El sistema de construcció naval nòrdic reconegut per la UNESCO
El Patrimoni Marítim està d'enhorabona, perquè s'ha inscrit el sistema tradicional de construcció naval nòrdic a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. És un important reconeixement a una sèrie de tècniques d'arrel mil·lenària que es van fer servir, i encara se segueixen utilitzant, als països costaners del mar del Nord. Tant a la Mediterrània com al mar del Nord es van generar dues tècniques diferents, encara que no és exactament que fossin sistemes homogenis, ja que al llarg del temps van anar variant i també perquè algunes vegades es construïen naus que tenien característiques pròpies de les dues tècniques. El que sí que és clar és que en un altre temps es diferenciaven, i que n'hi havia una de molt usada al mar Mediterrani: a cantell o topall; i una altra al mar del Nord: a tinglat.
 |
| Tinglat atlàntic i topall o cantell mediterrani. |
 |
Construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla. |
10 al 12 de juny 2022
 |
| Interior de la Caseta del Motor recuperada per l'associació A tot drap de Sant Pol de Mar |
 |
| Festa patronal amb les barques de l'Associació Bricbarca |
 |
| Bot de Salvament de Calafell durant una exhibició |
 |
| Avarada d'un llagut sobre els pals. Associació Bricbarca. |
 |
| Els Clubs de platja estan permanentment amenaçats de desaparició per la Llei de Costes espanyola. |
 |
| Norai de pedra de la platja de Cadaqués. |
Reproduïm aquest interessant article publicat al web Històries del Mar pel seu interès i per la seva vinculació amb la navegació tradicional.
No els emprem mai [els rems de trenta-quatre] sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s’afrau des vents. Joaquim Ruyra, Rem de trenta-quatre
Segons l´Alcover-Moll, una frau o afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals. També hi ha una accepció molt interessant per la qual, una frau, en el món de la pesca era un paratge de la mar en el qual hi ha certa pesquera o un fenomen determinat.
A la costa del Maresme, la frau és un vent important, generalment tèrmic, que bufa des de terra a mar, és a dir, un terral. Els terrals es formen en acabar el dia i especialment a la matinada abans de que surti el Sol. En aquests moments la temperatura terrestre és molt més baixa que la de l´aigua de mar i es genera un flux de pressió entre la terra i el mar. Aquest regim de vents es produeixen durant tot l´any però són especialment forts al llarg de la primavera i l´estiu. Quan la temperatura de la terra i la mar s´igualen, al llarg del matí, la frau deixa de bufar i dona pas al règim de marinades.
L´etimologia del mot “frau” ve del llatí fragere que més tard hauria donat lloc al mot fragum o país trencat. Precisament la ciutat medieval de Mataró agafa el nom de Civitas Fracta, és a dir, ciutat partida, prova de la importància de les fraus en una comarca com el Maresme, trencada perpendicularment per rieres i rials.
Certament, en el tram de costa que va del delta del Llobregat a la punta de la Tordera, les fraus han estat un fenomen que durant les èpoques de la navegació a vela van permetre la pesca, el cabotatge i la prosperitat econòmica dels municipis litorals. Al Maresme, la frau és especialment forta a la Tordera, aquí l’aire es canalitza des del Montseny. També són considerables les Fraus de Calella, Sant Pol, Arenys i Mataró, en aquest darrer cas el vent es canalitza per la riera d´Argentona. A Barcelona, les fraus del Besos i el Llobregat són també importants. Més enllà, amb el massís del Garraf, les fraus desapareixen per la geografia del territori.
Les fraus fortes com les de la Tordera, poden arribar a generar vent de fins a vuit nusos de força i evidentment, malgrat no aixecar gaire onada pel poc recorregut de la massa d´aire, si que pot produir àrees de marejol i maror.
Fins ben entrats els anys 50, pescadors, navegants i mariners aprofiten aquests vent tèrmics per anar a la vela. L’agafaven de través tant per anar rumb cap al nord-est com al sud-est. Precisament amb aquests rumbs es podia realitzar la navegació de cabotatge i la pesca litoral com ara els sardinals. Fins hi tot, amb l’aparició dels primers motors, els pescadors combinaven la força del vent amb els motors. Els vots i barques quan agafaven la frau duien la vela espigada i els “homes” es situaven a sobrevent on hi col·locaven un parell o tres de rems per acompanyar-lo una mica. Fins hi tot els pailebots que feien rumb cap a França aprofitaven aquestes fraus per navegar de manera paral·lela a la costa. Quan es perdia la frau i ja no hi havia vent, és clar, els tocava bogar per tornar a casa. Això és però, una altra històriademar.
