El matí del 5 de juny s'inicià a la seu de la Federació, a la Destil·leria de Calafell on es concentra bona part de la feina del Vela llatina Carlos Barral - Patí Català d'aquella vila, amb una sardinada que fins i tot feu sucar-hi pa a més d'un. De ben segur per la qualitat a que ens tenen acostumats els comanys del Baix Penedés de l'oli servit.
Taula de treball de l'assemblea. Foto. Vicente Garcia-Delgado
Després d'entrar al Sancta Santòrum de l'edifici, la seva capella, i de proves i error sen la connexió telemàtica , potser caldrà una nova pandèmia perquè acabem d'aprenden, per aquells que no s'hi pogueren desplaçar, s'inicià l'assemblea passats pocs minuts de les onze.
Secretari i President davant la pantalla amb els delegats online. Foto: Vicente Garcia-Delgado
L'assemblea reconegué i acceptà una nova entitat que eleva fins a 17 les associacions de la Federació: L'Associació Bot de Salvament de Calafell, que ja intervingué en aquesta. A més d'això, sempre una bona notícia, sobre el contingut concret, les decisions, els vots, etc l'il·lustríssim secretari ja en farà l'acta corresponent i no és tasca d'aquest humil cronista. L'Assemblea de principis d'estiu d'enguany ha estat diferent. D'entrada tothom sembla tenir sles piles molt carregades després de la llarga pausa imposada per fer activitats. Les associacions, en general bullen. El calendari de Trobades s'ha tornat a omplir de cites. Els projectes van endavant i en sorgeixen de nous. En pocs mots tothom té ganes d'acció i això ja s'ha pogut constatar en la presència de catalans al darrer Pasaia Itsas Festibala.
Un dels certificats lliurats als nous formadors en vela llatina. Foto: Vicente Garcia-Delgado
Si l'assemblea d'ara fa un any era el del compromís amb la formació en vela llatina, enguany s'ha constatat l'acompliment d'aquests. Dos cursos s'han desenvolupat a la costa de ponent, primer i a la central i de llevant fa poques setmanes. Actualment la FCCPMF disposa de 15 monitors de vela llatina per fer formacions en aquest art de navegar a les associacions i als clubs de vela que així ho desitgin. Durant l'assemblea foren repartit entre el monitors presents els seus certificats formatius, i distribuits entre les associacions amb representació la dels seus nous formadors. I després d'aquest senzill acte fou el moment d'homenatjar a qui ha estat el "factotum" d'aquests cursos, la persona que ha creat fins a quatre llibres per la formació, dirigit la producció dels vídeos i fet de "mestre" en els dos cursos de formació de formadors, en Vicente Garcia-Delgado. El president li ha lliurat un "vale por", un document que precedeix l'escultura de l'Emili Armengol que simbolitzarà el reconeixement de totes les associacions de la Federació al seu treball altruïsta i al seu amor pel nostre patrimoni. Ha estat un moment dolç donat que l'homenatjat no era coneixedor de l'acte. Queda pendent la publicació d'un manual de vela llatina editada a través de l'Editorial Crea't d'Arenys de Mar de la concessió de la subvenció demanada a la Diputació de Barcelona.
I així entre uns temes i d'altres amb més o menys sintonia entre les associacions presents, delegades o amb presència online, s'han anat exahurint els temes. Queden noves propostes com l'inici d'un cicle de gravacions videogràfiques a persones que es poden consideran importants en la curta història dels darrers 40 i escaig anys de la recuperació patrimonial marítima i fluvial a Catalunya. I propostes per completar com l'inici de les regates de vela llatina i rem, que un cop redactat el projecte de Reglament està en fase de materialització de la primera embarcació prototip que s'espera poder avarar durant la VI Trobada de vela llatina de Calafell el segon cap de setmana de juny. Moment a partir del qual es podran fer proves i comprovacions en mar abans d'iniciar la remodelació d'altres llaguts de rem.
