L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, distingida amb la Creu de Sant Jordi

La Generalitat reconeix la tasca de l'entitat de Coll de Nargó per reivindicar aquest ofici, declarat recentment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre les entitats i col·lectius premiats enguany també hi ha el grup Sopa de Cabra i el Festival Sónar.

Els Raiers de Coll de Nargó, a la Baixada que van dur a terme aquest mes passat

L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó, serà distingida amb

la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. El Govern ha anunciat avui la llista de 

guardonats d'enguany, que en aquesta ocasió inclou 20 personalitats i 10 entitats "que, pels seus 

mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i 

cultural". El lliurament es durà a terme properament al Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Sobre l'entitat nargonina, l'executiu n'ha valorat "el seu notori paper en la conservació del patrimoni 

immaterial català, a través del record i de la manifestació de l’ofici de raier". El Govern recorda que

 "fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants per al 

transport fluvial de fusta a Catalunya" i que "cap als anys vuitanta, diverses dècades després de

 la seva desaparició, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població i la van 

convertir en una festa". Des de llavors, cada any, els rais de Nargó tornen a baixar pel Segre per 

reivindicar el seu passat fortament lligat a l’ofici. Ara fa pocs mesos, el desembre passat, la UNESCO 

va reconèixer els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, mitjançant una 

candidatura internacional que també incloïa l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur.

Pel que fa a les altres entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi, també hi apareix la 

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, "per la seva distingida tasca en benefici de 

la pagesia i el món rural". El Govern ha valorat que la FCAC és "una entitat sense ànim de lucre que 

té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya"

 i que "les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país,

 on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic". 

El 2023 se celebren els quaranta anys d’existència de la FCAC.

La llista d'entitats o agrupacions distingides en aquesta edició també inclou el grup de rock 

Sopa de Cabra, el Festival Sónar de Barcelona, la Fundació Privada Vozes, la Fundació 

Tot Raval, la companyia L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú), la Societat Coral 'El Progrés'

 (Palamós), el Casino del Centre (l'Hospitalet de Llobregat) i el Casino Recreatiu i Instructiu 

d'Amposta.

Text extret de radioseu.cat

La candidatura dels raiers a Patrimoni de la Unesco es tramitarà l'any 2022

L'Assemblea de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) celebrada el 31 de maig 2020 telemàticament  va acordar per unanimitat expressar el seu suport i felicitació a tot el procés i la candidatura per que els Raiers del Pirineu esdevinguin  Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Les associacions de l'antic ofici del transport fluvial de fusta de la Pobla i Coll de Nargó formen part del projecte.

Els raiers de Coll de Nargó lligant amb redortes els seus rais.

El dossier de la candidatura dels raiers per a ser declarats Patrimoni Immaterial de la Unesco es lliurarà, previsiblement, durant el mes de maç de 2021, amb l'objectiu que el comitè d'experts de la Comissió Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de la Humanitat el pugui avaluar i que la qüestió segueixi fins al seu tràmit final l'any 2022.

Aquest pas arriba desprès que els associacions culturals dedicades a l'antic ofici del transport fluvial de fusta mitjançant rais de la Noguera Pallaresa i del Segre hagin entrat oficialment a formar part de la candidatura, que és de caire internacional i està promoguda per l'Associació Internacional de Raiers, creada l'any 1989 sota la tutela del Departament de Cultura. Totes dues entitats han fet aquesta setmana una crida a les institucions, entitats culturals i ciutadania del territori perquè els donin suport i els facin valedors de la certificació.

La candidatura del transport fluvial de fusta mitjançant rais, denominada internacionalment amb els termes en anglès de timber rafting , s'ha estat desenvolupant durant els darrers mesos. L'opció d'aquesta activitat a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte per qüestions d'estratègia, segons han explicat des del Departament de Cultura en un comunicat.

La iniciativa està promoguda per l'Associació Internacional de Raiers, amb seu a la Pobla de Segur i creada l'any 1989 sota la tutela del la Direcció General de Patrimoni Cultural. Actualment en formen part quaranta entitat d'onze països europeus i, en el cas de l'estat, n'hi ha de Navarra, Aragó, Castella-la Manxa (riu Tajo i dos afluents). A banda, també hi són presents d'altres d'Alemanya, Àustria, República Txeca o Letònia.

Els raiers de Coll de Nargó en ple descens pel Segre

Atès que les opcions a Patrimoni de la Humanitat han de ser presentades per estats, en el cas de l'estat espanyol la tramitació la coordina directament el Ministeri de Cultura. Actualment, el Departament de Cultura negocia aquesta qüestió amb el Ministeri el qual, al seu torn, també es coordina amb l'estat que lidera la candidatura, Polònia. Així, tota la documentació recopilada s'inclourà al dossier multiestatal per tal que pugui ser inclosa en la llista representativa de la Unesco el desembre del 2022.

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural està en contacte permanent amb les sues associacions catalanes de raiers per tal de recollir consentiments, suports i tota la informació i documentació que requereix una candidatura d'aquestes característiques. Tant la festa dels Raiers de La Pobla de Segur i el Pont de Claverol com la baixada dels raiers de Coll de Nargó estan incloses a l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya. La primera, a més, consta al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

L'ofici de raier, documentat des del segle XIV

El tràfic de rais o aumedines, com es coneix a les Terres de l'Ebre, està documentat des del segle XIV, però aquesta forma de transport de fusta es remunta a molts segles enrere arreu del mon. A l'antiga Mesopotàmia ja es feien servir, com ho testimonien alguns relleus assiris. Del segle XIV, època d'esplendor de la Corona d'Aragó a la Mediterrània, han quedat tant a Catalunya com a Aragó molts documents que testimonien l'existència del transport dels troncs mitjançant rais, els quals eren utilitzats a les drassanes reials.

Els raiers pirinencs els conduïen des de les muntanyes al mar fins a les dècades de 1930-1940. A principis dels 30 del segle XX deixen de baixar rais pel Segre, substituïts pel transport terrestre mitjançant camions. en canvi, les almadías o nabatas aragoneses o fins i tot potser les navarres van continuar baixant fins a Tortosa fins ben entrada la dècada dels 50. Entre 1940 i 1970 els troncs, lligats en rais, van deixar de navegar per tots el s rius europeus.

Els rais o aumedines baixaven majoritàriament des de finals d'abril fins a finals de juny, aprofitant l'època de desgel. Històricament, o almenys tenint en compte els aspectes sobre els quals se'n té constància tant documental com per memòria oral, els rais que baixaven pels afluents catalans es solien quedar a Lleida, mentre que els que arribaven a Tortosa eren majoritàriament aragonesos. El desplaçament d'un almadiero navarrès o aragonès, comptant la baixada i la tornada en tren, tartana o a peu podia durar entre tres setmanes i un mes. 

L'activitat s'ha conservat força inalterada tècnicament des dels seus inicis i és una pràctica sostenible des d'un punt de vista ecològic, ja que en el procés de construcció dels rais només es feien servir materials locals  extrets del propi entorn. En el cas català, els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll estovades prèviament a l'aigua. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes més gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes.

Normalment en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els més experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els obstacles naturals.

Text de l'article publicat a Nació Digital el 29/05/2020. Redacció.