No traurem cap mèrit a la recuperació per part del Museu Marítim de Barcelona del que és el vaixell insígnia de la marina tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia. Però cal recordar i no oblidar que aquesta restauració es feu amb diners públics, és a dir, amb els diners de tots. I es manté anualment amb un important pressupost a càrrec de l’erari públic. I això queda evidentment molt lluny del petit armador que any rere any s’ha de gratar la butxaca per mantenir una barca patrimonial, històrica en molts casos sense cap altra mena de suport econòmic. Actualment el Museu Marítim de Barcelona disposa d’una important flota: Santa Eulàlia, Far de Barcelona, Far Barceloneta, Far de Cabrera, Far de Formentera, Santa Espina, Lola, Drac, Pòl·lux i Patapum. Moltes persones que estimem el món de la navegació tradicional som coneixedors del mal estat en que es conserven d’algunes d’aquestes embarcacions, però de tot això no se’n parla a l’article.
Curiosament dins el cos de l’article publicat en el número 2 de la Revista Eix (novembre 2016) hi surt una imatge de la barca de mitjana Rafael que fa més de vint anys treballa des del port de Palamós en la difusió de la navegació tradicional i la conservació d’un patrimoni que ja en aquell moment havia completat el primer centenari d’existència, a la qual no hi dedica ni una sola línia. Altrament fa asseveracions doloroses com «... la necessitat de discriminar entre el que és la veritable recuperació d’embarcacions històriques, restaurades amb criteris científics, del que és només la revifalla de les embarcacions antigues, “tradicionals”, per a la navegació de lleure; la inexistència d’un cens que doni idea del que queda i del seu valor,...» . Majorment totes les associacions i armadors particulars que representa la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial tenen una cura especial en la restauració de les seves embarcacions seguin criteris tradicional, i mirant, sempre que és possible, usar materials i tècniques parelles a les de la construcció original. Gràcies a la revifalla de les embarcacions antigues «Tradicionals» s’està aconseguint una difusió i coneixement creixent de tot allò que envolta el patrimoni marítim. I finalment, l’any 2016 feia 5 anys que la FCCPMF treballava en el l’inventari de navegació tradicional que actualment es pot consultar lliurement a la Web de l’entitat (fccpmf.blogspot.com), cosa que era sabuda pel Museu Marítim de Barcelona.
Les persones que formem la FCCPMF no volem substituir cap entitat ni institució. Som centenars d’individus que treballem any rere any per mantenir 343 barques registrades en el seu inventari, i que piquen pedra perquè no desapareguin, i majoritàriament ho fan a més esmerçant recursos propis, sense subvencions públiques.
El Patrimoni Marítim Català per sort va molt més enllà de les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona. La recuperació i conservació d’aquest Patrimoni ha estat i és una tasca emprenedora des de les associacions i particulars que hi han esmerçat esforços, treball personal i molts diners. Mantenir-ho és una obligació de les institucions públiques com a part del Patrimoni Cultural del país. Obligació que malauradament no inclou partides pressupostàries que vagin més enllà de institucions públiques com els Museus del territori, oblidant històricament el treball associatiu. És per això que aquest article ha estat dolorós.
Aquest és l’article que podeu llegir íntegrament: La restauració del Pailebot Santa Eulàlia, vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona, va ser el tret de sortida perquè els vaixells històrics siguin considerats elements del patrimoni a valorar i preservar.
JS
El segle XXI ens ha dut a noves formes de comunicació que ens permeten connectar-nos en temps real i amb imatge amb qualsevol part del món. Però sense anar tant lluny una de les novetats que ens permet aquesta meravella d’Internet és la recuperació de programes de ràdio i televisió que pel seu contingut ens hauria que d’altre persones l’haguessin escoltat en el moment de la seva radiodifusió.
Des de fa molt anys per Catalunya Ràdio s’emet el programa: En guàrdia. Dirigit pel periodista i historiador Enric Calpena amb la col·laboració de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté . Malauradament en aquest programa es parla poques vegades dels afers marítims catalans. Catalunya històricament sabem que ha donat l’esquena al mar. L’objecte d’un dels seu programes són LES GALERES, emès el 4 d'octubre 2020. Per parlar-ne amb més profunditat compten amb la participació de l’Enric Garcia, cap de documentació del Museu Marítim de Barcelona.
Clicant sobre la imatge podreu escoltar els 54 minuts que dura el programa.
Si esteu més interessats en el tema també podeu obrir el següent article de José Calvo Poyato publicat a La Vanguardia el 11/07/2018:
I si finalment voleu aprofundir, sempre queda l’interessant article de la nostra Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Galera_catalana
Durant aquest mes de setembre s’està realitzant el primer Curs d’Iniciació a la Navegació a Vela Llatina organitzat per l’Associació Orsapop, Amics de la Vela Llatina de Torredembarra.
El curs té una durada de 16 h, distribuïdes en 4 sessions, on es realitzen tant classes teòriques com practiques.
Durant aquestes 4 sessions, l’alumne adquireix els coneixements bàsics per poder sortir a navegar a Vela Llatina:
El curs es realitza en petits grups de 6 alumnes i aquesta primera edició ja està completa.
Gràcies a aquesta bona rebuda ja s’està preparant la segona edició.
X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...