Calafell com sempre ha fet un esforç d'acolliment als representants de les associacions des de Cadaqués a l'Ametlla de Mar, cal agrair-ho als seus socis voluntaris. A partir d'aquí continuen les Trobades d'estiu.
Tornar a lo riu. El riu Ebre és el nostre riu navegable per excel·lència. Navegar per ell és una experiència que hauria de tastar qualsevol navegant tradicional. Des d'aquella baixada de l'any 2005 periòdicament s'han organtizat activitats des de diferents entitats que han anat aproximat poc a poc els llaguts i veles llatines, però la seva presència és molt testimonial en moments puntuals: les trobades. Enguany els amics de l'Associació Vela Llatina de La Cala i l'Ajuntament de Deltebre han muntat una primera Festa del Riu de Deltebre amb vocació que vol ser periòdica i anual. Una tretzena d'embarcacions hi han participat omplint-lo de riba a riba per unes hores amb les seves veles triangulars. Els que ho han pogut viure a bord i centenars de persones des de les ribes han gaudit d'unes imatges evocadores, d'un salt en el temps, unes imatges que segurament caldria virar al color sèpia per entendre com podia ser aquest riu un segle endarrere.
Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador
Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit.
Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada
L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu.
La flota llatina remuntant lo riu Ebre.
Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa.
La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.
La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG
La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira.
Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional.
Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.
Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.
L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables». «També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».
A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.
Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».
Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.
A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.
El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.
I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.
Entre el 2005 i el 2009 Catalunya disposà de diferents temporades de regates dins el marc de la Copa Catalana de Vela Llatina que gestionà magníficament l'amic Quim Soler, com a responsable de classe de la Federació Catalana de Vela. L’experiència desaparegué l’any 2010 per manca d’inscripcions i llicències. Des d’aquell moment la difusió de la vela llatina ha estat basada en les Trobades i Festes de la Mar organitzades per associacions i Federació respectivament. Però la desaparició de les regates deixà la vela llatina sense una important arma atractiva i divulgativa.
La Federació és molt conscient que una de les seves principals preocupacions és la manca de relleu generacional dins les tripulacions de les embarcacions tradicionals. Totes aquelles persones que l'any 2021 ja eren dins el món de la navegació tradicional ara tenen 21 anys més que l'any 2000. Aquesta evidència, que pot semblar absurda, vol posar a l'horitzó que tots aquells que ja es dedicàvem a la navegació tradicional amb el canvi de segle ara tenen, com diuen els cubans, dos decennis més experiència acumulada. I, malauradament, com diem un cop i un altre hi ha una manca de relleu generacional dins el món el patrimoni marítim amb escasses i honroses excepcions. I quan en parlar de relleu generacional sempre es pensa que hi ha territoris de l'estat espanyol que no tenen aquest problema. Concretament les Illes Canàries, la comunitat murciana o les Illes Balears. I tothom coneix el motiu: les regates.
Anàlisi de la realitat a Catalunya.
Actualment dins la navegació tradicional sí que hi ha regates: clàssics, de patins de vela i Tall-ships. Però actualment a Catalunya no existeixen les regates de vela llatina. A la resta de casos i per motius diferents si pot trobar jovent que hi participa. El cas de la vela llatina és diferent.
En primer lloc la major part de la flota existent són tradicionals de fusta. Totes elles diferents i moltes amb més de mig segle d'antiguitat. No hi ha un vaixell tipus (un monotip) que permeti fer unes regates justes, sense aplicació d’un ràtings acceptats però sempre discutibles. Respecte al monotip s'han fet diferents intents com les Drassanes Tallamar (Pauot, República Catalana), El Capeador o els bots infantils, la Dragonera de l'Escola de Mestres d'aixa de Mallorca usada abastament a les regates de Cala Gamba o més recentment els Opticassou del company Robert Bataille que mai han acabat de triomfar per diferents motius. Fou en els inicis de la pròpia FCCPMF que la discussió sobre la tria del material: fusta o RPFV, encallà sovint aquest projecte just en el moment que s'iniciava la col·laboració amb la Federació Catalana de Vela.
