Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.
 |
| Els batels i el Puente colgante |
L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar. Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32), Ràdio Euskadi, Deia, El Correo, Tele7.tv, Naiz.
Un any més, i en porta 10, la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.
Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.
La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.
S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.
L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.
A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
Un any més, i en porta 10, la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.
Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
 |
| Els dos llaguts abans d'aparellar. |
L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.
La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.
 |
| El primer llagut navegant per la ria. |
S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.
 |
| El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística. |
s
El segon llagut navegant per la ria.
En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
 |
| Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són perfectament conservats per la Facultat de Nàutica de Barcelona. |
