Preàmbul
Entre el 2005 i el 2009 Catalunya disposà de diferents temporades de regates dins el marc de la Copa Catalana de Vela Llatina que gestionà magníficament l'amic Quim Soler, com a responsable de classe de la Federació Catalana de Vela. L’experiència desaparegué l’any 2010 per manca d’inscripcions i llicències. Des d’aquell moment la difusió de la vela llatina ha estat basada en les Trobades i Festes de la Mar organitzades per associacions i Federació respectivament. Però la desaparició de les regates deixà la vela llatina sense una important arma atractiva i divulgativa.
La Federació és molt conscient que una de les seves principals preocupacions és la manca de relleu generacional dins les tripulacions de les embarcacions tradicionals. Totes aquelles persones que l'any 2021 ja eren dins el món de la navegació tradicional ara tenen 21 anys més que l'any 2000. Aquesta evidència, que pot semblar absurda, vol posar a l'horitzó que tots aquells que ja es dedicàvem a la navegació tradicional amb el canvi de segle ara tenen, com diuen els cubans, dos decennis més experiència acumulada. I, malauradament, com diem un cop i un altre hi ha una manca de relleu generacional dins el món el patrimoni marítim amb escasses i honroses excepcions. I quan en parlar de relleu generacional sempre es pensa que hi ha territoris de l'estat espanyol que no tenen aquest problema. Concretament les Illes Canàries, la comunitat murciana o les Illes Balears. I tothom coneix el motiu: les regates.
Anàlisi de la realitat a Catalunya.
Actualment dins la navegació tradicional sí que hi ha regates: clàssics, de patins de vela i Tall-ships. Però actualment a Catalunya no existeixen les regates de vela llatina. A la resta de casos i per motius diferents si pot trobar jovent que hi participa. El cas de la vela llatina és diferent.
En primer lloc la major part de la flota existent són tradicionals de fusta. Totes elles diferents i moltes amb més de mig segle d'antiguitat. No hi ha un vaixell tipus (un monotip) que permeti fer unes regates justes, sense aplicació d’un ràtings acceptats però sempre discutibles. Respecte al monotip s'han fet diferents intents com les Drassanes Tallamar (Pauot, República Catalana), El Capeador o els bots infantils, la Dragonera de l'Escola de Mestres d'aixa de Mallorca usada abastament a les regates de Cala Gamba o més recentment els Opticassou del company Robert Bataille que mai han acabat de triomfar per diferents motius. Fou en els inicis de la pròpia FCCPMF que la discussió sobre la tria del material: fusta o RPFV, encallà sovint aquest projecte just en el moment que s'iniciava la col·laboració amb la Federació Catalana de Vela.
En segon lloc no hi ha tripulacions. Aquí és on aquesta proposta apunta de forma directa.
Idea del projecte
Sempre és difícil de definir i engrescar a tercers sobre un projecte només per escrit perquè sempre queden qüestions a l'aire que no tindran resposta:
 |
| El llagut Barcarems |
D'acord amb el reglament de la Federació Catalana de Rem aquestes són les característiques del llagut català:
Embarcacions
4.1. Descripció de la embarcació
L’objecte d’aquest reglament es l’embarcació denominada " llagut català ". Aquesta embarcació es l'hereva de la tradició marítima catalana i, com a tal, respon a unes característiques de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador del poble català. Per aquestes raons la fesomia externa de l'embarcació ha de ser respectada en tot moment.(...)
4.2. Materials
Els materials de construcció de les embarcacions són la fusta i/o la fibra de vidre amb capes de resina de polièster.