En segon lloc no hi ha tripulacions. Aquí és on aquesta proposta apunta de forma directa.
Idea del projecte Sempre és difícil de definir i engrescar a tercers sobre un projecte només per escrit perquè sempre queden qüestions a l'aire que no tindran resposta:
El llagut Barcarems
La proposta és la creació d'una flota de barques de vela llatina i rem per fer una lliga de regates que duri tota la temporada. Cada població costanera o cada associació - actualment n'hi ha 34 de rem de llagut català- en podria arribar a tenir una per entrenar i participar en les regates. Ja hi ha alguna mostra a la Catalunya nord com la barca UN POBLE SOBIRÀ, de l'amic Joan Lluc Canal o la barca BARCAREMS de El Barcarès, que de ben segur pot servir per corregir errors de disseny. Les característiques dels llaguts catalans de rem són molt apropiades per convertir-los en barques de vela llatina, així com pel seu transport, atès que la majoria de clubs ja disposen dels remolcs adequats per poder assistir a les regates de rem. Cal afegir que els clubs de rem solen disposar de barques més antigues, moltes en desús, que poden servir perfectament per ser les pioneres en l’adaptació de la vela llatina per aquesta mena de noves regates..
D'acord amb el reglament de la Federació Catalana de Rem aquestes són les característiques del llagut català:
Embarcacions
Llagut català de rem
4.1. Descripció de la embarcació
L’objecte d’aquest reglament es l’embarcació denominada " llagut català ". Aquesta embarcació es l'hereva de la tradició marítima catalana i, com a tal, respon a unes característiques de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador del poble català. Per aquestes raons la fesomia externa de l'embarcació ha de ser respectada en tot moment.(...)
4.2. Materials
Els materials de construcció de les embarcacions són la fusta i/o la fibra de vidre amb capes de resina de polièster.
4.4. Característiques de construcció de l’embarcació (Mides)
Les mides del llagut català són les que s’especifiquen en el següent quadre: Eslora total entre perpendiculars 750 cm Eslora total de la quilla 700 cm Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla 7 cm Puntal de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 103 cm Puntal al costat entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 100 cm Mànega mínima de la quaderna mestra 58 cm Puntal mínim de la quaderna mestra entre la cara superior de la quilla i la cara superior de l’orla 140 cm Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau 300 kg Mànega interior casc 192 cm Dimensions de l’orla segons croquis en l’annex
5 Rems
5.1. Característiques de construcció dels rems Els rems són lliures, tant en mides com en els materials de construcció. Les pales en forma de cullera estan prohibides. La norma de fabricació que ha de complir el rem és la següent: el rem tallat longitudinalment ha de ser totalment simètric.
6 Altres elements embarcacions
6.1. Timons i arjaus
El timó i l’arjau o canya del timó seran, tant en les seves mides com en el seu material de fabricació, totalment lliures.
6.2. Bancades
Els bancs podran ser de material lliure, es podran retallar, alleugerir i desplaçar, però sempre han d’ésser fixos en el moment de la competició. Les subjeccions per als peus podran ser de forma i material de lliure construcció
6.3. Escàlems i escalemeres Les escalemeres i els escàlems seran de lliure construcció, i no podran sobrepassar en cap cas, el casc de l’embarcació ni l’amplada de l’orla.
6.4. Estrops El mètode d’afermar el rem a l'escalem serà mitjançant un estrop . El material de la corda de l’estrop serà lliure.
Com es pot apreciar en el document anterior hi ha molta feina avançada per tot allò que fa a la definició de la barca, on només cal afegir-hi les característiques de l’eixàrcia i la vela..
