenària que es van fer servir, i encara se segueixen utilitzant, als països costaners del mar del Nord. Tant a la Mediterrània com al mar del Nord es van generar dues tècniques diferents, encara que no és exactament que fossin sistemes homogenis, ja que al llarg del temps van anar variant i també perquè algunes vegades es construïen naus que tenien característiques pròpies de les dues tècniques. El que sí que és clar és que en un altre temps es diferenciaven, i que n'hi havia una de molt usada al mar Mediterrani: a cantell o topall; i una altra al mar del Nord: a tinglat.

Tinglat atlàntic i topall o cantell mediterrani.

Aquesta forma de construir embarcacions es basa en una tècnica molt antiga, segons la qual primer es posava la quilla i posteriorment sobre ella s'anaven unint les taules del casc, solapades les unes sobre les altres. Al principi, durant el Neolític, la unió es fixava amb cordes, per passar posteriorment a fer-ho amb reblons.

Construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla.

Imatge d´un moment de la construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Es pot veure a la dreta clarament com estan les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla. Els vaixells de fusta s'han construït amb aquest sistema durant milers d'anys, i han estat de gran importància per al transport marítim a tots els països nòrdics, connectant les persones de costa a costa durant generacions. Per això, la tradició d'aquestes embarcacions és una part clau del patrimoni cultural costaner d'aquests països i ara també de la resta de la Humanitat. La construcció naval d'estil nòrdic És un mètode caracteritzat, com ja s'ha comentat, perquè el folre de la nau va superposada, donant ja forma al casc (folre). Posteriorment es realitza el que coneixem com a esquelet (al contrari que l'usat a la Mediterrània, que després de la quilla es posaven les quadernes i posteriorment el folre). En encaixar-se i solapar les vores de cada taula, aquestes s'asseguraven amb perns, per la qual cosa no sempre calia calafatejar, perquè aquest mètode de folrat ja dotava l'embarcació d'estanquitat. Després, el casc s'enforteix internament amb components de fusta addicionals, que constitueixen les anomenades costelles.

Se'l denomina sistema de casc trincat, tingladillo en castellà, o clinker system en anglès. Ha estat molt utilitzat al llarg dels segles al mar del Nord, com ho corroboren les magnífiques naus víkings i les coques posteriors com la coca reial danesa. També en alguns llocs de la Península Ibèrica, tals com el Galícia, País Basc o Catalunya, en certs moments de la Història es va usar aquest mètode.

S'han construït innombrables vaixells amb el sistema nòrdic, tant per a la pesca com per al transport de persones i mercaderies, que van permetre establir rutes comercials des de l'extrem nord fins a la Mediterrània, però també atacar i assaltar. Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrers anys. Els fusters de ribera que viuen de la fabricació d'aquests vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives les tradicions. Més sobre aquests vaixells Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regular dels vaixells i es reuneixen per fer-los servir en activitats a l'aire lliure.

Per acabar 

La nostra felicitació a totes les entitats que han lluitat per arribar a tenir aquesta denominació. També llancem una trucada perquè la tècnica de construcció naval mediterrània pugui assolir aviat la mateixa consideració.

Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrer anys. Els mestres d'aixa que viuen de la fabricació d'aquest vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives aquestes tradicions.

Més sobre aquest vaixells

Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regulars dels vaixells i es reuneixen per a fer-los servir en activitats de lleure.

Més informació:

CRUMLIN-PEDERSEN, Ole. Boat And Boat House. The Conceptional Origins of Clinker Boats and Boat-Shaped Halls of the Fourth to Eleventh Centuries In Scandinavia. In Creating Shapes in Civil and Naval Architecture. Brill, 2009, p. 194-212.

HORNELL, James. The sources of the clinker and carvel systems in British boat construction. The Mariner’s Mirror, 1948, 34, 4, p. 238-254.

OUNANIAN, Kristen & HOWELLS, Matthew. Clinker, sailor, fisher, why? The necessity of sustained demand for safeguarding clinker craft intangible cultural heritage. Maritime Studies, 2022, p. 1-13.

POMEY, Patrice. New light on the false clinkers in ancient Mediterranean shipbuilding. En Connected by the Sea: Proceedings of the Tenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Denmark 2003. Oxbow Books, 2016. p. 74.

PUJOL HAMELINK, Marcel. La Terminologia de construcció naval i el seu orígen: mediterrani / atlàntic. Drassana: Revista del Museu Marítim, 2006, 14, p. 84-102.

RIETH, Éric. The galley shipyard in Rouen. Mediterranean shipbuilders in Normandy (XIIIth-XVth centuries). Publications de l’Institut Français d’Études Anatoliennes, 2010, 20, 1, p. 155-160.

TANNER, Pat. 3D laser scanning for the digital reconstruction and analysis of a 16th century clinker built sailing vessel. ACUA Underwater Archaeology Proceedings, 2013, p. 137-49.

https://blogcatedranaval.com/2022/08/30/el-sistema-de-construccion-naval-nordico-reconocido-por-la-unesco/?fbclid=IwAR2TOEguBrbzPGt6lGl-M4DwF82aY_LmqdhFn50P9Mrx4RYguTu6yD4e8LY

Article de Célia Chaín-Navarro, traduit al català per Escenavegant, publicat a blogcatedranaval.com.

XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.

Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022

Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.

Fotografia de emporda.info Laura Coronado

Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.

Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.

S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.

Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».

Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.

Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.