4.4. Característiques de construcció de l’embarcació (Mides)
Les mides del llagut català són les que s’especifiquen en el següent quadre:
Eslora total entre perpendiculars 750 cm
Eslora total de la quilla 700 cm
Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla 7 cm
Puntal de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 103 cm
Puntal al costat entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 100 cm
Mànega mínima de la quaderna mestra 58 cm
Puntal mínim de la quaderna mestra entre la cara superior de la quilla i la cara superior de l’orla 140 cm
Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau 300 kg
Mànega interior casc 192 cm
Dimensions de l’orla segons croquis en l’annex
5 Rems
5.1. Característiques de construcció dels rems Els rems són lliures, tant en mides com en els materials de construcció. Les pales en forma de cullera estan prohibides. La norma de fabricació que ha de complir el rem és la següent: el rem tallat longitudinalment ha de ser totalment simètric.
6 Altres elements embarcacions
6.1. Timons i arjaus
El timó i l’arjau o canya del timó seran, tant en les seves mides com en el seu material de fabricació, totalment lliures.
6.2. Bancades
Els bancs podran ser de material lliure, es podran retallar, alleugerir i desplaçar, però sempre han d’ésser fixos en el moment de la competició. Les subjeccions per als peus podran ser de forma i material de lliure construcció
6.3. Escàlems i escalemeres Les escalemeres i els escàlems seran de lliure construcció, i no podran sobrepassar en cap cas, el casc de l’embarcació ni l’amplada de l’orla.
6.4. Estrops El mètode d’afermar el rem a l'escalem serà mitjançant un estrop . El material de la corda de l’estrop serà lliure.
Com es pot apreciar en el document anterior hi ha molta feina avançada per tot allò que fa a la definició de la barca, on només cal afegir-hi les característiques de l’eixàrcia i la vela..
La idea és prendre de base l'actual llagut de rem tradicional català i aparellar-lo amb vela llatina.
L’aparell prenent com a model l’estudi fet per en Vicente Garcia-Delgado pel llagut Barcarems seria el següent:
Aparell format per un arbre en candela, l'antena i una vela llatina de proporció 1,3 amb els rissos corresponents que permetrà a l'embarcació navegar ràpid amb vent. Però conservant l'ús dels rems tant per maniobrar, com per moure l'embarcació en cas de manca d'aquest o a voluntat de l'equip.
La resta de l'eixàrcia serà la mínima necessària: drissa, davant, orsapop i escota.
La barca serà dotada d'una orsa abatible per millorar-ne la maniobrabilitat.
A l'espera de la creació d'un reglament específic per la comissió formada a la darrera Assemblea de la FCCPMF, les regates podrien ser de dos tipus:
- La moderna, és a dir, triangle de boies amb línia de sortida en mar. Adequada per sortides des de ports amb poca o sense platja.
- La "tradicional" (que no ho és doncs mai s'ha fet fins ara) inspirada en la avarada dels llaguts de pesca des de les platges, les regates a la antiga dels patins catalans, o les regates murcianes amb arribada sobre la platja. La regata "tradicional" faria sortir les barques des de trajo sobre la sorra de la platja a tocar de l'aigua, pals i palers preparats, per amb el senyal de sortida, avarar les barques, embarcar la tripulació i iniciar la regata. Aquí és on es faria important l'ús combinat dels rems que poden permetre prendre arrencada mentre s'hissa l'antena i s'obre la vela. Fer un recorregut entre boies fins a una arribada, també sobre la sorra desembarcant un membre de la tripulació que marcarà amb un cop de mà sobre la taula dels jutges el moment de l’aturada del cronòmetre. Es tracta d'una activitat que pot esdevenir molt espectacular no només pels participants, sinó per les persones que puguin veure el seu desenvolupament de la platja estant. Si l'objectiu és ampliar el nombre de persones que s'acosten a la navegació tradicional, és important cal que aquesta es faci veure.
Evidentment per tot això cal desenvolupar un reglament, dissenyar un aparell i unes veles, construir o adaptar unes embarcacions potser en ús o desús d'algun club, etc...
Acceptada la proposta cal posar mans a la feina
Embarcacions
 |
| Llagut català de rem |
L’objecte d’aquest reglament es l’embarcació denominada " llagut català ". Aquesta embarcació es l'hereva de la tradició marítima catalana i, com a tal, respon a unes característiques de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador del poble català. Per aquestes raons la fesomia externa de l'embarcació ha de ser respectada en tot moment.(...)