La idea és prendre de base l'actual llagut de rem tradicional català i aparellar-lo amb vela llatina.
L’aparell prenent com a model l’estudi fet per en Vicente Garcia-Delgado pel llagut Barcarems seria el següent:
Aparell format per un arbre en candela, l'antena i una vela llatina de proporció 1,3 amb els rissos corresponents que permetrà a l'embarcació navegar ràpid amb vent. Però conservant l'ús dels rems tant per maniobrar, com per moure l'embarcació en cas de manca d'aquest o a voluntat de l'equip.
La resta de l'eixàrcia serà la mínima necessària: drissa, davant, orsapop i escota.
La barca serà dotada d'una orsa abatible per millorar-ne la maniobrabilitat.
A l'espera de la creació d'un reglament específic per la comissió formada a la darrera Assemblea de la FCCPMF, les regates podrien ser de dos tipus:
- La moderna, és a dir, triangle de boies amb línia de sortida en mar. Adequada per sortides des de ports amb poca o sense platja.
Espectacular imatge de la sortida d'una regata de patí català des de la platja de Sant Salvador
- La "tradicional" (que no ho és doncs mai s'ha fet fins ara) inspirada en la avarada dels llaguts de pesca des de les platges, les regates a la antiga dels patins catalans, o les regates murcianes amb arribada sobre la platja. La regata "tradicional" faria sortir les barques des de trajo sobre la sorra de la platja a tocar de l'aigua, pals i palers preparats, per amb el senyal de sortida, avarar les barques, embarcar la tripulació i iniciar la regata. Aquí és on es faria important l'ús combinat dels rems que poden permetre prendre arrencada mentre s'hissa l'antena i s'obre la vela. Fer un recorregut entre boies fins a una arribada, també sobre la sorra desembarcant un membre de la tripulació que marcarà amb un cop de mà sobre la taula dels jutges el moment de l’aturada del cronòmetre. Es tracta d'una activitat que pot esdevenir molt espectacular no només pels participants, sinó per les persones que puguin veure el seu desenvolupament de la platja estant. Si l'objectiu és ampliar el nombre de persones que s'acosten a la navegació tradicional, és important cal que aquesta es faci veure.
Evidentment per tot això cal desenvolupar un reglament, dissenyar un aparell i unes veles, construir o adaptar unes embarcacions potser en ús o desús d'algun club, etc...
Acceptada la proposta cal posar mans a la feina
Un cop creada i aprovada la comissió aquestes persones relacionades amb la construcció naval, amb el món de les regates, amb la dinamització social i amb la economia, comencen a treballar amb una temporalització concreta per:
- Estudiar la transformació d'un llagut català en un llagut català de vela llatina sense modificar el casc original, donat que existeix un motlle que permet seriar-lo. Per tant caldria estudiar un aparell i una eixàrcia que conservant els elements tradicionals permetessin la transformació del llagut de rem en un de rem i vela apropiat i segur per fer regates, sense grans modificacions en el buc actual. Bona part d’aquest treball ja està força avançat. A més hi ha una proposta per un estudi i disseny a nivell d’enginyeria naval per normalitzar l’aparell provat en un primer prototip.
- Fer un estudi de camp en diferents entitats de rem, clubs nàutics i clubs de vela per valorar a priori l'acceptació o rebuig del projecte. Cercant i treballant sinergies positives.
- Valorar el cost de la transformació de la barca i el seu aparell, i del remolc per poder moure-la i participar a la lliga de regates (de remolcs els clubs de rem en tenen).
- Redactar un Reglament de regates de vela i rem.
- Estudiar les possibilitats de finançament mitjançant subvencions, ajudes, mecenatge, esponsorització, etc... El finançament de competicions esportives sembla ser més senzill que el de les nostres activitats patrimonials.
