En arribar l’estiu algunes platges i ports de la nostra costa semblen fer un flash-back. En elles apareixen per unes hores un grapat de barques antigues, de fusta majoritàriament, aparellades amb vela llatina. Són bucs de 20 a 30 pams curosament mantinguts que evoquen clarament un altra temps, mig segle endarrere. Revivint les barques que ocupaven les platges i cales altra temps dedicades a la pesca artesanal.
En un calendari que ocupa gairebé tots els caps de setmana de l’estiu les flotes locals són acompanyades per d’altres de les viles veïnes, o que es desplacen per ruta. Les Trobades són festes on la germanor i la companyonia en són la pedra de toc. Les navegades conjuntes de les petites flotes han servit, serveixen i serviran per la iniciació del mariner o marinera nouvinguda a la navegació tradicional.
Navegar a bord d’una d’aquestes embarcacions d’ aparell senzill amb una vela major i en algun casos un floc, es transforma en una nova experiència fins i tot per persones avesades a la navegació lleugera o de creuer. La dificultat de la maniobra de la vela llatina exigeix coneixement i seny. I aquestes concentracions són la millor escola.
El calendari 2008 s’inicià a la festa marinera de “Palamós, Terra de Mar” el 10 de maig amb la X Trobada d’Embarcacions Tradicionals. La data escollida condicionà el baix nombre d’embarcacions participants. La major part de les embarcacions hivernen en sec i no és fins al més de juny que comencen a sucar l’obra viva en mar. Els encontres haurien hagut de continuar amb la Trobada organitzada per La Mar d’Amics a Benifallet amb motiu de la seva Firebre 2008. Però la gran crescuda del riu i la forta corrent produïa pel desguàs de l’embassament de Flix en motivà la suspensió.
Un cop donat el tret de sortida les trobades fins i tot s’han solapat, com és el cas de Sa Riera i Banyuls. Fou el vint-i-un de juny i en ambdós casos, donada la distància entre ells, foren un èxit de participació. La següent cita era la XV Trobada de Calella de Palafrugell. Com cada any més d’una vintena de barques reberen la acollida en el seu magnífic Port Bo. Just set dies desprès es celebrava la Trobada de l’Ametlla de Mar que havia d’incloure la II Festa del Mar organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Desprès de les llargues negociacions i dificultats la darrera quedà sospesa per manca de finançament.
Tres embarcacions catalanes foren presents a la festa marinera bretona Brest’08 que transcorregué entre el 10 i el 17 de juliol.
Just a l’equador del la canícula estival, el 26 de juliol, A Tot Drap organitzà la III Trobada a Sant Pol de Mar. L’estrella en fou sens dubte la presentació en societat del nou sardinal Sant Pau, propietat de l’Ajuntament de la vila i gestionat per aquella entitat. S’hi acostaren un bon nombre d’embarcacions que gaudiren d’una navegació plàcida degut al poc vent.
Un mes més tard la flota tradicional es desplaçà cap al nord del país on el 23 d’agost es celebrà la XII Trobada de Vela llatina de Llançà. Amb bona participació, una tramuntana generosa i un mar força picat les barques gairebé no pogueren sortir de la petita badia. Una setmana més tard era la vila de Cadaqués qui organitzava el seu encontre. Aquesta vila disposa d’un bon nombre d’embarcacions a la que es sumaren mitja dotzena vingudes de llocs tant llunyans com Palamós o Sète (Catalunya Nord).
Finalment la trobada que tradicionalment tanca la temporada. Aquest any el vent no permeté una navegació fàcil i segura. Tant sols els grans bastiments pogueren fer front a les ràfegues de tramuntana. Els Amics de la Vela Llatina de l’Escala acolliren més d’una vintena de barques en la que fou la seva XIII Trobada.
El còctel de companyonia, navegació i gastronomia ha estat un any més excel·lent. Un cop més hem viscut un calendari espès al que cal afegir el de les regates que organitza la Federació Catalana de Vela. D’altres viles en altres punts de la costa catalana i balear també organitzen aquestes concentracions de barques, tot i no aparèixer en el calendari que fins ara ha editat l’entitat gironina l’Estrop. És motiu de conversa entre els patrons i armadors l’excés de cites. Evidentment tothom és lliure de triar a quines anirà, però aquelles persones sensibles amb el fet de la difusió entenen que és important la presència del major nombre possible de bastiments en cada trobada. Per això cal, potser, una reflexió sobre la periodicitat d’aquestes i una possible harmonització del calendari seria del tot positiu. O qui sap si cercar noves rutes per aconseguir un millor coneixement del públic en general sobre la realitat del malmès patrimoni marítim català. JS
Una certa i temporal baixada de la intensitat del vent ha permès d’acostar-se als socis i sòcies fins el varador de La Mar d'Amics del port de Palamós. Una visió dantesca per armadors i socis d'aquella entitat. Les cinc barques que es trobaven en procés de restauració i manteniment s'han trobat apilades l’una sobre l’altra en un entrellat de taules, quadernes, paiols, arbres, entenes,... Els ha estat impossible d’accedir dins l’espai que ocupa el varador ja que aquest es trobava totalment inundat. L’antic pont de la barca d'encerclament Elvira, que servia de magarzem d'eines i materials, s'ha trobat totalment estellat. Tota la tanca metàl·lica del varador folre bona part de les restes d’aquest naufragi en terra. Les previsions meteorològiques 
no són gens esperançadores. Està clar que Poseidó i Eol no estan contents i esperem que en les properes hores calmin les seves fúries. 
