La Generalitat reconeix la tasca de l'entitat de Coll de Nargó per reivindicar aquest ofici, declarat recentment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre les entitats i col·lectius premiats enguany també hi ha el grup Sopa de Cabra i el Festival Sónar.
Els Raiers de Coll de Nargó, a la Baixada que van dur a terme aquest mes passat
L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó, serà distingida amb
la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. El Govern ha anunciat avui la llista de
guardonats d'enguany, que en aquesta ocasió inclou 20 personalitats i 10 entitats "que, pels seus
mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i
cultural". El lliurament es durà a terme properament al Palau de la Generalitat, a Barcelona.
Sobre l'entitat nargonina, l'executiu n'ha valorat "el seu notori paper en la conservació del patrimoni
immaterial català, a través del record i de la manifestació de l’ofici de raier". El Govern recorda que
"fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants per al
transport fluvial de fusta a Catalunya" i que "cap als anys vuitanta, diverses dècades després de
la seva desaparició, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població i la van
convertir en una festa". Des de llavors, cada any, els rais de Nargó tornen a baixar pel Segre per
reivindicar el seu passat fortament lligat a l’ofici. Ara fa pocs mesos, el desembre passat, la UNESCO
va reconèixer els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, mitjançant una
candidatura internacional que també incloïa l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur.
Pel que fa a les altres entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi, també hi apareix la
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, "per la seva distingida tasca en benefici de
la pagesia i el món rural". El Govern ha valorat que la FCAC és "una entitat sense ànim de lucre que
té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya"
i que "les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país,
on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic".
El 2023 se celebren els quaranta anys d’existència de la FCAC.
La llista d'entitats o agrupacions distingides en aquesta edició també inclou el grup de rock
Sopa de Cabra, el Festival Sónar de Barcelona, la Fundació Privada Vozes, la Fundació
Tot Raval, la companyia L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú), la Societat Coral 'El Progrés'
(Palamós), el Casino del Centre (l'Hospitalet de Llobregat) i el Casino Recreatiu i Instructiu
La UNESCO ha certificat aquest dijous la concessió de la distinció mundial a la candidatura de diversos països europeus. Satisfacció a Coll de Nargó, la Pobla de Segur i el Pont del Claverol pel reconeixement
Raiers de Coll de Nargó. Foto Escenavegant
Els Raiers ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè intergovernamental de la UNESCO dedicat a aquests reconeixements ha avalat aquest migdia, en l'assemblea que celebra a Rabat (Marroc), la candidatura conjunta que havien presentat els governs d'Àustria, la República Txeca, Alemanya, Polònia, Espanya i Letònia, amb el suport d'una quarantena d'associacions de raiers d'arreu del món.
La declaració de la UNESCO comporta que rebin aquest reconeixement mundial els Raiers de la Ribera del Segre, a Coll de Nargó, i l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. Aquestes tres poblacions de l'Alt Pirineu han estat els representants de Catalunya en la defensa aquesta candidatura internacional.
Tot i que ja es mostraven confiats a rebre l'aval, tots ells s'han mostrat molt contents i emocionats per la distinció. Esperen que la decisió ajudarà a preservar la divulgació de l'històric ofici, un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. Tant a l'Alt Urgell com al Pallars Jussà ja hi ha preparats actes de celebració per aquest cap de setmana.
Celebració a Coll de Nargó i la Pobla de Segur
Un cop s'ha fet pública la decisió, les persones que han pogut deixar el seu lloc de treball, s'han desplaçat fins a la plaça de l'Ajuntament de la Pobla de Segur vestits de raiers i raieres. Amb l'himne de l'Associació de la Noguera Pallaresa sonant pels altaveus, s'ha dut a terme un brindis pel reconeixement. A Coll de Nargó també ha fet el mateix un membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, que ha compartit el seu sentiment d'emoció amb l'alcalde, Martí Riera, i diversos integrants del consistori.
"Estic molt il·lusionat; m'he fet un tip de plorar quan ho he estat escoltant i han dit que s'ha aprovat". Amb aquestes paraules ha valorat Emili Molins, membre de la junta de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre, la declaració de la Unesco. A més, ha assenyalat que des de l'entitat reben "amb honor" aquest reconeixement i ha volgut agrair la feina feta a tots els companys i col·laboradors. En aquest sentit, ha posat en valor l'esforç dut a terme i el fet que ara la distinció reconegui l'ofici al que es dedicaven molts padrins de la població, així com també als que el commemoren des de fa 32 anys.
Molins ha dit que la colla que s'implica de forma més directa en la festa a Coll de Nargó està formada per prop d'una trentena de persones, als qual s'hi sumen diversos voluntaris. L'edició de l'any que ve, a banda d'estar marcada pel fet de ser Patrimoni Cultural Immaterial, es farà per primer cop a la primavera, pels volts de la Setmana Santa. L'objectiu és que la baixada pugui ser "més llarga i participativa", tal com ha explicat aquest membre de l'entitat.