Actualment el rem tradicional a Catalunya té una forta acceptació amb un total de 34 clubs de Roses a Deltebre. Que dins de l'apartat de rem lúdic, fora de regates, fan fins a 17 trobades (dades 2018). Lla FCCPMF haurà d'estrènyer llaços amb la Federació Catalana de Rem i la Federació Catalana de Vela per sumar coneixement i treball.
Finalment.
Desprès que el projecte de Formació de la FCCPMF ja ha emprès la seva singladura aquest projecte ha de servir per marcar noves fites i consolidar la difusió de l'art de navegar a vela llatina. Treballar pel relleu generacional és una de les fites més importants que tenim a les nostres mans. Altrament d'aquí a 20 o 25 anys tot el treball fins avui haurà servit de ben poc si no hi ha persones que mantenen els nostres patrimonis materials (barques, aparells, immobles) i immaterial (l'art de navegar a vela llatina).
El prop passat dia
11 de març 2021 es produí la primera reunió de treball amb la EuropeanMaritime Heritage. Concretament fou una video-conferència a cinc
entre els quals es trobaven els presidents d’ambdues entitats. Fou
clarament una reunió de presentació de la FCCPMF, però alhora de
treball on ja es concretaren objectius i activitats.
L’activitat més
propera serà una conferència d’en Quico Despuig, mestre d’aixa,
mariner i activista des de fa decennis de la navegació tradicional
que portarà per títol: La vela llatina. Aquesta conferència ha
estat preparada conjuntament amb en Vicente Garcia-Delgado, i serà
una de les dues conferències sobre la mateixa temàtica que farà el
nostre company. El proper dia 26 de març serà oberta per tots
aquells que el vulguin escoltar a través de la plataforma Meet de
Google en el següent enllaç:
2.- Valorització
dels aspecte immaterials del patrimoni marítim: cultura, seguretat,
medi ambient i àmbits fluvials i aigües interiors.
3.- Immersió, mai
millor dit, en el món submarí.
4.- Potenciació de
la Vela Llatina
5.- Discussió sobre
el tractament a donar a les rèpliques de vaixells antics.
Per tot això
obriran un cicle de xerrades (en anglès) que permeti de copsar
opinió i fins i tot millores en els estatuts de la EMH. La
conferència d’en Quico Despuig forma part d’aquest cicle.
Per part de la
FCCPMF s’incidí en dos temes sobre els que s'està treballant:
a.- Incorporació de
gent jove a l’entorn de la vela tradicional
b.- Incorporació
del patí català com a embarcació tradicional i patrimonial
catalana.
Malauradament els dirigents de la EMH desconeixien l'existència d'aquest tipus d'embarcació i es mostraren força interessats quan se'ls descrigué.
A banda d'això també es parlà dels cursos de formació de formadors en vela llatina que s'estan preparant.
Durant la confinada
tarda del 7 de novembre 2020 i un cop més de forma telemàtica s’ha
reunit la Assemblea General de la Federació Catalana per
la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Com a punt
únic del dia hi havia la votació i aprovació de la nova Junta
Directiva que ha de dirigir l’entitat durant els propers tres anys.
En Víctor Martí
feu balanç de la Junta 2017-2010. Destacà el manteniment de
l’activitat i dinàmica de la Federació amb Trobades, reunions, la
V Festa de la Mar, Conveni amb GAPAMAR, xerrades, Saló Nàutic, etc.
Felicità als membres de la seva Junta per haver aconseguit posar
ordre i actualitzar temes com les signatures digitals o la nova
adreça i seu de la Federació al Club Patí Català de Calafell.
També recordà el treball que s’està fent de forma continuada,
amb un fort impuls en els darrers anys de l’inventari
d’Embarcacions Tradicionals.
En els darrers tres
anys s’ha ampliat la Federació novament en nombre d’Associacions
arribant a les quinze actuals, i s’ha mirat de millorar la
comunicació interna i externa.
