Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges

29.4.23

L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, distingida amb la Creu de Sant Jordi

La Generalitat reconeix la tasca de l'entitat de Coll de Nargó per reivindicar aquest ofici, declarat recentment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre les entitats i col·lectius premiats enguany també hi ha el grup Sopa de Cabra i el Festival Sónar.


Els Raiers de Coll de Nargó, a la Baixada que van dur a terme aquest mes passat

L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó, serà distingida amb

la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. El Govern ha anunciat avui la llista de 

guardonats d'enguany, que en aquesta ocasió inclou 20 personalitats i 10 entitats "que, pels seus 

mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i 

cultural". El lliurament es durà a terme properament al Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Sobre l'entitat nargonina, l'executiu n'ha valorat "el seu notori paper en la conservació del patrimoni 

immaterial català, a través del record i de la manifestació de l’ofici de raier". El Govern recorda que

 "fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants per al 

transport fluvial de fusta a Catalunya" i que "cap als anys vuitanta, diverses dècades després de

 la seva desaparició, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població i la van 

convertir en una festa". Des de llavors, cada any, els rais de Nargó tornen a baixar pel Segre per 

reivindicar el seu passat fortament lligat a l’ofici. Ara fa pocs mesos, el desembre passat, la UNESCO 

va reconèixer els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, mitjançant una 

candidatura internacional que també incloïa l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur.

Pel que fa a les altres entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi, també hi apareix la 

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, "per la seva distingida tasca en benefici de 

la pagesia i el món rural". El Govern ha valorat que la FCAC és "una entitat sense ànim de lucre que 

té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya"

 i que "les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país,

 on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic". 

El 2023 se celebren els quaranta anys d’existència de la FCAC.

La llista d'entitats o agrupacions distingides en aquesta edició també inclou el grup de rock 

Sopa de Cabra, el Festival Sónar de Barcelona, la Fundació Privada Vozes, la Fundació 

Tot Raval, la companyia L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú), la Societat Coral 'El Progrés'

 (Palamós), el Casino del Centre (l'Hospitalet de Llobregat) i el Casino Recreatiu i Instructiu 

d'Amposta.

Text extret de radioseu.cat


27.5.22

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant
A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.





Text: Escenavegant

7.12.19

La nova Llei de Ports




Calvet: "La nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic com a motor econòmic i per al país, davant l'emergència climàtica"

·         El conseller de Territori i Sostenibilitat intervé en la part final del debat i votació de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”

El conseller Calvet, al mig, amb membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i representants de la ponència de la Llei i del sector nàutic.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que la nova Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals que avui ha aprovat el Parlament de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país”. Calvet ha intervingut en la part final del debat i votació de la Proposició de llei, que ha estat aprovada per 129 vots a favor, 4 en contra i cap abstenció. Calvet ha exposat que el nou text “modernitza el marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al país davant l’emergència climàtica”.

Per al conseller, és una Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat “incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.

La nova Llei dota el sistema portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat. D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat nautico-esportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar aquest sector clau per al país.

Creixement sostenible i lluita contra el canvi climàtic

La nova Llei estableix un règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit, aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de Ports 2030 on s’aposti per l'aprofitament o, si cal, l'ampliació de les infraestructures actuals.

Incorpora també la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.

Simplificació administrativa i foment de l’activitat econòmica

La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.

La nova normativa promou també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.

Un altre dels pilars de la nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions. En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de 80 milions d'inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per agilitzar aquesta col·laboració publico-privada i simplificar-ne la gestió.

Estimulació de la qualitat i competitivitat

La Llei de ports promou les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.

A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

Cristian Casellas i Estévez- Responsable de la Secretaria de Comissions i Participades. Secretaria General. Cambra de Comerç de Barcelona

  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...