4.2. Materials
Els materials de construcció de les embarcacions són la fusta i/o la fibra de vidre amb capes de resina de polièster.
4.4. Característiques de construcció de l’embarcació (Mides)
Les mides del llagut català són les que s’especifiquen en el següent quadre:
Eslora total entre perpendiculars 750 cm
Eslora total de la quilla 700 cm
Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla 7 cm
Puntal de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 103 cm
Puntal al costat entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 100 cm
Mànega mínima de la quaderna mestra 58 cm
Puntal mínim de la quaderna mestra entre la cara superior de la quilla i la cara superior de l’orla 140 cm
Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau 300 kg
Mànega interior casc 192 cm
Dimensions de l’orla segons croquis en l’annex
5 Rems
5.1. Característiques de construcció dels rems Els rems són lliures, tant en mides com en els materials de construcció. Les pales en forma de cullera estan prohibides. La norma de fabricació que ha de complir el rem és la següent: el rem tallat longitudinalment ha de ser totalment simètric.
6 Altres elements embarcacions
6.1. Timons i arjaus
El timó i l’arjau o canya del timó seran, tant en les seves mides com en el seu material de fabricació, totalment lliures.
6.2. Bancades
Els bancs podran ser de material lliure, es podran retallar, alleugerir i desplaçar, però sempre han d’ésser fixos en el moment de la competició. Les subjeccions per als peus podran ser de forma i material de lliure construcció
6.3. Escàlems i escalemeres Les escalemeres i els escàlems seran de lliure construcció, i no podran sobrepassar en cap cas, el casc de l’embarcació ni l’amplada de l’orla.
6.4. Estrops El mètode d’afermar el rem a l'escalem serà mitjançant un estrop . El material de la corda de l’estrop serà lliure.
Com es pot apreciar en el document anterior hi ha molta feina avançada per tot allò que fa a la definició de la barca, on només cal afegir-hi les característiques de l’eixàrcia i la vela..
La idea és prendre de base l'actual llagut de rem tradicional català i aparellar-lo amb vela llatina.
L’aparell prenent com a model l’estudi fet per en Vicente Garcia-Delgado pel llagut Barcarems seria el següent:
Aparell format per un arbre en candela, l'antena i una vela llatina de proporció 1,3 amb els rissos corresponents que permetrà a l'embarcació navegar ràpid amb vent. Però conservant l'ús dels rems tant per maniobrar, com per moure l'embarcació en cas de manca d'aquest o a voluntat de l'equip.
La resta de l'eixàrcia serà la mínima necessària: drissa, davant, orsapop i escota.
La barca serà dotada d'una orsa abatible per millorar-ne la maniobrabilitat.
A l'espera de la creació d'un reglament específic per la comissió formada a la darrera Assemblea de la FCCPMF, les regates podrien ser de dos tipus:
- La moderna, és a dir, triangle de boies amb línia de sortida en mar. Adequada per sortides des de ports amb poca o sense platja.
 |
| Espectacular imatge de la sortida d'una regata de patí català des de la platja de Sant Salvador |
Evidentment per tot això cal desenvolupar un reglament, dissenyar un aparell i unes veles, construir o adaptar unes embarcacions potser en ús o desús d'algun club, etc...
Acceptada la proposta cal posar mans a la feina
Un cop creada i aprovada la comissió aquestes persones relacionades amb la construcció naval, amb el món de les regates, amb la dinamització social i amb la economia, comencen a treballar amb una temporalització concreta per:
- Estudiar la transformació d'un llagut català en un llagut català de vela llatina sense modificar el casc original, donat que existeix un motlle que permet seriar-lo. Per tant caldria estudiar un aparell i una eixàrcia que conservant els elements tradicionals permetessin la transformació del llagut de rem en un de rem i vela apropiat i segur per fer regates, sense grans modificacions en el buc actual. Bona part d’aquest treball ja està força avançat. A més hi ha una proposta per un estudi i disseny a nivell d’enginyeria naval per normalitzar l’aparell provat en un primer prototip.