Entre els projectes
més importants cal destacar la signatura del Conveni amb GAPAMAR
(Groupement
des associations du patrimoine marítime du Roussillon), l’inici dels treballs
per la presentació de la Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de
la Unesco juntament amb el Museu Marítim de Barcelona, i la
participació amb aquesta darrera entitat en projectes com
l’Inventari del Patrimoni Etnològic, la Trobada al Pantà de Sant
Antoni o la possible vinculació de la Federació en la revista Argo.
En
Víctor Martí constatà també que les relacions amb la resta de
Federacions a nivell de l’Estat han estat més en mans dels
assessors que no pas de la Direcció de la Junta.
Finalment
expressà l’esperança de les bones relacions amb la Direcció
General de Cultura Popular, amb qui es manté contacte des de la
darrera Festa de la Mar.
Desprès de la
presentació resum, recolzada amb un vídeo de Josep Inglada, en
Victor Martí com a President sortint explicà com ha anat aquest
procés de relleu a la Direcció. La proposta del nou President, en
Pere Alemany, sorgí en la darrera Assemblea General d’abans de
l’estiu com a persona amb capacitat d’empenta, dinamitzadora, amb
lideratge i amb disponibilitat de temps, per agafar l’arjau de la
Federació.
Prengué la paraula
el nou President, que ho fou per assentiment de tots els presents,
que agraí la important tasca de la Junta sortint.
A mena de
presentació de la candidatura plantejà algunes qüestions a
resoldre en els propers tres anys.
Acordar una
forma de treball nova. Identificant comissions i responsables de
cadascuna.
Formació.
Objectius i model.
Comunicació.
Què i a qui volem comunicar.
Consolidació
de la Vela Llatina i obertura a d’altres àmbits.
Diferenciació
entre navegació i construcció. Cal treballar de manera diferent?
Quins són els
límits en terme de Cultura i Patrimoni.
Relació amb
altres entitats.
Com han de ser
els pressupostos del 2010? Suport d’Institucions.
Per assolir aquest
programa ja parlat en una reunió prèvia a aquesta assemblea en Pere
Alemany proposa les següents persones per la nova Junta Directiva:
Pere Alemany (Amics
del Quetx Ciutat de Badalona), President
Víctor Martí (A
Tot Drap), Vicepresident de Relacions Institucionals
Agustí Martín
(Bricbarca), Secretari
Josep Inglada (Club
Patí Català de Calafell), Tresorer
Gerard Martí
(L’Arjau), Coordinador vocalia de Ponent
Jordi Pagès
(Orsapop) Coordinador de Formació
Assessors:
Vicente
Garcia-Delgado
Jordi Salvador
(que farà de responsable de Comunicació)
Quedà pendent el
Coordinador-representant de Llevant en no presentar-se cap candidat
per aquest lloc.
A continuació
explicà les noves línies de treball:
Relacions
Institucionals
El nou President
demanà al president sortint, Víctor Martí, que es mantingués dins
la Junta com a Vicepresident per poder mantenir una continuïtat en
alguns dels projectes endegats durant la seva presidència: Conveni
amb Gapamar i Candidatura Vela Llatina a Patrimoni Immaterial de la
UNESCO.
A més destacà que
cal cercar i aprendre del passat, d’institucions com L’Estrop que
a terres gironines aconseguí aplegar bona part de les associacions i
institucions relacionades amb la navegació tradicional, moltes de
les quals actualment són fora de la Federació. També es destacà
la importància de les relacions de la Federació amb el Museu
Marítim de Barcelona. I motivà als presents a ampliar aquestes
relacions amb noves entitats com el nou Consolat de Mar, o els Clubs
de Vela, Clubs Nàutics, Federació de Vela, etc.
