Ja som de l’European Maritime Heritage! Però què és el EMH?

 

Des del 17 de febrer de 2021 la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ja és membre associada d’aquesta entitat d’àmbit europeu.

EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats. Té com a objectiu fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions europees, inclosos els museus, que participen en el manteniment del patrimoni marítim. També proporciona a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la preservació i explotació de vaixells i vaixells històrics quan sigui necessari.

Els objectius d’EMH exclouen qualsevol afany de lucre i són fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions d’Europa, inclosos els museus, implicats en mantenir viu el patrimoni marítim, per actuar com a conducte per al flux d’assessorament i assistència entre aquestes organitzacions. contribuir a la comprensió mútua de diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública sobre aquestes cultures, organitzant un congrés triennal, per identificar i promoure vincles històrics transmesos per l'aigua entre les regions europees, divulgant el paper de les vies fluvials com a pont cultural entre les nacions, estudiar i resoldre problemes comuns identificats en el curs de la conservació i l’explotació de les embarcacions tradicionals a Europa i proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la conservació i explotació de vaixells i vaixells històrics.

EMH ha estat coautor de la famosa Carta de Barcelona com a guia per a la restauració de vaixells històrics i ha iniciat la creació del Memorandum of Understanding de Wilhelmshaven per als viatges internacionals en vaixells tradicionals en aigües europees.

Avui, EMH té una regla important com a principal associació europea d’interessats per a tot el món del patrimoni marítim.

Actualment el President de la EMH és el portugués Joao de Almeida.

ASSEMBLEA GENERAL

L’Assemblea General anual és l’òrgan més alt de l’EMH. Té les funcions i autoritats següents:

• aprovar les directrius financeres de l’associació;

• aprovar l'informe financer del tresorer;

• aprovar polítiques generals per al treball de l’associació i un pla estratègic anual;

• aprovar els informes d'activitat del GB i el DM;

• determinar les quotes dels socis;

• nomenar els membres del GB;

• designar comitès i orientar les seves polítiques;

• aprovar els Membres d’Honor;

• decidir sobre el lloc on es troba la seu social de l'associació;

• decidir sobre noves sol·licituds d’adhesió;

• debatre sobre qualsevol altre tema rellevant en relació amb el patrimoni marítim i emetre resolucions al seu cas segons convingui;

• modificar els Estatuts Socials;

• per dissoldre l’associació.

Els membres de l'associació tenen els drets de vot següents:

• cada membre nacional té dret a emetre deu vots a l'Assemblea General

• cada membre regional té dret a emetre sis vots a l'Assemblea General, si hi ha més membres regionals del mateix país, només tenen dret a emetre deu vots junts.

• cada membre assessor té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

• cada membre associat té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

• Els socis d’honor i / o els membres suspesos no tenen dret a vot.

• Tots els membres de l'associació, qualsevol membre del GB que no sigui membre de l'Associació i tots els membres provisionals tenen accés a l'Assemblea General.

MEMORANDUM D'ENTENIMENT (MoU)

El Memoràndum d’entesa sobre el reconeixement mutu dels certificats per al funcionament segur dels vaixells tradicionals a les aigües europees i dels certificats de competència de les tripulacions dels vaixells tradicionals, signat el novembre del 2005, va ser considerat com un dels grans èxits d’EMH.

El MoU es va fer necessari ja que els vaixells tradicionals que sovint operen amb certificats nacionals de seguretat no podien confiar en normes internacionals com ara SOLAS o normes de la UE. No obstant això, els vaixells tradicionals certificats nacionalment solen seguir estàndards de seguretat molt alts i comparables, de manera que el seu reconeixement mutu és un pas gairebé lògic.

El memoràndum d’informació real està dissenyat principalment per a vaixells tradicionals que participen en esdeveniments marítims en altres països, però no per al transport internacional de passatgers en vaixells tradicionals, que és un objectiu clar de l’EMH per al futur.

El MOU ha estat signat per Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Noruega, Estònia, Finlàndia, Lituània, Suècia i Espanya. En realitat, Noruega ostenta la presidència del MOU.

Els textos del MOU es poden descarregar des de la secció de documents.

MEMBRES ASSOCIATS

Els membres associats poden ser qualsevol organització o qualsevol persona que doni suport als objectius i objectius de l'associació. Tots els membres associats junts tenen un lloc a la junta general. En realitat, els membres associats estan representats per Ole Vistrup, Dinamarca.

El grup dels membres associats està format per:

• ALBAOLA Societat Basca del Patrimoni Marítim (Euskadi)

• Sammenslutningen de Mindre Erhvervsfartöjer (SME) (Dinamarca)

• Associació Islandesa de Museus Marítims(Islàndia)

• Forbundet Kysten(Noruega)

• Miejski Ośrodek Sportu i Rekreacji w Gdańsku/STS General Zaruski(Polònia)

• Projecte Shtandart NP(Rússia)

• National Historic Ships UK(Regne Unit)

• Sail Training International (STI)(Internacional)

• Associació de Museus Marítims de la Mediterrània (AMMM)(Internacional)

• Baltic Sail /Hanse Sail Rostock(Alemanya)

• Goélette Grosse-Île(Canadà)

• Federacio Catalana per la Cultura i el Patrimoni Maritim i Fluvial (Catalunya, membre provisional des del 17 de febrer de 2021)

EMH és membre del

CONGRÉS INTERNACIONAL DE MUSEUS MARÍTIMS

ASSOCIATION OF THE MARITIME MUSEUMS DE LA MEDITERRÀNIA

i és una organització aprovada pel

COMITÈ EUROPEU PER A L’ELABORACIÓ DE NORMES EN L’ÀMBIT DE LA NAVEGACIÓ INTERNA (CESNI).

Què és la European Maritime Heritage?

La European Maritime Heritage EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats.

Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i són:

- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni marítim

- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant un congrés triennal

- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions

-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa

- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació d'embarcacions i vaixells històrics

L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a  http://european-maritime-heritage.org/ .

L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:

Carta de Barcelona

Saltar a la navegacióSaltar a cercar

La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .

Antecedents 

Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.

La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees . Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .

^{(Extret de la Viquipèdia)}

^{Text complet en català:}

CARTA EUROPEA PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT

Preàmbul

La Carta de VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:

"Imbossats amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva autenticitat.

És fonamental que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.

Al definir aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"

Ambdues cartes es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".

DEFINICIONS

ARTICLE 1. El concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb el pas del temps.

ARTICLE 2. La conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.

OBJECTIU

ARTICLE 3. La intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per perpetuar habilitats tradicionals

PRESERVACIÓ

ARTICLE 4. És essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en funcionament que es mantinguin de forma permanent.

ARTICLE 5. Fer ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.

ARTICLE 6. Una nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.

RESTAURACIÓ

ARTICLE 7. El procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada d'un estudi històric de la nau.

ARTICLE 8. La restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació, l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per l'experiència.

ARTICLE 9. La restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període escollit.

ARTICLE 10. L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.

ARTICLE 11. No es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva composició.

ARTICLE 12. En totes les obres de restauració, sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics, il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament, remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.