- Fer un estudi de camp en diferents entitats de rem, clubs nàutics i clubs de vela per valorar a priori l'acceptació o rebuig del projecte. Cercant i treballant sinergies positives.
- Valorar el cost de la transformació de la barca i el seu aparell, i del remolc per poder moure-la i participar a la lliga de regates (de remolcs els clubs de rem en tenen).
- Redactar un Reglament de regates de vela i rem.
- Estudiar les possibilitats de finançament mitjançant subvencions, ajudes, mecenatge, esponsorització, etc... El finançament de competicions esportives sembla ser més senzill que el de les nostres activitats patrimonials.
Actualment el rem tradicional a Catalunya té una forta acceptació amb un total de 34 clubs de Roses a Deltebre. Que dins de l'apartat de rem lúdic, fora de regates, fan fins a 17 trobades (dades 2018). Lla FCCPMF haurà d'estrènyer llaços amb la Federació Catalana de Rem i la Federació Catalana de Vela per sumar coneixement i treball.
Finalment.
Desprès que el projecte de Formació de la FCCPMF ja ha emprès la seva singladura aquest projecte ha de servir per marcar noves fites i consolidar la difusió de l'art de navegar a vela llatina. Treballar pel relleu generacional és una de les fites més importants que tenim a les nostres mans. Altrament d'aquí a 20 o 25 anys tot el treball fins avui haurà servit de ben poc si no hi ha persones que mantenen els nostres patrimonis materials (barques, aparells, immobles) i immaterial (l'art de navegar a vela llatina).
Escenavegant
- Estudiar la transformació d'un llagut català en un llagut català de vela llatina sense modificar el casc original, donat que existeix un motlle que permet seriar-lo. Per tant caldria estudiar un aparell i una eixàrcia que conservant els elements tradicionals permetessin la transformació del llagut de rem en un de rem i vela apropiat i segur per fer regates, sense grans modificacions en el buc actual. Bona part d’aquest treball ja està força avançat. A més hi ha una proposta per un estudi i disseny a nivell d’enginyeria naval per normalitzar l’aparell provat en un primer prototip.
- Fer un estudi de camp en diferents entitats de rem, clubs nàutics i clubs de vela per valorar a priori l'acceptació o rebuig del projecte. Cercant i treballant sinergies positives.
- Valorar el cost de la transformació de la barca i el seu aparell, i del remolc per poder moure-la i participar a la lliga de regates (de remolcs els clubs de rem en tenen).
- Redactar un Reglament de regates de vela i rem.
- Estudiar les possibilitats de finançament mitjançant subvencions, ajudes, mecenatge, esponsorització, etc... El finançament de competicions esportives sembla ser més senzill que el de les nostres activitats patrimonials.
Actualment el rem tradicional a Catalunya té una forta acceptació amb un total de 34 clubs de Roses a Deltebre. Que dins de l'apartat de rem lúdic, fora de regates, fan fins a 17 trobades (dades 2018). Lla FCCPMF haurà d'estrènyer llaços amb la Federació Catalana de Rem i la Federació Catalana de Vela per sumar coneixement i treball.
Finalment.
Desprès que el projecte de Formació de la FCCPMF ja ha emprès la seva singladura aquest projecte ha de servir per marcar noves fites i consolidar la difusió de l'art de navegar a vela llatina. Treballar pel relleu generacional és una de les fites més importants que tenim a les nostres mans. Altrament d'aquí a 20 o 25 anys tot el treball fins avui haurà servit de ben poc si no hi ha persones que mantenen els nostres patrimonis materials (barques, aparells, immobles) i immaterial (l'art de navegar a vela llatina).
Escenavegant