Formació
D’acord amb el
treball que porten a terme en Jordi Pagès i en Vicente
Garcia-Delgado referent a la navegació amb vela llatina, la
Federació dona el seu suport a la creació de cursos o cicles
formatius de dos nivells. Un primer fa referència a la formació de
monitors, un per cada entitat, com a responsables de les formacions
inicials a dur en elles. Per la qual cosa s’ha demanat la
complicitat de totes les entitats en la recerca de la persona més
adequada per coneixements i disponibilitat per dur-la a terme.
Aquesta proposta s’iniciarà la propera primavera amb el primer
curs de formació de monitors a les associacions que formen part de
la vocalia de Ponent. Serà a partir de l’aprovació del projecte
en aquesta Assemblea que en Vicente Garcia-Delgado iniciarà la tasca
de preparar els materials formatius i en Jordi Pagès coordinarà la
logística dels cursos.
Comunicació
En Jordi
Salvador, en qualitat d’assessor de la Junta Directiva, assumeix
la coordinació de les tasques de Comunicació: Xarxes socials,
Premsa, Arxiu. Desprès d’una breu intervenció per explicar les
mancances congènites de la Federació en aquest aspecte, proposa una
sèrie de mesures mínimes per millorar la situació:
Comunicació Xarxes
Socials:
- Trobar un nom
senzill, un renom a la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial i/o les seves sigles FCCPMF, que el fa
molt difícil de trobar en els cercadors a Internet. L’Assemblea
decideix, a proposta del seu President, donar un termini fins a
final d’any per presentar propostes, per posteriorment i per
votació triar finalment el renom de l’entitat.
Estimular l’ús
del hashtag #fccpmf en les publicacions que tant a Twitter,
com a Instagram es facin des de les Associacions.
Automatitzar
les noves publicacions al web-blog amb entrades a la resta de xarxes
socials: Facebook, Twitter i Instagram.
Facilitar
l’accés directe a representants de les diferents associacions
perquè puguin publicar directament a les xarxes socials de la
Federació en nom d’aquesta quan la informació sigui d’abast
general.
En relació als
mitjans de comunicació:
Creació d’un
llistat de distribució de correu actualitzat amb els mitjans de
comunicació: premsa (paper i digital), ràdio i televisió.
Com a Federació
fins ara només hi ha hagut informació als mitjans amb motiu de les
Festes de la Mar. Les Associacions tenen una vinculació més
directa amb els mitjans locals i de proximitat.
Arxiu:
Fora dels
documents videogràfics que es troben a la Biblioteca Multimèdia de
la Web-blog, no existeix cap tipus d’arxiu sobre informacions de
la Federació als mitjans de comunicació. Es proposa la seva
creació amb presència al núvol d’Internet a través del Drive
de fccpmf@gmail.com. I es
demana a les diferents entitats la seva col·laboració amb
l’aportació de documents.
El President donà
per tancat el tema principal de l’Assemblea i en el torn de precs i
preguntes en Jordi Salvador presentà breument una activitat
organitzada des de la Federació oberta a tots els membres de les
Associacions que en formen part. Desprès d’explicar que
l’organització d’activitats puntuals sol ser iniciativa de les
Associacions, donada la transversalitat de la proposta i la futura
participació d’aquestes en ella, creia que podia ser una bona
ocasió per aprofundir en el coneixement dels Museus i elements
patrimonials repartits des de Cadaqués fins a Mora o La
Cala.
L’activitat s’anomena: Visitem els Museus
Marítims de Catalunya 2021. Es tracta d’una activitat de caire
mensual que tindria lloc el primer dissabte de cada mes, on de forma
alterna entre Llevant i Ponent, es proposen un seguit de
sortides-visites d’una jornada de duració, per conèixer i visitar
Museus amb relació nàutica d’arreu del territori. Cada visita
està complementada a la tarda amb una altra activitat que pot anar
des d’una navegació a una xerrada. El dinar podrà ser de germanor
o no, sense cap mena d’obligatorietat de participació. Evidentment
aquestes activitats es podran dur a terme si les condicions de la
Covid-19 ens ho permeten.