De la seva banda, l'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, ha dit que, amb la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial, aquest dijous és "un dia feliç i un dia d'alegria". A més, ha destacat la feina feta en la candidatura i el fet que aquesta també s'hagi reconegut a Rabat com a "clau" de com ha de ser un projecte per la Unesco. En aquest sentit, creu que ara "s'obre una finestra mundial" i una via de col·laboració amb la resta de membres europeus de la candidatura. D'altra banda, també veu la distinció com una oportunitat per "posicionar-se internacionalment", tal com ja passa amb el Geoparc Orígens, també reconegut per la Unesco.
A la Pobla, Nil de la Plaza, raier de l'associació de la Noguera Pallaresa, ha estat dels primers a arribar a la plaça de l'Ajuntament, i ha destacat la "profunda emoció" que sentia pel reconeixement, recordant la història dels raiers.
Una de les valoracions més emotives ha estat la d'Àngel Portet, president de l'Associació Internacional de Raiers, ha recordat el paper de les mestresses de casa que es quedaven al càrrec de la família mentre els homes marxaven dies de casa per dedicar-se a l'ofici de raier. Portet va ser un dels artífexs de la candidatura i aquest dijous ha volgut agrair la feina de totes les associacions raieres que s'hi van implicar. Per Portet, darrere del reconeixement de la Unesco hi ha d'haver molta responsabilitat per continuar mantenint aquesta festa "d'homenatge i record". Mentre molts han brindat amb cava, Portet ho ha celebrat amb ratafia, concretament la que porta per nom Ratafia dels Raiers, en honor a aquest ancestral ofici.
L'ofici de raier
Baixada dels raiers de Coll de Nargó. Foto de Javier Cano
L'ofici de raier es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la seva feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar.
El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d'aquest dijous, ja és reconegut per la Unesco.
La Diada dels Raiers a la Pobla de Segur es celebra el primer diumenge de juliol i a Coll de Nargó, després de dur-se a terme fins ara al mes d'agost, es farà per primer cop a la primavera. Tot i que la data està encara per determinar, l'objectiu és aprofitar que el riu Segre baixa amb més cabal d'aigua en aquesta època de l'any per poder allargar el recorregut de descens amb rai.
Distinció també per les Festes de l'Ós i el toc de campanes manual
La UNESCO també va declarar dimecres el toc de campanes manual com a patrimoni de la humanitat. A la candidatura hi figuraven poblacions on aquesta pràctica hi té molta rellevància com són Òs de Balaguer, on cada any s'hi celebra una trobada estatal, i les Borges Blanques. Els campaners faran un toc de campanes especial de celebració dissabte a les dotze del migdia.
A aquest nou reconeixement cal afegir-hi, pel que al Pirineu, la distinció que han rebut aquest dimarts les Festes de l'Ós, que se celebren cada hivern a les parròquies d'Encamp i Ordino (Andorra) i als municipis d'Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir (Catalunya Nord), en la majoria de casos vinculades a la tradició de Carnaval i a l'al·legoria humorística de l'ós i de les societats rurals de muntanya.
S'afegeixen a la Patum, els Castells i les Falles del Pirineu
Amb aquests tres nous reconeixements, ja són sis les tradicions vinculades a Catalunya o Andorra que tenen el segell de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La primera va ser la Patum de Berga, que segueix sent l'única d'aquestes que se celebra en una sola població. Precisament divendres passat la capital del Berguedà va commemorar, amb la projecció d'un mapping a la plaça de Sant Pere, el 17è aniversari de la declaració, que es va produir el 25 de novembre de 2005 a París. L'audiovisual recull més de 700 imatges del valuós arxiu de Foto Luigi, tot coincidint amb el fet que d'aquí a poques setmanes aquest històric establiment abaixarà la persiana per jubilació.
Més endavant s'hi van afegir els Castells -que van ser distingits per la UNESCO el 16 de novembre de 2010- i les Festes del Foc del Solstici dels Pirineus (Falles del Pirineu), que van rebre el segell avui fa just set anys, l'1 de desembre de 2015. Aquesta darrera tradició inclou un gran nombre de pobles d'arreu dels Pirineus, entre ells moltes poblacions del Pallars, l'Alta Ribagorça, l'Aran, el Berguedà i Andorra. I des de fa dos anys s'ha recuperat a l'Alt Urgell, després que es va descobrir que les falles d'Alàs són les més antigues documentades al Pirineu català (estan datades del segle XVI).
Amb data 14 d'agost
(com cada 2n dissabte d'agost) estava convocada enguany la Baixada
dels Raiers de Coll de Nargó pel riu Segre. Però aquella data
coincidí amb l'onada de calor que posà bona part del territori
català en alerta màxima contra els incendis forestals. Per aquest
motiu i amb molt bon criteri la Junta directiva de l'Associació deRaiers de Coll de Nargó, amb el Procicat i l'Ajuntament de la vila
decidiren d'ajornat set dies l'esdeveniment.
A continuació es
poden veure les dues parts del reportatge realitzat per
l'Escenavegant amb entrevistes a un dels promotors de la recuperació
dels raiers, l'Emili Molins, i al actual i jove president de
l'entitat, Àlex Ferré. En elles es parla de la realitat raiera,
dels seus orígens i del seu futur vinculat en aquests moments en la
Candidatura pel reconeixement dels Raiers com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Candidatura que esperen sigui
aprovada l'any 2022.
.JPG)
.JPG)
