El bon amic Joan Pujol de Móra d'Ebre ha cedit els seus darrers estudis sobre patrimoni fluvial català a la biblioteca digital de la FCCPMF.
El primer, L'última pontona de la batalla de l'Ebre ", és un document profusament il·lustrat amb imatges recuperades de diferents fonts sobre la pontona que es construí a la vila de Móra d'Ebre durant la darrera acció ofensiva de l'exercit republicà per fer front als colpistes africans que lluitaven amb el sobrenom de "Nacionales".
El segon treball "Muletes com a eina de pescadors", ens parla de la pesca fluvial, avui gairebé desapareguda al riu Ebre.
Els trobareu a l'espai Biblioteca de la nostra web.
La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.
En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.
Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.
Clica la imatge
El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.
Clica la imatge
Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".
Clica la imatge
Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".
Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.
Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.
L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables». «També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».
A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.
Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».
Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.
A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.
El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.
I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.
En aquest blog es parla poc de la F de Fluvial. Aquesta és una ocasió de luxe. Presentar aquest estudi el·laborat per Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, amb la col·laboració de Enric Gurrera Descarrega, Paco López Díaz i Josep Amorós Canalda, no deixa de ser una mostra que l'interés pel nostre patrimoni flotant i fluvial, en aquest cas, segueix ben viu. Els seus autors han cedit els drets perquè el llibre sigui a la nostra biblioteca digital i per tant pugui ser llegit i consultat per tothom. Moltes gràcies.
Portada del llibre
L’objectiu principal d’aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l’Ebre al seu pas per Móra d’Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d’aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d’una embarcació, accessoris o construcció.
El que els autors pretenem amb aquest estudi, es preservar en la memòria escrita tots aquells aspectes tècnics de les muletes i els llaguts, que, amb el pas dels temps s’estan perdent degut a l’inevitable evolució que porta el pas del temps, i que, per tal que perdurin com ho han fet fins ara, creiem convenient que es plasmin de forma escrita en un document que pugui ser una font de consulta per tothom qui ho necessiti.
Així doncs, hem estructurat aquest llibre en quatre grans apartats: muletes, llaguts, construcció i inventari.
En els dos primers apartats, es fa una breu introducció històrica, que creiem imprescindible per donar un punt de sortida, en la que es donen algunes referències històriques que creiem interessants per entendre l’evolució de les embarcacions, per passar posteriorment a explicar que és una muleta i que és un llagut, així com als aspectes tècnics de cadascuna de les embarcacions.
El l’apartat de construcció, primerament es mostra tot allò relacionat amb la construcció de muletes: passos a seguir, procediments de construcció, eines i materials emprats, així com els accessoris necessaris en les embarcacions, per posteriorment passar a fer una breu referència als constructors d’embarcacions que hi ha hagut al llarg del temps a Móra d’Ebre.
Finalment, el darrer apartat consisteix en un inventari d’embarcacions que hi ha o hi ha hagut a Móra d’Ebre, classificat en muletes, bots i llaguts. Aquest inventari s’ha fet, per a les muletes, entrevistant als diferents propietaris, i fent una recerca de fotografies per tal de tenir una fitxa tipus per a cadascuna d’elles. Per als llaguts, s’ha consultat a familiars d’antics propietaris, i s’ha extret informació de les fitxes d’Ajudantia de Marina dipositades a l’Arxiu de les Terres de l’Ebre a Tortosa, amb les que hem vist que els llaguts es construïen amb les dimensions desitjades pels propietaris, ja que n’hi havia de tot tipus.
