 |
| Tripulacions de les barques de la FCCPMF als Origens 2023 |
Durant tres dies els veïns de la població, ja sigui enquadrats en les associacions locals o a títol individual, participaran en aquesta activitat organitzant i interpretant ells mateixos rols vinculats a aquests dos grups socials: els mariners i les seues famílies reparant xarxes al carrer, fent la partida de morra o de buti a les tavernes; els pagesos, arribant amb els carros carregats d’arròs de la ribera pujant pel carrer llarg, cosint els sacs esguerrats per a la collita de la garrofa o de l’oliva; els xiquets jugant al carrer a birles, a boles, fent carreres… Tot un ecosistema reproduït i posat en acció en el seu espai original.
A més, es preveu desbordar els límits d’aquest barri i ocupar també els espais que resten entre aquest barri i el port actual, on a través d’un mercat i d’activitats a l’aigua es completi l’atractiu d’Orígens.
En resum, un cap de setmana ple d’activitats culturals que van des de les demostracions d’oficis tradicionals vinculats al mar i a la terra, a la gastronomia, passant per jocs tradicionals, música, teatre, productes quilòmetre 0, entre moltes altres activitats.
La FCCPMF a la festa dels Orígens 2023
Text de l'Escenavegant.
Així s'anunciava la nostra presència al programa general:
Al port hi haurà atracades les següents embarcacions de vela llatina amb port a la Ràpita: Falciot (Bricbarca), Quinòcio (Arjau), De Mari (Club Nàutic Mora), Escalenca (Orsapop) i República Catalana (Jordi Salvador), Júlia i Pau i Salmar de La Ràpita.
Les set embarcacionsm i les seves tripulacions participaren en els següent actes:
Dissabte 14 a les 10 del matí:
 |
| Foto de Lluïsa Obrador |
Arribada de les barques de pesca al Mollet amb les captures del dia, i tot seguit venda a l’encant al Gurugú a càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita i del cantador Ramon Vidal “Gardaco”, i la participació d’embarcacions de vella llatina de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Cruïlla dels carrers Sant Rafel i Sant Joan.
Diumenge 15 a les 10 del matí:
El programa dels Orígens és molt complet. I per tant es fa difícil de poder ser a tot arreu al mateix temps. Concerts de música i dansa tradicional, demostracions d'oficis, presentacions, i sobretot molta Festa (així amb majúscula).
Viure Orígens és integrar-te en ella. La Federació era una de les úniques dues entitats que hi participaven de fora vila. La seva participació es va consolidant edició rera edició. La Festa és un viatge temporal a fa uns 120 anys enrere, a inicis del segle XX. Els vilatans, i alguns foranis, es vesteixen com ho feien els pagesos, pescadors, mecànics, forners, carnissers, mossens, i fins i tot un jugador del Barça de 1920! És per sobre de tot, i esperem que així sigui en el futur, una festa d'àmbit local on qui la gaudeixen són els veïns i veïnes de la vila de La Ràpita. No és una representació sinó una forma de mirar enrere, d'honorar als avis i besàvis, de recuperar històries i batalletes, gastronomia i elements avui desapareguts, que per uns dies reviuen de nou. Veure un infant demanar a la mare que és aquella cosa rodona i negra que dona voltes dins un aparell que fa música, és una forma de transmetre un passat pròxim a les noves generacions. Observar com un carro carregat de caixes de peix travessa el barri de Xicago ens explica que no fa tants anys la potència pel transport era la sang. Restar atents al temps que costa de posar en marxa d'un motor VØLUND de 1920, instal·lat segurament en una de les primeres embarcacions que abandonaven la vela ara fa 100 anys, explica la duresa del treball del motorista en aquell temps, acostumats com estem ara a petjar un senzill polsador per engegar qualsevol motor.
Si d'alguna cosa poden estar orgullosos els organitzadors dels Orígens és de la complicitat que han aconseguit entre els veïns i veïnes de la vila i en especial del barri pescador de Chicago. Milers de persones correctament vestides amb camises de cotó, pantalons arrossaires, faixes de treball, faldilles llargues, espardenyes als peus, mocadors al coll, xals i davantals,... Quantes àvies hauran passat les darreres setmanes cosint vestits pels fills i la mainada, sobretot per aquesta que va creixent any rere any? Però la festa va molt més enllà de les “disfresses”. La convivència i els àpats entaulats al carrer, davant els domicilis que s'allarguen del dinar al sopar, sempre amb un porrò de priorat negre sobre la taula. Porró que descobreix algun “foraster” internacional que s'emporta de record les taques sobre el pit en acceptar la invitació a provar la tècnica de beure. La transversalitat i la socialització fora de les xarxes socials i els mòbils (que també hi eren, no ho dubtem) és un dels factors més positius dels tres dies.
Una noveta d'enguany ha estat la processó marinera.
Teixidor, acompanyats de Sofia de la Ribera i Àlex de l’Aldea, han posat l'humor i la picardia musical pròpia de la terra. La Rondalla Rapitenca i Jass Dansa han mostrat que no cal patir per la regeneració generacional de la Jota. L'orfeó Pau Casals ens ha recordat la música marinera en forma d'havaneres. O els temes de la Big-band Los Forasteros que ens transportaren als balls de fa cent anys.
Ha! I la presentació del documental al Museu de la Mar de l’Ebre. “El viver de la família” de la nostra companya Thais Buforn i Galan. Un film de 45' que explica la vida i desparició dels vivers de musclos de la Barceloneta a Barcelona durant un segle al port de Barcelona. Una història familiar i pròxima tractada amb rigor i ritme d'un element patrimonial material desaparegut a Barcelona, però ben present al Delta.
El futur...
Sempre hi cap un potser o un però... Les activitats marítimes queden una mica al marge del gruix de la festa. Com bé comentava el director del Museu de les Terres de l'Ebre diumenge tot fent el café del dinar de comiat de les tripulacions, cal potenciar aquests sector amb més activitats al port i la platja. Dissabte per l'arribada del peix hi ha relativament poca gent a port, més enllà dels parents i amics dels participants. Diumenge, a la platja del Pipi, la demostració del rossegall presentava una millor imatge, però l'activitat a la platja era enllestida a les 11 del matí. Una bona oportunitat per, per exemple, organitzar amb la mateixa infraestructura un Jocs tradicionals mariners o una Trobada de Vela Llatina i tradicional i més quan en un any com aquest la temperatura de l'aire i de l'aigua és encara tan alta.
També es pot parlar del programa, molt atepeït com ja s'ha comentat abans, fa que sigui impossible de participar en tot allò que pugui ser interessant per alguna persona.